Destaquem:
Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona de l'historiador carlí Mateu Bruguera publicat el 1871.
[/flv]
“Tarasca” fa un resum històric de l’exili català austriacista després de la caiguda de Barcelona i Cardona, al setembre de 1714, durant la Guerra de Successió.
L’11 de setembre de 1714 Barcelona cau vençuda. L’ocupació de les tropes borbòniques va acompanyada d’una brutal repressió i la vida de molts catalans està en perill. De seguida, les noves autoritats borbòniques expulsen de Catalunya els austriacistes dels altres regnes hispànics, però prohibeixen marxar als catalans. Malgrat tot, molts ho fan clandestinament, arriscant la vida.
Famílies senceres fugen cap a Sardenya, Nàpols, Gènova o Mallorca. La desmesurada repressió dels homes de Felip V els ha dut a buscar refugi fora del seu país.
Abans de ser emperador, l’arxiduc Carles III vivia a Barcelona. Va ser coronat a Viena com a emperador amb el nom de Carles VI.
Però en alguns llocs de Catalunya la guerra continua. A Cardona, els partidaris de l’emperador Carles VI continuen enfrontant-se als ocupants. Els germans Antoni i Manuel Desvalls comanden la resistència catalana de Cardona. Malgrat els esforços, no poden aguantar gaires dies els atacs i, el 19 de setembre, es veuen forçats a signar la capitulació. És la fi de la guerra a Catalunya i els Desvalls s’embarquen, a Mataró, en direcció a Viena.
1812, Antoni Capmany a les Corts de Cadís
A Viena només hi poden anar a viure l’alta noblesa i els funcionaris reials. Malgrat això, molts exiliats aconsegueixen arribar-hi. A la capital hi ha més refugiats dels que la ciutat pot absorbir.
L’exili suposa perdre totes les propietats de Catalunya. Per aquest motiu, els refugiats de totes les classes reben una pensió compensatòria en arribar a Viena.
Poc després de l’ocupació, a Barcelona la situació és cada cop més desesperada. Les forces borbòniques continuen reprimint la població. Humilien els veïns del barri de la Ribera, obligant-los a destruir les seves pròpies cases perquè als terrenys del costat s’hi comença a construir una ciutadella militar.
Un any després, molts militars continuen la guerra de guerrilles. Un d’ells és el general Moragues, que és detingut al port de Barcelona. Ràpidament és executat i esquarterat pels borbons, que pengen el seu cap a la porta de la muralla de la ciutat. Hi va romandre durant 12 anys, com a escarment i com un advertiment per als resistents.
Pel que fa als exiliats, alguns d’ells lluiten en les guerres austroturques al costat de l’emperador Carles VI.
A Catalunya la situació no millora i la repressió borbònica continua. Amb el Decret de Nova Planta s’aboleixen les constitucions de Catalunya i, per tant, també els seus drets.
Una conseqüència més de la derrota és el tancament de totes les universitats i la centralització dels estudis a la Universitat de Cervera, població que havia donat suport a Felip V. Aquest fet suposa un empobriment de la cultura catalana, alhora que una potenciació del castellà com a llengua de cultura.
L’any 1740 mor l’emperador Carles VI. Tant ell com la seva esposa van portar sempre Barcelona al cor. Per aquest motiu, a la tomba de l’emperadriu hi ha un gravat de la ciutat de Barcelona.
Amb la mort de l’emperador, comença la Guerra de Successió d’Àustria. Els exiliats se senten desemparats. Maria Teresa, filla de Carles VI i hereva de la Corona, a més d’haver de fer front a la guerra, ja no té les rendes dels territoris italians per poder mantenir les pensions als exiliats.
Mapa polític d'Espanya de 1852.
Alguns exiliats tornen a Catalunya i, en arribar a Barcelona, troben una ciutat que viu un procés d’expansió econòmica després de molts anys de depressió.
L’exili austriacista va suposar l’èxode d’unes 30.000 persones. Catalunya tenia aleshores 450.000 habitants. Cap al 1745, només 3.500 persones havien sobreviscut a l’exili.
+info
Equip Edu3
TV