fauna

Tots els animals tenen la mateixa dentició? Descobrim-ho!

Objectius

  1. Reconèixer el tipus de dents que existeixen.
  2. Observar formes, semblances i diferències entre diferents denticions de mamífers.
  3. Relacionar la dentició de diferents mamífers amb el seu tipus d’alimentació.

Nivell a qui s’adreça
Cicle Inicial / Mitjà
Material

  • Dentició de gat i de conill o imatges de les denticions
  • Tisores
  • Forquilla
  • Morter
  • Mà de morter
  • Plastilina
  • Fil
  • Blat
  • Sorra
  • Gra

Com ho fem?
Primerament, s’explicarà els alumnes els diferents tipus de dents dels diferents animals que són les següents:

  • Incisives.
  • Canines o ullals.
  • Pre-molars i molars.

Tot seguit, s’experimentarà amb diferents eines de cuina (morter i mà de morter, forquilla i tisores). També es donarà blat i plastilina. Aquesta última simularà un tros de carn.
A partir de les eines de cuina hauran de descobrir quina és la més eficaç per tallar i/o agafar la plastilina i el blat.
A partir de l’experiència anterior, se’ls passarà unes fotografies o cranis. A través de l’observació de la dentició s’haurà d’identificar si es tracta d’un animal herbívor o carnívor.
A continuació, es preguntarà què pensen que mengen els gats i els conills, i quines dents creuen que fan cada funció (triturar, esquinçar, tallar i moldre). Tot seguit, s’ensenyarà les dentadures del conill i del gat.
Per últim, es pot preguntar com s’ho fan les gallines. Per fer-ho, s’utilitzarà una mà de morter amb sorra i gra per simular-ho.
Què observem?
Observem que els animals tenen diferents denticions segons el seu tipus d’alimentació.
Els conceptes científics
Tipus de dents:

  • Incisives: Serveixen per tallar l’aliment.
  • Canines o ullals: L’ ús principal d’aquestes dents és agafar aliments amb certesa per esquinçar-los.
  • Pre-molars i molars: Són les dents que serveixen per mastegar i triturar.

Animals:

  • Hervíbor: És un animal que principalment s’alimenta de plantes i vegetals.
  • Carnívor: És un animal, majoritàriament mamífers, que s’alimenta principalment de carn.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Facultat d’Educació i Psicologia: Maria Albanell, Anna Cornellà i Glòria Pujol
Facultat de Ciències: Sandra Alonso,Mirella Calvo i Laura Marcet

De bec en bec!

Objectius

  1. Conèixer la diversa tipologia de becs d’ocells.
  2. Conèixer les possibilitats i limitacions dels becs dels ocells.
  3. Relacionar l’activitat amb un concepte més global, com és el cas de la xarxa tròfica.
  4. Relacionar el tipus de becs d’ocell amb el tipus d’alimentació.

Nivell a qui s’adreça
Cicle Inicial i Cicle Mitjà.
Material

  • Safates de plàstic
  • Gots de plàstic
  • Pinces adaptades en forma de bec
  • Elements a especificar de mida, forma i textura diverses (macarrons, llaminadures, cargols,…)
  • Tasses
  • Cronòmetre

Com ho fem?

  • Cada nen/a disposarà d’unes pinces/bec i d’un got de plàstic.
  • Durant 3 minuts, han d’aconseguir agafar (amb les pinces) tots els objectes possibles que hi haurà en les safates, com ara macarrons, llaminadures, cargols, etc.
  • Depenent de les indicacions proposades pels dinamitzadors, en les safates abundarà més la quantitat d’un objecte (que representa un aliment en concret), o bé d’un altre. Per exemple, podem dir que aquell any han abundat les plujes i per tant hi ha molts macarrons, o que hi ha una plaga d’animals que s’han menjat gairabé totes les llaminadures.
  • Els nens i nenes han de prendre nota sobre tot allò que han “menjat” i amb quin bec ho han fet, és a dir, hauran d’anotar amb quin bec han menjat més macarrons o amb quin menys, per exemple, per tal de poder analitzar les funcions que té cada simulació de bec d’ocell.

Què observem?
Un cop s’hagi finalitzat l’activitat proposada amb diferents variants, és interessant que els nens i nenes facin un petita reflexió sobre com condiciona tenir el bec d’una forma, o bé d’una altra, i el perquè el tenen així.
Finalment, es farà un breu comentari sobre la importància que té cada animal en el nostre entorn, i el perquè cadascun té una característica diferent a l’altre. També es comentarà la xarxa tròfica.
Els conceptes científics
Depenent del tipus de bec que tenen les aus, podem encertar quin aliment mengen, la qual cosa ens indica que l’alimentació d’aquestes té molt a veure amb la tipologia del bec. A partir d’aquí, es pot relacionar amb la teoria de l’evolució de Darwin.
Un altre concepte interessant que podem observar és el de la xarxa tròfica, ja que a l’hora de fer l’activitat, els nens i nenes veuran el que implica que hi hagi la manca d’un sol aliment. per exemple.
Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat
Facultat d’Educació i Psicologia, i la Facultat de Ciències; Universitat de Girona.
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Adrià Alfaro, Jordi Bayot, Paula Costabella, Ana Espejo, Judit Estarriola, Marc Giménez, Alba Martorano, Oriol Moreno, Olga Sánchez i Pau Ubric

Go to Top