reacció química

Transformem substàncies

Objectius

  1. Observar els canvis de substància durant una reacció química
  2. Conèixer dues reaccions químiques

Nivell a qui s’adreça
Cicle mitjà – Cicle superior
Material
Experiència 1:

  • Ampolles de plàstic de litre o litre i mig
  • Embut
  • Globus
  • Bicarbonat

Experiència 2:

  • Got de vidre
  • Tònica
  • Vinagre de vi blanc
  • Aigua amb molta quantitat de calç

Precaucions

Vigilar que el vinagre no tingui contacte amb els ulls.

Com ho fem?
Experiència 1:

pas 1: Introduïr dos o tres dits de vinagre dins d’una ampolla.
pas 2: Col•locar la part estreta de l’embut dins el forat del globus
pas 3: Introduïr 2 culleres soperes de bicarbonat dins el globus mitjançant l’embut.
pas 4: Separar l’embut del globus i agafar l’ampolla.
pas 5: Encaixar la boca del globus al coll l’ampolla.
pas 6: Retirar el globus, de manera que el bicarbonat que està a l’interior del globus caigui dins l’ampolla.
pas 7: Observar la reacció química, la qual ha tingut lloc quan el bicarbonat ha entrat en contacte amb el vinagre.

Experiència 2:

pas 1: Agafar un recipient tansparent, com ara un got i emplenar-lo fins la meitat d’aigua amb molta calç.
pas 2: Afegir aigua de tònica i observar què passa.
pas 3: Introduïr un bon raig de vinagre de vi blanc i tornar a observar el que succeeix.

Què observem?

Experiment 1:

  • Observarem una reacció química, la qual ha tingut lloc quan el bicarbonat ha entrat en contacte amb el vinagre.
  • Observarem que aquesta reacció química ha produït un gas i que aquest ha inflat el globus.

Experiment 2 :

  • Observarem que l’aigua que fins ara era transparent, en barrejar-se amb la tònica ha quedat de color blanc, de manera que podem veure la quantitat de calç que hi ha dins el got.
  • Observarem que si ho barrejem amb vinagre de vi blanc tornarà a ser tansparent. La calç ha reaccionat i s’ha transformat en una substància dissolta, i és per aquest motiu que no la veiem.

Els conceptes científics

Les reaccions químiques son processos en els quals una o més substàncies es transformen en unes altres amb unes propietats diferents. Anomenenem “reactiu” a la substància que tenim abans que es produeixi la reacció, i anomenem “producte” a la subtància resultant d’aquesta reacció.
Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat
FEP – Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Francisco Molina, Sara Quintana, Marta Ferrer, Elisabeth Vizcaíno, Claudia Rita, Carlos Coelho, Anna Garcia i Marina Lloret

Experimentem amb els colors de les flors

Objectius

  1. Introduir els conceptes d’àcid i bàsic
  2. Experimentar / comprovar que el color de moltes flors canvien en posar-les en un medi àcid o bàsic.

Nivell a qui s’adreça
Educació primària (Cicle mitjà i superior)
Material

  • 2 vas de precipitats (grans)
  • 14 vasos de precipitats (mitjans)
  • 3 pipetes
  • 2 morter
  • Indicador natural (col lombarda)
  • Llimones (àcid)
  • Amoníac (base)
  • Vinagre (àcid)
  • Bicarbonat (base)
  • Aigua
  • Roses
  • Folis blancs
  • Pinzells
  • Llapis

Precaucions
En manipular l’amoníac, ja que és un líquid irritant.
Com ho fem?
El que volem observar amb aquest experiment és com al barrejar un indicador natural, que en aquest cas és la col lombarda, amb un medi bàsic dóna un color i amb un medi àcid un altre.
Abans de posar a la pràctica l’experiència explicarem als alumnes la diferència que hi ha entre les substàncies de base (substàncies contraries a les àcides, però no es poden tastar, com per exemple la cendra) i les àcides. Seguidament començarem a dur a terme la pràctica de l’experiment.
Disposem d’una olla on tenim el líquid que hem aconseguit al bullir prèviament la col lombarda.  A continuació agafem 4 vasos de precipitats mitjans on afegirem l’indicador natural, després introduirem amb un comptagotes (pipetes) formant una mescla, la substància bàsica (bicarbonat) i la substància àcida (vinagre), de manera que hi hagi dos vasos amb el bicarbonat, i dos amb el vinagre. A mesura que anem afegint les substàncies podrem anar observant com l’indicador natural va canviant de color. En el cas de l’indicador natural que estem treballant en aquest experiment, les substàncies àcides fan un canvi a un color més vermellós, en canvi les de base canvien a un to més blavós. Per finalitzar amb la primera part del nostre experiment, agafem un o dos dels vasos de precipitats on hem fet la mescla de l’indicador natural amb una de les subatàncies (bàsic o àcid). El que volem veure a continuació, és com al afegir líquid àcid, en la mescla de l’indicador natural i el líquid de base, aquesta mescla torna al seu color neutre, i a l’inversa. Però per aconseguir aquesta reacció s’ha de fer de manera acurada, ja que és molt difícil aconseguir la quantitat exacte de líquid que s’ha d’afegir per aconseguir el color neutre. Per tant, agafem el comptagotes i anirem afegint l’àcid, a la vegada que anem remenant amb el mateix vas, fins arribar aconseguir el color neutre.
Seguidament passarem a realitzar la segona part de l’experiment.
Disposarem de pètals de flors, s’ha de tenir en compte que siguin flors vermelles, liles, mai poden ser blanques o grogues, ja que a l’hora de triturar-les no aconseguiriem pigment que fos indicador. Per començar l’experiment necessitem primer de tot un morter. Afegim els pètals de la flor i ho triturem, de manera que aconseguim un suc vermellós.
Un cop tenim el suc vermellós l’afegim dins del vas de precipitats gran, seguidament introduim una mica d’aigua, de manera que no quedi molt diluït. Quan ja tenim la mezcla feta, repartim aquest líquid en tres vasos de precipitats mitjans.
Per tal de que els alumnes puguin veure que amb diferents substàncies es pot canviar el color del pigment que haviem aconseguit amb els pètals de les flors, deixarem un dels vasos sense afegir-hi cap substància, és a dir, deixarem el pigment de les flors simplement; en el segon vas afegirem un àcid, una mica de llimona, i es podrà veure que canvia de color; al tercer vas afegirem la base, amoníac. El resultats han de ser canviants respecte al primer vas. El primer vas queda el líquid vermellós, el segon queda un líquid fucsia, i el tercer, i l’últim un líquid més blavós.
Finalment, perquè els nens gaudeixin més de l’experiment dels pigments que hauran realitzat, els hi proporcionarem uns folis blancs, i els hi proposarem que realitzin un dibuix amb pinzells amb els diferents pigments.
Què observem?
Observem que al introduir substàncies  bàsiques, com el bicarbonat i l’amoníac, o substàncies àcides, com el vinagre i la llimona, a un indicador natural, aquest canvïa de color.
Però també hem pogut observar que el canvi de color és reversible. Hem de tirar força àcid al bàsic per tornar al color neutre, és a dir, s’ha de trobar el punt exacte per arribar al color neutre.
A l’hora de fer l’experiment amb els pètals de la rosa ens adonem que al afegir amoníac i llimona, els colors són els mateixos que amb el bicarbonat i el vinagre, ja que són substàncies bàsiques o àcides.
Els conceptes científics
ÀCID

  • Tenen un gust àcid
  • Reaccionen amb el marbre depenen del c02
  • Reaccionen amb metalls desprenen hidrogen
  • Es neutralitzen amb les bases
  • Donen un color determinat amb unes substàncies que en diem indicadors.

BASE

  • Tenen un gust amarg
  • Reaccionen amb els greixos donant sabó
  • Es neutralitzen amb els àcids
  • Donen un color determinat amb unes substàncies que en diem indicadors

INDICADOR
Un indicador és una substància amb color que canvia de tonalitat segons la seva forma àcida o bàsica són d’origen natural, els vegetals produeixen pigments que poden ser indicadors, la col lombarda conté un tinc molt fàcil d’extreure i utilitzar com a indicador natural. Els colors produits pel l’indicador en presència d’àcids o de bases són bastant cridaners i exactes per indicar el tipus de substància.
Centre educatiu / entitat
Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG
Responsable
Climent Frigola Darder
Alumnat
Clara Mateos, Núria Pérez, Maria Gruart, Sandra Compte, Sandra Constansó i Irene Rodríguez

La catalasa: una defensa contra l’oxidació

Objectius

  1. Descobrir la funció de la catalasa en els éssers vius.
  2. Experimentar la reacció de la catalasa amb l’aigua oxigenada.
  3. Observar l’obtenció d’oxigen en la descomposició de l’aigua oxigenada.

Nivell a qui s’adreça
Cicle Mitjà
Material
Per cada experiment necessitem:

  • 5 ampolles buides de 500 ml.
  • 1 cullerada de sal
  • Una mica de llevat
  • Una mica de sorra
  • 500ml d’aigua oxigenada
  • 7 Globus
  • Un got de plàstic
  • Un rallador
  • Un morter i una mà de morter
  • Una patata
  • Un tros de fetge

Com ho fem?
Agafem les cinc ampolles buides de 500 ml, destapades, i a cada una d’elles hi posem una substància diferent: 1) sal, 2) llevat, 3) sorra, 4) patata* i 5) fetge*. Seguidament, i una per una, afegim els 100 mililitres d’aigua oxigenada i tapem de seguida la boca de l’ampolla amb un globus. Cal vigilar que el globus quedi ben col•locat de tal manera que no obstrieixi el forat de l’ampolla i el gas format pugui accedir al globus.
Repetim el mateix procediment d’afegir l’aigua oxigenada i tapar l’ampolla amb el globus amb cada una de les ampolles que contenen les diferents substàncies.
Nota: És important que tant la patata com el fetge siguin frescos, i que a més s’hagin triturat, picat o rallat abans de dipositar-los dins l’ampolla.
Què observem?
En algunes ampolles (on hi hagi substàncies que contenen parts d’un ésser viu), veurem com el globus que hem col·locat s’infla, i en les altres no. A partir d’aqui s’ha de reflexionar sobre les diferències que hi ha entre les substàncies que han inflat el globus i les que no, quina reacció provoca que s’infli el globus i quina funció pot tenir pels éssers vius.
Els conceptes científics
Amb la realització d’aquest experiment descobrim que la catalasa és una proteína que produïm tots els éssers vius, i que aquesta és capaç de descomposar l’aigua oxigenada en oxigen i aigua. En aquest experiment veurem com l’oxigen resultant de la descomposició de l’aigua oxigenada ens permetrà inflar els globus.
La catalasa és molt important pels éssers vius ja que actua com a protectora de l’organisme. A la natura es produeixen substàncies semblants a l’aigua oxigenada i per això els éssers vius tenen la catalasa com a protecció.
Un exemple que ens ajuda a entendre aquesta reacció és la cura d’una ferida. Normalment quan ens ferim utilitzem l’aigua oxigenada per a desinfectar, ja que molts bacteris patògens moren en ambients rics en oxigen. En el moment que l’aigua oxigenada entra en contacte amb la ferida es produeix una reacció química en la qual es pot observar una escuma blanca, aquesrta es produeix perquè la sang i les cèl•lules contenen catalasa.
Tècnicament, el fenòmen que estem observant quan curem una ferida o en el nostre experiment, s’anomena reacció química. La reacció química és un procés que implica un canvi en l’estructura dels compostos. En una reacció química hi intervenen dos tipus de substàncies: unes substàncies inicials anomenades reactius, que són les que provoquen la reacció; i unes substàncies resultants d’aquesta reacció anomendades productes. Els reactius tenen unes propietats diferents a les dels productes, per tant podríem dir que es produexi una reacció química quan es formen substàncies que tenen unes propietats diferents de les inicials. Un exemple clar d’aquesta trasnformació el veiem en aquest experiment, en el qual al principi tenim un extracte de fetge, que és sólid i líquid barrejat, i després de produir-se la reacció química obtenim una substància diferent, que és el gas.
Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Ariadna Martín, Laia Oliveras, Ariadna Puxan, Alba Rodríguez, Laia Rovira i Yolanda Vico

La ciència en la investigació criminal

Objectius

  1. Observar
  2. Relacionar
  3. Resoldre

Nivell a qui s’adreça
Cicle superior de Primària, a partir d’onze anys
Material

  • Punt de llum
  • Delimitació física de l’espai
  • Zona fosca

Precaucions
Els materials que portarem no tenen especial perillositat però cal utilitzar-los correctament. Aquests seran utilitzats únicament per nosaltres, sense risc per les persones.
Com ho fem?
Primerament, farem una petita presentació sobre la policia científica, parlant sobre realitat, ficció i ciència en el treball científic i policial. A la segona part, descriurem els objectius de l’escena del crim, realitzant un estudi sobre l’entorn on es troba i incentivant l’observació. Finalment realitzarem una aplicació pràctica de la inspecció ocular policial descubrint i resolent totes les pistes i indicis que ens portaran a identificar l’autor dels fets.
Què observem?
Explicació del que és interessant observar amb mirada científica
Entorn, tipus de superfícies que ens envolten, recollides biològiques, on podem aplicar reactius i quins d’ells, etc.
Els conceptes científics
La utilització de la llum, l’aplicació dels reactius a les diferents superfícies, canvis químics, canvis físics, estudi de la gravetat dels objectes..
Descriptors
Llum, color, gravetat, ferro
Centre educatiu / entitat
Cos de Mossos d’Esquadra Girona
Responsable
Oficina de Relacions amb la Comunitat. Jordi Bartomeu

Missatges secrets

Objectius

  1. Conèixer en què es basa la tinta invisible
  2. Introduir el concepte de reacció quimica

Nivell a qui s’adreça

Inicial, Mitjà i Superior

Material

  • Solució de fenolftaleïna
  • Solució diluïda d’hidròxid sòdic
  • Pinzells
  • Paper
  • Ruixador

Precaucions

La fenolftaleïna és tòxica per ingestió. S’ha d’evitar que els nens i nenes es posin el pinzell a la boca

Com ho fem?

Amb el pinzell humit de la solució de fenoltaleïna escrivim un missatge secret en un paper. També podem fer un dibuix. Quan s’ha assecat, és completament invisible. El missatge o el dibuix es tornen visibles quan es ruixen amb la solució d’hodròxid sòdic.

Què observem?

Inicialment el missatge o el dibuix no es veu, però que aquest “apareix” quan es ruixa amb la solució bàsica. Els nostres ulls ens enganyen quan ens fan creure que no hi ha cap missatge però en realitat hi és amagat.

Els conceptes científics

Moltes substàncies tenen la particularitat de canviar de color degut a un canvi en l’entorn, ja sigui en l’acidesa del medi o fins i tot en la temperatura o humitat relativa. La fenolftaleïna en medi neutre o àcid és incolora, però en medi bàsic és de color rosa intens. Aquest tipus de compostos s’anomenen indicadors.

Centre educatiu / entitat

Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital – UdG

Responsable

Sílvia Simon Rabasseda

Extraiem el pigment dels pètals de flors!

Objectius

  1. Mostrar estima cap a la natura
  2. Extreure els pigments dels pètals
  3. Observar els canvis dels pigments en funció de l’acidesa del medi

Nivell a qui s’adreça

Cicle mitjà

Material

  • Pètals de flors de diferents colors
  • Morter
  • Vareta
  • Aigua destil•lada
  • Embut
  • Paper de filtre
  • Erlenmeyer
  • 4 vasos de precipitats
  • Etiquetes
  • Suc de llimona
  • Vinagre
  • Bicarbonat

Precaucions

Haurem de vigilar a l’hora d’utilitzar els productes, ja que poden provocar irritació si entren en contacte amb els ulls, mucoses o ferides obertes.

Com ho fem?

Per realitzar aquest taller es posarà a la disposició dels nens moltes flors de diferents colors. Quan cada grup disposi d’un tipus de flor hauran de seguir els passos següents:

1. Triturar els pètals de la flor escollida.
2. Afegir aigua destil•lada al conjunt de pètals triturats i barrejar amb la vareta durant uns minuts.
3. Preparar els mecanisme per filtrar, es a dir, tallar paper de filtre i col•locar-ho en un embut. Posteriorment col•locar l’embut dins d’un erlenmeyer.
4. Abocar l’aigua destil•lada amb els pètals dins de l’embut i esperar que es filtri tot el contingut.

Quan haguem realitzat aquests passos, ja haurem extret el pigment de les flors i podrem observar que succeeix quan reacciona amb altres productes.

5. La dissolució obtinguda la repartirem en 4 vasos de precipitats, d’aquesta manera observarem en cada vas una reacció diferent.

Per tal d’entendre millor el que succeeix, els nens/es disposaran d’etiquetes amb el nom del producte que utilitzarem per la reacció.

Els productes que utlitzarem seran els següents:

  • Suc de llimona
  • Vinagre
  • Bicarbonat

6. Un cop estigui la dissolució repartida en els diferents vasos de precipitats, anirem afegint els productes i observant què passa amb cadascun d’ells.

Què observem?

Observem que quan afegim a alguns pètals el base o l’àcid modifiquen el seu color, això passa sobretot amb pètals de color vermell, rosa, lila i blau. En canvi hi ha pètals que encara que afegim aquests productes químics no queda alterat el seu color natural, com és el cas dels pètals de color blanc, groc i taronja.

Els conceptes científics

Un indicador d’acidesa és una substància que té un color diferent segons el grau d’acidesa del medi. Alguns indicadors són d’origen vegetal, com ara el pigment de la col lombarda o altres que donen color a les flors.

Aquests indicadors es poden extreure facilment amb dissolvents com l’aigua o l’alcohol etílic.

El vinagre o el suc de llimona sòn dissolucions àcides. El bicarbonat dóna una dissolució alcalina, que es pot  considerar contària als àcids.

Centre educatiu / entitat

MEP Universitat de Girona

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Sara Aranda, Núria Busquets, Marta Cabané, Laura Cabrera, Alícia Camps, Mireia Emilio i Anabel Ruiz

Colors de l’aigua

En aquesta pràctica es pot observar com l’aigua d’una ampolla completament tancada canvia sense causa aparent de transparent a blau i al contrari.colorsaigua-framed
Nivell a qui s’adreça
Cicle mitjà, cicle superior i ESO
Material

  • Ampolla amb tap
  • Vasos de precipitats
  • Proveta
  • Balança
  • Glucosa
  • Hidròxid de sodi
  • Blau de metilè
  • Aigua

Com ho fem?

  1. Preparem dues dissolucions:
  2. Dissolució A: 2g de glucosa en 100 ml d’aigua
  3. Dissolució B: 2 g d’hidròxid de sodi en 100 ml d’aigua
  4. Barregem les dues dissolucions dins una ampolla i hi afegim unes gotes de blau de metilè. Tapem i agitem, en aquest moment la dissolució tindrà un color blau. Si deixem reposar, al cap d’una estona, veiem que el líquid de l’interior de l’ampolla es decolora tot quedant transparent, no obstant això es pot tornar a recuperar el color blau si agitem un altre cop.
  5. Deixant reposar la dissolució es torna a decolorar, de manera que podem repetir el procés vàries vegades.

Què observem?
La glucosa és una substància que s’oxida fàcilment en un medi alcalí.
Per observar la reacció utilitzem un indicador, el blau de metilè, que es presenta en dues formes, quan hi ha oxigen present en la dissolució, pren el color blau (forma oxidada). Quan agitem el que fem és dissoldre l’oxigen de l’aire en la dissolució que tenim dins l’ampolla, però si l’oxigen s’esgota la dissolució es decolora perquè el blau de metilè es transforma en la seva forma reduïda. En deixar en repòs l’oxigen dissolt reacciona amb la glucosa.
Els conceptes científics
Una reacció química és una transformació en què a partir d’unes substàncies anomenades reactius, obtenim altres de diferents anomenades productes de la reacció.  A vegades aquesta transformació va associada a canvis de color que podem observar fàcilment.
En aquest experiment treballem amb un indicador àcid-base que es decolora, de blau a transparent, però que torna al color inicial en algunes condicions.
Per saber-ne més…
Los colores del agua. Una reacción de ida y vuelta. A. Cañamero. El rincón de la ciencia
Descriptors
Color, indicador, reacció química
Centre educatiu / entitat
Institut Montilivi
Responsable
Professors del departament de ciències de l’institut montilivi
Alumnat
Alumnes de 1r de batxillerat
Infraestructura necessària
Aigua, contenidor de rebuig

Escriure missatges amb tinta invisible

Nivell a qui s’adreçatintainvisible-framed
Infantil, cicle inicial, cicle mitjà, cicle superior, ESO
Material

  • Paper
  • Pinzells (3)
  • Dissolució de nitrat de plom (II) [també es poden utilitzar sals de plata o coure]
  • Dissolució de sulfur de sodi
  • Suspensió de carbó actiu en etanol
  • Guants de vinil.

Precaucions
La dissolució de sulfur de sodi desprèn sulfur de sodi que és un gas tòxic, cal una bona ventilació.
Com ho fem?
Primer s’escriu el missatge invisible amb el nitrat de plom, a sobre d’aquest escrivim un missatge visible amb la dissolució de carbó. A continuació es pinta (amb pinzell gruixut o cotó, en aquest cas es necessiten guants) per sobre del missatge amb sulfur de sodi.
Què observem?
Al pintar amb el sulfur de sodi la tinta visible desapareix i la tinta invisible apareix.
Els conceptes científics
La sal de plom és soluble i incolora, en canvi el sulfur de plom és insoluble i de color fosc. Al pintar amb el sulfur de sodi, el sofre reacciona amb el plom i forma el sulfur de plom insoluble i alhora s’emporta les partícules de carbó del paper.
Per saber-ne més…
Tinta invisible, l’adaptació. Josep Duran. Recerca en acció
Descriptors
Missatge secret, tinta invisible
Centre educatiu / entitat
Institut Montilivi
Responsable
Lucía Ortega
Alumnat
Alumnes de 1r de batxillerat
Infraestructura necessària
Contenidor per rebuig

Go to Top