Posts tagged gas

La catalasa: una defensa contra l’oxidació

Objectius

  1. Descobrir la funció de la catalasa en els éssers vius.
  2. Experimentar la reacció de la catalasa amb l’aigua oxigenada.
  3. Observar l’obtenció d’oxigen en la descomposició de l’aigua oxigenada.

Nivell a qui s’adreça
Cicle Mitjà
Material
Per cada experiment necessitem:

  • 5 ampolles buides de 500 ml.
  • 1 cullerada de sal
  • Una mica de llevat
  • Una mica de sorra
  • 500ml d’aigua oxigenada
  • 7 Globus
  • Un got de plàstic
  • Un rallador
  • Un morter i una mà de morter
  • Una patata
  • Un tros de fetge

Com ho fem?
Agafem les cinc ampolles buides de 500 ml, destapades, i a cada una d’elles hi posem una substància diferent: 1) sal, 2) llevat, 3) sorra, 4) patata* i 5) fetge*. Seguidament, i una per una, afegim els 100 mililitres d’aigua oxigenada i tapem de seguida la boca de l’ampolla amb un globus. Cal vigilar que el globus quedi ben col•locat de tal manera que no obstrieixi el forat de l’ampolla i el gas format pugui accedir al globus.
Repetim el mateix procediment d’afegir l’aigua oxigenada i tapar l’ampolla amb el globus amb cada una de les ampolles que contenen les diferents substàncies.
Nota: És important que tant la patata com el fetge siguin frescos, i que a més s’hagin triturat, picat o rallat abans de dipositar-los dins l’ampolla.
Què observem?
En algunes ampolles (on hi hagi substàncies que contenen parts d’un ésser viu), veurem com el globus que hem col·locat s’infla, i en les altres no. A partir d’aqui s’ha de reflexionar sobre les diferències que hi ha entre les substàncies que han inflat el globus i les que no, quina reacció provoca que s’infli el globus i quina funció pot tenir pels éssers vius.
Els conceptes científics
Amb la realització d’aquest experiment descobrim que la catalasa és una proteína que produïm tots els éssers vius, i que aquesta és capaç de descomposar l’aigua oxigenada en oxigen i aigua. En aquest experiment veurem com l’oxigen resultant de la descomposició de l’aigua oxigenada ens permetrà inflar els globus.
La catalasa és molt important pels éssers vius ja que actua com a protectora de l’organisme. A la natura es produeixen substàncies semblants a l’aigua oxigenada i per això els éssers vius tenen la catalasa com a protecció.
Un exemple que ens ajuda a entendre aquesta reacció és la cura d’una ferida. Normalment quan ens ferim utilitzem l’aigua oxigenada per a desinfectar, ja que molts bacteris patògens moren en ambients rics en oxigen. En el moment que l’aigua oxigenada entra en contacte amb la ferida es produeix una reacció química en la qual es pot observar una escuma blanca, aquesrta es produeix perquè la sang i les cèl•lules contenen catalasa.
Tècnicament, el fenòmen que estem observant quan curem una ferida o en el nostre experiment, s’anomena reacció química. La reacció química és un procés que implica un canvi en l’estructura dels compostos. En una reacció química hi intervenen dos tipus de substàncies: unes substàncies inicials anomenades reactius, que són les que provoquen la reacció; i unes substàncies resultants d’aquesta reacció anomendades productes. Els reactius tenen unes propietats diferents a les dels productes, per tant podríem dir que es produexi una reacció química quan es formen substàncies que tenen unes propietats diferents de les inicials. Un exemple clar d’aquesta trasnformació el veiem en aquest experiment, en el qual al principi tenim un extracte de fetge, que és sólid i líquid barrejat, i després de produir-se la reacció química obtenim una substància diferent, que és el gas.
Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Ariadna Martín, Laia Oliveras, Ariadna Puxan, Alba Rodríguez, Laia Rovira i Yolanda Vico

Fem molècules amb plastilina!

Objectius

  1. Conèixer el concepte de molècula
  2. Modelitzar diferents molècules amb plastilina i escuradents

Nivell a qui s’adreça
Primària. Cicles inicial, mitjà i superior
Material

  • Plastilina de diferents colors
  • Escuradents

Com ho fem?

  • Fer boles de plastilina de diferents colors i mides
  • Ajuntar les boles amb diferents escuradents per representar diferents molècules, com ara la sal comuna, aigua, etc…
  • Les molecules a fer es poden adaptar al nivell de l’estudiant, desde molècules senzilles com a sòlids per als més grans.

Què observem?
Construim molècules. Aquestes poden tenir parts comunes i part diferents. També és important observar que la forma que tenen aquestes poden fer diferenciar les unes de les altres.
Els conceptes científics
Tota la matèria està formada per petites peces anomenades molècules, les quals poden tenir parts comunes. La seva forma és molt important perquè ens permet explicar si es troben en fase gas o líquida.
Per saber-ne més…
http://kitbionano.udg.edu/kitbionano/index.html
Centre educatiu / entitat
Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital – UdG
Responsable
Sílvia Simon Rabasseda

Fem molècules!

Objectius

  1. Conèixer el concepte de molècula
  2. Modelitzar diferents molècules amb diferents materials

Nivell a qui s’adreçaglobus-framed

Mitjà i superior

Material

  • globus llargs
  • manxa adecuada
  • dibuix de la molècula que es vulgui construir

Precaucions

Els material són globus, per tant la típica precaució de no posar peces petites a la boca.

Com ho fem?

  • Pas 1: Inflar els globus: Cal  que els globus quedin tous perquè siguin fàcils de doblegar. Els globus es poden tallar a la llargada que es vulgui.
  • Pas 2: Ajuntar els globus. Aquesta part dependrà de la molècula que es vulgui treballar. En  el cas concret de un metà només fa falta ajuntar per la meitat dos globus de la mateixa mida, obtenint així el tetraedre característic del metà.

Què observem?

Construim molècules. Aquestes poden tenir parts comuns i part diferents. També important observar que la forma que tenen aquestes poden fer diferenciar-les unes de les altres.

Els conceptes científics

Tota la matèria està formada per petites peces anomenades molècules, les cuals poden tenir parts comunes. La seva forma és molt important perquè ens permet explicar si es troben en fase gas o líquida.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital – UdG

Responsable

Sílvia Simon Rabasseda

El vaixell a reacció

Objectius

  1. Conèixer una reacció química i observar-ne directament el resultats
  2. Introduir el concepte de propulsió a raig

Nivell a qui s’adreça

Cicle superior

Material

Aigua, piscina de plàstic, recipient de plàstic (pot de cacau en pols), recipient més petit, unes pinces, una barrina (o objecte punxegut), vinagre, bicarbonat sòdic, un tros de marbre i una llimona.

Precaucions

Evitar tot contacte dels reactius amb la pell, els ulls o les membranes de les mucoses.

Com ho fem?

En primer lloc, farem un forat amb una barrina al mig del tap d’un recipient de plàstic. Seguidament omplirem una quarta part del recipient amb vinagre. A part, omplirem de bicarbonat un pot més petit el qual introduirem dins el pot amb vinagre de manera que floti, i procurant que no es tombi. Un cop tinguem el bicarbonat dins el recipient amb vinagre, taparem al pot. Amb el dit índex taponarem el forat del tap que prèviament hem fet. Amb molta cura sacsejarem el pot mentre l’inclinem, l’aproparem cap a una de les parets del dipòsit i treure’m el dit. A l’interior del recipient es produirà la reacció (vinagre i bicarbonat) deixant escapar el diòxid de carboni pel forat i posant en moviment el “vaixell”.

Què observem?

Observem que a partir de la reacció química de dues substàncies (que es troben en estats sòlid i líquid ) n’obtenim una tercera de nova, en forma de gas.

Observem que el raig que surt del recipient l’impulsa en sentit contrari i produeix el moviment.

Els conceptes científics

Reaccions àcid-base: amb aquesta experiència podem observar que al combinar dos materials, bicarbonat sòdic (base) i vinagre, dissolució d’àcid acètic, (àcid), obtenim una reacció química que alliberarà suficient energia com per moure una petita simulació d’una barca. La reacció d’aquestes dues substàncies ens donarà com a resultat una sal, aigua i diòxid de carboni. La reacció que es produirà és la següent:

NaHCO3  + CH3COOH —–> CH3COONa +H20 +CO2

La propulsió a raig (en castellà, “a chorro”) es basa en la 3a llei de Newton, el principid’acció i reacció, i ens ve a dir que si donem una empenta a un cos nosaltres també rebrem la mateixa empenta però en sentit contrari. Aleshores si es llença un raig de fluid cap avall, per exemple, pel fet d’haver de fer una força sobre el fluid cap avall, el contenidor del fluid rep una forçacap amunt.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

Universitat de Girona

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Estudiants de Grau en Mestre Educació Primària (2n curs): Ivet Farrés, Laura Masó, Andreu Megias, Anna Niell, Clara Nogué, Gerard Rodríguez, Maria Romans i Josep Sánchez.

Fem diòxid de carboni. Una reacció química

Fem diòxid de carboniNecessitem…

  • Vinagre
  • Bicarbonat sòdic
  • Globus
  • Embut
  • Ampolla

Alerta amb…

Aquesta experiència no comporta cap mena de perill.

Ho fem…

Posem, amb l’ajut de l’embut, el bicarbonat dins l’ampolla.

Omplim el globus amb una mica de vinagre i tot seguit l’adaptem al coll de l’ampolla.

Vessem el vinagre del globus dins l’ampolla.

Observem…

Dins l’ampolla el vinagre reacciona amb el bicarbonat, s’observa que el líquid bombolleja, es genera un gas: diòxid de carboni.

A mesura que passa el temps el globus es va inflant degut al diòxid de carboni que es desprèn de la reacció química.

La reacció química és àcid acètic + bicarbonat sòdic –> acetat sòdic + diòxid de carboni + aigua.

CH3COOH + NaHCO3 → CH3COONa + CO2 + H2O

Fem hidrogen. Un gas explosiu

Necessitem…

  • Salfumant i ulleres de protecció
  • Zinc o paper d’alumini
  • Matràs amb tap i tub de goma
  • Vas de precipitats, aigua i sabó
  • Encenedor

Alerta amb…Fem hidrogen

Cal posar-se ulleres de protecció perquè el salfumant és àcid clorhídric (diluït al 20%).

S’ha de vigilar de no acostar la flama directament al tub perquè es realitzaria l’explosió de tot l’hidrogen contingut dins del matràs (possible trencament del matràs).

Ho fem…

Posem el trossos de zinc dins del matràs i tot seguit i aboquem el salfumant. Tapem el matràs i submergim el tub de goma en l’aigua amb sabó del vas de precipitats.

Al cap d’una estona es van originant bombolles de sabó dins del vas de precipitats.

Ara podem fer una bombolla gran sobre la taula (mullada prèviament amb l’aigua i sabó).

Retirem el tub de la bombolla i hi acostem la flama de l’encenedor.

Observem…

Dins del matràs el salfumant bombolleja degut a l’hidrogen que es desprèn de la reacció química amb el zinc.

Les bombolles de sabó que s’originen contenen l’hidrogen que es genera. Al principi però contindran l’aire que hi havia dins del matràs, caldrà doncs esperar una estona.

En acostar la flama a la bombolla es realitza una explosió observant una flamarada: l’hidrogen de la bombolla reacciona amb l’oxigen de l’aire i s’obté vapor d’aigua (que no s’observa) com a producte de la reacció.

La reacció química és àcid clorhídric + zinc –>  clorur de zinc + hidrogen

HCl + Zn –> ClZn + H2

Go to Top