Petits grans científics
flora
Experimentem amb ous
Objectius
- Reflexionar sobre la resistència d’un objecte en funció de la seva forma
- Experimentar amb la pressió atmosfèrica, la flotació i la inèrcia.
Nivell a qui s’adreça
Cicle Superior
Material
Experiència 1
- Ou dur pelat
- Ampolla de vidre amb una boca més petita que el tamany d’un ou
- Llumins
Experiència 2
- Un ou cru
- Un ou dur
Experiència 3
- Dos ous. Un en bon estat i l’altre no
- Un recipient amb aigua
Experiència 4
- Ous
- Gots de “xupito”
- Base de fusta
- Diferents materials pesants (ampolles d’aigua, llaunes, llibretes…)
Precaucions
S’ha d’anar en compte en no cremar-se amb els llumins. També en el maneig del material de vidre, ja que si es trenca, pot tallar.
Com ho fem?
Experiència 1
- Encenem el llumí i l’introduïm dins l’ampolla procurant que no s’apagui.
- Col·loquem l’ou dur i pelat (amb la part estreta cap a dalt) sobre la boca de l’ampolla tapant-la.
Experiència 2
- Agafem un ou cru i un ou cuit i els col•loquem a sobre d’una superficie regular.
- Posteriorment els fem girar amb els dits imprimint el mateix impuls a cadascun d’ells.
- Quan els ous es trobin en rotació els tocarem amb la punta dels dits durant un segon per tal d’aturar-los i seguidament separarem els dits dels ous.
Experiència 3
- En l’experiència investigarem la relació entre la flotació d’un ou en aigua i el seu estat de conservació.
Experiència 4
- Distribuim els gots de xupito de forma estratègica, de manera que quedin de forma rectangular.
- Posem els ous crus (amb la part estreta cap a dalt) dins els gots.
- Col·loquem amb compte la base de fusta.
- Seguidament anem probant els diferents materials pesants, vigilant de col•locar tot el pes de manera uniforme.
Què observem?
Demostrarem als nens com un material tan corrent i quotidià com un ou permet il.lustrar diferens principis de la física. Com ara la resistència, la pressió atmosfèrica, la flotació…
Els conceptes científics
És possible que s’introdueixi un ou dur tot sol dins una ampolla?
- Dins l’ampolla, després de la combustió i en refredar-se, la pressió disminueix i l’aire de fora exerceix major pressió i empeny l’ou. Com que l’ou es flexible es va introduint a poc a poc dins l’ampolla.
Ou cru o ou cuit?
- El rovell de l’ou dur no es pot moure quan està en rotació. En canvi, el rovell de l’ou cru es desplaça i provoca una irregular distribució de la massa, condicionant així el gir de l’ou .En aturar l’ou cru, aturem la clova però no aturem el contingut líquid de l’interior que continua amb cert moviment, per inèrcia. En deixar de premer l’ou amb el dit, aquest es torna a posar en moviment a causa del fregament del contigunt líquid amb la clova.
- La inercia és la tendència dels objectes a mantenir el seu estat de moviment o repòs.
Esbrinem si un ou es troba en mal estat.
- Amb aquesta observació pretenem explicar que l’ou consta d’una massa tancada en un recipient rígid d’un volum determinat. La masa és matèria orgànica en estat més o menys líquid i una petita càmera d’aire.
- Quan l’ou es submergeix completament en un líquid, experimenta una embranzida cap a dalt (embranzida d’Arquímedes) igual al pes de líquid desallotjat.
- Quan un ou es troba en mal estat, es donen uns procesos químics que generen (entre altres) anhídric sulfídric. Aquest gas pot atravesar la closca de l’ou. A mesura que el procés de descomposició avança, més gas surt a l’exterior i menys masa va tenint l’ou.
- Un cop l’embranzida d’Arquímedes sigui més gran que el pes de l’ou, aquest surarà. A més, surarà amb més volum per sobre la superfície de líquid com més deteriorat estigui.
Quan pes creus que pot suportar un ou?
- Trencar un ou amb les dues mans presionant pels extrems no és fàcil. Aquesta resistència es dóna per la forma de cúpula i té la mateixa explicació que la resistència de qualsevol tipus de bòveda o arc.
- Si ens imaginem un arc, la força que s’exerceix sobre la part superior de l’arc es transmet a les pedres dels costats i és difícil destruir-lo.
- En canvi, si la força es fes des del lateral l’arc es destruiria fàcilment.
- La closca de l’ou també és un arc continu, és a dir, una bòveda tancada. Quan en els seus extrems s’hi exerceix una presió externa no es trenca tan fàcilment com s’esperaria, tenint en compte la fragilitat del material, però si la força és lateral, l’ou es trencaria fàcilment.
Per saber-ne més…
- http://www.xtec.cat/centres/c5003500/ceip/activitats/superior/c10_11/PRESIO.pdf
- http://www.xtec.cat/iesemperadorcarles/miriam/pdf/ou.pdf
- http://intercentres.cult.gva.es/iesleonardodavinci/fisica/Fuerza/fuerza03.htm
- http://www.construmatica.com/construpedia/Momento_de_Inercia
- http://blogs.eldiariomontanes.es/scientia-mater/2010/11/22/como-saber-si-huevo-se-encuentra-mal-estado
- http://www.youtube.com/watch?v=-0OMWj6Ddqk
- http://www.slideshare.net/elaprendizerrante/el-huevo
Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Alícia Mañé, Laura Millán, German Moreno, Patrícia Morera, Aida Murillo, Sergio Ramos i Àlex Trigo
Extraiem el pigment dels pètals de flors!
14 anys
Objectius
- Mostrar estima cap a la natura
- Extreure els pigments dels pètals
- Observar els canvis dels pigments en funció de l’acidesa del medi
Nivell a qui s’adreça
Cicle mitjà
Material
- Pètals de flors de diferents colors
- Morter
- Vareta
- Aigua destil•lada
- Embut
- Paper de filtre
- Erlenmeyer
- 4 vasos de precipitats
- Etiquetes
- Suc de llimona
- Vinagre
- Bicarbonat
Precaucions
Haurem de vigilar a l’hora d’utilitzar els productes, ja que poden provocar irritació si entren en contacte amb els ulls, mucoses o ferides obertes.
Com ho fem?
Per realitzar aquest taller es posarà a la disposició dels nens moltes flors de diferents colors. Quan cada grup disposi d’un tipus de flor hauran de seguir els passos següents:
1. Triturar els pètals de la flor escollida.
2. Afegir aigua destil•lada al conjunt de pètals triturats i barrejar amb la vareta durant uns minuts.
3. Preparar els mecanisme per filtrar, es a dir, tallar paper de filtre i col•locar-ho en un embut. Posteriorment col•locar l’embut dins d’un erlenmeyer.
4. Abocar l’aigua destil•lada amb els pètals dins de l’embut i esperar que es filtri tot el contingut.
Quan haguem realitzat aquests passos, ja haurem extret el pigment de les flors i podrem observar que succeeix quan reacciona amb altres productes.
5. La dissolució obtinguda la repartirem en 4 vasos de precipitats, d’aquesta manera observarem en cada vas una reacció diferent.
Per tal d’entendre millor el que succeeix, els nens/es disposaran d’etiquetes amb el nom del producte que utilitzarem per la reacció.
Els productes que utlitzarem seran els següents:
- Suc de llimona
- Vinagre
- Bicarbonat
6. Un cop estigui la dissolució repartida en els diferents vasos de precipitats, anirem afegint els productes i observant què passa amb cadascun d’ells.
Què observem?
Observem que quan afegim a alguns pètals el base o l’àcid modifiquen el seu color, això passa sobretot amb pètals de color vermell, rosa, lila i blau. En canvi hi ha pètals que encara que afegim aquests productes químics no queda alterat el seu color natural, com és el cas dels pètals de color blanc, groc i taronja.
Els conceptes científics
Un indicador d’acidesa és una substància que té un color diferent segons el grau d’acidesa del medi. Alguns indicadors són d’origen vegetal, com ara el pigment de la col lombarda o altres que donen color a les flors.
Aquests indicadors es poden extreure facilment amb dissolvents com l’aigua o l’alcohol etílic.
El vinagre o el suc de llimona sòn dissolucions àcides. El bicarbonat dóna una dissolució alcalina, que es pot considerar contària als àcids.
Centre educatiu / entitat
MEP Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Sara Aranda, Núria Busquets, Marta Cabané, Laura Cabrera, Alícia Camps, Mireia Emilio i Anabel Ruiz
Per què les fulles són verdes?
14 anys
Objectius
- Aprendre que les plantes tenen un pigment de color verd: la clorofil•la.
- Investigar la degradació de la clorofil•la mitjançant un àcid.
Nivell a qui s’adreça
Cicle mitjà
Material
- morter
- mà de morter
- gespa de jardí
- bastonet
- colador,
- paper absorvent
- flascó
- llimones
- exprimidor
- alcohol
Precaucions
Caldrà vigilar i fer les recomanacions necessàries perquè els alumnes usin l’alcohol amb precaució (tocar-se els ulls, la boca… amb les mans brutes).
Com ho fem?
- Agafar un grapat de gespa tendre i la col•locar-la al morter.
- Amb la mà de morter aixafar bé la gespa.
- Remenar la gespa aixafada amb un bastonet.
- En el mateix morter afegir un raig d’alcohol.
- Colar la barreja de la gespa aixafada i l’alcohol i posar el líquid colat en un flascó.
- Dividir el líquid en dues parts: en una es posa suc de llimona i a l’altra res.
Què observem?
Observem que el líquid desprès per la gespa és de color verd i, per tant, conté un pigment d’aquest color: la clorofil•la.
A més, també observem que el suc de llimona, que és àcid, fa desapareixer el color verd i, per tant, arribarem a la conclusió que les fulles a la tardor perden el color verd perquè es degrada la clorofil.la.
Els conceptes científics
- Clorofil•la: és una mol•lècula present a les plantes, algues i cianobacteris que els hi dóna el color verd i està relacionada amb el procés de fotosíntesi.
- Degradació de la clorofil•la a la tardor: les fulles caduques perden color a la tardor perquè amb la falta de llum segreguen una substància que para l’entrada de saba a dins la fulla. Per tant, frena l’entrada dels pigments (clorofil•la). És a dir, la clorofil•la es va degradant i la fulla va perdent el color verd.
Per saber-ne més…
Centre educatiu / entitat
UdG
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Mònica Aranjuelo, Roberta Archibald, Alba Codina, Minerva Corredera, Alba Garcia i Anna Gispert
Experimentem amb essències de plantes i flors
14 anys
Objectius
- Conèixer diferents fruits i plantes aromàtiques.
- Introduir el concepte d’essència.
- Diferenciar olors amb el sentit de l’olfacte.
Nivell a qui s’adreça
Cicle inicial.
Material
- plantes i fruits aromàtics (lavanda, nou moscada, clau, canyella, llimona i taronja).
- aigua
- pots
- varetes
- rallador
- turmix/batidora
Precaucions
Utilitzar el turmix/batidora amb un adult.
Com ho fem?
- Agafarem cada una de les plantes i les esmicolarem i les triturarem molt finament, cada una la col•locarem dins de pots i hi afegim una mica d’aigua.
- Tallarem les peles dels fruits i les rallarem amb el rallador, ho aboquem en un pot on hi haurà una mica d’aigua.
Què observem?
Com a través de diferents parts de les plantes, com els fruits, les fulles, … en podem extreure una essència.
Els conceptes científics
Oli essencial, o simplement essència, és el nom tradicional d’aquelles substàncies líquides, generalment olis, concentrades que contenen compostos d’aromes volàtils i que s’obtenen de les plantes.
Un oli es qualifica d’essencia en el sentit que té una olor caracterísitica o essència de la planta.
Els olis essencials no tenen, com a grup, cap propietat química o farmacèutica específica en comú. Els olis essencials es defineixen pel fet de transmetre fragàncies característiques.
Els mètodes amb el que s’obtenen el olis essencials són, bàsicament, el premsat, la destil•lació i l’extracció. La destil•lació en corrent de vapor és la més acceptada per obtenir-los.
Per obtenir un litre d’aquestes substàncies sovint es necessiten diverses tones de plantes i això explica l’alt preu que tenen en el mercat.
Aquestes essències es poden trobar generalment en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de les plantes.
Per saber-ne més…
Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Eva Bonache, Jessica Gurnés, Irene Fontàs, Eva Garcia, Roser Boschdemont i Mª Àngels Gatius.
