Divendres vam fer la sortida a L’Aquàriu!!!
Va sé una sortida rodona, crec, per a tothom. El viatge tan d’anada com de tornada rodó i la visita perfecta.
Aquesta vegada de fotos poques, ho sento!!!
Recordo la sortida bàsicament per agrair a l’ Ester ( mare de l`Êric) i a la Sònia ( mare de la Júlia l.) que ens hi acompanyessin i ens ajudessin en tot!!!

Aprofito també per donar gràcies a la Carol ( mare de la Lidia) que ens va acompanyar a l’auditori a veure i a escoltar la Flauta Màgica.

Moltíssimes gràcies!!!
BET

Com molt bé sabeu, dissabte vam tenir les jornades de portes obertes de l’escola. Tallers, aperitiu i visita a les aules era el programa. Totes les fotos de tots els tallers són al bloc “ fem escola”. Us en penjo quatre del taller on jo estava perquè feu boca.

Sota un cel esplèndid i amb una temperatura súper agradable, dijous vam fer camí cap a “catafau”. La passejada agradable. L’anada pel camí de les figures, la tornada pel corriol de la resclosa.

Dijous va haver-hi temps per a tot: caminar i xerrar, jugar , dinar i compartir les coques de llardons que havíem fet els dia abans. .. Els temps es van anar esdevenint amb calma i tranquil·litat.

Aprofitem per donar les gràcies a l `Abraham , que ens va acompanyar i ajudar un munt, sempre amb alegria i bon humor!!!!
Gràcies!!!!

I ahir a la tarda, amb la companyia de les famílies, vam donar per acabat el nostre projecte de Treball de l’artista Antoni Tàpies.
Moltíssimes gràcies a tots els qui vau poder acompanyar-nos.
Quatre fotos, només quatre, perquè entre la farina, la sal i la cola, la càmera va quedar una miqueta saturada, sembla que l’estic refent!!!. Vaig haver de deixar de fer fotos abans del què era previst.
Una altra vegada moltes gràcies!!!.

Primera setmana després de les vacances de nadal, ens retrobem, compartim una tarda amb joguines que portem de casa, ens expliquem el què i el com de les vacances… tot es va posant a lloc.
Durant aquesta setmana hem començat a parlar de l ‘artista Tàpies. Com sempre els nens i nenes, de tot, en saben moltes coses i tenen la gran capacitat de compartir-les sense por ni complexes. Compartim les primeres idees, unes ben fonamentades i d’altres històries inventades. Amb tot i entre tots comencem a narrar la història, que com a grup, farem al volant de l’artista Antoni Tàpies.

El divendres la sortida a la fundació de l’artista. La sortida és la visita però també l’autocar, la passejada per Barcelona fins arribar a la plaça on es dina, el dinar… La sortida és tot el dia. Què ha sigut el més sorprenent, el que més ha agradat a cadascú d’ells? No ho sé, no ho sabem, està bé que sigui així!!!! Ara, a l’escola, aprofitant la visita centrarem totes les mirades al què va passar a la fundació: què vam veure, què vam descobrir, què vam sentir… per continuar amb el segon projecte de treball del curs.
Aprofito per donar les gràcies a la Cristina, mare de la Júlia A., per acompanyar-nos i donar-nos un cop de mà en tot!!!!

Crec que estarem tots d’acord que les colònies sempre són uns moments emocionant: per als nens i nenes, per a les famílies i per als mestres.
A casa se’n parla, es preparen motxilles, es calmen neguits, s’escolten idees entusiasmades…,
Els infants tenen records d’altres anys, si no és la primera vegada, però sempre hi ha una part desconeguda: la casa, el menjar, les lliteres, el que s’hi farà, les coses màgiques que hi puguin passar…
A l’escola se’n parla i s’aprofita per aquella part més formal i d’aprenentatge, aquest any: els rèptils i amfibis.
Quan arribem a la casa de colònies tot es posa a funcionar a la vegada: es constaten idees, se’n construeixen de noves, es comparteix, s’aprèn el previst i l’imprevist, es juga, es conviu en la realitat i en la màgia. Tot fa que les colònies siguin un moment del curs tant esperat, viscut i recordat.
De tot plegat aquí en teniu una petita mostra.
A Mas Batllori, malgrat que el temps no va acabar de funcionar, vam passar tres dies genials.

Amb l’excusa de ser la classe de la cova del drac de seguida surt, en el grup, la possibilitat de fer una excursió.
Visitar tots plegats la cova del drac de Sant Llorenç.
Molts nens la coneixen, perquè hi han estat. Els proposo de documentar-nos entre tots i decidir si pot ser o no.
Com és habitual en el grup tothom col·labora i comença a arribar molta informació de possibles itineraris. A més jo em poso en contacte amb un dels pares de la classe que coneix bé el territori i el tema de fer l’excursió comença a bullir.

Comencem a parlar de mapes, mapes de muntanya, de carreteres, de comarques. Es barregen els mapes que ens marquen el camí a la cova del drac amb els que ens situen on es troba la casa de colònies.
Amb tot el que tenim a la classe anem posant ordre i començant a prendre alguna decisió important.
Entre tots ens adonem que anar a la cova del drac és un itinerari massa llarg ( comptant que l’excursió no pot durar més de 7 hores perquè són les hores de les que disposem) i que no podríem fer l’anada i la tornada per llocs diferents.
Descartem aquesta possibilitat però no renunciem a visitar una cova. Vivint a on vivim ens és fàcil buscar una altra possibilitat. Finalment ens decidim a fer l’excursió a la cova Simanya.
Quina passada!!!! La preparació i l’excursió. Ha estat un molt bon començament de curs.

Aprofitem per tornar a donar les gràcies a l’ Adrià i al Pau (pares del Feliu i la Júlia) Sense ells l’excursió no hagués estat igual.
Gràcies també a la resta de pares i mares per estar disposats a recollir-nos allà on fos a l’hora que fos.
Excursions així són possibles gràcies a tots!!!

Avui hem compartit excursió amb els nostres futurs companys de cicle!!!.
El cel era blau intens i el sol escalfava de valent, però la passejada ha estat fantàstica.
Hem sortit de l’escola cap a 2/4 de 10 i hem enfilat Ronda Vallès amunt, després cap al Burc i la pujada de la bosqueta. Hem tingut sort dels xiprers que ens han fet una bona ombra. Un cop a dalt hem fet el planer amb la Mola i el Montcau a la dreta que ens miraven!!!. Quan hem arribat al riuet ens hem parat a l’ombra i hem begut aigua. Estàvem ben assedegats.
Hem continuat després cap el camí de les figures del Roma, fins que ens hem trobat el Patufet. Allà hem fet una llarga parada. Sota unes alzines hem esmorzat i hem tingut temps de córrer una miqueta. Cap a ¼ de 12 ens hem tornat a agrupar i ens hem fet un regal. Un regal especial que tant el grup de P5 com el de 1r ja portàvem preparat. Ens hem regalat la lectura d’un conte!!!.
Primer un nen de primer ens ha llegit el conte: La maduixera.
Després, els de P5, hem llegit el conte: El rellotge que no anava mai a l’hora. Del recull de contes M’expliques un conte?. Elisabet Abeyà. Temes d’ infància. Rosa sensat.
Quan hem acabat forts aplaudiments i la foto de grup!!!
Hem arribat a l’escola cansats, amb calor i set, però molt satisfets.

L’espai dels invents l’hem canviat una mica. Aquests dies, amb tant material com està arribant, hem classificat les pedres, la runa, els troncs … i en aquest espai podem fer composicions. Una altra proposta d’aula dins de la setmana quelot.

Vam arrencar la setmana del Quelot el passat divendres dia 3 de juny.
Els infants de la classe es van trobar a la paret un paper gros on hi havia escrit:
Què és un artista?
Amb la intenció de fer conversa i anar posant-nos en situació, tothom va anar dient el que li semblava.
Anàvem reconduint la conversa per intentar posar el nom de l’artista que treballarem. Les pistes, i algunes imatges, van ser imprescindibles.
Al final tots vàrem saber que estàvem parlant d’un artista local que es diu Quelot.

El Quelot es defineix, bàsicament , com a il•lustrador. A la classe van començar a arribar llibres il•lustrats per ell. Varem recuperar la definició d’escriptor i d’il•lustrador , la feina de l’ un i la de l’altre i finalment varem copiar dibuixos del Quelot. Podíem triar entre l’ocell del llibre Coloraines o el personatge Petit Polzet del llibre que porta el mateix títol.
La intensió era mirar, mirar els dibuixos intentant veure-hi línies,línies corbes i línies rectes. Primer varem fer el dibuix sobre el paper amb el dit. Després amb ceres negres i finalment el varem pintar amb aquarel•les.

Una altre proposta ha estat analitzar l’expressivitat de les siluetes dels dibuixos de l’artista. Primer, observant-les, les imitàvem amb el nostre cos. El cos es tornava de goma i un company podia rectificar algun gest, per filar més prim i aconseguir el mateix que ens explicava la imatge. Va ser una estona intensa i molt agradable. De grans deduccions i sobretot de fixar-nos, de fixar-nos molt bé i expressar amb el nostre cos el mateix missatge que la silueta pintada.

Després la vam passar a paper amb guix.