La primera paraula que se’m va passar pel cap després de veure els contes que han escenificar les famílies de P4 va ser: quina passada, que bé, quina sort, moltes gràcies!!!
Sovint, davant d’aquestes situacions, falten paraules, costa de trobar la més precisa. Llavors és fantàstic donar la veu als nens, escoltar-los i deixar-se sentir!

Un com va acabar la representació en vam parlar amb el grup: què els hi havia semblat? Coincideix que nosaltres també estem preparant una obra de teatre. Quan més saps d’una cosa més criteri tens per fer una bona i respectuosa valoració.

Després de veure com un grup de pares i mares ens van representar de manera extraordinària dos contes populars, sabuts, senzills i preciosos: els tres porquets i la rateta que escombrava l’escaleta. Els nens i nenes de 1r van dir:

– Està molt ben organitzat.
– Semblava de veritat, jo m’he oblidat que fossin els pares i les mares.
– Feien molt silenci els que no sortien.
– Les disfresses eren molt xules i costava reconèixer qui era.
– I com es movien!
– El seu cos parlava.
– Han actuat fantàstic, jo de tot el què he vist, aquesta és la millor
– El maquillatge també estava molt bé.
– El senyor dels decorats ho canviava molt ràpid, semblava que no ho canvies.
– M’ha agradat com anaven vestits.
– Segur que perquè sortís tan bé han agut d’assajar molt.
– Sí, cada dijous 4 hores o més.
– El to era fort i es sentia molt bé però no cridaven.

MOLTES GRÀCIES