aigua

Com ho fa el sabó per rentar?

Objectius

  1. Entendre el concepte de tensió superficial.
  2. Dur a la pràctica tres experiència sobre tensió superficial amb materials de la vida quotidiana

Nivell a qui s’adreça
Cicle inicial i cicle mitjà (3r i 4t de Primària)
Material

  • Llet
  • Colorant alimentari líquid (tres pots petits)
  • Sabó antigrassa
  • Un bol platejat o transparent
  • Clips
  • Ampolles d’aigua buides
  • Aigua
  • Oli
  • Cera d’espelma
  • Palets de gelat

Precaucions
Per a aquesta activitat s’ha d’avisar que els nens no beguin la llet.
No considerem que s’hagi de prendre cap altre mesura de protecció.
Com ho fem?
Primera activitat

Per a aquesta primera activitat necessitarem dues ampolles d’aigua buides. En una hi posarem primer aigua i després oli fins a omplir la meitat de l’ampolla. En l’altre, hi posarem aigua i oli fins a omplir la meitat de l’ampolla però com a novetat hi introduirem un got petit de sabó antigrassa.
L’objectiu d’aquesta activitat serà veure com es separen l’aigua i l’oli després d’agitar en un cas i en l’altre.

Segona activitat:

Per a la segona activitat, necessitarem un bol, llet, colorants alimentaris i sabó antigrassa.
El primer que farem serà posar la mesura d’un got de llet al bol. Quan tinguem això, li tirarem unes gotes del primer colorant, el vermell, i veurem què passa.
Un cop observat, li tirarem unes gotes de colorant groc, i observarem. Per últim, tirarem unes gotes de colorant blau, i observarem com s’hi disposen tots tres.
Una vegada tinguem tots els colorants disposats a la llet, hi tirarem quatre gotes de sabó antigrassa, gota a gota, fins a veure que tot es comença a moure.

Tercera activitat

I per últim, per a la tercera activitat necessitarem un bol, aigua, un clip, sabó antigrassa, cera d’espelma i un palet de gelat.
El que farem serà obrir el clip i fer-ne una forma d’espiral. Un cop tinguem això, el cubrirem una mica amb cera d’espelmes, que l’haurem extret prèviament.
Ara el que toca és posar l’espiral a l’aigua, i observarem què hi passa. Quan ja haguem observat com es comporta el clip, mullarem la punta del pal de gelat amb sabó antigrassa i tocarem la superfície de l’aigua al centre de l’espiral. Veurem què li passa al clip i seguirem fent el mateix procés de tocar la superfície al centre amb sabó uns cops més.

Què observem?
En aquest experiment podem observar l’efecte del sabó en tres situacions diferents.

  • A la primera activitat, el que observarem serà com es separen l’aigua i l’oli, amb i sense la  presència de sabó.
  • A la segona activitat el que veurem serà com afecta l’addició de sabó a una barreja de llet i colorants alimentaris. Observarem què els passa als colorants i com es mouen.
  • A la tercera activitat, el que observarem serà com afecta el sabó al moviment d’un clip de filferro que estarà en un got d’aigua.

Els conceptes científics
En aquests experiments pretenem treballar el concepte de tensió superficial aplicat a tres activitats diferents on el protagonista i el que ens dóna el joc sempre és el sabó.
La idea bàsica és el concepte de tensió superficial, que és la propietat de l’aigua que fa que la capa superficial d’aquesta s’endureixi i es comporti com una pell ja que les mol.lècules s’atrauen entre sí i fan una tensió. Aquesta funció permet que obejctes i inclús animals puguin surar en l’aigua.
Ara aquí hi entren en joc els conceptes de liposoluble i hidrosoluble. Una substància hidrosoluble és soluble en aigua, i una substància liposoluble és soluble en greixos.
Per tant, a la primera activitat el que succeeix primerament és que l’oli i l’aigua no es dissolen al barrejar-ho. En canvi, quan hi tirem sabó, el que succeeix és que l’aigua i el sabó s’uneixen , i l’oli queda a la part de dalt del got.
A la segona activitat, el que succeeix és que tenim colorants barrejats amb llet. Per tant, les mol.lècules hidrosolubles dels colorants s’uniran a les mol.lècules hidrosolubles de la llet. Al tirar-hi sabó, les mol.lècules liosolubles d’aquest reaccionaran amb les mol.lècules liposolubles de la llet, ja que aquesta conté dels dos tipus de mol.lècules. És per això que els colorants comencen a moure’s ràpidament.
A la tercera activitat, el que passa és exactament el mateix. El sabó té mol.lècules liposolubles, i per tant trenca la tensió superficial de l’aigua, i fa que el clip es comenci a moure. Com que té forma d’espiral, s’observa aquest moviment.
Per saber-ne més…
Enllaç a un vídeo que mostra l’experiència detallada de l’experiment:

Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona (UdG). FEP
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Marina Sanchez, Laura Soler, Gerard Teixidó, Miquel Vila, Míriam Vilavella i Adrià Mendoza

Pintem amb glaçons i observem el seu canvi d’estat!

Objectius

  1. Conèixer els canvis d’estat de l’aigua (de sòlid a líquid).
  2. Pintar i dibuixar amb glaçons mentre es produeix un dels canvis d’estat.
  3. Descobrir en quines situacions es produeix el canvi d’estat més ràpid i perquè.

Nivell a qui s’adreça
L’activitat està pensada per realitzar-la amb alumnes de cicle inicial.
Material

  • Glaçons normals.
  • Glaçons de colors (fets amb colorant alimentari).
  • Draps.
  • Paper d’alumini.
  • Paper de diari ( per protegir la taula on treballarem).
  • Sal .
  • Gots o recipients transparents.
  • Cartolines (una per a cada nen).

Precaucions
No hi ha materials perillosos, ni processos complexos.
Com ho fem?

Agafarem els glaçons que prèviament hauran estat fets amb colorant alimentari de diversos colors i sobre una superfície suficientment gruixuda (cartolines) pintarem amb aquests glaçons. Després buscarem el perquè d’aquest fet a partir de les respostes dels nens.
Paral•lelament tindrem diversos glaçons (sense colorant alimentari) i diversos materials amb els quals intentarem fondre aquests glaçons: una peça de roba, paper d’alumini, un got d’aigua amb sal dissolta i un altre got amb aigua sense sal. Tirarem un glaçó a cada recipient amb aigua (amb sal i sense) i embolicarem altres glaçons amb draps i paper d’alumini, separadament. Observarem en quines situacions es desfan més de pressa els glaçons i en quines triguen més.

Què observem?
Amb la primera part del taller observarem que l’aigua que es desprèn del glaçó amb colorant és tenyida i que, per tant, podrem dibuixar sobre un paper o cartolina. Amb la segona part del taller observarem, també, com el gel canvia d’estat i en quines situacions ho fa més ràpid. Seguidament analitzarem el per què de tots els canvis que s’observen al llarg del taller.
Els conceptes científics

  • Treballarem els diferents estats de l’aigua, però ens centrarem sobretot en l’estat sòlid i el líquid .
  • Treballarem també els canvis d’estat de la matèria (centrant-nos en l’aigua):

– Com un cos sòlid (glaçó) passa a ser líquid.
– Quins factors intervenen en la fusió del glaçó.
– Quins materials acceleren el procés de fusió i quins fan que sigui més lent.

Per tal de treballar l’estat de solid a líquid, observarem el glaçó en quatre situacions diferents. Necessitarem l’ajuda d’altres materials per determinar amb quin d’aquests el gel es fon més ràpid: un got amb aigua i sal, un got d’aigua sense sal, draps i paper d’alumini. Amb el got d’aigua amb sal, el gel es fondrà més ràpidament, perquè la sal, al dissoldre’s amb les molècules d’aigua, accelera el procés.
En canvi, quan emboliquem el glaçó amb el drap de cuina i el paper d’alumini, costarà més que es fongui, a no ser que la temperatura ambient sigui molt elevada.
Per saber-ne més…
Experiències de diferents escoles: pintem amb glaçons.

Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona, Facultat d’Educació i Psicologia
Responsable
Raquel Heras
Alumnat
Carla Domènech, Melissa Terron, Helena Bosch, Àlvar Escudero, Maria Serrat i Júlia Costa

Creem una làmpada de lava!

Objectius

  1. Observar un procés científic.
  2. Promoure l’experimentació com a mitjà d’aprenentatge.
  3. Iniciar els alumnes en el coneixement de les propietats de les substàncies líquides.

Nivell a qui s’adreça
Cicle Inicial
Material

  • Aigua
  • Sal
  • Oli
  • Gots de plàstic transparents
  • Colorants

Precaucions
És una activitat segura pels infants que els permetrà experimentar amb tota llibertat sense perill. Per evitar que es taquin la roba amb l’oli i els colorants se’ls pot proporcionar davantals, paper i/o una bata.
Com ho fem?

Per dur a terme aquest experiment primer de tot hem d’omplir un got de plàstic amb ¾ d’aigua. Un cop fet això, omplirem la part restant del got amb oli (¼). Comprovarem que l’oli i l’aigua no es barregen i que l’oli sempre es queda a la part superior del got. Afegirem sal a la mescla i observarem què és el que passa.
Si es vol, podem afegir colorant alimentari (blau, groc o vermell) per tal que l’aigua canviï de color.
Què observem?
Inicialment observarem que l’oli i l’aigua mai es barregen perquè són substàncies que es repel•leixen. L’aigua sempre es queda a sota perquè és més densa que l’oli. És a dir, hi ha més quantitat de massa per un mateix volum determinat.
Però en el moment que introduïm la sal, l’oli s’hi ajunta i cauen tots dos a la base del got. Quan l’oli es desenganxa de la sal, torna a pujar. Per tant, crea un efecte de làmpada de lava.

Els conceptes científics
L’oli és un greix vegetal format per petites gotes que trobem a l’interior de les cèl•lules d’alguns fruits o llavors, com les olives o les pipes de gira-sol. Els greixos o lípids són nutrients indispensables per a l’organisme. La seva funció és fonamentalment energètica. A més de fer que els menjars siguin més apetitosos, tenen un valor biològic, ja que els nostres teixits necessiten els lípids per desenvolupar la seva activitat. Són biomolècules insolubles en aigua (hidròfobes).
L’oli és un greix a temperatura ambient i tots els greixos són insolubles en aigua perquè tenen una densitat menor a la d’aquest líquid i perquè són substàncies hidròfobes (que “repel•len” l’aigua).
La densitat és la massa específica d’un cos o fluid, és a dir, la quantitat de matèria que hi ha per unitat de volum. La densitat és directament proporcional al valor de la massa i inversament proporcional al volum del cos, la qual cosa vol dir que la densitat és la massa dividida pel volum.
La densitat mitjana de l’aigua (en kg/m3) és de 1000 i la de l’oli, 920.
La viscositat és una propietat de tots els fluids, tant líquids com gasos i representa la resistència que té. Per exemple, l’aigua té molt baixa viscositat. Quan la llancem sobre la taula s’escampa de seguida. En canvi la llet condensada té molta viscositat; quan la llancem sobre la taula tendeix a concentrar-se i no flueix gaire.
L’oli és més lleuger que l’aigua, per això quan afegim oli a l’aigua aquest es queda a la part superior de la mescla. La sal que afegim més tard, en canvi, pesa més que l’aigua. Quan introduïm la sal, aquesta s’uneix a les gotes d’oli i l’empeny cap al fons del recipient. Més tard, quan la sal s’ha dissolt amb l’aigua l’oli torna a pujar a la superfície del recipient per la densitat.
Per saber-ne més…
Anònim; “ Un xic de ciència!” , març 2011 ,,”L’oli es dissol a l’aigua?”,  consulta: 21 de març 2012, disponible a la web:

Experiments la Salle Benicarlo. PRÀCTICA3: Densitats. blog. Online. 15/06/2010. Disponible a la web:

Ochoa, Lídia; Duran, Josep. Juguem amb la densitat dels líquids. 28/06/2010. Data de consulta: 29/02/2012. Disponible a la web:

Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona. Grau en Mestre/a en Educació Primària. Facultat d’Educació i Psicologia.
Responsable
Raquel Heras
Alumnat
Érika Fernández, Dolors Fontanella, Arturo Caro, Anabel Sánchez i Núria Ponsatí

Fem ploure!

Objectius

  1. Explicar de manera dinàmica el procés del cicle de l’aigua.
  2. Conèixer un dels canvis d’estat de l’aigua.
  3. Observar la filtració del l’aigua en diferents sòls.

Nivell a qui s’adreça
Cicle Inicial / Cicle mitjà
Material

  • Regles metàl•lics
  • Recipients
  • Fogonets
  • Embuts
  • Sorra
  • Argila o fang
  • Sorra de bosc

Precaucions
Cal anar amb compte a l’hora de fer servir el fogonet perquè els infants es poden cremar.
Com ho fem?
Primer cal escalfar l’aigua, que hem posat en un recipient, en un fogonet per produir vapor d’aigua. Quan l’aigua estigui suficientment calenta, que bulli i desprengui vapor d’aigua, posarem a sobre del recipient dos regles metàl•lics que han estat prèviament a la nevera. Quan el vapor d’aigua arribi als regles freds, observarem què passa. Amb aquest procediment haurem aconseguit reproduir d’una manera senzilla el mecanisme de la pluja.
A l’altra activitat, els alumnes hauran de tenir tres recipients amb una marca cadascun. Seguidament, han de col•locar un embut a cada recipient i dins d’aquests, han de posar sorra, argila i sorra de bosc, respectivament. També han d’emplenar tres recipients amb la mateixa quantitat d’aigua. Finalment, han d’abocar l’aigua dins cada embut i observar què passa.
Què observem?

  • Observem com l’aigua bull i comença a sortir un vapor d’aigua (que és un gas invisible). Un cop hem posat els regles sobre el vapor d’aigua, podem veure que a mida que el vapor d’aigua es refreda, es condensa (es transforma en líquid) sobre la superfície del regle i cau en forma de gotes.
  • A la següent activitat, podrem observar quin dels sòls filtra l’aigua més ràpidament i quina d’elles és la que queda més neta.

Els conceptes científics

  • FASE I: L’aigua de les precipitacions prové de les diferents superfícies de la Terra: oceans, mars, llacs i rius. El Sol l’escalfa i l’evapora formant vapor d’aigua. Aquest passa a l’atmosfera amb més o menys rapidesa, depenent dels factors com la temperatura i el vent. (Pas de líquid a gas).
  • FASE II: Quan arriba a una determinada altura de l’atmosfera el vapor d’aigua es refreda. Aquest vapor es condensa i es transforma en petites gotes d’aigua que suren en l’aire i formen els núvols. Pas de gas a líquid.
  • FASE III:Quan els núvols arriben a zones més fredes, les gotes d’aigua s’agrupen. Llavors cauen en forma de pluja (Pas de gas a líquid). Si a la zona de l’atmosfera és molt freda, el vapor d’aigua es transforma en calamarsa o bé en forma de neu. Pas de gas a sòlid.
  • FASE IV: L’aigua de la pluja o el desglaç de la neu es recull als rius i la porten fins al mar on hi ha la desembocadura. El cicle de l’aigua és constant.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat
Facultat d’Educació i Psicologia. Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Lorena Montes, Glòria Morcillo, Vanesa Moreno, Maria Pujol, Tania Varón i Gemma Vergés

Diferents qualitats de l’aigua i com fer bombolles de sabó amb consistència

Objectius

  1. Conèixer el concepte de duresa de l’aigua.
  2. Experimentar la relació entre l’escuma que fa el detergent i la duresa de l’aigua.
  3. Estudiar la manera de fer bombolles de sabó consistents.

Nivell a qui s’adreça
Cicle mitjà i Cicle superior
Material

  • Ampolles petites d’aigua, detergent en pols, aigua de l’aixeta, aigua destil•lada, sal, bicarbonat i una cullereta.
  • Dues galledes grans, diferents formes geomètriques fetes amb filferro (anelles, aros, etc), aigua, sabó concentrat, sucre, glicerina, una cullera petita i una gran.

Com ho fem?
En el primer taller sobre la duresa i puresa de l’aigua farem : Agafarem les tres ampolles d’aigua buides i farem que els alumnes hi facin les barreges següents:

  • A l’ampolla número 1 hi posarem aigua de l’aixeta més dues cullerades de detergent en pols.
  • A l’ampolla número 2 hi posarem aigua destil•lada més dues cullerades de detergent en pols.
  • A l’ampolla número 3 hi posarem aigua de l’aixeta més una cullerada de sal i una cullerada de bicarbonat i dues cullerades de detergent en pols.

Quan tinguem fetes les tres barreges les sacsejarem durant 20 segons cada ampolla. Un cop fet això, observarem la reacció de cada una.
Al segon taller sobre com fer bombolles  consitents farem: Barrejarem l’aigua, 12 culleradetes de sabó concentrat, una culleradeta de sucre i finalment 12 culleretes de glicerina i ho abocarem en una galleda gran.
Quan ho tinguem tot ho barrejarem bé i seguidament comprovarem si ens ha quedat prou consistent utilitzant les diferents formes geomètriques. Les introduirem dins la galleda i les traurem per començar a bufar. Aquí començarà l’experimentació dels alumnes per aconseguir bufar de tal manera que les bobmbolles no es trenquin.
Què observem?

  • En el primer taller podrem observar que a l’ampolla número 1 el detergent fa una escuma normal, no molt abundant ni poc. A l’ampolla número 2 observem que fa molta escuma i a l’ampolla número 3 observarem que quasi bé no fa escuma.
  • En el segon taller podrem observar com el sabó ens queda compacte i les bombolles tarden molt a trencar-se. Hem d’aconseguir una bona tàctica per bufar.

Els conceptes científics

  • La duresa de l’aigua és un paràmetre químic de qualitat de les aigües, on es mesura la concentració de compostos minerals, entre els que podem destacar les sals de calci i magnesi.
  • En el segon taller sabem que si només posem aigua i sabó quan trèiem les formes geomètriques de la galleda i bufem les bombolles es trenquen. Això és degut a què l’aigua s’evapora més ràpid i provoca que les bombolles es trenquin. La barreja que tenim no és prou consistent. En canvi, quan afegim sucre a la barreja d’aigua i sabó li estem donant més consistència, i amb la glicerina evitem que l’aigua s’evapori tant ràpid. Per això ens surten bombolles compactes i resistents.

Centre educatiu / entitat
Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Marta Bautista, Victor Martin, Elisabet Riera, Gemma Salavedra, Gloria Sanchez i Vanessa Vergés.

Tastets d’aigua

Objectius

  1. Relacionar el tipus d’aigua, segons el seu gust, amb diferents entorns geològics, segons els tipus de roques,
  2. Reconèixer la emprenta que la litologia deixa en la composició quñimica l’aigua subterrània,
  3. Aprendre el tipus d’entorn geològic propi de tres aigües ben conegudes de les comarques de Girona

Nivell a qui s’adreça

Bàsicament a tot l’alumnat des de cicle superior de Primària, que ja coneixen el cicle de l’aigua a la natura

Material

  • 3 porrons, amb els taps de 3 colors diferents
  • 3 tipus d’aigua problema (adquiribles als supermercats més habituals)
  • els plafons explicatiu del cicle de l’aigua i de l’origen de la composició química de l’aigua subterrània
  • els perfils geològics de cada tipus d’aigua

Precaucions

No trencar els porrons!

Com ho fem?

  1. S’explica als participants els trets principals del cicle subterrani de l’aigua i com s’adquireix la seva composició química,
  2. Es tasten les 3 aigües problema.
  3. S’intenta “adivinar” quina aigua, segons el seu gust, pertany a cada perfil geològic.
  4. Es raona el perquè del gust de l’aigua en cada un dels tres perfils.

Què observem?

En aquest taller es presenten diferents perfils geològics, i consisteix en fer un tast de diferents aigües, amb l’objectiu de què els alumnes relacionin de quin dels perfils geològics prové cada mostra.

Els conceptes científics

  • El cicle de l’aigua, en trets generals.
  • L’origen de l’hidroquimisme de l’aigua en funció de la dissolució dels minerals dels diferents tipus de roca que l’aigua travessa en el seu flux subterrani.
  • L’origen de gasos en les aigües subterrànies

Centre educatiu / entitat

Facultat de Ciències de la Universitat de Girona

Responsable

Josep Mas-Pla

Tens set? Fem molècules d’aigua!

Objectius

  1. Conèixer que tota la materia està feta de petites peces que es diuen molècules
  2. Adonar-se que realment aquestes petites peces són molt i molt petites

Nivell a qui s’adreçahappymais-framed1

Infantil

Material

Happy Mais, material ecològic a base de blat de moro que es moldeja i s’engamxa fàcilment. A més es necessitarà una esponja humida per tal d’anar mullant i neganxant les peces.

Precaucions

Tot és molt ecològic i no hi ha cap part tòxica.

Com ho fem?

  • Humiteja una mica les peces a la zona que vulguru que s’enganxin utilitzant l’esponja i unir les peces entre si. És important no mullar massa les peces ja que és desfarien.
  • En el cas de la molècula de aigua les peces blanques han de ser més petites que les vermelles, ja que aquestes representen els hidrògens. Per això podeu tallar el HappyMmais fàcilment amb unes tisores per donar-li la mida que vulguem.

Què observem?

Construim una molècula d’aigua, que no és res més que una de les moltes que formen una gota d’aigua. Aquesta molècula veiem que té dos parts diferents i que totes són iguals. El que veiem, és que en el nostre got només ens hi caben unes poques molècules.

Els conceptes científics

L’aigua, i tota la matèria, està formada per petites peces anomenades molècules. Aquestes són molt i molt petites, de manera que es pot veure que si les molècules d’aigua tinguéssin aquesta mida, un gota d’aigua seria més gran que la muntanya de l’Everest.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital – UdG

Responsable

Sílvia Simon Rabasseda

Go to Top