Posts tagged líquid

Uns líquids molt sòlids!

Objectius

  1. Conèixer les característiques dels líquids no newtonians.
  2. Manipular diferents tipologies de fluids.
  3. Aprendre a través de l’experiència i de l’observació directa.

Nivell a qui s’adreça
Cicle mitjà o cicle superior d’educació primària
Material

  • Recipient de plàstic de mida mitjana
  • Aigua
  • Maizena
  • Reproductor musical
  • Altaveu
  • Paper de film transparent
  • Batedora o liquadora
  • Pot de ketchup
  • Cullera
  • Pedres

Precaucions
Cap en especial. Tanmateix, remarcar que l’experiment de la batedora i el ketchup se centra únicament en l’observació i no en la manipulació per part dels estudiants de l’electrodomèstic ni del ketchup que es troba en el seu interior.
També caldria tenir en compte que l’experiment pot resultar ser una mica embrutidor, així que les escoles podrien avisar als alumnes que portin roba que es pugui tacar, tot i que el producte es renta fàcilment.
Com ho fem?

  1. Reunió amb tot el grup, presentació del taller i explicació de les característiques dels líquids no newtonians.
  2. Divisió del grup en tres subgrups. Aniran passant per tres experiències diferents, és a dir, per la descoberta i l’experiment amb aigua i maizena dins un recipient de plàstic; aigua i maizena sobre un altaveu cobert amb paper film transparent; i, la reacció del tomàquet ketchup dins la batedora en funcionament.
  3. Comparació del comportament dels líquids no-newtonians amb altres líquids i sòlids i conclusions de l’experiència amb tot el grup sencer.

Què observem?
És important que els alumnes estiguin atents a les diferents característiques i reaccions que tenen aquests líquids no newtonians depenent de com siguin manipulats. Amb aquesta experiència podran comprovar de primera mà que moltes vegades aquests els podem confondre per un sòlid pels trets que presenten i per la manera com es comporten.
Els conceptes científics
A diferència dels sòlids, els líquids i els gasos són fluids, perquè són substàncies que es poden deformar amb facilitat i no poden resistir pressions de cisallament. Per caracteritzar un fluid es fan servir variables com el volum i el pes específics, la densitat i la viscositat. Nosaltres ens centrarem en els líquids, per tant, en l’estat de la matèria en què els àtoms i les molècules que el formen es mouen lliurement en el seu interior. A diferència dels gasos, quan la temperatura dels líquids augmenta, la seva viscositat, és a dir, la seva resistència al moviment relatiu de les partícules, disminueix. Segons la viscositat, podem dividir els líquids en dos grans grups:

Líquids NEWTONIANS: són aquells en els quals la seva viscositat augmenta amb la temperatura. Entre ells, tal com hem dit abans, hi ha totes les substàncies pures en estat líquid.

Líquids NO – NEWTONIANS: són aquells en què la viscositat es pot alterar per altres mitjans, per cisallament del fluid en agitar-lo, abocar-lo, vessar-lo o extendre’l. Molts fluids de la vida ordinària tenen aquest comportament i precisament la seva utilitat s’atribueix al seu comportament no – newtonià. Distingirem tres grans tipus generals de líquids no newtonians:

1. Aquells en què la viscositat és modificada per un esforç exterior de cisallament, però torna al seu estat inicial si aquest esforç ha desaparegut. Els podem dividir en tres grups:

1.1 LÍQUIDS DILATANTS: la viscositat augmenta quan l’esforç exterior és més gran. En intentar pressionar-lo, agitar-lo o tallar-lo, presenta una alta resistència i flueix molt poc o gens semblant gairebé a un sòlid. S’anomenen diletants ja que, en general s’observen certes dilatacions per efecte de cisallament. Exemples: farineta de maizena, sorres movedisses, sorra mullada, etc.
1.2 LÍQUIDS PSEUDOPLÀSTICS: la viscositat disminueix amb l’augment de l’esforç exterior. En pressionar-lo, agitar-lo o tallar-lo, flueix més, ja que presenta menor resistència. Exemples: salsa maionesa, tinta de bolígraf, mel, etc.
1.3 PLÀSTICS DE BINGHAM: es comporten gairebé com a sòlids per sota d’un esforç exterior determinat anomenat límit de fluïdesa. Per damunt del mateix són líquids newtonians.
Aquests tres tipus de líquids, tornen al seu estat inicial un cop l’esforç exterior ha desaparegut. I no depenen del temps que ha actuat aquest esforç exterior.

2. Una altra tipus de classificació dels líquids no – newtonians és, precisament, segons el temps que dura l’esforç exterior sobre el líquid i el temps que triga el mateix en tornar a l’estat inicial:

2.1 LÍQUIDS TIXOTRÒPICS: són aquells en els quals la viscositat disminueix amb el temps d’aplicació de l’esforç exterior. Exemples: mantega, barra de pintallavis, crema d’afaitar, salsa Ketchup.
2.2 LÍQUIDS REOCÈPTICS: són aquells en els quals la viscositat augmenta amb el temps d’aplicació de l’esforç exterior.

3. LÍQUIDS VISCOELÀSTICS: són aquells que, un cop desapareix l’esforç exterior, tornen parcialment al seu estat original i tenen propietats elàstiques. Poden ser diletants o pseudoplàstics amb propietats elàstiques.

Per saber-ne més…
Vídeo explicatiu de què són els líquids no newtonians. Hi apareix l’exemple de la barreja d’aigua amb maizena:

Lloc web amb l’explicació dels líquids no newtonians i diversos vídeos amb vuit experiments diferents amb aquesta classe de líquids:

Descriptors
Fluids, reacció, viscositat, manipulació, sòlids.
Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona. Facultat d’Educació i Psicologia
Responsable
Raquel Heras
Alumnat
Xavier Caparrós, Laura Jiménez, Magda Martí, Alba Masó, Aina Martín i Georgina Pujadas

Fem molècules amb plastilina!

Objectius

  1. Conèixer el concepte de molècula
  2. Modelitzar diferents molècules amb plastilina i escuradents

Nivell a qui s’adreça
Primària. Cicles inicial, mitjà i superior
Material

  • Plastilina de diferents colors
  • Escuradents

Com ho fem?

  • Fer boles de plastilina de diferents colors i mides
  • Ajuntar les boles amb diferents escuradents per representar diferents molècules, com ara la sal comuna, aigua, etc…
  • Les molecules a fer es poden adaptar al nivell de l’estudiant, desde molècules senzilles com a sòlids per als més grans.

Què observem?
Construim molècules. Aquestes poden tenir parts comunes i part diferents. També és important observar que la forma que tenen aquestes poden fer diferenciar les unes de les altres.
Els conceptes científics
Tota la matèria està formada per petites peces anomenades molècules, les quals poden tenir parts comunes. La seva forma és molt important perquè ens permet explicar si es troben en fase gas o líquida.
Per saber-ne més…
http://kitbionano.udg.edu/kitbionano/index.html
Centre educatiu / entitat
Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital – UdG
Responsable
Sílvia Simon Rabasseda

Fem molècules!

Objectius

  1. Conèixer el concepte de molècula
  2. Modelitzar diferents molècules amb diferents materials

Nivell a qui s’adreçaglobus-framed

Mitjà i superior

Material

  • globus llargs
  • manxa adecuada
  • dibuix de la molècula que es vulgui construir

Precaucions

Els material són globus, per tant la típica precaució de no posar peces petites a la boca.

Com ho fem?

  • Pas 1: Inflar els globus: Cal  que els globus quedin tous perquè siguin fàcils de doblegar. Els globus es poden tallar a la llargada que es vulgui.
  • Pas 2: Ajuntar els globus. Aquesta part dependrà de la molècula que es vulgui treballar. En  el cas concret de un metà només fa falta ajuntar per la meitat dos globus de la mateixa mida, obtenint així el tetraedre característic del metà.

Què observem?

Construim molècules. Aquestes poden tenir parts comuns i part diferents. També important observar que la forma que tenen aquestes poden fer diferenciar-les unes de les altres.

Els conceptes científics

Tota la matèria està formada per petites peces anomenades molècules, les cuals poden tenir parts comunes. La seva forma és molt important perquè ens permet explicar si es troben en fase gas o líquida.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital – UdG

Responsable

Sílvia Simon Rabasseda

Tens set? Fem molècules d’aigua!

Objectius

  1. Conèixer que tota la materia està feta de petites peces que es diuen molècules
  2. Adonar-se que realment aquestes petites peces són molt i molt petites

Nivell a qui s’adreçahappymais-framed1

Infantil

Material

Happy Mais, material ecològic a base de blat de moro que es moldeja i s’engamxa fàcilment. A més es necessitarà una esponja humida per tal d’anar mullant i neganxant les peces.

Precaucions

Tot és molt ecològic i no hi ha cap part tòxica.

Com ho fem?

  • Humiteja una mica les peces a la zona que vulguru que s’enganxin utilitzant l’esponja i unir les peces entre si. És important no mullar massa les peces ja que és desfarien.
  • En el cas de la molècula de aigua les peces blanques han de ser més petites que les vermelles, ja que aquestes representen els hidrògens. Per això podeu tallar el HappyMmais fàcilment amb unes tisores per donar-li la mida que vulguem.

Què observem?

Construim una molècula d’aigua, que no és res més que una de les moltes que formen una gota d’aigua. Aquesta molècula veiem que té dos parts diferents i que totes són iguals. El que veiem, és que en el nostre got només ens hi caben unes poques molècules.

Els conceptes científics

L’aigua, i tota la matèria, està formada per petites peces anomenades molècules. Aquestes són molt i molt petites, de manera que es pot veure que si les molècules d’aigua tinguéssin aquesta mida, un gota d’aigua seria més gran que la muntanya de l’Everest.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital – UdG

Responsable

Sílvia Simon Rabasseda

Go to Top