biologia

Tots els animals tenen la mateixa dentició? Descobrim-ho!

Objectius

  1. Reconèixer el tipus de dents que existeixen.
  2. Observar formes, semblances i diferències entre diferents denticions de mamífers.
  3. Relacionar la dentició de diferents mamífers amb el seu tipus d’alimentació.

Nivell a qui s’adreça
Cicle Inicial / Mitjà
Material

  • Dentició de gat i de conill o imatges de les denticions
  • Tisores
  • Forquilla
  • Morter
  • Mà de morter
  • Plastilina
  • Fil
  • Blat
  • Sorra
  • Gra

Com ho fem?
Primerament, s’explicarà els alumnes els diferents tipus de dents dels diferents animals que són les següents:

  • Incisives.
  • Canines o ullals.
  • Pre-molars i molars.

Tot seguit, s’experimentarà amb diferents eines de cuina (morter i mà de morter, forquilla i tisores). També es donarà blat i plastilina. Aquesta última simularà un tros de carn.
A partir de les eines de cuina hauran de descobrir quina és la més eficaç per tallar i/o agafar la plastilina i el blat.
A partir de l’experiència anterior, se’ls passarà unes fotografies o cranis. A través de l’observació de la dentició s’haurà d’identificar si es tracta d’un animal herbívor o carnívor.
A continuació, es preguntarà què pensen que mengen els gats i els conills, i quines dents creuen que fan cada funció (triturar, esquinçar, tallar i moldre). Tot seguit, s’ensenyarà les dentadures del conill i del gat.
Per últim, es pot preguntar com s’ho fan les gallines. Per fer-ho, s’utilitzarà una mà de morter amb sorra i gra per simular-ho.
Què observem?
Observem que els animals tenen diferents denticions segons el seu tipus d’alimentació.
Els conceptes científics
Tipus de dents:

  • Incisives: Serveixen per tallar l’aliment.
  • Canines o ullals: L’ ús principal d’aquestes dents és agafar aliments amb certesa per esquinçar-los.
  • Pre-molars i molars: Són les dents que serveixen per mastegar i triturar.

Animals:

  • Hervíbor: És un animal que principalment s’alimenta de plantes i vegetals.
  • Carnívor: És un animal, majoritàriament mamífers, que s’alimenta principalment de carn.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Facultat d’Educació i Psicologia: Maria Albanell, Anna Cornellà i Glòria Pujol
Facultat de Ciències: Sandra Alonso,Mirella Calvo i Laura Marcet

De bec en bec!

Objectius

  1. Conèixer la diversa tipologia de becs d’ocells.
  2. Conèixer les possibilitats i limitacions dels becs dels ocells.
  3. Relacionar l’activitat amb un concepte més global, com és el cas de la xarxa tròfica.
  4. Relacionar el tipus de becs d’ocell amb el tipus d’alimentació.

Nivell a qui s’adreça
Cicle Inicial i Cicle Mitjà.
Material

  • Safates de plàstic
  • Gots de plàstic
  • Pinces adaptades en forma de bec
  • Elements a especificar de mida, forma i textura diverses (macarrons, llaminadures, cargols,…)
  • Tasses
  • Cronòmetre

Com ho fem?

  • Cada nen/a disposarà d’unes pinces/bec i d’un got de plàstic.
  • Durant 3 minuts, han d’aconseguir agafar (amb les pinces) tots els objectes possibles que hi haurà en les safates, com ara macarrons, llaminadures, cargols, etc.
  • Depenent de les indicacions proposades pels dinamitzadors, en les safates abundarà més la quantitat d’un objecte (que representa un aliment en concret), o bé d’un altre. Per exemple, podem dir que aquell any han abundat les plujes i per tant hi ha molts macarrons, o que hi ha una plaga d’animals que s’han menjat gairabé totes les llaminadures.
  • Els nens i nenes han de prendre nota sobre tot allò que han “menjat” i amb quin bec ho han fet, és a dir, hauran d’anotar amb quin bec han menjat més macarrons o amb quin menys, per exemple, per tal de poder analitzar les funcions que té cada simulació de bec d’ocell.

Què observem?
Un cop s’hagi finalitzat l’activitat proposada amb diferents variants, és interessant que els nens i nenes facin un petita reflexió sobre com condiciona tenir el bec d’una forma, o bé d’una altra, i el perquè el tenen així.
Finalment, es farà un breu comentari sobre la importància que té cada animal en el nostre entorn, i el perquè cadascun té una característica diferent a l’altre. També es comentarà la xarxa tròfica.
Els conceptes científics
Depenent del tipus de bec que tenen les aus, podem encertar quin aliment mengen, la qual cosa ens indica que l’alimentació d’aquestes té molt a veure amb la tipologia del bec. A partir d’aquí, es pot relacionar amb la teoria de l’evolució de Darwin.
Un altre concepte interessant que podem observar és el de la xarxa tròfica, ja que a l’hora de fer l’activitat, els nens i nenes veuran el que implica que hi hagi la manca d’un sol aliment. per exemple.
Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat
Facultat d’Educació i Psicologia, i la Facultat de Ciències; Universitat de Girona.
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Adrià Alfaro, Jordi Bayot, Paula Costabella, Ana Espejo, Judit Estarriola, Marc Giménez, Alba Martorano, Oriol Moreno, Olga Sánchez i Pau Ubric

La catalasa: una defensa contra l’oxidació

Objectius

  1. Descobrir la funció de la catalasa en els éssers vius.
  2. Experimentar la reacció de la catalasa amb l’aigua oxigenada.
  3. Observar l’obtenció d’oxigen en la descomposició de l’aigua oxigenada.

Nivell a qui s’adreça
Cicle Mitjà
Material
Per cada experiment necessitem:

  • 5 ampolles buides de 500 ml.
  • 1 cullerada de sal
  • Una mica de llevat
  • Una mica de sorra
  • 500ml d’aigua oxigenada
  • 7 Globus
  • Un got de plàstic
  • Un rallador
  • Un morter i una mà de morter
  • Una patata
  • Un tros de fetge

Com ho fem?
Agafem les cinc ampolles buides de 500 ml, destapades, i a cada una d’elles hi posem una substància diferent: 1) sal, 2) llevat, 3) sorra, 4) patata* i 5) fetge*. Seguidament, i una per una, afegim els 100 mililitres d’aigua oxigenada i tapem de seguida la boca de l’ampolla amb un globus. Cal vigilar que el globus quedi ben col•locat de tal manera que no obstrieixi el forat de l’ampolla i el gas format pugui accedir al globus.
Repetim el mateix procediment d’afegir l’aigua oxigenada i tapar l’ampolla amb el globus amb cada una de les ampolles que contenen les diferents substàncies.
Nota: És important que tant la patata com el fetge siguin frescos, i que a més s’hagin triturat, picat o rallat abans de dipositar-los dins l’ampolla.
Què observem?
En algunes ampolles (on hi hagi substàncies que contenen parts d’un ésser viu), veurem com el globus que hem col·locat s’infla, i en les altres no. A partir d’aqui s’ha de reflexionar sobre les diferències que hi ha entre les substàncies que han inflat el globus i les que no, quina reacció provoca que s’infli el globus i quina funció pot tenir pels éssers vius.
Els conceptes científics
Amb la realització d’aquest experiment descobrim que la catalasa és una proteína que produïm tots els éssers vius, i que aquesta és capaç de descomposar l’aigua oxigenada en oxigen i aigua. En aquest experiment veurem com l’oxigen resultant de la descomposició de l’aigua oxigenada ens permetrà inflar els globus.
La catalasa és molt important pels éssers vius ja que actua com a protectora de l’organisme. A la natura es produeixen substàncies semblants a l’aigua oxigenada i per això els éssers vius tenen la catalasa com a protecció.
Un exemple que ens ajuda a entendre aquesta reacció és la cura d’una ferida. Normalment quan ens ferim utilitzem l’aigua oxigenada per a desinfectar, ja que molts bacteris patògens moren en ambients rics en oxigen. En el moment que l’aigua oxigenada entra en contacte amb la ferida es produeix una reacció química en la qual es pot observar una escuma blanca, aquesrta es produeix perquè la sang i les cèl•lules contenen catalasa.
Tècnicament, el fenòmen que estem observant quan curem una ferida o en el nostre experiment, s’anomena reacció química. La reacció química és un procés que implica un canvi en l’estructura dels compostos. En una reacció química hi intervenen dos tipus de substàncies: unes substàncies inicials anomenades reactius, que són les que provoquen la reacció; i unes substàncies resultants d’aquesta reacció anomendades productes. Els reactius tenen unes propietats diferents a les dels productes, per tant podríem dir que es produexi una reacció química quan es formen substàncies que tenen unes propietats diferents de les inicials. Un exemple clar d’aquesta trasnformació el veiem en aquest experiment, en el qual al principi tenim un extracte de fetge, que és sólid i líquid barrejat, i després de produir-se la reacció química obtenim una substància diferent, que és el gas.
Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Ariadna Martín, Laia Oliveras, Ariadna Puxan, Alba Rodríguez, Laia Rovira i Yolanda Vico

Descobrim tocant

Objectius

  1. Experimentar amb el sentit del tacte.
  2. Prendre consciència de la importància dels cinc sentits

Nivell a qui s’adreça

Cicle Inicial

Material

  • Caixes opaques.

Activitat 1

  • Ferro
  • Fusta
  • Plàstic
  • Velcro
  • Roba
  • Cartró

Activitat 2

  • Kiwi
  • Poma/pera
  • Pinya
  • Mandarina/Taronja
  • Plàtan
  • Meló

Precaucions

En aquest taller no s’utilitzen materials perillosos o processos complexos. Ara bé, al llarg del taller caldrà tocar diferents objectes, materials, menjars, etc. i seria important saber si algun infant és al•lergic alguna de les coses que hauran de tocar per evitar problemes de salut que puguin sorgir. No s’ha d’ingerir cap aliment, només caldrà tocar-ho.

Com ho fem?

Dins d’unes caixes opaques hi haurà diferents materials que els nens i nenes hauran d’anar tocant per descobrir quins són. Les caixes tenen un forat recobert amb una tela per on els infants i posaran una mà per accedir al material i tocar-lo sense veure’l.

En l’activitat 1 es tracta de descbrir diferents materials i la segona activitat hauran de descbrir una fruita en concret.

Què observem?

En aquest taller els infants podran experimentar i descobrir quins són els materials que hi haurà dins d’unes caixes.

A partir de l’ús del sentit del tacte, els infants elaboran hipòtesis sobre què hi ha a l’interior. A continuació, gràcies a l’ajuda dels companys en una posada en comú de les hipòtesis realitzades, podran esbrinar si aquestes són certes o no.

Els conceptes científics

El tacte és un dels cince sentits que ens ajuden a percebre informació externa. L’órgan principal d’aquest sentit és la pell. Aquesta, envia informació a la medul•la espinal i al encefal a través dels nervis.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

Universitat de Girona

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Irena Nierga, Tàmara Yelamos, Meritxell Puig, Laia Puigdevall, Anna Puigdevall i Júlia Riera

Depuradora

Objectiusdepuracio-framed

  1. Conèixer el funcionament d’una depuradora
  2. Observació dels microorganismes que intervenen en els processos de depuració
  3. Sensibilitzar a les persones sobre la problemàtica mediambiental i l’estalvi de l’aigua

Nivell a qui s’adreça

A tothom interessat pel medi ambient i la temàtica de l’aigua.

Material

  • depuradora
  • bacteris
  • aigua residual
  • microscopi

Precaucions

Posar-se guants per manipular les mostres que utilitzarem per observar els bacteris amb el microscopi. Aquests guants els portarà el responsable del taller.

Com ho fem?

Mitjançant la reproducció a petita escala d’una depuradora d’aigües residuals s’explicarà, a les persones que passin pel taller, el seu funcionament des de l’entrada d’aigua bruta, la posterior barreja amb els bacteris (microorganismes) on tindrà lloc la reacció de depuració i finalment l’etapa on es separen els bacteris de l’aigua neta.

Què observem?

A part coneixer el cicle de l’aigua, qui contamina l’aigua i en que consisteix la depuració de les aigües residuals, els alumnes podran observar mitjançant un microscopi quins tipus de bacteris son els encarregats de realitzar aquest procés de depuració. Hi ha de diferents tipus i és podrà relacionar la imatge observada amb el nom científic del microorganisme.

Els conceptes científics

  • Depuradora: és una instal•lació on l’aigua bruta és sotmesa a un procés en el qual, mitjançant la combinació de diversos tractaments físics, químics i/o biològics, s’eliminen la matèria en suspensió i les substàncies dissoltes (matèria orgànica i nutrients, principalment nitrogen i fosfor.
  • Microscopi: instrument que permet observar objectes que són massa petits per a ser vists a ull nu. El tipus més comú és el microscopi òptic. Es tracta d’un instrument òptic que conté una o diverses lents que permeten obtenir una imatge augmentada de l’objecte.
  • Microorganismes: són organismes que només es poden observar amb el microscopi. Es troben en diferents llocs en la natura, incloent molts hàbitats en condicions extremes d’humitat, temperatura o pressió. Hi ha diversos microorganismes que poden produir malalties (patògens) i d’altres que s’utilitzen per processos biotecnològics: fermentació del pa, producció de begudes alcohòliques, depuració d’aigües residuals, etc. Nosaltres observarem aquests últims.

Centre educatiu / entitat

Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i LEQUIA (Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental)

Responsable

  • Joaquim Comas: joaquim.comas@udg.edu (972 41 83 55)
  • Helio López: helio@lequia.udg.cat (972 41 98 59)
  • Gemma Rustullet: gemma.rustullet@udg.edu (972 41 88 25)

Alumnat

Estudiants de Grau de la Facultat de Ciències de la UdG

Experimentem amb ous

Objectius

  1. Reflexionar sobre la resistència d’un objecte en funció de la seva forma
  2. Experimentar amb la pressió atmosfèrica, la flotació i la inèrcia.

Nivell a qui s’adreça

Cicle Superior

Materialouampolla-framed

Experiència 1

  • Ou dur pelat
  • Ampolla de vidre  amb una boca més petita que el tamany d’un ou
  • Llumins

Experiència 2

  • Un ou cru
  • Un ou dur

Experiència 3

  • Dos ous. Un en bon estat i l’altre no
  • Un recipient amb aigua

Experiència 4

  • Ous
  • Gots de “xupito”
  • Base de fusta
  • Diferents materials pesants (ampolles d’aigua, llaunes, llibretes…)

Precaucions

S’ha d’anar en compte en no cremar-se amb els llumins. També en el maneig del material de vidre, ja que si es trenca, pot tallar.

Com ho fem?

Experiència 1

  • Encenem el llumí i l’introduïm dins l’ampolla procurant que no s’apagui.
  • Col·loquem l’ou dur i pelat (amb la part estreta cap a dalt) sobre la boca de l’ampolla tapant-la.

Experiència 2

  • Agafem un ou cru i un ou cuit i els col•loquem a sobre d’una superficie regular.
  • Posteriorment els fem girar amb els dits imprimint el mateix impuls a cadascun d’ells.
  • Quan els ous es trobin en rotació els tocarem amb la punta dels dits durant un segon per tal d’aturar-los i seguidament separarem els dits dels ous.

Experiència 3

  • En l’experiència investigarem la relació entre la flotació d’un ou en aigua i el seu estat de conservació.

Experiència 4

  • Distribuim els gots de xupito de forma estratègica, de manera que quedin de forma rectangular.
  • Posem els ous crus (amb la part estreta cap a dalt) dins els gots.
  • Col·loquem amb compte la base de fusta.
  • Seguidament anem probant els diferents materials pesants, vigilant de col•locar tot el pes de manera uniforme.

Què observem?

Demostrarem als nens com un material tan corrent i quotidià com un ou permet il.lustrar diferens principis de la física. Com ara la resistència, la pressió atmosfèrica, la flotació…

Els conceptes científics

És possible que s’introdueixi un ou dur tot sol dins una ampolla?

  • Dins l’ampolla, després de la combustió i en refredar-se,  la pressió disminueix i l’aire de fora exerceix major pressió i empeny l’ou. Com que l’ou es flexible es va introduint a poc a poc dins l’ampolla.

Ou cru o ou cuit?

  • El rovell de l’ou dur no es pot moure quan està en rotació. En canvi, el rovell de l’ou cru es desplaça i provoca una irregular distribució de la massa, condicionant així el gir de l’ou .En aturar l’ou cru, aturem la clova però no aturem el contingut líquid de l’interior que continua amb cert moviment, per inèrcia. En deixar de premer l’ou amb el dit, aquest es torna a posar en moviment a causa del fregament del contigunt líquid amb la clova.
  • La inercia és la tendència dels objectes a mantenir el seu estat de moviment o repòs.

Esbrinem si un ou es troba en mal estat.

  • Amb aquesta observació pretenem explicar que l’ou consta d’una massa tancada en un recipient rígid d’un volum determinat. La masa és matèria orgànica en estat més o menys líquid i  una petita càmera d’aire.
  • Quan l’ou es submergeix completament en un líquid, experimenta una embranzida cap a dalt (embranzida d’Arquímedes) igual al pes de líquid desallotjat.
  • Quan un ou es troba en mal estat, es donen uns procesos químics que generen (entre altres) anhídric sulfídric. Aquest gas pot atravesar la closca de l’ou. A mesura que el procés de descomposició avança, més gas surt a l’exterior i menys masa va tenint l’ou.
  • Un cop l’embranzida d’Arquímedes sigui més gran que el pes de l’ou, aquest surarà. A més, surarà amb més volum per sobre la superfície de líquid com més deteriorat estigui.

Quan pes creus que pot suportar un ou?

  • Trencar un ou amb les dues mans presionant pels extrems no és fàcil. Aquesta resistència es dóna per la forma de cúpula i té la mateixa explicació que la resistència de qualsevol tipus de bòveda o arc.
  • Si ens imaginem un arc, la força que s’exerceix sobre la part superior de l’arc es transmet a les pedres dels costats i és difícil destruir-lo.
  • En canvi, si la força es fes des del lateral l’arc es destruiria fàcilment.
  • La closca de l’ou també és un arc continu, és a dir, una bòveda tancada. Quan en els seus extrems s’hi exerceix una presió externa no es trenca tan fàcilment com s’esperaria, tenint en compte la fragilitat del material, però si la força és lateral, l’ou es trencaria fàcilment.

Per saber-ne més…

  • http://www.xtec.cat/centres/c5003500/ceip/activitats/superior/c10_11/PRESIO.pdf
  • http://www.xtec.cat/iesemperadorcarles/miriam/pdf/ou.pdf
  • http://intercentres.cult.gva.es/iesleonardodavinci/fisica/Fuerza/fuerza03.htm
  • http://www.construmatica.com/construpedia/Momento_de_Inercia
  • http://blogs.eldiariomontanes.es/scientia-mater/2010/11/22/como-saber-si-huevo-se-encuentra-mal-estado
  • http://www.youtube.com/watch?v=-0OMWj6Ddqk
  • http://www.slideshare.net/elaprendizerrante/el-huevo

Centre educatiu / entitat

Universitat de Girona

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Alícia Mañé, Laura Millán, German Moreno, Patrícia Morera, Aida Murillo, Sergio Ramos i Àlex Trigo

Extraiem el pigment dels pètals de flors!

Objectius

  1. Mostrar estima cap a la natura
  2. Extreure els pigments dels pètals
  3. Observar els canvis dels pigments en funció de l’acidesa del medi

Nivell a qui s’adreça

Cicle mitjà

Material

  • Pètals de flors de diferents colors
  • Morter
  • Vareta
  • Aigua destil•lada
  • Embut
  • Paper de filtre
  • Erlenmeyer
  • 4 vasos de precipitats
  • Etiquetes
  • Suc de llimona
  • Vinagre
  • Bicarbonat

Precaucions

Haurem de vigilar a l’hora d’utilitzar els productes, ja que poden provocar irritació si entren en contacte amb els ulls, mucoses o ferides obertes.

Com ho fem?

Per realitzar aquest taller es posarà a la disposició dels nens moltes flors de diferents colors. Quan cada grup disposi d’un tipus de flor hauran de seguir els passos següents:

1. Triturar els pètals de la flor escollida.
2. Afegir aigua destil•lada al conjunt de pètals triturats i barrejar amb la vareta durant uns minuts.
3. Preparar els mecanisme per filtrar, es a dir, tallar paper de filtre i col•locar-ho en un embut. Posteriorment col•locar l’embut dins d’un erlenmeyer.
4. Abocar l’aigua destil•lada amb els pètals dins de l’embut i esperar que es filtri tot el contingut.

Quan haguem realitzat aquests passos, ja haurem extret el pigment de les flors i podrem observar que succeeix quan reacciona amb altres productes.

5. La dissolució obtinguda la repartirem en 4 vasos de precipitats, d’aquesta manera observarem en cada vas una reacció diferent.

Per tal d’entendre millor el que succeeix, els nens/es disposaran d’etiquetes amb el nom del producte que utilitzarem per la reacció.

Els productes que utlitzarem seran els següents:

  • Suc de llimona
  • Vinagre
  • Bicarbonat

6. Un cop estigui la dissolució repartida en els diferents vasos de precipitats, anirem afegint els productes i observant què passa amb cadascun d’ells.

Què observem?

Observem que quan afegim a alguns pètals el base o l’àcid modifiquen el seu color, això passa sobretot amb pètals de color vermell, rosa, lila i blau. En canvi hi ha pètals que encara que afegim aquests productes químics no queda alterat el seu color natural, com és el cas dels pètals de color blanc, groc i taronja.

Els conceptes científics

Un indicador d’acidesa és una substància que té un color diferent segons el grau d’acidesa del medi. Alguns indicadors són d’origen vegetal, com ara el pigment de la col lombarda o altres que donen color a les flors.

Aquests indicadors es poden extreure facilment amb dissolvents com l’aigua o l’alcohol etílic.

El vinagre o el suc de llimona sòn dissolucions àcides. El bicarbonat dóna una dissolució alcalina, que es pot  considerar contària als àcids.

Centre educatiu / entitat

MEP Universitat de Girona

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Sara Aranda, Núria Busquets, Marta Cabané, Laura Cabrera, Alícia Camps, Mireia Emilio i Anabel Ruiz

Per què les fulles són verdes?

Objectius
  1. Aprendre que les plantes tenen un pigment de color verd: la clorofil•la.
  2. Investigar la degradació de la clorofil•la mitjançant un àcid.
Nivell a qui s’adreça
Cicle mitjà
Material
  • morter
  • mà de morter
  • gespa de jardí
  • bastonet
  • colador,
  • paper absorvent
  • flascó
  • llimones
  • exprimidor
  • alcohol
Precaucions
Caldrà vigilar i fer les recomanacions necessàries perquè els alumnes usin l’alcohol amb precaució (tocar-se els ulls, la boca… amb les mans brutes).
Com ho fem?
  1. Agafar un grapat de gespa tendre i la col•locar-la al morter.
  2. Amb la mà de morter aixafar bé la gespa.
  3. Remenar la gespa aixafada amb un bastonet.
  4. En el mateix morter afegir un raig d’alcohol.
  5. Colar la barreja de la gespa aixafada i l’alcohol  i posar el líquid colat en un flascó.
  6. Dividir el líquid en dues parts: en una es posa suc de llimona i a l’altra res.
Què observem?
Observem que el líquid desprès per la gespa és de color verd i, per tant, conté un pigment d’aquest color: la clorofil•la.
A més, també observem que el suc de llimona, que és àcid, fa desapareixer el color verd i, per tant, arribarem a la conclusió que les fulles a la tardor perden el color verd perquè es degrada la clorofil.la.
Els conceptes científics
  • Clorofil•la: és una mol•lècula present a les plantes, algues i cianobacteris que els hi dóna el color verd i està relacionada amb el procés de fotosíntesi.
  • Degradació de la clorofil•la a la tardor: les fulles caduques perden color a la tardor perquè amb la falta de llum segreguen una substància que para l’entrada de saba a dins la fulla. Per tant, frena l’entrada dels pigments (clorofil•la). És a dir, la clorofil•la es va degradant i la fulla va perdent el color verd.
Per saber-ne més…
Centre educatiu / entitat
UdG
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Mònica Aranjuelo, Roberta Archibald, Alba Codina, Minerva Corredera, Alba Garcia i Anna Gispert

Experimentem amb essències de plantes i flors

Objectius

  1. Conèixer diferents fruits i plantes aromàtiques.
  2. Introduir el concepte d’essència.
  3. Diferenciar olors amb el sentit de l’olfacte.

Nivell a qui s’adreça

Cicle inicial.

Material

  • plantes i fruits aromàtics (lavanda, nou moscada, clau, canyella, llimona i taronja).
  • aigua
  • pots
  • varetes
  • rallador
  • turmix/batidora

Precaucions

Utilitzar el turmix/batidora amb un adult.

Com ho fem?

  • Agafarem cada una de les plantes i les esmicolarem i les triturarem molt finament, cada una la col•locarem dins de pots i hi afegim una mica d’aigua.
  • Tallarem les peles dels fruits i les rallarem amb el rallador, ho aboquem en un pot on hi haurà una mica d’aigua.

Què observem?

Com a través de diferents parts de les plantes, com els fruits, les fulles, … en podem extreure una essència.

Els conceptes científics

Oli essencial, o simplement essència, és el nom tradicional d’aquelles substàncies líquides, generalment olis,  concentrades que contenen compostos d’aromes volàtils i que s’obtenen de les plantes.

Un oli es qualifica d’essencia en el sentit que té una olor caracterísitica o essència de la planta.

Els olis essencials no tenen, com a grup, cap propietat química o farmacèutica específica  en comú. Els olis essencials es defineixen pel fet de transmetre fragàncies característiques.

Els mètodes amb el que s’obtenen el olis essencials són, bàsicament, el premsat, la destil•lació i l’extracció. La destil•lació en corrent de vapor és la més acceptada per obtenir-los.

Per obtenir un litre d’aquestes substàncies sovint es necessiten diverses tones de plantes i això explica l’alt preu que tenen en el mercat.

Aquestes essències es poden trobar generalment en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de les plantes.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

Universitat de Girona

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Eva Bonache, Jessica Gurnés, Irene Fontàs, Eva Garcia, Roser Boschdemont i Mª Àngels Gatius.

Go to Top