elements

Experimentem amb l’aire i el buit!

Objectius

  1. Experimentar l’efecte del buit sobre alguns objectes
  2. Introduir el concepte de pressió atmosfèrica
  3. Descobrir que l’aire té massa i ocupa un lloc en l’espai.

Nivell a qui s’adreça
Destinat a alumnes de cicle mitjà.
Material

Globus, taps, bosses petites de patates xips, embuts, llaminadures toves (núvols o maduixes), gots de plàstic transparent, llaminadures dures (caramels), paper, ampolles d’aigua de 50 cl, recipient per l’aigua de l’activitat 3, aigua, recipients per envasar al buit.

Com ho fem?

Activitat 1: Els alumnes introduiran diferents objectes en un recipient per envasar al buit, li trauran l’aire del seu interior i observaran el canvi produït. Observaran també el que passa quan es torna a introduir aire a l’interior del recipient.

Activitat 2: Els alumnes  trauran l’aire a un recipient per envasar al buit, i després  intentaran obrir-lo. Un cop fet l’experiment han de trobar una explicació al que observen.

Activitat 3: Els nens agafaran un got de plàstic transparent i col•locaran un paper al fons del got. Amb un recipient que contindrà aigua, hauran de posar el got sense que es mulli el paper.

En la següent activitat, els alumnes posaran l’embut a una ampolla i hi abocaran aigua. Llavors ho repetiran amb un tap foradat on l’embut ajusti perfectament amb l’ampolla.

Què observem?

Activitat 1: En el cas dels objectes que tenen aire al seu interior, alhora de treure l’aire que hi ha dins del recipient d’envasar al buit, aquest objecte augmentarà la seva mida. Al tornar l’aire dins l’envàs aquest reduirà el seu volum considerablement. Quan l’objecte introduït en el recipient no té aire al seu interior el volum no varia en cap moment.

Activitat 2: El pot de buit s’obre fàcilment hi ha aire al seu interior. En canvi, quan traiem l’aire, la pressió a dins disminueix molt i no podem obrir el pot perquè l’aire que hi ha fora del recipient apreta cap a dins.

Activitat 3: En el cas del paper que no es mulla, podem observar que si col•loquem el got totalment recte dins el recipient, al haver-hi aire que no pot sortir del got, el paper no arriba a mullar-se mai. En canvi, si col•loquem el got de costat comprovem que sí es mulla ja que l’aire pot sortir.

En el segon cas, quan posem l’aigua dins de l’embut sense el tap, observem que l’aigua que aboquem passa per l’embut i arriba a l’ampolla. En canvi, quan hi posem un tap entre l’embut i l’ampolla, al no deixar que l’aire de l’ampolla surti, l’aigua es queda retinguda en l’embut.

Els conceptes científics

  • La pressió atmosfèrica és la força per unitat de superfície que exerceix l’atmosfera sobre la superfície terrestre i sobre tots els objectes i éssers que hi viuen.  Les zones situades a l’altura del nivell del mar tenen més pressió atmosfèrica que les que estan més elevades, ja que a aquestes últimes, tenen menys gruix d’aire a sobre.
  • L’aire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l’atmosfera terrestre. En els gasos, les forces de cohesió entre les seves molècules són molt petites, de manera que aquestes poden desplaçar-se unes respecte de les altres. A causa d’això, adopten la forma del recipient que les conté. Encara que la seva presència ens passi desapercebuda, l’aire és una substància material i tangible.
  • El buit és un espai sense aire, mancat de qualsevol tipus de matèria. A la pràctica el “buit absolut”, la manca total de matèria, és impossible d’aconseguir de manera estricta. La qualitat del buit dependrà de quant s’acosta a un “buit absolut”. En un “buit parcial” les poques partícules que resten exerceixen una determinada pressió sobre les parets del recipient que les comprèn.

Per saber-ne més…

  • Salvat editores (1990) “Ciència i Tècnica”, ( pàg. 3228 – 3233) volum 14. Barcelona: Editorial Salvat. Trobem els conceptes de pressió atmosfèrica i les diferents classes de bombes per fer el buit amb imatges i gràfics. Descobrirem com generar el buit i les diferents aplicacions que en podem fer, com ara per conservar aliments o pel correcte funcionament dels microscòpics electrònics.
  • http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen3/ciencia3/131/htm/elvacio.htm. Portal educatiu a on trobarem explicacions detallades referents als conceptes i experiments treballats dins les activitats.

Diferents vídeos a on es veu l’efecte de la pressió atmosfèrica i el buit:

Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona.
Responsable
Climent Frigola.
Alumnat
Txema Garallo, Miriam Garcia, Cristina Garrido, Steina Harillo, Sara López, Àlex Martinez i Esther Samblás.

Experimentem en el món de la pintura!

Objectius

  1. Conèixer els diferents suports.
  2. Adonar-se de la diversitat de diluents.
  3. Remarcar la importància d’utilitzar cada suport segons el tipus de pintura.

Nivell a qui s’adreça

Cicle mitjà

Material

  • fusta
  • paper
  • aquarel·la
  • pintura a l’oli
  • aigua, oli o aiguaràs
  • rovell d’ou
  • anilina
  • terres

Precaucions

En principi no hi ha cap material perillós, però si que cal destacar que els alumnes es poden embrutar la roba.

Com ho fem?

L’activitat que proposem es composa per tres petites activitats, que són les següents:

1a activitat: Diferenciem suports

  • Demanarem als nens que pintin amb aquarel.la i pintura a l’oli sobre dos suports: Fusta i paper.

2a activitat: Treballem els diluents

  • Demanarem als nens que provin de diluir aquarel.la en aigua i oli
  • Demanarem als nens que provin de diluir pintura a l’oli en aigua i oli.

3a activitat: Preparem una pintura

  • Anilina o terres + aigua + rovell d’ou

Què observem?

A partir d’aquest experiment podrem comprovar que no tots els materials es poden diluir amb el mateix diluent. També veurem perquè utilitzem un tipus de pintura o un altre en funció del suport que volguem utilitzar.

Els conceptes científics

  • Diluent: Substància que permet la disperssió d’una altra.
  • Anilines: Compostos orgànics sintètics fortament colorejats i amb una olor característica.  Es fan servir, entre altres coses, per a fabricar pintures sintètiques.

Per saber-ne més…

  • Museu d’art de Girona. Punt de descoberta: espai per aprofundir en l’obtenció dels pigments i les diferents tècniques pictòriques  http://www.museuart.com/

Centre educatiu / entitat

FEP  de la Universitat de Griona. Col.laboració amb el Museu d’Art de Girona.

Responsable

FEP  de la Universitat de Girona. Col.laboració amb el Museu d’Art de Girona.

Alumnat

Sandra Nualart, Anna Reixach, Anna Rubió, Laia Serra i Joan Pau Torralba

Extraiem el pigment dels pètals de flors!

Objectius

  1. Mostrar estima cap a la natura
  2. Extreure els pigments dels pètals
  3. Observar els canvis dels pigments en funció de l’acidesa del medi

Nivell a qui s’adreça

Cicle mitjà

Material

  • Pètals de flors de diferents colors
  • Morter
  • Vareta
  • Aigua destil•lada
  • Embut
  • Paper de filtre
  • Erlenmeyer
  • 4 vasos de precipitats
  • Etiquetes
  • Suc de llimona
  • Vinagre
  • Bicarbonat

Precaucions

Haurem de vigilar a l’hora d’utilitzar els productes, ja que poden provocar irritació si entren en contacte amb els ulls, mucoses o ferides obertes.

Com ho fem?

Per realitzar aquest taller es posarà a la disposició dels nens moltes flors de diferents colors. Quan cada grup disposi d’un tipus de flor hauran de seguir els passos següents:

1. Triturar els pètals de la flor escollida.
2. Afegir aigua destil•lada al conjunt de pètals triturats i barrejar amb la vareta durant uns minuts.
3. Preparar els mecanisme per filtrar, es a dir, tallar paper de filtre i col•locar-ho en un embut. Posteriorment col•locar l’embut dins d’un erlenmeyer.
4. Abocar l’aigua destil•lada amb els pètals dins de l’embut i esperar que es filtri tot el contingut.

Quan haguem realitzat aquests passos, ja haurem extret el pigment de les flors i podrem observar que succeeix quan reacciona amb altres productes.

5. La dissolució obtinguda la repartirem en 4 vasos de precipitats, d’aquesta manera observarem en cada vas una reacció diferent.

Per tal d’entendre millor el que succeeix, els nens/es disposaran d’etiquetes amb el nom del producte que utilitzarem per la reacció.

Els productes que utlitzarem seran els següents:

  • Suc de llimona
  • Vinagre
  • Bicarbonat

6. Un cop estigui la dissolució repartida en els diferents vasos de precipitats, anirem afegint els productes i observant què passa amb cadascun d’ells.

Què observem?

Observem que quan afegim a alguns pètals el base o l’àcid modifiquen el seu color, això passa sobretot amb pètals de color vermell, rosa, lila i blau. En canvi hi ha pètals que encara que afegim aquests productes químics no queda alterat el seu color natural, com és el cas dels pètals de color blanc, groc i taronja.

Els conceptes científics

Un indicador d’acidesa és una substància que té un color diferent segons el grau d’acidesa del medi. Alguns indicadors són d’origen vegetal, com ara el pigment de la col lombarda o altres que donen color a les flors.

Aquests indicadors es poden extreure facilment amb dissolvents com l’aigua o l’alcohol etílic.

El vinagre o el suc de llimona sòn dissolucions àcides. El bicarbonat dóna una dissolució alcalina, que es pot  considerar contària als àcids.

Centre educatiu / entitat

MEP Universitat de Girona

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Sara Aranda, Núria Busquets, Marta Cabané, Laura Cabrera, Alícia Camps, Mireia Emilio i Anabel Ruiz

Experimentem amb essències de plantes i flors

Objectius

  1. Conèixer diferents fruits i plantes aromàtiques.
  2. Introduir el concepte d’essència.
  3. Diferenciar olors amb el sentit de l’olfacte.

Nivell a qui s’adreça

Cicle inicial.

Material

  • plantes i fruits aromàtics (lavanda, nou moscada, clau, canyella, llimona i taronja).
  • aigua
  • pots
  • varetes
  • rallador
  • turmix/batidora

Precaucions

Utilitzar el turmix/batidora amb un adult.

Com ho fem?

  • Agafarem cada una de les plantes i les esmicolarem i les triturarem molt finament, cada una la col•locarem dins de pots i hi afegim una mica d’aigua.
  • Tallarem les peles dels fruits i les rallarem amb el rallador, ho aboquem en un pot on hi haurà una mica d’aigua.

Què observem?

Com a través de diferents parts de les plantes, com els fruits, les fulles, … en podem extreure una essència.

Els conceptes científics

Oli essencial, o simplement essència, és el nom tradicional d’aquelles substàncies líquides, generalment olis,  concentrades que contenen compostos d’aromes volàtils i que s’obtenen de les plantes.

Un oli es qualifica d’essencia en el sentit que té una olor caracterísitica o essència de la planta.

Els olis essencials no tenen, com a grup, cap propietat química o farmacèutica específica  en comú. Els olis essencials es defineixen pel fet de transmetre fragàncies característiques.

Els mètodes amb el que s’obtenen el olis essencials són, bàsicament, el premsat, la destil•lació i l’extracció. La destil•lació en corrent de vapor és la més acceptada per obtenir-los.

Per obtenir un litre d’aquestes substàncies sovint es necessiten diverses tones de plantes i això explica l’alt preu que tenen en el mercat.

Aquestes essències es poden trobar generalment en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de les plantes.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

Universitat de Girona

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Eva Bonache, Jessica Gurnés, Irene Fontàs, Eva Garcia, Roser Boschdemont i Mª Àngels Gatius.

Go to Top