Avui, a l’hora de català hem compartit una estona amb la Tere, la mestra d’educació especial. Ens ha plantejat una pregunta molt interessant que ens ha permès reflexionar sobre perquè llegim i escrivim. És important que trobem sentit a les coses que fem a classe i hi ha d’haver moments en els que reflexionem sobre el perquè fem les coses. Han sortit coses molt interessants. Aquestes han estat algunes de les nostres respostes:

PERQUÈ LLEGIM I ESCRIVIM?

– Per poder-nos comunicar i expressar d’alguna altra manera que no és parlant.
– Per entendre els contractes.
– Per llegir i entendre les factures, cartes, per anar al cinema, per llegir els diaris i saber què passa al món, per connectar-nos a través de les xarxes socials, etc.
– Llegir les etiquetes del supermercat per saber preu i els ingredients de cada aliment.
– Podem llegir i escriure amb codis diferents: diferents idiomes, llengua de signes, Brayle, mímica.
– Per explicar històries.
– Per llegir rètols del carrer, per entendre els planols.
– Perquè no ens enganyin!

PER VIURE AMB QUALITAT!

Finalment, un cop hem fet totes aquestes aportacions, individualment, cadascú ho ha escrit en un full així hem ordenat els propis pensaments.

Divendres passat, a la tarda vam estar plantant els alls que havíem comptat dijous. Us hem de dir que, vam estimar força bé la quantitat que necessitavem, així que ho vam fer prou bé!

En les fotos podeu veure com els vam plantar i quins mètodes vam utilitzar per calcular els 7 cm de distància que necessitava cada cabeça d’all.

Volem agraïr moltíssim l’ajuda que ens està oferint l’Adrià en l’hort. La veritat és que ens està ajudant molt i, gràcies a ell, estem aprenent moltes coses.

PARAULES CLAU DE L’ACTIVITAT:

COMPOST, REMOURE LA TERRA, PLANTAR, LLAURAR, SEMBRAR, CAVALLONS, AIXADA, ARPIOT, FEMS, FANGA, LLAVOR, BANCAL, GRA D’ALL I CABEÇA D’ALL (GRÀCIES MARIA PER L’APUNT LINGÜÍSTIC).

Després d’haver fet els deures de la setmana en els que reflexionàvem sobre com podem llegir un llibre de manera amena i plaent, hem elaborat el segon programa de ràdio, en el que parlem sobre quins són els trucs esmentats en l’article que hem llegit amb les famílies ens han agradat més i quins són els nostres llibres preferits.

Clickeu al “play” i a gaudir!

Demà per la tarda tenim hort amb l’Adrià. Aquesta tarda hem hagut de calcular quants kilos d’alls necessitem comprar per tal de plantar un bancal d’alls a l’hort, demà.

L’Adrià ens ha explicat que els alls es planten en rengleres, que a cada forat es posa un dent d’all i que cada forat ha de tenir, més o menys, 7cm de separació. Alhora, cada una de les rengleres han de tenir 20cm de distància cadascuna (més o menys).

El primer que hem fet ha sigut comptar, per grups, quantes dents d’alls hi ha en cada cap d’all. Ens han sortit caps d’all que tenien 14 dents, 19 dents, 20 dents, 13 dents, etc. i hem decidit triar un nombre mig. Per tant, hem estimat que cada cap d’all té, més o menys, 16 dents.

Per una altra banda, hem recordat les mesures dels nostres bancals de l’hort (que són 4,75 metres per 63 centímetres) i hem decidit que a cada bancal, com a màxim, podíem fer quatre rengleres (ja que aquestes estan separades amb 20cm de distància).

Ara ja només ens faltava saber a cada renglera quantes dents d’all necessitem. Com que cada renglera fa 4,75 metres. Hem calculat amb el quadrat màgic de la classe quants caps d’all necessitariem en un metre de distància (que és el mateix que 100 centímetres).

Hem vist que plantaríem al centímetre 1, al 8, al 15, al 22, al 29, al 36, al 43, al 50, al 57, al 64, al 71, al 78, al 85, al 92 i al 99. Per tant, en un metre necessitarem 15 dents.

Però com que el nostre bancal fa 4,75 metres, hem hagut de multiplicar per 4 aquesta quantitat i afegir-hi la meitat d’un metre (per tal que ens fes 4,5 metres).

Hem arribat a aquesta conclusió:

1 metre són 15 dents
2 metres són 30 dents
3 metres són 45 dents
4 metres són 60 dents
4 metres i mig són 68 dents (arrodonint)

A cada renglera necessitarem 68 dents.

Però haviem dit que al nostre bancal hi posaríem 4 rengleres. Això vol dir que haviem de multiplicar per quatre el total de dents que necessitem per renglera:

1 renglera són 68 dents
2 rengleres són 136 dents
3 rengleres són 204 dents
4 rengleres són 272 dents

Al bancal necessitarem 272 dents d’all.

Per saber quants caps d’all era això hem dividit 272 dents d’all entre 16 (que era el que estipulavem que tenia un cap d’all) i ens ha donat 17 caps d’all.

Llavors se’ns plantejava un problema més gros encara, nosaltres no comprem alls per dents, sinò que els comprem per caps d’all (en els que ja hem dit abans que més o menys hi havia 16 dents per cap) o els comprem per quilos.

Justament l’Adrià ens ha demanat quants quilos d’alls havia de comprar, així que hem agafat una balança i hem calculat el que pesava un sol cap d’all.

El cap d’all pesava 80 grams.

Com que a cada bancal necessitem 17 caps d’all i un all pesa 80 grams, hem multiplicat 17 x 80 i ens ha sortit 1 quilo amb 360 grams però arrodonint, hem decidit que li direm a l’Adrià que compri un quilo i mig d’alls.

Per cada bancal, hem calculat que més o menys, necessitem un quilo i mig d’alls.

Avui surt a la llum el nostre primer programa de ràdio! És una manera de treballar de manera diferent l’expressió oral. En aquest primer programa vam estar fent una feina de castellà on explicàvem quines eren les nostres músiques preferides. No hi parlem tots, però a mida que anem grabant programes, ens podreu anar escoltant a tots i totes. Estem molt orgullosos/es d’aquest programa. Esperem que us agradi tant com a nosaltres!

Apreteu el play i a gaudir!

Com que demà és la festa de Tots Sants, avui hem cuinat un plat típic d’aquesta festa: els deliciosos panellets. N’hem fet d’ametlla, de coco, de xocolata i de codony. Aquí us adjuntem la recepta per si voleu fer-ne a casa.
Els nostres fan molt bona pinta i aquesta tarda ens els menjarem! Nyam!

RECEPTA DELS PANELLETS:

Per fer la massa:
½ kg. De farina d’ametlla
½ kg. De sucre
150 grs de boniato o patata.

Per farcir i “engalanar” els panallets:
¼ kg. d’ametlla picada (trossejada).
¼ kg. ametlla Marcona.
¼ kg. membrillo de codony.
¼ kg. de coco ratllat.

Es bullen les patates durant uns 20 minuts (que quedin una mica toves!), seguidament les pelem , les trossegem i xafem una mica i les deixem refredar.
Barregem la farina d’ametlla i el sucre i les amassem. Després hi afegim la patata bullida. Un cop queda una massa agafada, fem boletes o formes i arrebossem la massa amb els ingredients que volguem.

Es posen a la safata del forn i es pinten amb clara d’ou per tal que es daurin més els panellets. Els panellets es treuen del forn quan ja estàn daurats.

Es deixen refredar i …

… BON PROFIT!

Divendres passat, vam anar d’excursió a veure la Font Freda. Els autocars ens van deixar al Coll d’Estenalles, llavors, ens vam dirigir a “la Mata” que és la masia que hi ha allà i finalment ens vam dirigir a la Font. Després, vam dinar sota l’alzina del vent i, de tornada, vam passar per davant la Font dels Traginers. Va ser un dia molt divertit i una sortida d’entorn molt bonica on vam poder veure una altra part del Parc Natural on no hi anem tantes vegades.

En aquest article us linkem els vídeos que hem pogut anar visionant durant el projecte del vent i d’altres que també són molt interessants però que per motius de temps no vam poder veure a classe. Tots són molt interessants, n’hi ha que són molt ràpids i potser no vam poder captar tot el que ens explicaven. Si teniu ganes de fer memòria i captar allò que se’t va passar a classe, o simplement, vols veure les noves propostes que et fem i tens ganes de compartir-ho amb la família, en aquest article ho pots fer.

EL VENT

El professor K descobreix, en aquest capítol de “Méteo K”, per què fa vent, d’on surt i com se n’aprofita la força. El vent és el moviment natural de l’aire que es desplaça paral·lel al terra. Marga Puigdomènech, del Parc Eòlic de Rubió, recorda que el vent s’ha aprofitat des de fa molt de temps. Primer, pels vaixells de vela o els molins fariners, i ara, pels aerogeneradors, que fan servir el vent per generar electricitat. L’energia produïda pel vent és l’energia eòlica, que es diu així pel déu grec del vent, Èol. A Catalunya hi ha vuit parcs eòlics. Per volar en globus, parapent, practicar el surf o l’ala delta cal conèixer molt bé la força del vent. Depenent d’on bufa, el vent s’anomena tramuntana, mestral, ponent, garbí, migjorn, xaloc, llevant o gregal.

Un projecte elaborat per la National Film Board of Canada ha creat la sèrie “Un minut de ciència”, on videoclips d’un minut de durada recopilen amb humor però documentats d’una forma exhaustiva, les explicacions d’alguns descobriments científics i de fenomens que trobem dins la nostra vida quotidiana.

El vent és l’aire en moviment i aquest moviment es produeix per les diferents temperatures que tenen les bosses d’aire que hi ha a l’atmosfera. L’energia eòlica és l’energia produïda per la força del vent. Primer, l’energia eòlica es va fer servir per impulsar vaixells de vela i per fer moure les aspes dels molins. Avui en dia, l’energia eòlica és un dels principals sistemes per generar electricitat. És una energia renovable i sostenible.

L’enginyer industrial Víctor Cusí explica que un aerogenerador és una màquina que serveix per produir electricitat aprofitant l’energia del vent. Quan el vent toca les seves pales, les fa girar i fa girar també un generador elèctric que genera electricitat, que després es distribueix a través de la xarxa.

En la mitologia grega, Èol era el déu del vent. D’aquí el nom d’energia eòlica.

El vent és aire en moviment, i la seva força sempre ha estat aprofitada per l’home per desplaçar-se. El programa “Quèquicom” mostra com es mouen un globus aerostàtic i un veler gràcies al vent.

El reporter Pere Renom puja en globus acompanyat pel pilot Pep Julià. Primer de tot, per enlairar un globus aerostàtic cal escalfar-ne l’aire de l’interior. Després, per desplaçar-se, cal trobar la capa de vent que més interessi. A una certa altitud, el globus es mou a la mateixa velocitat que el vent i en la seva mateixa direcció. Finalment, per aterrar, només cal refredar l’aire de l’interior del globus.

Pel que fa a la navegació a vela, el perfeccionament de la quilla i de la vela al llarg del temps ha fet possible anar augmentant els rumbs i poder navegar, gairebé, contra el vent. La navegació a vela es basa en el fet d’ajustar, de la millor manera possible, la posició de les veles per aprofitar el vent al màxim. Pere Renom viu una dura jornada de navegació al costat de Dani Schneider, oceanògraf i patró major de cabotatge.

La força del vent es mesura amb l’escala de Beaufort, basada en l’estat de la mar, les onades i la velocitat del vent. Aquesta escala va del 0 al 12, i la força 12 correspon a un huracà de categoria 1.

Un expert en la força del vent, l’enginyer Enric Trillas, adverteix que alguns edificis es construeixen sense haver estudiat el perill que comporten les turbulències. Trillas, que fa anys que estudia l’acció del vent sobre els edificis, n’analitza el comportament en túnels de vent i hi fa assajos amb maquetes per mesurar la distribució de pressions i detectar les parts on es creen turbulències, remolins que poden danyar l’estructura dels edificis.

Aquesta tarda, hem estat mirant la pàgina web de l’escola que està “acabada de sortir del forn”. Hem vist que des de la pàgina web de l’escola podem accedir al nostre bloc de classe. Llavors hem vist una pàgina que es diu SoundCloud que permet pujar cançons a internet. Hem descobert moltes cançons diferents, però aquesta que teniu aquí abaix ens ha encantat!

Esperem que us agradi molt!

Avui, hem estat folrant la porta de la classe. Al final ha quedat molt guapa! Després d’inspirar-nos en diversos artistes com Van Gogh, Matisse, al final ens hem decidit pel trencadís de Gaudí. Volíem que la porta donés sensació de vent (perquè sóm la classe del vent) i creiem que ho hem aconseguit!
Vosaltres què en penseu?

PARAULES CLAU

Gaudí, trencadís, vent, Van Gogh, Matisse, inspiració, treball, cooperació, esforç, millora, classe.