DOS MINUTS DE TARDA

La Judit aquesta tarda ha arribat amb una reineta preciosa a la classe. L’ha portat dins un pot amb poqueta aigua i tapada. De seguida m’ha dit que seria millor posar-la en una peixera de la sala de ciències.
Tots sabem que no podem posar-li aigua de l’aixeta i que necessitarà alguna pedra per poder sortir de l’aigua i respirar. Ens hem decidit i hem baixat a la font de l’aixeta a buscar aigua i pedres. La reineta està molt còmode a la classe però…
i el menjar que necessita?

L’Hug ahir li va caure una dent a la classe, com ha anat passant al llarg del curs a molts i a moltes!!, aquesta tarda ens ha portat una capsa de minerals que li ha portat el ratolinet. Hem parlat de pedres, d’imants i de camps magnètics però també d’angelets , de ratolins…de quan ens va caure la primera i a on, de com és d’important avisar als pares que ens ha caigut la dent perquè sinó els angelets no passen, que la primera sempre s’ha de deixar a sota el coixí, de que fem dibuixos preciosos perquè se l’emportin i tinguin un record, del pare que les acaba de fer caure…
Fins hi tot hem parlat de què vol dir manifestació i algú ha explicat alguna experiència!!!

Hem acabat la tarda plantant un ginjoler . Un arbre fruiter preciós de fusta apreciada que si tot va bé ens donarà uns bons gínjols a la tardor!

Amb tot… baixàvem l’escala per plegar i s’ha escoltat algú que deia: ha passat la tarda com un minut!!!

I és que aquests nens i nenes són més eixerits que un gínjol!

ELS GERMANS GRANS

Fer pintura amb rovell d’ou.

Ja fa força dies en una de les converses que tot sovint tenim el David ens va explicar que la seva germana gran era capaç de pintar amb ou i amb una pols molt especial.
– Els pigments? Vaig preguntar jo.
– No, no molt especial. Assegurava en David.

De seguida el tema va generar molta expectació i interès. Els germans grans tenen una força important en el grup i si a més són capaços de pintar amb ou , doncs ja us ho podeu imaginar.
Vaig proposar al David que li preguntés a la Raquel què calia fer per obtenir aquesta barreja tan fantàstica. L’ endemà en David em va assegurar que era una cosa molt complicada i que no ens ho podia explicar. El tema va quedar una mica pendent per a nosaltres però no pas per a en David. Ha anat passant el temps i… ahir al matí en David va venir molt content al matí i tot decidir em va preguntar si aquella mateixa tarda la Raquel podia venir a la classe a fer-nos l’experiment de l’ou. Us asseguro que jo aquest tema, ahir a les 9 del matí , no el tenia gens present!!! Jo d’entrada em vaig quedar parada i li vaig contestar que no, que era molt just i que tenia altres coses pensades. Ell molt seriós em va contestar:
– Doncs és una llàstima perquè just avui la Raquel té festa!!!
Oh!!!! Què li podia dir jo al David davant aquesta contesta:
– D’acord , aquest migdia parlo amb la teva família i ho concretem!!!!

Amb aquells dos minuts recuperàvem un tema d’una conversa, d’un matí , d’una estona … on els nens especialment es mostren, es vinculen, expressen comuniquen i en definitiva fan de l’escola un lloc fantàstic per ser feliç i evidentment per aprendre!!!

Aprofito per donar les gràcies a la Raquel. Amb una organització implacable va tenir l’interès de tots els nens i nenes una llarga i bona estona.