Posts tagged química
Qüestió de nassos
Objectius
- Identificació d’olors percebuts i relació amb la seva composició química
Nivell a qui s’adreça
Cicle inicial, mitjà i superior
Material
- Kit mostres olors
Precaucions
Cap
Com ho fem?
En primer lloc s’explicarà quin són les diferents tècniques per les quals es pot determinar l’olor mitjançant olfactometria. Un cop introduïda la temàtica de les olors es mostraran diferents exemples de grups de compostos presents en les depuradores que podem trobar en la vida qüotidiana.
Què observem?
En aquest taller es presenten una sèrie de patrons de diferents olors, i els alumnes poden apreciar a part dels diferents olors, les diferents diferències de percepció que existeixen entre els diferents individus (cada persona percep més unes olors que d’altres).
Centre educatiu / entitat
Facultat de Ciències de la Universitat de Girona
Tastets d’aigua
Objectius
- Relacionar el tipus d’aigua, segons el seu gust, amb diferents entorns geològics, segons els tipus de roques,
- Reconèixer la emprenta que la litologia deixa en la composició quñimica l’aigua subterrània,
- Aprendre el tipus d’entorn geològic propi de tres aigües ben conegudes de les comarques de Girona
Nivell a qui s’adreça
Bàsicament a tot l’alumnat des de cicle superior de Primària, que ja coneixen el cicle de l’aigua a la natura
Material
- 3 porrons, amb els taps de 3 colors diferents
- 3 tipus d’aigua problema (adquiribles als supermercats més habituals)
- els plafons explicatiu del cicle de l’aigua i de l’origen de la composició química de l’aigua subterrània
- els perfils geològics de cada tipus d’aigua
Precaucions
No trencar els porrons!
Com ho fem?
- S’explica als participants els trets principals del cicle subterrani de l’aigua i com s’adquireix la seva composició química,
- Es tasten les 3 aigües problema.
- S’intenta “adivinar” quina aigua, segons el seu gust, pertany a cada perfil geològic.
- Es raona el perquè del gust de l’aigua en cada un dels tres perfils.
Què observem?
En aquest taller es presenten diferents perfils geològics, i consisteix en fer un tast de diferents aigües, amb l’objectiu de què els alumnes relacionin de quin dels perfils geològics prové cada mostra.
Els conceptes científics
- El cicle de l’aigua, en trets generals.
- L’origen de l’hidroquimisme de l’aigua en funció de la dissolució dels minerals dels diferents tipus de roca que l’aigua travessa en el seu flux subterrani.
- L’origen de gasos en les aigües subterrànies
Centre educatiu / entitat
Facultat de Ciències de la Universitat de Girona
Responsable
Josep Mas-Pla
Conferència Alkimia
A càrrec d’en Marc Boada (presentador del programa Quequicom de TV3)
- Data: divendres 13 de maig
- Lloc: plaça Josep Pla
- Horari: de 17.30 a 19.00 h
- Durada: 1 h 30 minuts
- Edat: per a tots els públics.
- Organitza: CaixaForum Girona
La taula periòdica no és només una manera còmode de classificar els materials, és molt més. Inclou relacions interessantíssimes entre ells. Això permet fer prediccions sobre las seves característiques, la seva reactivitat, els compostos que obtindrem de la seva combinació.
En aquesta conferència podrem observar unes desenes dels elements de la taula periòdica, alguns estranyíssims, que el ciutadà mai no ha vist ni tocat com el gal•li, l’indi, el tàntal o el germani, juntament amb elements químics més comuns, com el coure o el titani que ens envolten per tot arreu.
Tots aquest elements tenen particularitats úniques. El gadolini deixa de ser magnètic quan es s’escalfa una mica, el silici és transparent a l’infraroig, el sofre vermell no és tòxic, però el groc sí, de la mateixa manera que el diamant és d’idèntica composició que el carbó però d’una duresa milers de vegades mes gran. Descobrir la taula periòdica és descobrir també un grapat de propietats exòtiques que fan que gaudim d’una tecnologia brutal.
D’altra banda, tot i que utilitzem abastament els elements químics mai tenim l’oportunitat de veure “en directe” quina és la tècnica per a la seva obtenció. En aquesta demostració l’espectador podrà presenciar com, a partir dels compostos minerals, la tecnologia química aconsegueix separar, alliberar els elements, de tal manera que l’aproximació a la taula periòdica es produeixi per una via experimental i no tan teòrica com s’acostuma.
Fem diòxid de carboni. Una reacció química
Necessitem…
- Vinagre
- Bicarbonat sòdic
- Globus
- Embut
- Ampolla
Alerta amb…
Aquesta experiència no comporta cap mena de perill.
Ho fem…
Posem, amb l’ajut de l’embut, el bicarbonat dins l’ampolla.
Omplim el globus amb una mica de vinagre i tot seguit l’adaptem al coll de l’ampolla.
Vessem el vinagre del globus dins l’ampolla.
Observem…
Dins l’ampolla el vinagre reacciona amb el bicarbonat, s’observa que el líquid bombolleja, es genera un gas: diòxid de carboni.
A mesura que passa el temps el globus es va inflant degut al diòxid de carboni que es desprèn de la reacció química.
La reacció química és àcid acètic + bicarbonat sòdic –> acetat sòdic + diòxid de carboni + aigua.
CH3COOH + NaHCO3 → CH3COONa + CO2 + H2O
Fem hidrogen. Un gas explosiu
Necessitem…
- Salfumant i ulleres de protecció
- Zinc o paper d’alumini
- Matràs amb tap i tub de goma
- Vas de precipitats, aigua i sabó
- Encenedor
Alerta amb…
Cal posar-se ulleres de protecció perquè el salfumant és àcid clorhídric (diluït al 20%).
S’ha de vigilar de no acostar la flama directament al tub perquè es realitzaria l’explosió de tot l’hidrogen contingut dins del matràs (possible trencament del matràs).
Ho fem…
Posem el trossos de zinc dins del matràs i tot seguit i aboquem el salfumant. Tapem el matràs i submergim el tub de goma en l’aigua amb sabó del vas de precipitats.
Al cap d’una estona es van originant bombolles de sabó dins del vas de precipitats.
Ara podem fer una bombolla gran sobre la taula (mullada prèviament amb l’aigua i sabó).
Retirem el tub de la bombolla i hi acostem la flama de l’encenedor.
Observem…
Dins del matràs el salfumant bombolleja degut a l’hidrogen que es desprèn de la reacció química amb el zinc.
Les bombolles de sabó que s’originen contenen l’hidrogen que es genera. Al principi però contindran l’aire que hi havia dins del matràs, caldrà doncs esperar una estona.
En acostar la flama a la bombolla es realitza una explosió observant una flamarada: l’hidrogen de la bombolla reacciona amb l’oxigen de l’aire i s’obté vapor d’aigua (que no s’observa) com a producte de la reacció.
La reacció química és àcid clorhídric + zinc –> clorur de zinc + hidrogen
HCl + Zn –> ClZn + H2