El bicentenari del naixement de Mendessohn porta notes de colors, escoltar les seves creacions ens trasllada a uns paissatges de records, una mirada plena d’històries.

A l’Edu 3 us proposem escoltar i aprendre d’aquest món màgic i celebrar aquest bicentenari del naixement d’un geni de la música.

Felix Mendelssohn (1809 – 1847)

Mendelssohn. Simfonia Escocesa. La secció de vent-fusta

Imatge de la partitura de la Simfonia Escocesa
Download link

A partir d’aquesta simfonia de Mendelssohn analitzem la secció de vent-fusta de l’orquestra, les seves característiques bàsiques i les seves funcions principals dins de l’orquestra.

A partir d’una conversa il·lustrada amb exemples musicals, “Guia d’orquestra” fa un seguiment detallat de les obres del concert setmanal de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

Si bé tots pensem en Mozart quan volem trobar un nen prodigi de la música, també hauríem de prendre en consideració a Felix Mendelssohn, que fou un infant encara més extraordinari. Rebé una acurada formació musical en violí, piano i composició, però també fou un precoç poeta i un bon dibuixant!

Il·lustració: dibuix de l’any 1929 anotat del propi Mendelssohn durant el seu viatge a Escòcia.

Notes a Mendelssohn:

Nascut en una família molt rica alemanya, Mendelssohn fou un home culte, interessat per la literatura i les arts, pels viatges i pel gran patrimoni cultural europeu.

La seva obra està formada per dotze simfonies de corda de joventut, cinc grans simfonies de maduresa, poemes simfònics – també anomenats Obertures-, dos concerts per a piano i un per a violí. També destaquen dos grans oratoris, Paulus i Elijah, basats en temes bíblics i nombroses peces per a piano que han fet les delícies dels pianistes amateurs. Dels seus viatges a Itàlia i a Escòcia en sorgiren dues grans simfonies que encara s’interpreten assíduament en els nostres dies. La seva música de cambra és encara un tresor per a descobrir, formada per quartes i quintets de corda i sonates per a violoncel i violí, d’una gran perfecció formal i d’una expressivitat intimista.

L’obra de Mendelssohn és subtil i elegant, plena de força en el moments culminants, però lluny del dramatisme de Berlioz o Wagner. Una música arrelada en un coneixement profund de la tradició, acurada en els detalls, brillant en la instrumentació i impregnada de literatura i lirisme, que representa la versió culta i amable del romanticisme alemany, en la seva vessant més classicista, al costat de Robert Schumann, el seu gran amic.

Malauradament, Mendelssohn també comparteix amb Mozart la seva mort precoç, que fou a Leipzig als 38 anys. Avui, però, en celebrem el compliment dels 200 anys del seu naixement i podem gaudir del seu art.

Què sigui per a molt anys!