L’ àvia de l’Aïsha, la Roser, s’ha mort. Que difícil és sovint plantejar aquests temes als nens i que fàcil que ho fan ells! Com cada matí de dilluns arribem a l’escola amb moltes coses per explicar. La rotllana és un bon moment i sovint el dilluns l’estona de conversa compartida s’allarga. Hem començat parlant del ball de gitanes que diumenge hi va haver al poble, dels dinars a casa els avis i curiosament, de fet res és casual, en Martí ha compartit que aquest cap de setmana han celebrat l’aniversari de la seva iaia, que no sabia quants anys havia fet, si 69 o 90, i al final entre tots hem pensat que segurament l’edat de l’àvia d’en Martí deu estar més a prop dels 69 que del 90. Finalment l’Aïsha ha entrat a la conversa i ens ha explica que la seva àvia s’ha mort i que ella avui estava una mica trista i aquí ha continuat una conversa emocionant i ben interessant: que importants són els avis i les àvies per a tots nosaltres. Tothom n’ha pogut dir alguna cosa:
La Sònia, ” que té una iaia que no sap català i no sap què és l’espai de les construccions.”
El Mohamed i la Halima, “tenen els avis al Marroc i l’ avi, quan ell feia P4, es va mori. Era el papa de la seva mama.”
La Laura,” no ha conegut un seu avi perquè quan es va morir ella era molt petita.
En Martí ens ha parlat de l’avi Albert. “L’avi Albert, si l’hagués pogut conèixer, m’hagués ensenyat molt futbol perquè en sabia molt però es va morir que jo no existia!!! ”
Hem parlat de la vida, de la mort i del record. De tots els records bonics que té l’Aïsha de l’àvia Roser i de la foto que l’ajudaran a no oblidar-la i a tenir-la sempre al cor!!!!
“jo parlant de tot això quasi que ploro”. Diu la Júlia A.
A la vida hi ha coses tristes, com aquesta, i està bé plorar i compartir-ho amb els amics, i amb el papa i amb la mama… però també coses molt alegres i felices, com que ahir el Bernat va fer sis anys!!!
I amb aquesta senzillesa i profunditat a l’hora s’ha anat esdevenint la conversa aquest matí.
Estar amb els vostres fills i filles estar ple de grans moments.
Gràcies!!!
Preciós!
Està claríssim que els nostres fills i les nostres filles, també ens poden ensenyar moltes coses! Emocionant!
Doncs que haig de dir…!! Simplement preciós com diu l’Àngela..!!
Fins ara no habia tingut..diguem…el valor de llegir-ho.! Ara tinc molt clar que els nostres fills/es estàn molt més preparats per aquestes situacions.
Tots són súper intel.ligents, i s’adapten a qualsevol cosa.
Us haig de donar les gràcies per el suport que hem tingut desde el centre, pares i mares, però sobretot a la Roser, ella ens va donar una gran lliçó de valor i paciència..a ella va dedicada aquesta nota i de tot cor que hi estem molt agraïts.
Gràcies!!!
Família Rius-Prieto