El dia 15 d’octubre del’any 1940 el 123è president de la Generalitat de Catalunya, Molt honorable Senyor Lluís Companys va ser injustament afusellat al Fosar de les Moreres. Demà farà 69 anys.
A l’Edu3.cat us convidem a conèixer de prop el personatge, a seguir les pistes del 123è President de Generalitat de Catalunya abans del cop d’estat franquista l’any 1936.
Bust de LLuís Companys per l'artista Josep Maria Subirachs
República i Generalitat:
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_793213.rm" width="322" height="288"/]
La sèrie d’animació “Història de Catalunya” parla, en aquest capítol, dels esdeveniments que van des de la proclamació de la República Espanyola fins a l’esclat de la Guerra Civil. Com sempre, en Dragui n’explica els detalls.
Després de la Dictadura de Primo de Rivera i de la Dictablanda de Berenguer, l’any 1931 es van convocar a Espanya eleccions municipals. A 46 de les 50 capitals de província espanyoles hi van guanyar els candidats republicans, i, a Barcelona, Esquerra Republicana de Catalunya, el partit de Francesc Macià i Lluís Companys, va arrasar. Davant aquests resultats, el rei Alfons XIII va renunciar al tron i va abandonar Espanya.
El 14 d’abril de 1931, Francesc Macià va proclamar la República Catalana, que va durar només tres dies, ja que Catalunya, amb Francesc Macià al capdavant, es va sentir compromesa a consolidar el règim republicà a tot Espanya.
La nova República Espanyola va admetre la recuperació de la Generalitat de Catalunya i va prometre acceptar un estatut d’autonomia.
Els parlamentaris catalans es van reunir a Núria per elaborar el projecte d’Estatut. Després d’haver rebut el suport dels regidors dels ajuntaments i del poble català, el president Francesc Macià va anar a Madrid per discutir-lo amb el president espanyol, Niceto Alcalá Zamora, i el cap de govern, Manuel Azaña. L’Estatut va ser aprovat amb retallades i tot seguit es va procedir a dur a terme els traspassos de serveis.
El president Frances Macià, conegut popularment com “l’avi”, va morir el dia de Nadal de 1933. El va succeir Lluís Companys.
Els enfrontaments entre la dreta i l’esquerra a Espanya eren cada vegada més violents. José Antonio, fill del dictador Primo de Rivera, va fundar el partit Falange Espanyola. El nou president del govern espanyol, Alejandro Lerroux, va demanar l’ajut a la dreta més reaccionària per governar.
El 6 d’octubre de 1934, Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. Al cap de tres hores, l’exèrcit de la República va assetjar el Palau de la Generalitat i va posar fi a l’Estat Català. L’autonomia va quedar suspesa durant més d’un any i els membres del govern van ser empresonats.
Els dos anys que van entre el 1934 i el 1936 s’anomenen el Bienni Negre. Després, les esquerres van guanyar les eleccions i aquest triomf va comportar la llibertat de Lluís Companys.
Com a rèplica democràtica als Jocs Olímpics de Berlín, el 19 de juliol de 1936 s’havia d’inaugurar a Barcelona una Olimpíada Popular, amb la participació d’atletes de tot el món, però no es va poder dur a terme perquè la Guerra Civil ja havia començat.
Extracte de la sentència de mort del summari de Lluís Companys i Jover, President de la Generalitat de Catalunya (1933-1940).
Extracte de la sentència de mort del summari
Font: Wikimedia Commons
Nascut el 21 de juny de 1882 al poble del Tarròs, que forma part del municipi de Tornabous a la comarca d’Urgell, en el si d’una família agrària benestant, fill de Josep Companys i Fontanet, i de Maria Lluïsa de Jover, ambdós d’origen nobiliari, fou el segon cabaler d’un total de cinc germans i tres germanes: Josep, Lluís, Camil, Manuel, Ramon Maria; Neus, Maria Alba i Ramona; tots els quals assoliren una bona formació cultural. Així doncs, després d’haver acabat el batxillerat als tretze anys, cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona.
autor: Francesc Coll i Arnau(2000)
Fets del sis d’octubre:
Els fets del sis d’octubre va ser el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d’octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l’Estat Català de la República Federal Espanyola.
Durant l’any 1934 impulsà la polèmica Llei de contractes de conreu, que l’enfronta amb els grans propietaris i amb el Govern espanyol. El 6 d’octubre de 1934 protagonitza una sublevació contra la legalitat republicana arran de l’entrada al govern de la República de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) i proclama l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola des del balcó del Palau de la Generalitat
| « | Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d’un temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l’Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica. Catalans! L’hora és greu i gloriosa. L’esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat! | » |
|
Lluís Companys i Jover, 6 d’octubre de 1934 |
||
Lluís Companys seria empresonat amb tot el seu govern i l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 1932 suspès. El Govern català fou detingut en ple per tropes dirigides pel comandant en cap de la quarta divisió orgànica, el general Batet. Companys fou empresonat primer al vaixell Uruguay, fondejat al port de Barcelona, i després traslladat a Madrid, a on fou jutjat i condemnat, junt a tot el Govern català, a trenta anys de reclusió major. Posteriorment se’l traslladà al penal d’el Puerto de Santa María (Cadis). Aquests fets coincidiren amb la vaga general revolucionària convocada a tota Espanya i amb la insurrecció asturiana propulsada per l’UGT i la CNT a Astúries. Romangueren detinguts i empresonats fins a la victòria electoral del Front Popular a les eleccions de febrer del 1936.
Font: Vikipèdia
A l’Edu3.cat també fem país i us convidem a participar amb nosaltres.Envia’ns noves pistes i propostes per l’aula sobre aquest tema i les publicarem a l’espai “Experiències” didàctiques del portal.
Equip Edu3.cat