disolució

Uns líquids estranys: els col·loides

Objectius

  1. Relacionar la viscositat de les mescles amb la seva fluidesa.
  2. Estudiar experimentalment el comportament d’alguns col•loides quan els sometem a una pressió sobtada.

Nivell a qui s’adreça
Cicle inicial – mitjà
Material

  • Maizena
  • Aigua
  • Colorant
  • 3 tubs transparents
  • Oli
  • Bol

Com ho fem?

  • Farem la mescla de maizena i aigua. Preparem tres  tubs transparents, que estaran en posició vertical i tindran un recipient al final. Abocarem aquesta mescla en un dels tubs, en un dels  altres hi tirem oli i al tercer aigua. La quantitat de líquid ha de rser la mateixa en els tres tubs.   Observarem quina substància arriba abans i quina tarda més.
  • Després farem la mescla de maizena, colorant i aigua, ja que al barrejar-ho en les proporcions indicades, sembla que sigui líquid, però quan l’agafem ràpid amb les mans es comporta com si fos un sòlid.

Què observem?
Durant la primera experiència podem observar que no tots els líquids flueixen igual.
Pel que fa a  la segona experiència, és interessant prestar atenció a la mescla de farina i aigua ja que a simple vista sembla líquid però, quan ho toquem o ho agafem ràpid, resulta que es comporta com si fos un sòlid.
Els conceptes científics
Un col•loide és una mescla heterogènia formada per partícules que no són apreciables a primera vista, però molt més grans que qualsevol molècula. El col•loide és aquell en el que la fase contínua és un líquid i la fase dispersa es compon de partícules sòlides.
La fluidesa és la magnitud característica d’un fluid, igual a la inversa de la viscositat.
Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona, Facultat d’Eduació i Psicologia.
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Ariadna Segura, Cristina López, Queralt Peralba, Alba Betorz, Cristina Blanco, Alexandra Lafuente, Ángel Vadillo i Gloria Palacios.

Fem i desfem mescles

Objectius

  1. Conèixer les propietats d’immantació, de miscibilitat i solubilitat.
  2. Diferenciar els tipus de mescles (homogènies i heterogènies)
  3. Experimentar diferents mètodes de separació de mescles.

Nivell a qui s’adreça
Cicle mitjà/inicial
Material

  • Oli
  • Sorra
  • Cola-cao
  • Farina
  • Llimadures de ferro
  • Aiguarràs
  • Aigua
  • Vas de precipitats
  • Paper de filtre
  • Imant

Com ho fem?
Primer emplenem els matrassos amb aigua, a continuació a cada matràs s’hi barrejarà una de les següents subtàncies: oli, sorra, cola-cao, farina, llaminadures de ferro i aiguarràs.
A partir de les barreges es buscaran diferentes maneres de separar-les.
Què observem?
Durant aquesta pràctica podem observar el comportament que fan les diferents substàncies amb l’aigua (n’hi han que es dissolen, d’altres que no..). A més, creiem que és molt interessant veure com els nens i nenes busquen, entre ells, solucions per poder separar la substància de l’aigua.
Els conceptes científics

  • Mescla: és una material format per dues o més substàncies, les propietats de la qual, depenen de la quantitat de les substàncies que la formen.
  • Dissolució: una dissolució és una mescla homogènia formada per un component majoritari, i una o diverses substàncies que es troben dissoltes.
  • Disolvent: és el component majoritari que forma una dissolució
  • Solut: substància que es troba dissolta en una dissolució

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat
Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Eloi Pico, Ferran Viñas, Helena Gómez, Gemma Cros, Judit Gallego i Leyre Ferranti

Experimentem en el món de la pintura!

Objectius

  1. Conèixer els diferents suports.
  2. Adonar-se de la diversitat de diluents.
  3. Remarcar la importància d’utilitzar cada suport segons el tipus de pintura.

Nivell a qui s’adreça

Cicle mitjà

Material

  • fusta
  • paper
  • aquarel·la
  • pintura a l’oli
  • aigua, oli o aiguaràs
  • rovell d’ou
  • anilina
  • terres

Precaucions

En principi no hi ha cap material perillós, però si que cal destacar que els alumnes es poden embrutar la roba.

Com ho fem?

L’activitat que proposem es composa per tres petites activitats, que són les següents:

1a activitat: Diferenciem suports

  • Demanarem als nens que pintin amb aquarel.la i pintura a l’oli sobre dos suports: Fusta i paper.

2a activitat: Treballem els diluents

  • Demanarem als nens que provin de diluir aquarel.la en aigua i oli
  • Demanarem als nens que provin de diluir pintura a l’oli en aigua i oli.

3a activitat: Preparem una pintura

  • Anilina o terres + aigua + rovell d’ou

Què observem?

A partir d’aquest experiment podrem comprovar que no tots els materials es poden diluir amb el mateix diluent. També veurem perquè utilitzem un tipus de pintura o un altre en funció del suport que volguem utilitzar.

Els conceptes científics

  • Diluent: Substància que permet la disperssió d’una altra.
  • Anilines: Compostos orgànics sintètics fortament colorejats i amb una olor característica.  Es fan servir, entre altres coses, per a fabricar pintures sintètiques.

Per saber-ne més…

  • Museu d’art de Girona. Punt de descoberta: espai per aprofundir en l’obtenció dels pigments i les diferents tècniques pictòriques  http://www.museuart.com/

Centre educatiu / entitat

FEP  de la Universitat de Griona. Col.laboració amb el Museu d’Art de Girona.

Responsable

FEP  de la Universitat de Girona. Col.laboració amb el Museu d’Art de Girona.

Alumnat

Sandra Nualart, Anna Reixach, Anna Rubió, Laia Serra i Joan Pau Torralba

Densitat i colors

Nivell a qui s’adreça
Cicle infantil, cicle mitjà, cicle superior i ESO
Materialcolorsdensitat-framed

  • Vasos
  • Balança
  • Culleres
  • Comptagotes
  • Tubs d’assaig
  • Vareta de vidre
  • Aigua
  • Sucre (300 g)
  • Colorants alimentaris

Com ho fem?
Es preparen dissolucions de sucre en aigua de concentracions del 50%, 40%, 30%, 20% i 10% en massa. Les quantitats per 200 g de dissolució són:

  • 50%: 100 g d’aigua + 100 g de sucre
  • 40%: 120 g d’aigua + 80 g de sucre
  • 30%: 140 g d’aigua + 60 g de sucre
  • 20%: 160 g d’aigua + 40 g de sucre
  • 10%: 180 g d’aigua + 20 g de sucre

El millor mètode consisteix en posar el vas a la balança i afegir aigua fins a tenir la massa necessària. Després afegir el sucre al vas amb aigua fins que la balança ens marqui els 200 g de dissolució. Cada dissolució es conserva en un vas que s’etiqueta o es marca amb retolador.
Ara, amb molta cura, amb un comptagotes es diposita la dissolució més concentrada en el tub, fins a una altura d’uns dos centímetres. S’acoloreix amb un dels colorants que tenim. Per fer-ho es recomana mullar la punta de la vareta dins el colorant i tocar la dissolució. Si cal es repeteix més d’una vegada l’operació fins a tenir la intensitat de color que interessi.
A continuació, amb el comptagotes es diposita amb molta cura la següent dissolució per ordre decreixent de concentració. Si es vol que quedi acolorida, es fa la mateixa operació descrita abans amb un altre colorant de diferent color.
Es procedeix així successivament, de manera que podem arribar a tenir 5 capes de diferents colors, o amb alternança de colors si en deixem alguna sense colorants. Una sisena capa es pot fer amb aigua destil•lada i una setena, també treballant amb cura, amb etanol.
Què observem?
Dins un mateix tub d’assaig podem tenir capes de diferent colors (són estables durant dies, però els colorants es difonen i un parell de dies més tard, els colors s’han difuminat força).
Els conceptes científics
La densitat d’una dissolució relaciona la seva massa amb el volum que ocupa. Com major és la massa per unitat de volum, major és la densitat. Podem mantenir dissolucions de diferent densitat sense mesclar-se dins un tub si les col•loquem per ordre decreixent de densitat.
Descriptors
Aigua, sucre, colorant, tub d’assaig
Centre educatiu / entitat
Institut Montilivi
Responsable
Departament de Ciències de l’Institut Montilivi
Alumnat
Alumnes de 1r de Batxillerat

Go to Top