Destaquem:

[flv]

[/flv]

El programa “Quèquicom” posa sota la lupa de la ciència els geobiòlegs, els saurins i els astròlegs, i analitza si aquestes disciplines tenen alguna cosa a veure amb el mètode científic. El reporter Pere Renom acompanya Josep Lluís Castelló, un saurí que vol fer un pou i que fa servir la tècnica de la radioestèsia, que no es basa en el mètode científic, ja que és subjectiva. Finalment troba aigua, però és casualitat o són els poders d’una ciència no reconeguda? La hidrogeologia, la ciència que estudia les aigües subterrànies, dóna algunes respostes a aquests interrogants. En Pere també visita la casa de Víctor Margets, un nen que ha estat malalt. Els seus pares, descontents amb els resultats de la medicina tradicional, van buscar diverses teràpies alternatives, com la geobiologia, una pràctica centrada en les relacions entre els éssers vius i les energies que emanen de la Terra. Una d’aquestes energies són les anomenades línies de Hartmann. La geobiòloga Carme Castellanos utilitza les varetes de radioestèsia per localitzar unes suposades línies de Hartmann a l’habitació del nen que podrien perjudicar la seva salut . Tot seguit, el reporter es trasllada fins a l’Observatori de l’Ebre per parlar amb Joan Josep Curto, un geomagneta, és a dir, un científic especialitzat en el camp magnètic terrestre. A l’observatori comprova com el camp magnètic s’ha modificat en els darrers cent anys. Allà, Joan Josep Curto li explica que, tot i el material sofisticat de què disposen, no han detectat mai les línies de Hartmann, suposadament nocives. El programa també parla d’astrologia, la pràctica que pretén conèixer i predir el destí de les persones segons la posició i el moviment dels astres. Pere Renom consulta el mag Fèlix, un astròleg, perquè li faci la carta astral i li expliqui com poden influir els planetes en la vida de les persones. Posteriorment, a l’Observatori Fabra, parla amb el físic Antonio Bernal, que comenta que l’única influència dels planetes és la gravetat, i que desmunta, amb un exemple, les teories de l’astrologia. I des del plató, el presentador, Toni Mestres, explica què és, en definitiva, el mètode científic i quins són els límits de la ciència. Comenta el cas de Semmelweis, un metge considerat el pare de l’asèpsia i la desinfecció, tot un exemple del mètode científic i de la capacitat de la ciència per rectificar.

Equip Edu3