Posts tagged color

Llum i color

Objectius

  1. Observar i experimentar el procés de la descomposició dels colors
  2. Observar la relació que existeix entre la llum, els colors i la seva absorció
  3. Identificar les diferències entre els colors primaris de la llum i els colors primaris dels pigments

Nivell a qui s’adreça
Cicle Superior d’Educació Primària
Material

  • Llum (lots)
  • Lupes
  • Globus de colors
  • Caixa
  • Paper de cel•lofana
  • Cubetes de plàstic
  • Mirall pla
  • Cartolina blanca
  • Pintura
  • Manta
  • Ventiladors

Com ho fem?
Per iniciar la sessió farem una petita introducció teòrica. S’explicarà breument als alumnes:
Què és la llum
La llum és una forma d’energia que emeten els cossos lluminosos i que percebem per mitjà del sentit de la vista. Gràcies a la llum podem veure els objectes que ens envolten i distingir-ne la forma, la grandària i el color. La llum produeix canvis en els cossos que il•lumina.
La llum es produeix en les fonts de llum i n’hi ha de dos tipus: Naturals (sol) i artificials (bombetes, lots…). La major part de les fonts artificials de llum funcionen amb electricitat.
La majoria d’objectes no són fonts de llum, però els podem veure gràcies a la llum que els arriba des de les fonts lluminoses.
La llum es propaga en línia recta des de les fonts de llum fins als objectes. Quan arriba als objectes, la llum rebota i arriba fins als nostres ulls.
Com es formen els colors a partir de la llum
La llum està formada per diversos colors. Quan passa per un prisma, la llum es divideix i d’aquesta manera se n’obtenen tots els colors que la formen.
Aquest fenòmen és el mateix que passa quan observem l’arc de Sant Martí: les gotes d’aigua actuen com petits prismes que descomponen la llum solar. El resultat és l’arc de Sant Martí, amb tots els seus colors: vermell, taronja, groc, verd, blau, anyil i violeta.
La llum que conté tots aquests colors s’anomena llum blanca.
La mescla de colors (colors primaris)
Barrejant llums de colors sobre un paper blanc, s’obtenen colors nous. A partir de tres colors com el vermell, el blau i el verd podem arribar a obtenir tots els altres. Per això, se’ls anomena els tres colors primaris.
La suma de dos colors primaris ens dóna un altre color. Així, el color vermell i el verd donen el groc. El color vermell i el blau donen el magenta. El color blau i el verd, donen el cian.
Combinant els colors podem aconseguir fins i tot llum blanca. Això no és estrany, perquè ja sabem que la llum blanca està formada per tots els colors.
Com els colors absorbeixen la llum
Si la llum del sol és blanca, per què els objectes que il•lumina tenen colors diferents?
Quan la llum blanca xoca amb un objecte, aquest absorbeix alguns dels colors de la llum i en reflecteix d’altres. Per tant, un objecte el veiem del color de la llum que reflecteix.
Dividirem els alumnes en grups de quatre o cinc membres aproximadament amb l’objectiu que tots puguin manipular i participar en els experiments que proposem:

  1. El primer experiment consisteix en fer rodar amb l’ajuda d’un ventilador el Disc de Newton per tal d’observar com els colors es barregen i formen el blanc.
  2. Amb el segon experiment podrem observar la descomposicó dels colors mitjançant una safata amb aigua, un mirall i una cartolina blanca. Per fer-ho, una de nosaltres s’encarregarà d’aguantar un mirall mig submergit dins l’aigua i una altra aguantarà la cartolina. Els nens es situaran de manera que podran observar els colors reflectits en la cartolina blanca.
  3. Amb el tercer experiment observarem l’efecte que té la llum sobre globus de diferents colors. Amb l’ajuda d’una lupa concentrarem els raigs de llum sobre un globus blanc, un de negre, un de groc, un de vermell, un de lila i un de blau i veurem com cadascun d’ells reacciona (el temps que triguen en explotar).
  4. Amb el quart i darrer experiment observarem que els colors primaris de la llum són diferents dels colors pigment. Els colors primaris de la llum són: el blau, el vermell i el verd; en canvi els dels pigments són el blau, el verd i el vermell. Per observar aquest fenòmen ajuntarem els tres colors de llums primaris en un mateix punt i veurem que apareix llum blanca.

Què observem?

  • Tot donant voltes a l’anomenat ‘Disc de Newton’, podrem observar com els colors es barregen formant un to blanquinós.
  • Observarem també el procés invers de l’experiment de Newton, el qual consisteix en fer passar llum blanca a través d’un mirall que permetrà observar la descomposició dels diferents colors que formen aquesta llum.
  • Observarem com els globus de color (els quals absorbeixen la llum més ràpidament) exploten abans; mentre que els globus blancs (que en lloc d’absorbir-la, la reflecteixen) no explotaran.
  • Amb el taller de la caixa, podrem comprovar que existeixen dos sistemes de colors primaris diferents: els colors primaris de la llum i els colors primaris de dels pigments.

Els conceptes científics
A través dels experiments que els nens realitzaran hauran adquirit coneixements sobre:

  • Absorció i reflexió de la llum
  • Teoria del color: conèixer les regles bàsiques del color combinant colors de llum o pigment. (La llum blanca s’aconsegueix combinanant el vermell, el verd i el blau, mentre que barrejant pigments de cian, magenta i groc s’obté el color negre).
  • Teoria tricromàtica: els receptors que tenim als ulls només són sensibles a una quantitat limitada de colors (vermell, blau i verd), de manera que la resta són una combinació d’aquests.

Per saber-ne més…

  • Casajuana, R., Cruells, E., Escalas, T., (1994), Medi Natural 5, Educació Primària, Cicle Superior, Vicens Vives: Barcelona (pàg. 126-127)
  • Association cannadiene-française pour l’avancement des sciences, (1985), La pandilla científica, Alhambra Mexicana: México DF (pàg. 118-119)
  • Nessmann, P., (2005), El color, Combel Editorial: Barcelona (pàg. 8-11)
  • Lauber, P., (1994), What do you see &how do you see it?: exploring light, color, and vision: New York (pàg. 35-39)
  • Krumback, M., (1998), Juegos y experimentos con el color, la luz y la sombra. Como estimular en los niños la curiosidad sobre los fenómenos ópticos, Oniro: Barcelona

Descriptors
Llum, colors, reflexió, absorció, composició i descomposició.
Centre educatiu / entitat
Facultat d’Educació i Psicologia
Universitat de Girona
Responsable
Jaume Ametller Leal
Alumnat
Sara Pérez Santiago, Georgina Perpiñà Martí, Mariona Porxas Ventura, Sandra Pujals Ripoll, Stien Raus Geerinck, Júlia Roura Prats i Meritxell Vidal Rodeja

Juguem amb els efectes òptics i separem colors!

Objectius

  1. Treballar la vista, com una de les parts del cos, mitjançant els efectes òptics.
  2. Observar la descomposició cromàtica d’alguns colors secundaris (verd, taronja, lila…), mitjançant una cromatografia.

Nivell a qui s’adreça
Cicle inicial
Material

  • cartolines DIN-A4 de color blanc
  • gomes de “pollastre”
  • màquina de fer forats
  • llapis de colors
  • tisores
  • goma d’esborrar
  • alcohol
  • gots de plàstic transparent
  • paper secant

Precaucions
No s’aprecien materials perillosos o processos complexos en les activitats que realitzarem amb els nens i nenes, no obstant, haurem de vigilar amb l’ús de les tisores per tal que no prenguin mal.
Com ho fem?
1r experiment:

Per realitzar aquest primer experiment, els alumnes pintaran les plantilles d’una peixera i d’un peix, situades en la mateixa cartolina, una a cada cara. Tot seguit, faran dos forats en els extrems de la cartolina i hi posaran dues gomes a cada costat. Per última, faran girar la cartolina per tal de cargolar les gomes i després les faran rodar per observar l’efecte òptic que es produeix.

2n experiment:

Per fer aquest experiment els alumnes hauran de dibuixar una línia, a 1cm de l’extrem del tros de paper secant que els donarem, amb un retolador de color. Un cop tinguin pintat el paper, l’introduirem dins d’un pot de plàstic amb alcohol, de manera que el paper es mulli però l’alcohol no arribi a la línia.
Finalment, observarem com l’alcohol absorbit pel paper secant, descompon cromàticament la línia de color que havíem fet al principi.

Què observem?

  • Funcionament de la retina en captar la llum i transformar-la en impuls nerviós.
  • Composició dels colors.

Els conceptes científics
La Funció de l’ull

L’ull és un òrgan sensorial que capta els estímuls lluminosos i els transforma en estímuls elèctrics que arriben al cervell, l’encarregat d’interpretar aquests estímuls i transformar-los en imatges.

Persistència d’imatges

El cervell reté cada imatge que veiem aproximadament 1/16 de segon. Si abans que desaparegui aquesta imatge ens n’arriba una altra, es sobreposa a l’anterior. Aquest és el fonament del cinema: cada fotograma surt a la pantalla amb menys d’aquest temps, per tant, en el nostre cervell, cada fotograma s’ajunta amb el següent i ens apareix una seqüència contínua.

La cromatografia

És un procediment per separar els components d’una substància. Quan veiem tinta blava, ens sembla que és una única substància, però no és així, és una barreja de vàries.
Es poden separar per la seva velocitat de desplaçament a través d’un paper porós. Si es posa una gota de tinta en un paper secant i es barreja amb aigua o alcohol, cada substància puja per capilaritats a través del paper, i al final queda una banda de colors.

Per saber-ne més…
Moreno, Ricardo i Cano, Luis. (2008). Experimentos para todas las edades (2a ed.). Madrid: Editorial Rialp.
Centre educatiu / entitat
Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona
Responsable
Raquel Heras
Alumnat
Mariona Carreras, Laia Comas, Raquel Rodríguez, Lidia Gutierrez, Jessica Palenzuela i Cristina Gómez

La ciència en la investigació criminal

Objectius

  1. Observar
  2. Relacionar
  3. Resoldre

Nivell a qui s’adreça
Cicle superior de Primària, a partir d’onze anys
Material

  • Punt de llum
  • Delimitació física de l’espai
  • Zona fosca

Precaucions
Els materials que portarem no tenen especial perillositat però cal utilitzar-los correctament. Aquests seran utilitzats únicament per nosaltres, sense risc per les persones.
Com ho fem?
Primerament, farem una petita presentació sobre la policia científica, parlant sobre realitat, ficció i ciència en el treball científic i policial. A la segona part, descriurem els objectius de l’escena del crim, realitzant un estudi sobre l’entorn on es troba i incentivant l’observació. Finalment realitzarem una aplicació pràctica de la inspecció ocular policial descubrint i resolent totes les pistes i indicis que ens portaran a identificar l’autor dels fets.
Què observem?
Explicació del que és interessant observar amb mirada científica
Entorn, tipus de superfícies que ens envolten, recollides biològiques, on podem aplicar reactius i quins d’ells, etc.
Els conceptes científics
La utilització de la llum, l’aplicació dels reactius a les diferents superfícies, canvis químics, canvis físics, estudi de la gravetat dels objectes..
Descriptors
Llum, color, gravetat, ferro
Centre educatiu / entitat
Cos de Mossos d’Esquadra Girona
Responsable
Oficina de Relacions amb la Comunitat. Jordi Bartomeu

Endevina si és àcid o bàsic, si t’atreveixes!

Objectiusacidbase1-framed

  1. Introduir el concepte d’àcid i base
  2. Conèixer substàncies que canvien de color depenent de l’acidesa

Nivell a qui s’adreça

Cicles Inicial, Mitjà i Superior

Material

  • Col llombarda (indicador), el seu extracte després de bullir uns 20 minuts
  • Recipients de plàstic, gots
  • Cullera petita o semblant per remenar
  • Comptagotes
  • Diferents substàncies quotidianes amb diferent acidesa: llimona, amoníac, bicarbonat, vinagre, …

Precaucions

En principi només cal utilitzar material quotidians, els quals tenim a casa. Per tant s’haurien de tenir les mateixes precaucions que tenim a casa pel que fa a productes de neteja.

Com ho fem?

Un cop preparat l’indicador (extracte de col llombarda) es pot portar a terme l’activitat a la mateixa aula.

  • Agafem diferents recipients i afegim alguna de les substàncies que els hi volem mirar l’acidesa. La majoria d’elles es poden dil•luir en aigua.
  • Seguidament hi afegim l’indicador amb un comptagotes.
  • Si el resultat és verd ens està indicant que es tracta de una base, si en comptes és vermell tenim un àcid.

Què observem?

En aquesta experiència s’observa mpolt fàcilment un canvi de color de la substància, depenent de la seva acidesa.

Els conceptes científics

El concepte cientific que introduim és el àcid i base, el qual ja és mínimament conegut per l’alumnat. A partir de un senzill extracte de col podem analitzar ràpidament l’acidesa de diferents productes.

Centre educatiu / entitat

Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital – UdG

Responsable

Sílvia Simon Rabasseda

Extraiem el pigment dels pètals de flors!

Objectius

  1. Mostrar estima cap a la natura
  2. Extreure els pigments dels pètals
  3. Observar els canvis dels pigments en funció de l’acidesa del medi

Nivell a qui s’adreça

Cicle mitjà

Material

  • Pètals de flors de diferents colors
  • Morter
  • Vareta
  • Aigua destil•lada
  • Embut
  • Paper de filtre
  • Erlenmeyer
  • 4 vasos de precipitats
  • Etiquetes
  • Suc de llimona
  • Vinagre
  • Bicarbonat

Precaucions

Haurem de vigilar a l’hora d’utilitzar els productes, ja que poden provocar irritació si entren en contacte amb els ulls, mucoses o ferides obertes.

Com ho fem?

Per realitzar aquest taller es posarà a la disposició dels nens moltes flors de diferents colors. Quan cada grup disposi d’un tipus de flor hauran de seguir els passos següents:

1. Triturar els pètals de la flor escollida.
2. Afegir aigua destil•lada al conjunt de pètals triturats i barrejar amb la vareta durant uns minuts.
3. Preparar els mecanisme per filtrar, es a dir, tallar paper de filtre i col•locar-ho en un embut. Posteriorment col•locar l’embut dins d’un erlenmeyer.
4. Abocar l’aigua destil•lada amb els pètals dins de l’embut i esperar que es filtri tot el contingut.

Quan haguem realitzat aquests passos, ja haurem extret el pigment de les flors i podrem observar que succeeix quan reacciona amb altres productes.

5. La dissolució obtinguda la repartirem en 4 vasos de precipitats, d’aquesta manera observarem en cada vas una reacció diferent.

Per tal d’entendre millor el que succeeix, els nens/es disposaran d’etiquetes amb el nom del producte que utilitzarem per la reacció.

Els productes que utlitzarem seran els següents:

  • Suc de llimona
  • Vinagre
  • Bicarbonat

6. Un cop estigui la dissolució repartida en els diferents vasos de precipitats, anirem afegint els productes i observant què passa amb cadascun d’ells.

Què observem?

Observem que quan afegim a alguns pètals el base o l’àcid modifiquen el seu color, això passa sobretot amb pètals de color vermell, rosa, lila i blau. En canvi hi ha pètals que encara que afegim aquests productes químics no queda alterat el seu color natural, com és el cas dels pètals de color blanc, groc i taronja.

Els conceptes científics

Un indicador d’acidesa és una substància que té un color diferent segons el grau d’acidesa del medi. Alguns indicadors són d’origen vegetal, com ara el pigment de la col lombarda o altres que donen color a les flors.

Aquests indicadors es poden extreure facilment amb dissolvents com l’aigua o l’alcohol etílic.

El vinagre o el suc de llimona sòn dissolucions àcides. El bicarbonat dóna una dissolució alcalina, que es pot  considerar contària als àcids.

Centre educatiu / entitat

MEP Universitat de Girona

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Sara Aranda, Núria Busquets, Marta Cabané, Laura Cabrera, Alícia Camps, Mireia Emilio i Anabel Ruiz

Densitat i colors

Nivell a qui s’adreça
Cicle infantil, cicle mitjà, cicle superior i ESO
Materialcolorsdensitat-framed

  • Vasos
  • Balança
  • Culleres
  • Comptagotes
  • Tubs d’assaig
  • Vareta de vidre
  • Aigua
  • Sucre (300 g)
  • Colorants alimentaris

Com ho fem?
Es preparen dissolucions de sucre en aigua de concentracions del 50%, 40%, 30%, 20% i 10% en massa. Les quantitats per 200 g de dissolució són:

  • 50%: 100 g d’aigua + 100 g de sucre
  • 40%: 120 g d’aigua + 80 g de sucre
  • 30%: 140 g d’aigua + 60 g de sucre
  • 20%: 160 g d’aigua + 40 g de sucre
  • 10%: 180 g d’aigua + 20 g de sucre

El millor mètode consisteix en posar el vas a la balança i afegir aigua fins a tenir la massa necessària. Després afegir el sucre al vas amb aigua fins que la balança ens marqui els 200 g de dissolució. Cada dissolució es conserva en un vas que s’etiqueta o es marca amb retolador.
Ara, amb molta cura, amb un comptagotes es diposita la dissolució més concentrada en el tub, fins a una altura d’uns dos centímetres. S’acoloreix amb un dels colorants que tenim. Per fer-ho es recomana mullar la punta de la vareta dins el colorant i tocar la dissolució. Si cal es repeteix més d’una vegada l’operació fins a tenir la intensitat de color que interessi.
A continuació, amb el comptagotes es diposita amb molta cura la següent dissolució per ordre decreixent de concentració. Si es vol que quedi acolorida, es fa la mateixa operació descrita abans amb un altre colorant de diferent color.
Es procedeix així successivament, de manera que podem arribar a tenir 5 capes de diferents colors, o amb alternança de colors si en deixem alguna sense colorants. Una sisena capa es pot fer amb aigua destil•lada i una setena, també treballant amb cura, amb etanol.
Què observem?
Dins un mateix tub d’assaig podem tenir capes de diferent colors (són estables durant dies, però els colorants es difonen i un parell de dies més tard, els colors s’han difuminat força).
Els conceptes científics
La densitat d’una dissolució relaciona la seva massa amb el volum que ocupa. Com major és la massa per unitat de volum, major és la densitat. Podem mantenir dissolucions de diferent densitat sense mesclar-se dins un tub si les col•loquem per ordre decreixent de densitat.
Descriptors
Aigua, sucre, colorant, tub d’assaig
Centre educatiu / entitat
Institut Montilivi
Responsable
Departament de Ciències de l’Institut Montilivi
Alumnat
Alumnes de 1r de Batxillerat

Colors de l’aigua

En aquesta pràctica es pot observar com l’aigua d’una ampolla completament tancada canvia sense causa aparent de transparent a blau i al contrari.colorsaigua-framed
Nivell a qui s’adreça
Cicle mitjà, cicle superior i ESO
Material

  • Ampolla amb tap
  • Vasos de precipitats
  • Proveta
  • Balança
  • Glucosa
  • Hidròxid de sodi
  • Blau de metilè
  • Aigua

Com ho fem?

  1. Preparem dues dissolucions:
  2. Dissolució A: 2g de glucosa en 100 ml d’aigua
  3. Dissolució B: 2 g d’hidròxid de sodi en 100 ml d’aigua
  4. Barregem les dues dissolucions dins una ampolla i hi afegim unes gotes de blau de metilè. Tapem i agitem, en aquest moment la dissolució tindrà un color blau. Si deixem reposar, al cap d’una estona, veiem que el líquid de l’interior de l’ampolla es decolora tot quedant transparent, no obstant això es pot tornar a recuperar el color blau si agitem un altre cop.
  5. Deixant reposar la dissolució es torna a decolorar, de manera que podem repetir el procés vàries vegades.

Què observem?
La glucosa és una substància que s’oxida fàcilment en un medi alcalí.
Per observar la reacció utilitzem un indicador, el blau de metilè, que es presenta en dues formes, quan hi ha oxigen present en la dissolució, pren el color blau (forma oxidada). Quan agitem el que fem és dissoldre l’oxigen de l’aire en la dissolució que tenim dins l’ampolla, però si l’oxigen s’esgota la dissolució es decolora perquè el blau de metilè es transforma en la seva forma reduïda. En deixar en repòs l’oxigen dissolt reacciona amb la glucosa.
Els conceptes científics
Una reacció química és una transformació en què a partir d’unes substàncies anomenades reactius, obtenim altres de diferents anomenades productes de la reacció.  A vegades aquesta transformació va associada a canvis de color que podem observar fàcilment.
En aquest experiment treballem amb un indicador àcid-base que es decolora, de blau a transparent, però que torna al color inicial en algunes condicions.
Per saber-ne més…
Los colores del agua. Una reacción de ida y vuelta. A. Cañamero. El rincón de la ciencia
Descriptors
Color, indicador, reacció química
Centre educatiu / entitat
Institut Montilivi
Responsable
Professors del departament de ciències de l’institut montilivi
Alumnat
Alumnes de 1r de batxillerat
Infraestructura necessària
Aigua, contenidor de rebuig

Go to Top