ciències de la terra

Planetamòbil


De bec en bec!

Objectius

  1. Conèixer la diversa tipologia de becs d’ocells.
  2. Conèixer les possibilitats i limitacions dels becs dels ocells.
  3. Relacionar l’activitat amb un concepte més global, com és el cas de la xarxa tròfica.
  4. Relacionar el tipus de becs d’ocell amb el tipus d’alimentació.

Nivell a qui s’adreça
Cicle Inicial i Cicle Mitjà.
Material

  • Safates de plàstic
  • Gots de plàstic
  • Pinces adaptades en forma de bec
  • Elements a especificar de mida, forma i textura diverses (macarrons, llaminadures, cargols,…)
  • Tasses
  • Cronòmetre

Com ho fem?

  • Cada nen/a disposarà d’unes pinces/bec i d’un got de plàstic.
  • Durant 3 minuts, han d’aconseguir agafar (amb les pinces) tots els objectes possibles que hi haurà en les safates, com ara macarrons, llaminadures, cargols, etc.
  • Depenent de les indicacions proposades pels dinamitzadors, en les safates abundarà més la quantitat d’un objecte (que representa un aliment en concret), o bé d’un altre. Per exemple, podem dir que aquell any han abundat les plujes i per tant hi ha molts macarrons, o que hi ha una plaga d’animals que s’han menjat gairabé totes les llaminadures.
  • Els nens i nenes han de prendre nota sobre tot allò que han “menjat” i amb quin bec ho han fet, és a dir, hauran d’anotar amb quin bec han menjat més macarrons o amb quin menys, per exemple, per tal de poder analitzar les funcions que té cada simulació de bec d’ocell.

Què observem?
Un cop s’hagi finalitzat l’activitat proposada amb diferents variants, és interessant que els nens i nenes facin un petita reflexió sobre com condiciona tenir el bec d’una forma, o bé d’una altra, i el perquè el tenen així.
Finalment, es farà un breu comentari sobre la importància que té cada animal en el nostre entorn, i el perquè cadascun té una característica diferent a l’altre. També es comentarà la xarxa tròfica.
Els conceptes científics
Depenent del tipus de bec que tenen les aus, podem encertar quin aliment mengen, la qual cosa ens indica que l’alimentació d’aquestes té molt a veure amb la tipologia del bec. A partir d’aquí, es pot relacionar amb la teoria de l’evolució de Darwin.
Un altre concepte interessant que podem observar és el de la xarxa tròfica, ja que a l’hora de fer l’activitat, els nens i nenes veuran el que implica que hi hagi la manca d’un sol aliment. per exemple.
Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat
Facultat d’Educació i Psicologia, i la Facultat de Ciències; Universitat de Girona.
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Adrià Alfaro, Jordi Bayot, Paula Costabella, Ana Espejo, Judit Estarriola, Marc Giménez, Alba Martorano, Oriol Moreno, Olga Sánchez i Pau Ubric

Depuradora

Objectiusdepuracio-framed

  1. Conèixer el funcionament d’una depuradora
  2. Observació dels microorganismes que intervenen en els processos de depuració
  3. Sensibilitzar a les persones sobre la problemàtica mediambiental i l’estalvi de l’aigua

Nivell a qui s’adreça

A tothom interessat pel medi ambient i la temàtica de l’aigua.

Material

  • depuradora
  • bacteris
  • aigua residual
  • microscopi

Precaucions

Posar-se guants per manipular les mostres que utilitzarem per observar els bacteris amb el microscopi. Aquests guants els portarà el responsable del taller.

Com ho fem?

Mitjançant la reproducció a petita escala d’una depuradora d’aigües residuals s’explicarà, a les persones que passin pel taller, el seu funcionament des de l’entrada d’aigua bruta, la posterior barreja amb els bacteris (microorganismes) on tindrà lloc la reacció de depuració i finalment l’etapa on es separen els bacteris de l’aigua neta.

Què observem?

A part coneixer el cicle de l’aigua, qui contamina l’aigua i en que consisteix la depuració de les aigües residuals, els alumnes podran observar mitjançant un microscopi quins tipus de bacteris son els encarregats de realitzar aquest procés de depuració. Hi ha de diferents tipus i és podrà relacionar la imatge observada amb el nom científic del microorganisme.

Els conceptes científics

  • Depuradora: és una instal•lació on l’aigua bruta és sotmesa a un procés en el qual, mitjançant la combinació de diversos tractaments físics, químics i/o biològics, s’eliminen la matèria en suspensió i les substàncies dissoltes (matèria orgànica i nutrients, principalment nitrogen i fosfor.
  • Microscopi: instrument que permet observar objectes que són massa petits per a ser vists a ull nu. El tipus més comú és el microscopi òptic. Es tracta d’un instrument òptic que conté una o diverses lents que permeten obtenir una imatge augmentada de l’objecte.
  • Microorganismes: són organismes que només es poden observar amb el microscopi. Es troben en diferents llocs en la natura, incloent molts hàbitats en condicions extremes d’humitat, temperatura o pressió. Hi ha diversos microorganismes que poden produir malalties (patògens) i d’altres que s’utilitzen per processos biotecnològics: fermentació del pa, producció de begudes alcohòliques, depuració d’aigües residuals, etc. Nosaltres observarem aquests últims.

Centre educatiu / entitat

Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i LEQUIA (Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental)

Responsable

  • Joaquim Comas: joaquim.comas@udg.edu (972 41 83 55)
  • Helio López: helio@lequia.udg.cat (972 41 98 59)
  • Gemma Rustullet: gemma.rustullet@udg.edu (972 41 88 25)

Alumnat

Estudiants de Grau de la Facultat de Ciències de la UdG

Reciclem paper per millorar el planeta!

Objectius

  1. Aprendre a elaborar paper reciclat.
  2. Conèixer les fases del reciclatge del paper.
  3. Conscienciar a l’alumnat de la protecció del medi ambient a través del reciclatge.

Nivell a qui s’adreça

Cicle mitjà.

Material

  • cubells
  • diferents papers per reciclar
  • batedores
  • tamissos
  • cartró
  • aigua
  • cola

Precaucions

Tenir cura amb l’ús de la batedora.

Com ho fem?

En primer lloc, observarem amb un microscopi les fibres dels diferents tipus de papers per conèixer com està format aquest material. Tot seguit, estriparem els papers en petits trossets amb les mans i ho posarem tot en un cubell amb aigua i cola blanca. Després, ho barrejarem tot amb una batedora fins a obtenir una mescla homogènia. A continuació, s’aboca aquesta pasta sobre el tamís, es col•loca sobre un cartró i es deixa assecar.

Què observem?

Observarem les fibres del paper i ho relacionarem amb el fet que el paper s’obté de les fibres vegetals d’arbres i plantes. A més, observarem el resultat del reciclatge i posarem l’èmfasi en que reciclar té diversos beneficis: estalvi de fusta, d’aigua i d’energia, reducció de l’ús de reactius químics i disminució d’emissions contaminants.

Els conceptes científics

El primer pas per reciclar paper s’inicia amb la recollida de papers i cartrons usats. Tot seguit es separen els diferents tipus de paper (paper blanc, cartró i premsa) i després es traslladen aquestes deixalles a la fàbrica de reciclatge. Allà, es disgrega el paper en aigua i s’obté una pasta. Aquesta es depura separant les impureses que acompanyen les fibres mitjançant la separació de partícules voluminoses o pesants. Al tractar-se de paper reciclat, també es poden incloure diferents processos en el tractament: el procés de destintatge per flotació, el qual serveix per obtenir papers blancs; el procés de dispersió de tinta que produeix papers o cartrons grisos; el filtratge i rentatge de la pasta i per últim, la laminació, premsatge, assecatge i acabat del paper.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona.

Responsable

Climent Frigola.

Alumnat

Íngrid Bassagañas, Sandra González, Araceli Hinojosa, Elisenda Llenas, Inma Lopera, Anna Marcè i Elisenda Roura.

La desforestació

Objectius

  1. Observar les conseqüències de la desforestació respecte a l’erosió
  2. Adonar-se de la importància de la preservació dels ecosistemes

Nivell a qui s’adreça

Cicle Superior

Material

  • 4 caixes amb un lateral de tela mosquitera
  • grava
  • terra bona
  • terra seca
  • fullaraca i molsa
  • planter
  • plantes mortes
  • branquetes
  • 2 regadores
  • gespa

Com ho fem?

Creació de dos escenaris: un bosc i el mateix bosc desforestat. A continuació es simularà que plou al primer escenari, i s’observaran les conseqüències. Es faran hipòtesis de què pot passar a l’altre escenari. A continuació simularem la pluja a l’altre escenari i s’observarà què succeix. Després es revisaran les hipòtesis plantejades.

Al final de la pràctica es posarà en comú què s’ha observat i se n’extreuran els conceptes claus: desforestació, ecosistema, erosió….

Què observem?

Les conseqüències de la desforestació respecte a l’erosió.

Els conceptes científics

  • Desforestació: la desforestació és la destrucció a gran escala dels boscos, conseqüència de l’acció humana.
  • Desertització: és el procés pel qual una terra fèrtil esdevè un desert. Una de les principals causes és la desforestació.
  • Ecosistema: és un sistema natural format per un conjunt d’organismes vius i el medi físic on es relacionen.

Descriptors

Desforestació, erosió

Centre educatiu / entitat

Facultat d’Educació i Psicologia, Universitat Girona

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

  • Maite Rodriguez
  • Natxa Miserachs
  • Carla Juvanteny
  • Belén Ibañez
  • Anna Missé
Go to Top