Tal i com vam estudiar a classe, el terme idiota prové del grec i era utilitzat per a denominar aquelles persones que no participaven de la vida política de la Polis (ciutat-Estat) on vivien i que només es dedicaven als seus assumptes personals. La utilització d’aquest insult en l’actualitat ha canviat radicalment, però també la concepció de la Societat sobre la Política.
Tots els polítics són iguals, siguin de dretes o esquerres… Perquè confiar en uns o altres si tots acaben fent el que volen? A mi no m’importa la política, és quelcom que no m’afecta. Ho veig molt llunyà. Total, tampoc sé a qui votar..
Qui no ha sentit -fins pronunciat- algun cop aquestes afirmacions? Tot sovint la política ens apareix com a una cosa llunyana, fora del nostre àmbit, a la que no podem accedir ni per tant intervenir. D’altres pensen que anar a votar és quelcom supèrflu… total, per a què si després el nostre vot no serveix per a res? A més…
Però, és la política la simple acció d’anar a votar? Són un grup de persones que enquadrades dins d’uns partits específics fan el paper davant els ciutadans per a poder actuar amb llibertat el temps que estan al càrreg? Personalment, penso que no: la política és molt més que no pas això. Per més que a vegades se’ns ho intenti fer veure així, tota decisió política ens afecta directament com a societat i, tot sovint, personalment com a individus. Política és l’aprovació de les lleis que regulen el mercat, és el tipus d’Educació que rebem, el tipus de Sanitat que ens atén, el consum energètic i la quantitat de contaminació que alliberem a l’atmòsfera, són els nostres drets i deures com a persones….
Si la Política és, doncs, tant fonamental en la nostra vida… perquè existeix aquest desconentament general que es respira en les Societats actuals? (Només cal veure les dades de participació de les últimes eleccions dutes a terme a l’Estat Espanyol i és un fet més que evidenciat)
La ineficàcia de les decisions polítiques, la poca proximitat del que es decideix respecte dels ciutadans, la corrupció, la falta de gent que busqui pel bé comú i no pel d’una èlit (la classe política en si), etc. són varis dels problemes amb què es troba la Política actual.
Tot i això crec que cal recuperar l’interès del ciutadà per l’activitat política ja que, en el fons, és el que acaba regint molts dels aspectes de la nostra vida. Penso que les persones d’una Societat no haurien de mostrar una voluntat d’allunyar-s’en, sinó que s’hauria d’intentar (potser des d’aquells que ja s’hi interessen) que tothom acabés implicant-s’hi mínimament ja que en el fons no és quelcom trivial sinó que, al cap i a la fi, és decidir com vols que sigui el lloc on vius en tant que societat i en tant que país que està en relació als altres. Si el poble no va a votar, no expressa el seu vot, es conforma davant el que se li imposa… ja està fent política (o més ben dit, no-política). Està cedint el seu poder decisori en mans d’uns altres… El problema, doncs, seria la poca implicació de les persones en les decisions preses? Em plantejo fins a quin punt canviaria l’interès de la societat pels assumptes públics si realment la democràcia fós més directa (convocant referèndums anuals, per exemple, que consultéssin temes d’interès general). És més… tothom està capacitat per a decidir segons quins assumptes? A vegades la decisió política té darrere un seguit d’estudis, informes tècnics, etc. als que no tothom pot accedir o arribar a entendre. Seria prudent deixar temes que afecten el bé comú al conjunt d’individus, que no estan qualificats suficientment? I, seria legítim limitar el dret al vot només a certs conjunts de població?
No sé quina és la solució a aquest problema que he plantejat, però sí crec que cal trobar-la aviat per a poder aconseguir una major implicació social en el que ens afecta a tots i cadascun de nosaltres per tal d’ésser entre tots una Societat més responsable.
MAV
El meu problema també es concentra en no saber quina pot ser la solució més eficaç…
Mira, jo sempre he dit que, no m’agrada la política, però trobo que és imprescindible per regir les nostres vides. Per això jo penso sempre anar a votar.
El problema que tinc jo és que crec que no tenim una relació suficientem forta o directa amb el que és l’estat. Si que es veritat que totes les decisions i to ens afecta directament i molt fortament, però el que és el poble i l’estat, com tu dius, no es troba ben comunicat.
I és això el que em fa desagradar la política, el fet de que la meva veu, la meva sola veu, o la d’un grup no sigui suficientment escoltada. Poso l’exemple de l’educació, (tema que com ja sabeu, em té molt indignada) i penso, i que en faig jo de queixar-me? de contactar amb el president d’una associació estudiantil per informar-me i veure que es el que s’està fent amb tot això, si ara per ara, no ha servit de res?
També tens raói en el fet de que no tothom té les mateixes facultats, ni estudis, ni qualificació com per influir en decisions, però no és cert que no tothom en el govern està tampoc suficientment qualificat?
Com ja he dit al principi Mercè, estic tan confosa com tú, i realment bastant frustrada, però dedebó desitjo i espero que tot vagi a parar a un final que sigui suficientment beneficiós.
Ai mare… que farem amb aquesta societat 🙂
“També tens raói en el fet de que no tothom té les mateixes facultats, ni estudis, ni qualificació com per influir en decisions, però no és cert que no tothom en el govern està tampoc suficientment qualificat?”
I quina hauria de ser la qualificació que han de tenir? Com ha de ser un bon governant? Quines característiques ha de tenir? Quines competències ha de dominar? Hahaha, ja tornem on sempre, vull dir,… quin és el bon governant? El que es preocupa pel poble? I això com es mesura? El que té més bones intencions? I com sabem que després les complirà? El que té més bon programa polític? Mateixa resposta que a la pregunta anterior. Quines qualitats ha de tenir i com saps que les té? No pot enganyar-te la imatge que dona de si mateix (tot està preparat, en el fons… els debats, publicitat, etc.) ja que (evidentent) no pot conèixer cada una de les persones que viuen al país que vol governar?
Jo crec que es tracta d’una qüestió de confiança, almenys actualment. De creure que aquest ho farà millor que l’altre. O de pensar que no ho farà tant malament, si més no (per a gent catastrofista com tu ahaha).
Pel que fa a limitar el dret a persones amb mínims coneixements… si bé ho trobo molt elitista (no tothom neix amb les mateixes oportunitats de poder tenir-los, és a dir, prives a gent del vot per culpa de l’atzar), penso que potser garantiria que la persrona escollida hagués estat votada amb un mínim de criteri. Només cal veure allò que es deia sobre la Belén Estéban i el partit que volia fundar…
No tia, no dic que els que neixen tontos (amb perdó) no puguin votar! es més no dic que ningú pugui votar! DIc que per decidir, la gent hauria de tenir certs coneixements respecte al que van a votar, no sé, que no sigui, ah! mira aquell ha dit això per la tele i com que el que diu l’altre no m’agrada doncs ja està… no sé.
I respecte al governant, no se com ha de ser, ni quines condicions li posaria, però com a mínim podria tenir els estudis de batxillerat no? xD (encara que si aquest fet no influís en lo ”bon” polític que podria ser, doncs no he dit res)
Mrecè, em fa molta por discutir de política amb tu perque se que em portes molt d’aventatge xD. Però igualment és la meva opinió, el meu interés, actualment, se centra en altres coses… ñá.
Uah! perdó per el comentari de ”tia”! no se si hauria de ser tan informal en un blog com aquest…
Trobo molt interessant que hagi sortit el tema de la restringir del vot a certes persones. Certament Mercè, com tu jo també crec que és bastant etilista. Però realment tothom té dret a votar? Tothom vota en les mateixes condicions? Té el mateix valor el vot d’una persona que ha decidit el seu vot amb uns coneixements majors que no un altra? Té el mateix valor el vot d’una persona que aporta més a la societat que no una altra que no aporta res? Així, hi hauran persones que es preguntaran per què el meu futur ha de dependre d’una persona que no té cap tipus de coneixement del tema, que vota per atzar o fins i tot d’una persona que no aporta res a la societat per la qual vota, ans el contrari. D’altra banda, quins criteris utilitzariem per decidir qui vota o qui no vota? Això és molt subjectiu i dependria clarament dels nostres judicis de valors…
Tothom està en la mateixa situació per votar? Ens agradi o no, aquest és el sentit de la democràcia, i segurament un dels problemes. Perquè la democracia
també té els seus problemes. Henry F. Amiel (1821-1881) en feia referència: No niego los derechos de la democracia; pero no me hago ilusiones respecto al uso que se hará de esos derechos mientras escasee la sabiduría y abunde el orgullo. Així doncs, el que vol el poble sempre és el millor? No no sempre. I sí que és veritat que la democràcia garanteix uns drets i unes lliberatats que no garanteix cap altra forma de govern, però fins i tot en aquest sentit també és una forma de govern amb certes limitacions. Però garanteix quelcom més? Garanteix que en un país les coses es facin com s’han de fer per les persones més preparades? D’altra banda, com podem valorar aquestes coses que són totalment subjectives?
A grans trets crec que una forma de govern es pot valorar per dos criteris: per el seu grau de legitimiat i en segon lloc, per el seu grau d’efectivitat en el de que es facin les coses més útils. Quina forma de govern volem: la legitima o la que funciona? Actualment crec valorem més segons el primer, però no hem d’oblidar el segon. Potser seria el moment de trobar un equilibri…