Primera setmana després de les vacances de nadal, ens retrobem, compartim una tarda amb joguines que portem de casa, ens expliquem el què i el com de les vacances… tot es va posant a lloc.
Durant aquesta setmana hem començat a parlar de l ‘artista Tàpies. Com sempre els nens i nenes, de tot, en saben moltes coses i tenen la gran capacitat de compartir-les sense por ni complexes. Compartim les primeres idees, unes ben fonamentades i d’altres històries inventades. Amb tot i entre tots comencem a narrar la història, que com a grup, farem al volant de l’artista Antoni Tàpies.
El divendres la sortida a la fundació de l’artista. La sortida és la visita però també l’autocar, la passejada per Barcelona fins arribar a la plaça on es dina, el dinar… La sortida és tot el dia. Què ha sigut el més sorprenent, el que més ha agradat a cadascú d’ells? No ho sé, no ho sabem, està bé que sigui així!!!! Ara, a l’escola, aprofitant la visita centrarem totes les mirades al què va passar a la fundació: què vam veure, què vam descobrir, què vam sentir… per continuar amb el segon projecte de treball del curs.
Aprofito per donar les gràcies a la Cristina, mare de la Júlia A., per acompanyar-nos i donar-nos un cop de mà en tot!!!!
Només descriuré la meva sensació un cop vàrem arribar a casa: mare meva què preparats anaven els nostres fills i les nostres filles! Es notava que havien estat parlant del tema abans de fer la sortida. Quan en el museu els hi feien preguntes, les seves respostes em deixaven amb la boca oberta!
A l’hora de dinar, tots en rotllana…preguntant-se els uns als altres què havien dut per dinar, “em pots obrir l’ampolla d’aigua?”, “en vols de mandarina?”. Guapíssims tots.
Va haver-hi alguna estona d’espera, per començar a fer la visita dins el museu, esperar l’autocar després de dinar,…però sempre trobaven una manera de passar l’estona, algun joc,…i a l’autocar…hahahaha…em recordaven a vells temps, cantant cançons,…vells temps que no s’esborraran perquè hi hauran els nostres petits que ens ho faran reviure, tornar a viure el moment…
Gràcies a tots els i les alumnes de primer per aquell dia! Gràcies Bet, em vaig sentir molt ben acollida! Trobo que fas una gran tasca. Tenim sort!!!!
Gràcies a tu Cristina, per venir a ajudar-nos amb aquesta mirada d’agraïment.
BET