Posts tagged reacció química

Transformem substàncies

Objectius

  1. Observar els canvis de substància durant una reacció química
  2. Conèixer dues reaccions químiques

Nivell a qui s’adreça
Cicle mitjà – Cicle superior
Material
Experiència 1:

  • Ampolles de plàstic de litre o litre i mig
  • Embut
  • Globus
  • Bicarbonat

Experiència 2:

  • Got de vidre
  • Tònica
  • Vinagre de vi blanc
  • Aigua amb molta quantitat de calç

Precaucions

Vigilar que el vinagre no tingui contacte amb els ulls.

Com ho fem?
Experiència 1:

pas 1: Introduïr dos o tres dits de vinagre dins d’una ampolla.
pas 2: Col•locar la part estreta de l’embut dins el forat del globus
pas 3: Introduïr 2 culleres soperes de bicarbonat dins el globus mitjançant l’embut.
pas 4: Separar l’embut del globus i agafar l’ampolla.
pas 5: Encaixar la boca del globus al coll l’ampolla.
pas 6: Retirar el globus, de manera que el bicarbonat que està a l’interior del globus caigui dins l’ampolla.
pas 7: Observar la reacció química, la qual ha tingut lloc quan el bicarbonat ha entrat en contacte amb el vinagre.

Experiència 2:

pas 1: Agafar un recipient tansparent, com ara un got i emplenar-lo fins la meitat d’aigua amb molta calç.
pas 2: Afegir aigua de tònica i observar què passa.
pas 3: Introduïr un bon raig de vinagre de vi blanc i tornar a observar el que succeeix.

Què observem?

Experiment 1:

  • Observarem una reacció química, la qual ha tingut lloc quan el bicarbonat ha entrat en contacte amb el vinagre.
  • Observarem que aquesta reacció química ha produït un gas i que aquest ha inflat el globus.

Experiment 2 :

  • Observarem que l’aigua que fins ara era transparent, en barrejar-se amb la tònica ha quedat de color blanc, de manera que podem veure la quantitat de calç que hi ha dins el got.
  • Observarem que si ho barrejem amb vinagre de vi blanc tornarà a ser tansparent. La calç ha reaccionat i s’ha transformat en una substància dissolta, i és per aquest motiu que no la veiem.

Els conceptes científics

Les reaccions químiques son processos en els quals una o més substàncies es transformen en unes altres amb unes propietats diferents. Anomenenem “reactiu” a la substància que tenim abans que es produeixi la reacció, i anomenem “producte” a la subtància resultant d’aquesta reacció.
Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat
FEP – Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Francisco Molina, Sara Quintana, Marta Ferrer, Elisabeth Vizcaíno, Claudia Rita, Carlos Coelho, Anna Garcia i Marina Lloret

La catalasa: una defensa contra l’oxidació

Objectius

  1. Descobrir la funció de la catalasa en els éssers vius.
  2. Experimentar la reacció de la catalasa amb l’aigua oxigenada.
  3. Observar l’obtenció d’oxigen en la descomposició de l’aigua oxigenada.

Nivell a qui s’adreça
Cicle Mitjà
Material
Per cada experiment necessitem:

  • 5 ampolles buides de 500 ml.
  • 1 cullerada de sal
  • Una mica de llevat
  • Una mica de sorra
  • 500ml d’aigua oxigenada
  • 7 Globus
  • Un got de plàstic
  • Un rallador
  • Un morter i una mà de morter
  • Una patata
  • Un tros de fetge

Com ho fem?
Agafem les cinc ampolles buides de 500 ml, destapades, i a cada una d’elles hi posem una substància diferent: 1) sal, 2) llevat, 3) sorra, 4) patata* i 5) fetge*. Seguidament, i una per una, afegim els 100 mililitres d’aigua oxigenada i tapem de seguida la boca de l’ampolla amb un globus. Cal vigilar que el globus quedi ben col•locat de tal manera que no obstrieixi el forat de l’ampolla i el gas format pugui accedir al globus.
Repetim el mateix procediment d’afegir l’aigua oxigenada i tapar l’ampolla amb el globus amb cada una de les ampolles que contenen les diferents substàncies.
Nota: És important que tant la patata com el fetge siguin frescos, i que a més s’hagin triturat, picat o rallat abans de dipositar-los dins l’ampolla.
Què observem?
En algunes ampolles (on hi hagi substàncies que contenen parts d’un ésser viu), veurem com el globus que hem col·locat s’infla, i en les altres no. A partir d’aqui s’ha de reflexionar sobre les diferències que hi ha entre les substàncies que han inflat el globus i les que no, quina reacció provoca que s’infli el globus i quina funció pot tenir pels éssers vius.
Els conceptes científics
Amb la realització d’aquest experiment descobrim que la catalasa és una proteína que produïm tots els éssers vius, i que aquesta és capaç de descomposar l’aigua oxigenada en oxigen i aigua. En aquest experiment veurem com l’oxigen resultant de la descomposició de l’aigua oxigenada ens permetrà inflar els globus.
La catalasa és molt important pels éssers vius ja que actua com a protectora de l’organisme. A la natura es produeixen substàncies semblants a l’aigua oxigenada i per això els éssers vius tenen la catalasa com a protecció.
Un exemple que ens ajuda a entendre aquesta reacció és la cura d’una ferida. Normalment quan ens ferim utilitzem l’aigua oxigenada per a desinfectar, ja que molts bacteris patògens moren en ambients rics en oxigen. En el moment que l’aigua oxigenada entra en contacte amb la ferida es produeix una reacció química en la qual es pot observar una escuma blanca, aquesrta es produeix perquè la sang i les cèl•lules contenen catalasa.
Tècnicament, el fenòmen que estem observant quan curem una ferida o en el nostre experiment, s’anomena reacció química. La reacció química és un procés que implica un canvi en l’estructura dels compostos. En una reacció química hi intervenen dos tipus de substàncies: unes substàncies inicials anomenades reactius, que són les que provoquen la reacció; i unes substàncies resultants d’aquesta reacció anomendades productes. Els reactius tenen unes propietats diferents a les dels productes, per tant podríem dir que es produexi una reacció química quan es formen substàncies que tenen unes propietats diferents de les inicials. Un exemple clar d’aquesta trasnformació el veiem en aquest experiment, en el qual al principi tenim un extracte de fetge, que és sólid i líquid barrejat, i després de produir-se la reacció química obtenim una substància diferent, que és el gas.
Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Ariadna Martín, Laia Oliveras, Ariadna Puxan, Alba Rodríguez, Laia Rovira i Yolanda Vico

Missatges secrets

Objectius

  1. Conèixer en què es basa la tinta invisible
  2. Introduir el concepte de reacció quimica

Nivell a qui s’adreça

Inicial, Mitjà i Superior

Material

  • Solució de fenolftaleïna
  • Solució diluïda d’hidròxid sòdic
  • Pinzells
  • Paper
  • Ruixador

Precaucions

La fenolftaleïna és tòxica per ingestió. S’ha d’evitar que els nens i nenes es posin el pinzell a la boca

Com ho fem?

Amb el pinzell humit de la solució de fenoltaleïna escrivim un missatge secret en un paper. També podem fer un dibuix. Quan s’ha assecat, és completament invisible. El missatge o el dibuix es tornen visibles quan es ruixen amb la solució d’hodròxid sòdic.

Què observem?

Inicialment el missatge o el dibuix no es veu, però que aquest “apareix” quan es ruixa amb la solució bàsica. Els nostres ulls ens enganyen quan ens fan creure que no hi ha cap missatge però en realitat hi és amagat.

Els conceptes científics

Moltes substàncies tenen la particularitat de canviar de color degut a un canvi en l’entorn, ja sigui en l’acidesa del medi o fins i tot en la temperatura o humitat relativa. La fenolftaleïna en medi neutre o àcid és incolora, però en medi bàsic és de color rosa intens. Aquest tipus de compostos s’anomenen indicadors.

Centre educatiu / entitat

Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital – UdG

Responsable

Sílvia Simon Rabasseda

Extraiem el pigment dels pètals de flors!

Objectius

  1. Mostrar estima cap a la natura
  2. Extreure els pigments dels pètals
  3. Observar els canvis dels pigments en funció de l’acidesa del medi

Nivell a qui s’adreça

Cicle mitjà

Material

  • Pètals de flors de diferents colors
  • Morter
  • Vareta
  • Aigua destil•lada
  • Embut
  • Paper de filtre
  • Erlenmeyer
  • 4 vasos de precipitats
  • Etiquetes
  • Suc de llimona
  • Vinagre
  • Bicarbonat

Precaucions

Haurem de vigilar a l’hora d’utilitzar els productes, ja que poden provocar irritació si entren en contacte amb els ulls, mucoses o ferides obertes.

Com ho fem?

Per realitzar aquest taller es posarà a la disposició dels nens moltes flors de diferents colors. Quan cada grup disposi d’un tipus de flor hauran de seguir els passos següents:

1. Triturar els pètals de la flor escollida.
2. Afegir aigua destil•lada al conjunt de pètals triturats i barrejar amb la vareta durant uns minuts.
3. Preparar els mecanisme per filtrar, es a dir, tallar paper de filtre i col•locar-ho en un embut. Posteriorment col•locar l’embut dins d’un erlenmeyer.
4. Abocar l’aigua destil•lada amb els pètals dins de l’embut i esperar que es filtri tot el contingut.

Quan haguem realitzat aquests passos, ja haurem extret el pigment de les flors i podrem observar que succeeix quan reacciona amb altres productes.

5. La dissolució obtinguda la repartirem en 4 vasos de precipitats, d’aquesta manera observarem en cada vas una reacció diferent.

Per tal d’entendre millor el que succeeix, els nens/es disposaran d’etiquetes amb el nom del producte que utilitzarem per la reacció.

Els productes que utlitzarem seran els següents:

  • Suc de llimona
  • Vinagre
  • Bicarbonat

6. Un cop estigui la dissolució repartida en els diferents vasos de precipitats, anirem afegint els productes i observant què passa amb cadascun d’ells.

Què observem?

Observem que quan afegim a alguns pètals el base o l’àcid modifiquen el seu color, això passa sobretot amb pètals de color vermell, rosa, lila i blau. En canvi hi ha pètals que encara que afegim aquests productes químics no queda alterat el seu color natural, com és el cas dels pètals de color blanc, groc i taronja.

Els conceptes científics

Un indicador d’acidesa és una substància que té un color diferent segons el grau d’acidesa del medi. Alguns indicadors són d’origen vegetal, com ara el pigment de la col lombarda o altres que donen color a les flors.

Aquests indicadors es poden extreure facilment amb dissolvents com l’aigua o l’alcohol etílic.

El vinagre o el suc de llimona sòn dissolucions àcides. El bicarbonat dóna una dissolució alcalina, que es pot  considerar contària als àcids.

Centre educatiu / entitat

MEP Universitat de Girona

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Sara Aranda, Núria Busquets, Marta Cabané, Laura Cabrera, Alícia Camps, Mireia Emilio i Anabel Ruiz

Juguem amb la pressió: experiments amb globus

Objectius

  1. Introduir el concepte de pressió d’un gas.
  2. Potenciar el treball en grup, interactiu i manipulatiu.
  3. Observar com afecta al volum d’un gas els canvis de temperatura, pressió i quantitat de matèria.

Nivell a qui s’adreça

Cicle mitjà

Material

  • Globus
  • Aigua
  • Ampolla petita d’aigua
  • Matràs aforat
  • Pastilles efervescents
  • Recipient (peixera)
  • Pot per fer el buit
  • Fogonet
  • Gel
  • Embut

Precaucions

Vigilar amb el fogonet per evitar cremades.

Com ho fem?

  • Activitat 1: Posem un globus a la boca d’una ampolla o d’un matràs. Seguidament introduïm l’ampolla dins un recipient que conté aigua calenta i observem què passa.
  • Activitat 2: Utilitzem un recipient per a fer el buit. Agafem un globus una mica inflat, el posem a dins del recipient i fem el buit. Observem què passa. Seguidament tornem a introduir aire al recipient i tornem a observar.
  • Activitat 3: Posem aigua en un ampolla petita. Seguidament hi introduïm una pastilla efervescent i tapem l’ampolla amb el globus. Mirem què passa al globus

Què observem?

  • Activitat 1: Si escalfem el recipient que conté aire, la pressió de l’aire   augmenta i el globus s’infla. Si refredem, la pressió de l’aire disminueix i el globus es desinfla.
  • Activitat 2: En fer el buit, la pressió exterior disminueix i el globus s’infla. En tornar introduir aire, el globus recupera la forma inicial, ja que la pressió externa torna a ser la mateixa.
  • Activitat 3:  De la reacció química entre la pastilla efervescent i l’aigua s’obté un gas (diòxid de carboni) Així, doncs, a l’aire que hi havia al principi a dins l’ampolla s’hi suma un nou gas. En augmentar la quantita de gas, el volum augmenta i s’infla el globus.

Els conceptes científics

  • Pressió: La pressió es defineix com la força que actua sobre la unitat de superfície.
  • Dilatació dels gasos: Els gasos es caracteritzen per les seves propietats: són fluids i adopten la forma del recipient on són, ja que ocupen sempre tot l’espai disponible. Són fàcilment compressibles quan se’ls aplica pressió i, si s’escalfen, es dilaten molt.
  • Reaccions químiques: Una reacció química és un procés que implica un canvi en l’estructura d’una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i/o formació d’enllaços químics. Per exemple, diverses molècules poden reaccionar per formar-ne una altra (o diverses de diferents), o bé una sola molècula es pot descompondre en d’altres de més petites, o canviar la seva estructura interna. S’anomena reactius a les molècules que reaccionen, i productes a les que s’obtenen com a resultat de la reacció

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

Universitat de Girona F.E.P

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Persones que desenvolupen el taller

Pere García, Aintxane Ariza, Bàrbara Vergés, Marta Sánchez, Cristina Callado, Ariadna Carmona i Henar Rodríguez.

El vaixell a reacció

Objectius

  1. Conèixer una reacció química i observar-ne directament el resultats
  2. Introduir el concepte de propulsió a raig

Nivell a qui s’adreça

Cicle superior

Material

Aigua, piscina de plàstic, recipient de plàstic (pot de cacau en pols), recipient més petit, unes pinces, una barrina (o objecte punxegut), vinagre, bicarbonat sòdic, un tros de marbre i una llimona.

Precaucions

Evitar tot contacte dels reactius amb la pell, els ulls o les membranes de les mucoses.

Com ho fem?

En primer lloc, farem un forat amb una barrina al mig del tap d’un recipient de plàstic. Seguidament omplirem una quarta part del recipient amb vinagre. A part, omplirem de bicarbonat un pot més petit el qual introduirem dins el pot amb vinagre de manera que floti, i procurant que no es tombi. Un cop tinguem el bicarbonat dins el recipient amb vinagre, taparem al pot. Amb el dit índex taponarem el forat del tap que prèviament hem fet. Amb molta cura sacsejarem el pot mentre l’inclinem, l’aproparem cap a una de les parets del dipòsit i treure’m el dit. A l’interior del recipient es produirà la reacció (vinagre i bicarbonat) deixant escapar el diòxid de carboni pel forat i posant en moviment el “vaixell”.

Què observem?

Observem que a partir de la reacció química de dues substàncies (que es troben en estats sòlid i líquid ) n’obtenim una tercera de nova, en forma de gas.

Observem que el raig que surt del recipient l’impulsa en sentit contrari i produeix el moviment.

Els conceptes científics

Reaccions àcid-base: amb aquesta experiència podem observar que al combinar dos materials, bicarbonat sòdic (base) i vinagre, dissolució d’àcid acètic, (àcid), obtenim una reacció química que alliberarà suficient energia com per moure una petita simulació d’una barca. La reacció d’aquestes dues substàncies ens donarà com a resultat una sal, aigua i diòxid de carboni. La reacció que es produirà és la següent:

NaHCO3  + CH3COOH —–> CH3COONa +H20 +CO2

La propulsió a raig (en castellà, “a chorro”) es basa en la 3a llei de Newton, el principid’acció i reacció, i ens ve a dir que si donem una empenta a un cos nosaltres també rebrem la mateixa empenta però en sentit contrari. Aleshores si es llença un raig de fluid cap avall, per exemple, pel fet d’haver de fer una força sobre el fluid cap avall, el contenidor del fluid rep una forçacap amunt.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

Universitat de Girona

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Estudiants de Grau en Mestre Educació Primària (2n curs): Ivet Farrés, Laura Masó, Andreu Megias, Anna Niell, Clara Nogué, Gerard Rodríguez, Maria Romans i Josep Sánchez.

Colors de l’aigua

En aquesta pràctica es pot observar com l’aigua d’una ampolla completament tancada canvia sense causa aparent de transparent a blau i al contrari.colorsaigua-framed
Nivell a qui s’adreça
Cicle mitjà, cicle superior i ESO
Material

  • Ampolla amb tap
  • Vasos de precipitats
  • Proveta
  • Balança
  • Glucosa
  • Hidròxid de sodi
  • Blau de metilè
  • Aigua

Com ho fem?

  1. Preparem dues dissolucions:
  2. Dissolució A: 2g de glucosa en 100 ml d’aigua
  3. Dissolució B: 2 g d’hidròxid de sodi en 100 ml d’aigua
  4. Barregem les dues dissolucions dins una ampolla i hi afegim unes gotes de blau de metilè. Tapem i agitem, en aquest moment la dissolució tindrà un color blau. Si deixem reposar, al cap d’una estona, veiem que el líquid de l’interior de l’ampolla es decolora tot quedant transparent, no obstant això es pot tornar a recuperar el color blau si agitem un altre cop.
  5. Deixant reposar la dissolució es torna a decolorar, de manera que podem repetir el procés vàries vegades.

Què observem?
La glucosa és una substància que s’oxida fàcilment en un medi alcalí.
Per observar la reacció utilitzem un indicador, el blau de metilè, que es presenta en dues formes, quan hi ha oxigen present en la dissolució, pren el color blau (forma oxidada). Quan agitem el que fem és dissoldre l’oxigen de l’aire en la dissolució que tenim dins l’ampolla, però si l’oxigen s’esgota la dissolució es decolora perquè el blau de metilè es transforma en la seva forma reduïda. En deixar en repòs l’oxigen dissolt reacciona amb la glucosa.
Els conceptes científics
Una reacció química és una transformació en què a partir d’unes substàncies anomenades reactius, obtenim altres de diferents anomenades productes de la reacció.  A vegades aquesta transformació va associada a canvis de color que podem observar fàcilment.
En aquest experiment treballem amb un indicador àcid-base que es decolora, de blau a transparent, però que torna al color inicial en algunes condicions.
Per saber-ne més…
Los colores del agua. Una reacción de ida y vuelta. A. Cañamero. El rincón de la ciencia
Descriptors
Color, indicador, reacció química
Centre educatiu / entitat
Institut Montilivi
Responsable
Professors del departament de ciències de l’institut montilivi
Alumnat
Alumnes de 1r de batxillerat
Infraestructura necessària
Aigua, contenidor de rebuig

Fem hidrogen. Un gas explosiu

Necessitem…

  • Salfumant i ulleres de protecció
  • Zinc o paper d’alumini
  • Matràs amb tap i tub de goma
  • Vas de precipitats, aigua i sabó
  • Encenedor

Alerta amb…Fem hidrogen

Cal posar-se ulleres de protecció perquè el salfumant és àcid clorhídric (diluït al 20%).

S’ha de vigilar de no acostar la flama directament al tub perquè es realitzaria l’explosió de tot l’hidrogen contingut dins del matràs (possible trencament del matràs).

Ho fem…

Posem el trossos de zinc dins del matràs i tot seguit i aboquem el salfumant. Tapem el matràs i submergim el tub de goma en l’aigua amb sabó del vas de precipitats.

Al cap d’una estona es van originant bombolles de sabó dins del vas de precipitats.

Ara podem fer una bombolla gran sobre la taula (mullada prèviament amb l’aigua i sabó).

Retirem el tub de la bombolla i hi acostem la flama de l’encenedor.

Observem…

Dins del matràs el salfumant bombolleja degut a l’hidrogen que es desprèn de la reacció química amb el zinc.

Les bombolles de sabó que s’originen contenen l’hidrogen que es genera. Al principi però contindran l’aire que hi havia dins del matràs, caldrà doncs esperar una estona.

En acostar la flama a la bombolla es realitza una explosió observant una flamarada: l’hidrogen de la bombolla reacciona amb l’oxigen de l’aire i s’obté vapor d’aigua (que no s’observa) com a producte de la reacció.

La reacció química és àcid clorhídric + zinc –>  clorur de zinc + hidrogen

HCl + Zn –> ClZn + H2

Go to Top