El fil conductor d’aquest capítol del programa “Històries de Catalunya” són els documents que permeten conèixer la història, des de les inscripcions en pedra fins als diferents tipus de documents escrits, com ara cartes o memòries.

Per fer “Històries de Catalunya”, els guionistes i historiadors de la sèrie han remenat els arxius d’arreu de Catalunya, locals, comarcals i nacionals, per trobar històries reals, rigoroses i documentades. Arxius personals, diaris de masies, memòries, testaments, cartes, làpides, contractes mercantils, documents oficials… en qualsevol lloc hi pot haver amagada una història apassionant.

Aquest capítol mostra com han anat evolucionant les fonts que han permès al llarg de dues temporades explicar la història de seixanta personatges, famosos o anònims, que van deixar el seu rastre en registres mercantils, inscripcions, pintures, objectes…

Els documents més antics són les inscripcions sobre pedra. També són els més sòlids, ja que han permès conèixer històries de fa més de 2.000 anys. En canvi, el pergamí és molt més fràgil i molts no han arribat als nostres dies. Alguns, però, s’han conservat i han permès refer històries molt interessants.

Altres documents consultats per fer el programa han estat les cartes personals i també els quadres, com una pintura del segle XV que amagava tota una història. A mesura que més gent aprenia a escriure, es creaven més documents que han permès refer moltes històries de gent anònima. Durant els darrers anys, les tecnologies de la comunicació han incorporat nous materials a la recerca històrica, com ara el cinema, el vídeo o la informàtica.

Apropa’t a les fonts de la Història amb l’Edu3!!!

En aquest capítol de la sèrie “Què m’has dit” descobrirem el significat de les expressions “murri“, “minorització lingüística“, “clavilla“, “bombeta” o “connexió de servei”.

Saps que vol dir murri? En aquest vídeo ho veuràs!!!E

A tot el món hi ha “llengües minoritàries“. Aquestes llengües es parlen en una àrea petita d’un estat o en una regió i tenen una presència nul·la o molt reduïda a l’administració. La seva feblesa fa que, de mica en mica, el nombre de parlants d’aquestes llengües es redueixi en favor d’una altra llengua. D’aquest procés se’n diu “minorització lingüística“.

En aquest capítol també descobrirem una de les característiques de l’alguerès col·loquial que sovint fa una transposició de sons, és a dir, un canvi d’ordre de sons. Per exemple, diuen “bòria” (“boira”), “craba” (“cabra”), “dromir” (“dormir”), “fromatju” (“formatge”), “prebe” (“pebre”) o “trunell” (“turmell”).

A més, també aprendrem llenguatge relacionat amb l’electricitat: bombeta, clavilla, quadre de llums encastat o connexió de servei.