química

Com ho fa el sabó per rentar?

Objectius

  1. Entendre el concepte de tensió superficial.
  2. Dur a la pràctica tres experiència sobre tensió superficial amb materials de la vida quotidiana

Nivell a qui s’adreça
Cicle inicial i cicle mitjà (3r i 4t de Primària)
Material

  • Llet
  • Colorant alimentari líquid (tres pots petits)
  • Sabó antigrassa
  • Un bol platejat o transparent
  • Clips
  • Ampolles d’aigua buides
  • Aigua
  • Oli
  • Cera d’espelma
  • Palets de gelat

Precaucions
Per a aquesta activitat s’ha d’avisar que els nens no beguin la llet.
No considerem que s’hagi de prendre cap altre mesura de protecció.
Com ho fem?
Primera activitat

Per a aquesta primera activitat necessitarem dues ampolles d’aigua buides. En una hi posarem primer aigua i després oli fins a omplir la meitat de l’ampolla. En l’altre, hi posarem aigua i oli fins a omplir la meitat de l’ampolla però com a novetat hi introduirem un got petit de sabó antigrassa.
L’objectiu d’aquesta activitat serà veure com es separen l’aigua i l’oli després d’agitar en un cas i en l’altre.

Segona activitat:

Per a la segona activitat, necessitarem un bol, llet, colorants alimentaris i sabó antigrassa.
El primer que farem serà posar la mesura d’un got de llet al bol. Quan tinguem això, li tirarem unes gotes del primer colorant, el vermell, i veurem què passa.
Un cop observat, li tirarem unes gotes de colorant groc, i observarem. Per últim, tirarem unes gotes de colorant blau, i observarem com s’hi disposen tots tres.
Una vegada tinguem tots els colorants disposats a la llet, hi tirarem quatre gotes de sabó antigrassa, gota a gota, fins a veure que tot es comença a moure.

Tercera activitat

I per últim, per a la tercera activitat necessitarem un bol, aigua, un clip, sabó antigrassa, cera d’espelma i un palet de gelat.
El que farem serà obrir el clip i fer-ne una forma d’espiral. Un cop tinguem això, el cubrirem una mica amb cera d’espelmes, que l’haurem extret prèviament.
Ara el que toca és posar l’espiral a l’aigua, i observarem què hi passa. Quan ja haguem observat com es comporta el clip, mullarem la punta del pal de gelat amb sabó antigrassa i tocarem la superfície de l’aigua al centre de l’espiral. Veurem què li passa al clip i seguirem fent el mateix procés de tocar la superfície al centre amb sabó uns cops més.

Què observem?
En aquest experiment podem observar l’efecte del sabó en tres situacions diferents.

  • A la primera activitat, el que observarem serà com es separen l’aigua i l’oli, amb i sense la  presència de sabó.
  • A la segona activitat el que veurem serà com afecta l’addició de sabó a una barreja de llet i colorants alimentaris. Observarem què els passa als colorants i com es mouen.
  • A la tercera activitat, el que observarem serà com afecta el sabó al moviment d’un clip de filferro que estarà en un got d’aigua.

Els conceptes científics
En aquests experiments pretenem treballar el concepte de tensió superficial aplicat a tres activitats diferents on el protagonista i el que ens dóna el joc sempre és el sabó.
La idea bàsica és el concepte de tensió superficial, que és la propietat de l’aigua que fa que la capa superficial d’aquesta s’endureixi i es comporti com una pell ja que les mol.lècules s’atrauen entre sí i fan una tensió. Aquesta funció permet que obejctes i inclús animals puguin surar en l’aigua.
Ara aquí hi entren en joc els conceptes de liposoluble i hidrosoluble. Una substància hidrosoluble és soluble en aigua, i una substància liposoluble és soluble en greixos.
Per tant, a la primera activitat el que succeeix primerament és que l’oli i l’aigua no es dissolen al barrejar-ho. En canvi, quan hi tirem sabó, el que succeeix és que l’aigua i el sabó s’uneixen , i l’oli queda a la part de dalt del got.
A la segona activitat, el que succeeix és que tenim colorants barrejats amb llet. Per tant, les mol.lècules hidrosolubles dels colorants s’uniran a les mol.lècules hidrosolubles de la llet. Al tirar-hi sabó, les mol.lècules liosolubles d’aquest reaccionaran amb les mol.lècules liposolubles de la llet, ja que aquesta conté dels dos tipus de mol.lècules. És per això que els colorants comencen a moure’s ràpidament.
A la tercera activitat, el que passa és exactament el mateix. El sabó té mol.lècules liposolubles, i per tant trenca la tensió superficial de l’aigua, i fa que el clip es comenci a moure. Com que té forma d’espiral, s’observa aquest moviment.
Per saber-ne més…
Enllaç a un vídeo que mostra l’experiència detallada de l’experiment:

Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona (UdG). FEP
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Marina Sanchez, Laura Soler, Gerard Teixidó, Miquel Vila, Míriam Vilavella i Adrià Mendoza

Pintem amb glaçons i observem el seu canvi d’estat!

Objectius

  1. Conèixer els canvis d’estat de l’aigua (de sòlid a líquid).
  2. Pintar i dibuixar amb glaçons mentre es produeix un dels canvis d’estat.
  3. Descobrir en quines situacions es produeix el canvi d’estat més ràpid i perquè.

Nivell a qui s’adreça
L’activitat està pensada per realitzar-la amb alumnes de cicle inicial.
Material

  • Glaçons normals.
  • Glaçons de colors (fets amb colorant alimentari).
  • Draps.
  • Paper d’alumini.
  • Paper de diari ( per protegir la taula on treballarem).
  • Sal .
  • Gots o recipients transparents.
  • Cartolines (una per a cada nen).

Precaucions
No hi ha materials perillosos, ni processos complexos.
Com ho fem?

Agafarem els glaçons que prèviament hauran estat fets amb colorant alimentari de diversos colors i sobre una superfície suficientment gruixuda (cartolines) pintarem amb aquests glaçons. Després buscarem el perquè d’aquest fet a partir de les respostes dels nens.
Paral•lelament tindrem diversos glaçons (sense colorant alimentari) i diversos materials amb els quals intentarem fondre aquests glaçons: una peça de roba, paper d’alumini, un got d’aigua amb sal dissolta i un altre got amb aigua sense sal. Tirarem un glaçó a cada recipient amb aigua (amb sal i sense) i embolicarem altres glaçons amb draps i paper d’alumini, separadament. Observarem en quines situacions es desfan més de pressa els glaçons i en quines triguen més.

Què observem?
Amb la primera part del taller observarem que l’aigua que es desprèn del glaçó amb colorant és tenyida i que, per tant, podrem dibuixar sobre un paper o cartolina. Amb la segona part del taller observarem, també, com el gel canvia d’estat i en quines situacions ho fa més ràpid. Seguidament analitzarem el per què de tots els canvis que s’observen al llarg del taller.
Els conceptes científics

  • Treballarem els diferents estats de l’aigua, però ens centrarem sobretot en l’estat sòlid i el líquid .
  • Treballarem també els canvis d’estat de la matèria (centrant-nos en l’aigua):

– Com un cos sòlid (glaçó) passa a ser líquid.
– Quins factors intervenen en la fusió del glaçó.
– Quins materials acceleren el procés de fusió i quins fan que sigui més lent.

Per tal de treballar l’estat de solid a líquid, observarem el glaçó en quatre situacions diferents. Necessitarem l’ajuda d’altres materials per determinar amb quin d’aquests el gel es fon més ràpid: un got amb aigua i sal, un got d’aigua sense sal, draps i paper d’alumini. Amb el got d’aigua amb sal, el gel es fondrà més ràpidament, perquè la sal, al dissoldre’s amb les molècules d’aigua, accelera el procés.
En canvi, quan emboliquem el glaçó amb el drap de cuina i el paper d’alumini, costarà més que es fongui, a no ser que la temperatura ambient sigui molt elevada.
Per saber-ne més…
Experiències de diferents escoles: pintem amb glaçons.

Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona, Facultat d’Educació i Psicologia
Responsable
Raquel Heras
Alumnat
Carla Domènech, Melissa Terron, Helena Bosch, Àlvar Escudero, Maria Serrat i Júlia Costa

Creem una làmpada de lava!

Objectius

  1. Observar un procés científic.
  2. Promoure l’experimentació com a mitjà d’aprenentatge.
  3. Iniciar els alumnes en el coneixement de les propietats de les substàncies líquides.

Nivell a qui s’adreça
Cicle Inicial
Material

  • Aigua
  • Sal
  • Oli
  • Gots de plàstic transparents
  • Colorants

Precaucions
És una activitat segura pels infants que els permetrà experimentar amb tota llibertat sense perill. Per evitar que es taquin la roba amb l’oli i els colorants se’ls pot proporcionar davantals, paper i/o una bata.
Com ho fem?

Per dur a terme aquest experiment primer de tot hem d’omplir un got de plàstic amb ¾ d’aigua. Un cop fet això, omplirem la part restant del got amb oli (¼). Comprovarem que l’oli i l’aigua no es barregen i que l’oli sempre es queda a la part superior del got. Afegirem sal a la mescla i observarem què és el que passa.
Si es vol, podem afegir colorant alimentari (blau, groc o vermell) per tal que l’aigua canviï de color.
Què observem?
Inicialment observarem que l’oli i l’aigua mai es barregen perquè són substàncies que es repel•leixen. L’aigua sempre es queda a sota perquè és més densa que l’oli. És a dir, hi ha més quantitat de massa per un mateix volum determinat.
Però en el moment que introduïm la sal, l’oli s’hi ajunta i cauen tots dos a la base del got. Quan l’oli es desenganxa de la sal, torna a pujar. Per tant, crea un efecte de làmpada de lava.

Els conceptes científics
L’oli és un greix vegetal format per petites gotes que trobem a l’interior de les cèl•lules d’alguns fruits o llavors, com les olives o les pipes de gira-sol. Els greixos o lípids són nutrients indispensables per a l’organisme. La seva funció és fonamentalment energètica. A més de fer que els menjars siguin més apetitosos, tenen un valor biològic, ja que els nostres teixits necessiten els lípids per desenvolupar la seva activitat. Són biomolècules insolubles en aigua (hidròfobes).
L’oli és un greix a temperatura ambient i tots els greixos són insolubles en aigua perquè tenen una densitat menor a la d’aquest líquid i perquè són substàncies hidròfobes (que “repel•len” l’aigua).
La densitat és la massa específica d’un cos o fluid, és a dir, la quantitat de matèria que hi ha per unitat de volum. La densitat és directament proporcional al valor de la massa i inversament proporcional al volum del cos, la qual cosa vol dir que la densitat és la massa dividida pel volum.
La densitat mitjana de l’aigua (en kg/m3) és de 1000 i la de l’oli, 920.
La viscositat és una propietat de tots els fluids, tant líquids com gasos i representa la resistència que té. Per exemple, l’aigua té molt baixa viscositat. Quan la llancem sobre la taula s’escampa de seguida. En canvi la llet condensada té molta viscositat; quan la llancem sobre la taula tendeix a concentrar-se i no flueix gaire.
L’oli és més lleuger que l’aigua, per això quan afegim oli a l’aigua aquest es queda a la part superior de la mescla. La sal que afegim més tard, en canvi, pesa més que l’aigua. Quan introduïm la sal, aquesta s’uneix a les gotes d’oli i l’empeny cap al fons del recipient. Més tard, quan la sal s’ha dissolt amb l’aigua l’oli torna a pujar a la superfície del recipient per la densitat.
Per saber-ne més…
Anònim; “ Un xic de ciència!” , març 2011 ,,”L’oli es dissol a l’aigua?”,  consulta: 21 de març 2012, disponible a la web:

Experiments la Salle Benicarlo. PRÀCTICA3: Densitats. blog. Online. 15/06/2010. Disponible a la web:

Ochoa, Lídia; Duran, Josep. Juguem amb la densitat dels líquids. 28/06/2010. Data de consulta: 29/02/2012. Disponible a la web:

Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona. Grau en Mestre/a en Educació Primària. Facultat d’Educació i Psicologia.
Responsable
Raquel Heras
Alumnat
Érika Fernández, Dolors Fontanella, Arturo Caro, Anabel Sánchez i Núria Ponsatí

Experimentem amb l’aire i el buit!

Objectius

  1. Experimentar l’efecte del buit sobre alguns objectes
  2. Introduir el concepte de pressió atmosfèrica
  3. Descobrir que l’aire té massa i ocupa un lloc en l’espai.

Nivell a qui s’adreça
Destinat a alumnes de cicle mitjà.
Material

Globus, taps, bosses petites de patates xips, embuts, llaminadures toves (núvols o maduixes), gots de plàstic transparent, llaminadures dures (caramels), paper, ampolles d’aigua de 50 cl, recipient per l’aigua de l’activitat 3, aigua, recipients per envasar al buit.

Com ho fem?

Activitat 1: Els alumnes introduiran diferents objectes en un recipient per envasar al buit, li trauran l’aire del seu interior i observaran el canvi produït. Observaran també el que passa quan es torna a introduir aire a l’interior del recipient.

Activitat 2: Els alumnes  trauran l’aire a un recipient per envasar al buit, i després  intentaran obrir-lo. Un cop fet l’experiment han de trobar una explicació al que observen.

Activitat 3: Els nens agafaran un got de plàstic transparent i col•locaran un paper al fons del got. Amb un recipient que contindrà aigua, hauran de posar el got sense que es mulli el paper.

En la següent activitat, els alumnes posaran l’embut a una ampolla i hi abocaran aigua. Llavors ho repetiran amb un tap foradat on l’embut ajusti perfectament amb l’ampolla.

Què observem?

Activitat 1: En el cas dels objectes que tenen aire al seu interior, alhora de treure l’aire que hi ha dins del recipient d’envasar al buit, aquest objecte augmentarà la seva mida. Al tornar l’aire dins l’envàs aquest reduirà el seu volum considerablement. Quan l’objecte introduït en el recipient no té aire al seu interior el volum no varia en cap moment.

Activitat 2: El pot de buit s’obre fàcilment hi ha aire al seu interior. En canvi, quan traiem l’aire, la pressió a dins disminueix molt i no podem obrir el pot perquè l’aire que hi ha fora del recipient apreta cap a dins.

Activitat 3: En el cas del paper que no es mulla, podem observar que si col•loquem el got totalment recte dins el recipient, al haver-hi aire que no pot sortir del got, el paper no arriba a mullar-se mai. En canvi, si col•loquem el got de costat comprovem que sí es mulla ja que l’aire pot sortir.

En el segon cas, quan posem l’aigua dins de l’embut sense el tap, observem que l’aigua que aboquem passa per l’embut i arriba a l’ampolla. En canvi, quan hi posem un tap entre l’embut i l’ampolla, al no deixar que l’aire de l’ampolla surti, l’aigua es queda retinguda en l’embut.

Els conceptes científics

  • La pressió atmosfèrica és la força per unitat de superfície que exerceix l’atmosfera sobre la superfície terrestre i sobre tots els objectes i éssers que hi viuen.  Les zones situades a l’altura del nivell del mar tenen més pressió atmosfèrica que les que estan més elevades, ja que a aquestes últimes, tenen menys gruix d’aire a sobre.
  • L’aire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l’atmosfera terrestre. En els gasos, les forces de cohesió entre les seves molècules són molt petites, de manera que aquestes poden desplaçar-se unes respecte de les altres. A causa d’això, adopten la forma del recipient que les conté. Encara que la seva presència ens passi desapercebuda, l’aire és una substància material i tangible.
  • El buit és un espai sense aire, mancat de qualsevol tipus de matèria. A la pràctica el “buit absolut”, la manca total de matèria, és impossible d’aconseguir de manera estricta. La qualitat del buit dependrà de quant s’acosta a un “buit absolut”. En un “buit parcial” les poques partícules que resten exerceixen una determinada pressió sobre les parets del recipient que les comprèn.

Per saber-ne més…

  • Salvat editores (1990) “Ciència i Tècnica”, ( pàg. 3228 – 3233) volum 14. Barcelona: Editorial Salvat. Trobem els conceptes de pressió atmosfèrica i les diferents classes de bombes per fer el buit amb imatges i gràfics. Descobrirem com generar el buit i les diferents aplicacions que en podem fer, com ara per conservar aliments o pel correcte funcionament dels microscòpics electrònics.
  • http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen3/ciencia3/131/htm/elvacio.htm. Portal educatiu a on trobarem explicacions detallades referents als conceptes i experiments treballats dins les activitats.

Diferents vídeos a on es veu l’efecte de la pressió atmosfèrica i el buit:

Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona.
Responsable
Climent Frigola.
Alumnat
Txema Garallo, Miriam Garcia, Cristina Garrido, Steina Harillo, Sara López, Àlex Martinez i Esther Samblás.

Uns líquids estranys: els col·loides

Objectius

  1. Relacionar la viscositat de les mescles amb la seva fluidesa.
  2. Estudiar experimentalment el comportament d’alguns col•loides quan els sometem a una pressió sobtada.

Nivell a qui s’adreça
Cicle inicial – mitjà
Material

  • Maizena
  • Aigua
  • Colorant
  • 3 tubs transparents
  • Oli
  • Bol

Com ho fem?

  • Farem la mescla de maizena i aigua. Preparem tres  tubs transparents, que estaran en posició vertical i tindran un recipient al final. Abocarem aquesta mescla en un dels tubs, en un dels  altres hi tirem oli i al tercer aigua. La quantitat de líquid ha de rser la mateixa en els tres tubs.   Observarem quina substància arriba abans i quina tarda més.
  • Després farem la mescla de maizena, colorant i aigua, ja que al barrejar-ho en les proporcions indicades, sembla que sigui líquid, però quan l’agafem ràpid amb les mans es comporta com si fos un sòlid.

Què observem?
Durant la primera experiència podem observar que no tots els líquids flueixen igual.
Pel que fa a  la segona experiència, és interessant prestar atenció a la mescla de farina i aigua ja que a simple vista sembla líquid però, quan ho toquem o ho agafem ràpid, resulta que es comporta com si fos un sòlid.
Els conceptes científics
Un col•loide és una mescla heterogènia formada per partícules que no són apreciables a primera vista, però molt més grans que qualsevol molècula. El col•loide és aquell en el que la fase contínua és un líquid i la fase dispersa es compon de partícules sòlides.
La fluidesa és la magnitud característica d’un fluid, igual a la inversa de la viscositat.
Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona, Facultat d’Eduació i Psicologia.
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Ariadna Segura, Cristina López, Queralt Peralba, Alba Betorz, Cristina Blanco, Alexandra Lafuente, Ángel Vadillo i Gloria Palacios.

Transformem substàncies

Objectius

  1. Observar els canvis de substància durant una reacció química
  2. Conèixer dues reaccions químiques

Nivell a qui s’adreça
Cicle mitjà – Cicle superior
Material
Experiència 1:

  • Ampolles de plàstic de litre o litre i mig
  • Embut
  • Globus
  • Bicarbonat

Experiència 2:

  • Got de vidre
  • Tònica
  • Vinagre de vi blanc
  • Aigua amb molta quantitat de calç

Precaucions

Vigilar que el vinagre no tingui contacte amb els ulls.

Com ho fem?
Experiència 1:

pas 1: Introduïr dos o tres dits de vinagre dins d’una ampolla.
pas 2: Col•locar la part estreta de l’embut dins el forat del globus
pas 3: Introduïr 2 culleres soperes de bicarbonat dins el globus mitjançant l’embut.
pas 4: Separar l’embut del globus i agafar l’ampolla.
pas 5: Encaixar la boca del globus al coll l’ampolla.
pas 6: Retirar el globus, de manera que el bicarbonat que està a l’interior del globus caigui dins l’ampolla.
pas 7: Observar la reacció química, la qual ha tingut lloc quan el bicarbonat ha entrat en contacte amb el vinagre.

Experiència 2:

pas 1: Agafar un recipient tansparent, com ara un got i emplenar-lo fins la meitat d’aigua amb molta calç.
pas 2: Afegir aigua de tònica i observar què passa.
pas 3: Introduïr un bon raig de vinagre de vi blanc i tornar a observar el que succeeix.

Què observem?

Experiment 1:

  • Observarem una reacció química, la qual ha tingut lloc quan el bicarbonat ha entrat en contacte amb el vinagre.
  • Observarem que aquesta reacció química ha produït un gas i que aquest ha inflat el globus.

Experiment 2 :

  • Observarem que l’aigua que fins ara era transparent, en barrejar-se amb la tònica ha quedat de color blanc, de manera que podem veure la quantitat de calç que hi ha dins el got.
  • Observarem que si ho barrejem amb vinagre de vi blanc tornarà a ser tansparent. La calç ha reaccionat i s’ha transformat en una substància dissolta, i és per aquest motiu que no la veiem.

Els conceptes científics

Les reaccions químiques son processos en els quals una o més substàncies es transformen en unes altres amb unes propietats diferents. Anomenenem “reactiu” a la substància que tenim abans que es produeixi la reacció, i anomenem “producte” a la subtància resultant d’aquesta reacció.
Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat
FEP – Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Francisco Molina, Sara Quintana, Marta Ferrer, Elisabeth Vizcaíno, Claudia Rita, Carlos Coelho, Anna Garcia i Marina Lloret

Fem ploure!

Objectius

  1. Explicar de manera dinàmica el procés del cicle de l’aigua.
  2. Conèixer un dels canvis d’estat de l’aigua.
  3. Observar la filtració del l’aigua en diferents sòls.

Nivell a qui s’adreça
Cicle Inicial / Cicle mitjà
Material

  • Regles metàl•lics
  • Recipients
  • Fogonets
  • Embuts
  • Sorra
  • Argila o fang
  • Sorra de bosc

Precaucions
Cal anar amb compte a l’hora de fer servir el fogonet perquè els infants es poden cremar.
Com ho fem?
Primer cal escalfar l’aigua, que hem posat en un recipient, en un fogonet per produir vapor d’aigua. Quan l’aigua estigui suficientment calenta, que bulli i desprengui vapor d’aigua, posarem a sobre del recipient dos regles metàl•lics que han estat prèviament a la nevera. Quan el vapor d’aigua arribi als regles freds, observarem què passa. Amb aquest procediment haurem aconseguit reproduir d’una manera senzilla el mecanisme de la pluja.
A l’altra activitat, els alumnes hauran de tenir tres recipients amb una marca cadascun. Seguidament, han de col•locar un embut a cada recipient i dins d’aquests, han de posar sorra, argila i sorra de bosc, respectivament. També han d’emplenar tres recipients amb la mateixa quantitat d’aigua. Finalment, han d’abocar l’aigua dins cada embut i observar què passa.
Què observem?

  • Observem com l’aigua bull i comença a sortir un vapor d’aigua (que és un gas invisible). Un cop hem posat els regles sobre el vapor d’aigua, podem veure que a mida que el vapor d’aigua es refreda, es condensa (es transforma en líquid) sobre la superfície del regle i cau en forma de gotes.
  • A la següent activitat, podrem observar quin dels sòls filtra l’aigua més ràpidament i quina d’elles és la que queda més neta.

Els conceptes científics

  • FASE I: L’aigua de les precipitacions prové de les diferents superfícies de la Terra: oceans, mars, llacs i rius. El Sol l’escalfa i l’evapora formant vapor d’aigua. Aquest passa a l’atmosfera amb més o menys rapidesa, depenent dels factors com la temperatura i el vent. (Pas de líquid a gas).
  • FASE II: Quan arriba a una determinada altura de l’atmosfera el vapor d’aigua es refreda. Aquest vapor es condensa i es transforma en petites gotes d’aigua que suren en l’aire i formen els núvols. Pas de gas a líquid.
  • FASE III:Quan els núvols arriben a zones més fredes, les gotes d’aigua s’agrupen. Llavors cauen en forma de pluja (Pas de gas a líquid). Si a la zona de l’atmosfera és molt freda, el vapor d’aigua es transforma en calamarsa o bé en forma de neu. Pas de gas a sòlid.
  • FASE IV: L’aigua de la pluja o el desglaç de la neu es recull als rius i la porten fins al mar on hi ha la desembocadura. El cicle de l’aigua és constant.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat
Facultat d’Educació i Psicologia. Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Lorena Montes, Glòria Morcillo, Vanesa Moreno, Maria Pujol, Tania Varón i Gemma Vergés

Fem i desfem mescles

Objectius

  1. Conèixer les propietats d’immantació, de miscibilitat i solubilitat.
  2. Diferenciar els tipus de mescles (homogènies i heterogènies)
  3. Experimentar diferents mètodes de separació de mescles.

Nivell a qui s’adreça
Cicle mitjà/inicial
Material

  • Oli
  • Sorra
  • Cola-cao
  • Farina
  • Llimadures de ferro
  • Aiguarràs
  • Aigua
  • Vas de precipitats
  • Paper de filtre
  • Imant

Com ho fem?
Primer emplenem els matrassos amb aigua, a continuació a cada matràs s’hi barrejarà una de les següents subtàncies: oli, sorra, cola-cao, farina, llaminadures de ferro i aiguarràs.
A partir de les barreges es buscaran diferentes maneres de separar-les.
Què observem?
Durant aquesta pràctica podem observar el comportament que fan les diferents substàncies amb l’aigua (n’hi han que es dissolen, d’altres que no..). A més, creiem que és molt interessant veure com els nens i nenes busquen, entre ells, solucions per poder separar la substància de l’aigua.
Els conceptes científics

  • Mescla: és una material format per dues o més substàncies, les propietats de la qual, depenen de la quantitat de les substàncies que la formen.
  • Dissolució: una dissolució és una mescla homogènia formada per un component majoritari, i una o diverses substàncies que es troben dissoltes.
  • Disolvent: és el component majoritari que forma una dissolució
  • Solut: substància que es troba dissolta en una dissolució

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat
Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Eloi Pico, Ferran Viñas, Helena Gómez, Gemma Cros, Judit Gallego i Leyre Ferranti

Experimentem amb els colors de les flors

Objectius

  1. Introduir els conceptes d’àcid i bàsic
  2. Experimentar / comprovar que el color de moltes flors canvien en posar-les en un medi àcid o bàsic.

Nivell a qui s’adreça
Educació primària (Cicle mitjà i superior)
Material

  • 2 vas de precipitats (grans)
  • 14 vasos de precipitats (mitjans)
  • 3 pipetes
  • 2 morter
  • Indicador natural (col lombarda)
  • Llimones (àcid)
  • Amoníac (base)
  • Vinagre (àcid)
  • Bicarbonat (base)
  • Aigua
  • Roses
  • Folis blancs
  • Pinzells
  • Llapis

Precaucions
En manipular l’amoníac, ja que és un líquid irritant.
Com ho fem?
El que volem observar amb aquest experiment és com al barrejar un indicador natural, que en aquest cas és la col lombarda, amb un medi bàsic dóna un color i amb un medi àcid un altre.
Abans de posar a la pràctica l’experiència explicarem als alumnes la diferència que hi ha entre les substàncies de base (substàncies contraries a les àcides, però no es poden tastar, com per exemple la cendra) i les àcides. Seguidament començarem a dur a terme la pràctica de l’experiment.
Disposem d’una olla on tenim el líquid que hem aconseguit al bullir prèviament la col lombarda.  A continuació agafem 4 vasos de precipitats mitjans on afegirem l’indicador natural, després introduirem amb un comptagotes (pipetes) formant una mescla, la substància bàsica (bicarbonat) i la substància àcida (vinagre), de manera que hi hagi dos vasos amb el bicarbonat, i dos amb el vinagre. A mesura que anem afegint les substàncies podrem anar observant com l’indicador natural va canviant de color. En el cas de l’indicador natural que estem treballant en aquest experiment, les substàncies àcides fan un canvi a un color més vermellós, en canvi les de base canvien a un to més blavós. Per finalitzar amb la primera part del nostre experiment, agafem un o dos dels vasos de precipitats on hem fet la mescla de l’indicador natural amb una de les subatàncies (bàsic o àcid). El que volem veure a continuació, és com al afegir líquid àcid, en la mescla de l’indicador natural i el líquid de base, aquesta mescla torna al seu color neutre, i a l’inversa. Però per aconseguir aquesta reacció s’ha de fer de manera acurada, ja que és molt difícil aconseguir la quantitat exacte de líquid que s’ha d’afegir per aconseguir el color neutre. Per tant, agafem el comptagotes i anirem afegint l’àcid, a la vegada que anem remenant amb el mateix vas, fins arribar aconseguir el color neutre.
Seguidament passarem a realitzar la segona part de l’experiment.
Disposarem de pètals de flors, s’ha de tenir en compte que siguin flors vermelles, liles, mai poden ser blanques o grogues, ja que a l’hora de triturar-les no aconseguiriem pigment que fos indicador. Per començar l’experiment necessitem primer de tot un morter. Afegim els pètals de la flor i ho triturem, de manera que aconseguim un suc vermellós.
Un cop tenim el suc vermellós l’afegim dins del vas de precipitats gran, seguidament introduim una mica d’aigua, de manera que no quedi molt diluït. Quan ja tenim la mezcla feta, repartim aquest líquid en tres vasos de precipitats mitjans.
Per tal de que els alumnes puguin veure que amb diferents substàncies es pot canviar el color del pigment que haviem aconseguit amb els pètals de les flors, deixarem un dels vasos sense afegir-hi cap substància, és a dir, deixarem el pigment de les flors simplement; en el segon vas afegirem un àcid, una mica de llimona, i es podrà veure que canvia de color; al tercer vas afegirem la base, amoníac. El resultats han de ser canviants respecte al primer vas. El primer vas queda el líquid vermellós, el segon queda un líquid fucsia, i el tercer, i l’últim un líquid més blavós.
Finalment, perquè els nens gaudeixin més de l’experiment dels pigments que hauran realitzat, els hi proporcionarem uns folis blancs, i els hi proposarem que realitzin un dibuix amb pinzells amb els diferents pigments.
Què observem?
Observem que al introduir substàncies  bàsiques, com el bicarbonat i l’amoníac, o substàncies àcides, com el vinagre i la llimona, a un indicador natural, aquest canvïa de color.
Però també hem pogut observar que el canvi de color és reversible. Hem de tirar força àcid al bàsic per tornar al color neutre, és a dir, s’ha de trobar el punt exacte per arribar al color neutre.
A l’hora de fer l’experiment amb els pètals de la rosa ens adonem que al afegir amoníac i llimona, els colors són els mateixos que amb el bicarbonat i el vinagre, ja que són substàncies bàsiques o àcides.
Els conceptes científics
ÀCID

  • Tenen un gust àcid
  • Reaccionen amb el marbre depenen del c02
  • Reaccionen amb metalls desprenen hidrogen
  • Es neutralitzen amb les bases
  • Donen un color determinat amb unes substàncies que en diem indicadors.

BASE

  • Tenen un gust amarg
  • Reaccionen amb els greixos donant sabó
  • Es neutralitzen amb els àcids
  • Donen un color determinat amb unes substàncies que en diem indicadors

INDICADOR
Un indicador és una substància amb color que canvia de tonalitat segons la seva forma àcida o bàsica són d’origen natural, els vegetals produeixen pigments que poden ser indicadors, la col lombarda conté un tinc molt fàcil d’extreure i utilitzar com a indicador natural. Els colors produits pel l’indicador en presència d’àcids o de bases són bastant cridaners i exactes per indicar el tipus de substància.
Centre educatiu / entitat
Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG
Responsable
Climent Frigola Darder
Alumnat
Clara Mateos, Núria Pérez, Maria Gruart, Sandra Compte, Sandra Constansó i Irene Rodríguez

Diferents qualitats de l’aigua i com fer bombolles de sabó amb consistència

Objectius

  1. Conèixer el concepte de duresa de l’aigua.
  2. Experimentar la relació entre l’escuma que fa el detergent i la duresa de l’aigua.
  3. Estudiar la manera de fer bombolles de sabó consistents.

Nivell a qui s’adreça
Cicle mitjà i Cicle superior
Material

  • Ampolles petites d’aigua, detergent en pols, aigua de l’aixeta, aigua destil•lada, sal, bicarbonat i una cullereta.
  • Dues galledes grans, diferents formes geomètriques fetes amb filferro (anelles, aros, etc), aigua, sabó concentrat, sucre, glicerina, una cullera petita i una gran.

Com ho fem?
En el primer taller sobre la duresa i puresa de l’aigua farem : Agafarem les tres ampolles d’aigua buides i farem que els alumnes hi facin les barreges següents:

  • A l’ampolla número 1 hi posarem aigua de l’aixeta més dues cullerades de detergent en pols.
  • A l’ampolla número 2 hi posarem aigua destil•lada més dues cullerades de detergent en pols.
  • A l’ampolla número 3 hi posarem aigua de l’aixeta més una cullerada de sal i una cullerada de bicarbonat i dues cullerades de detergent en pols.

Quan tinguem fetes les tres barreges les sacsejarem durant 20 segons cada ampolla. Un cop fet això, observarem la reacció de cada una.
Al segon taller sobre com fer bombolles  consitents farem: Barrejarem l’aigua, 12 culleradetes de sabó concentrat, una culleradeta de sucre i finalment 12 culleretes de glicerina i ho abocarem en una galleda gran.
Quan ho tinguem tot ho barrejarem bé i seguidament comprovarem si ens ha quedat prou consistent utilitzant les diferents formes geomètriques. Les introduirem dins la galleda i les traurem per començar a bufar. Aquí començarà l’experimentació dels alumnes per aconseguir bufar de tal manera que les bobmbolles no es trenquin.
Què observem?

  • En el primer taller podrem observar que a l’ampolla número 1 el detergent fa una escuma normal, no molt abundant ni poc. A l’ampolla número 2 observem que fa molta escuma i a l’ampolla número 3 observarem que quasi bé no fa escuma.
  • En el segon taller podrem observar com el sabó ens queda compacte i les bombolles tarden molt a trencar-se. Hem d’aconseguir una bona tàctica per bufar.

Els conceptes científics

  • La duresa de l’aigua és un paràmetre químic de qualitat de les aigües, on es mesura la concentració de compostos minerals, entre els que podem destacar les sals de calci i magnesi.
  • En el segon taller sabem que si només posem aigua i sabó quan trèiem les formes geomètriques de la galleda i bufem les bombolles es trenquen. Això és degut a què l’aigua s’evapora més ràpid i provoca que les bombolles es trenquin. La barreja que tenim no és prou consistent. En canvi, quan afegim sucre a la barreja d’aigua i sabó li estem donant més consistència, i amb la glicerina evitem que l’aigua s’evapori tant ràpid. Per això ens surten bombolles compactes i resistents.

Centre educatiu / entitat
Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Marta Bautista, Victor Martin, Elisabet Riera, Gemma Salavedra, Gloria Sanchez i Vanessa Vergés.

Go to Top