Ara parlem de gamificació d’una manera holística. Una manera d’entendre la classe com una partida d’un joc en què els alumnes tenen múltiples oportunitats, nivells, punts, percentatges i coneixement continu del seu progrés, així com de què fer per superar-se. Us presento un exemple d’aquesta aplicació adaptat a la matèria d’anglès com a llengua estrangera.
Amb aquesta metodologia es pretén aconseguir crear una classe on la instrucció diferenciada és una realitat palpable; els alumnes són autònoms del seu aprenentatge i controlen el seu ritme de treball; existeix una competitivitat sana, doncs s’alaba de manera pública als millors “jugadors” de la setmana; i motivació, ja que el punt de partida i l’objectiu a assolir estan clars i pautats des del començament. En definitiva, creem una classe centrada en l’alumne (student-centered learning). Bé és cert que un màxim de temps ha de quedar establert abans de començar.
Anem per parts… En primer lloc necessitem un espai, en aquest cas serà una wiki, que faci el paper de “tauler”-lloc de referència per als alumnes.
Com a wiki que és, els alumnes es donen d’alta com a membres i poden participar en la construcció d’aquest espai. Avantatges? Creen un espai propi, cooperatiu, nodrit amb les seves pròpies creacions i, a més, s’acaba generant un banc de material molt útil per fer-lo servir amb altres grups, nivells, etc.
A Grammar Notes troben els continguts de teoria. Tenen diversos enllaços disponibles per tal de poder arribar a tants tipus d’intel·ligències diferents com sigui possible.
A l’igual que la part teórica, els alumnes també hi tenen les activitats corresponents a Grammar Quizzes. Totes están enumerades per fer més fácil el seu seguiment.
Per últim, està la part pròpiament anomenada Gamification. Aquesta és la secció on els continguts es treballen de manera més lúdica mitjançant el joc directe. En altres paraules, la matèria en sí està formulada seguint les pautes dels jocs com veurem més endavant, i a més, hi ha una secció que és exclusivament de joc. Jocs amb punts i nivells com els que els alumnes estan acostumats.
Aquí es poden veure jocs sense massa complexitat, però es pot contemplar la possibilitat de fer-ho amb els jocs explicats als Models de Gamificació 1 i 2.
Com avaluem? Cada alumne anirà progressant de manera diferent. L’objectiu dels jocs és que no vegin l’error com fracàs i sí la constància i perseverança com unes actituds amb valor. És per això que s’han de tenir en compte (cada professor valora de quina manera) els punts que l’alumne va fent a cada partida, missió, pantalla, etc. Cal diferenciar entre l’avaluació de les activitats de la wiki i l’avaluació de la matèria en sí, tot i que desprès formin un tot.
A l’apartat d’assessment, la wiki ens ofereix la possibilitat de fer un seguiment de les activitats que fan els nostres alumnes: Què llegeixen i què editen, principalment.
Perquè l’autonomia tingui sentit i valor, es necessari un registre de les activitats portades a terme per tal de fer-ne valoració. Una manera de fer-ho és amb un recull com aquest i donar-li la puntuació oportuna:
Se li podrien afegir més punts a tenir en compte, per exemple, Did you achieve your goal?, o Points you got, entre altres.
Altra possibilitat és crear una rúbrica on es contemplin aquells aspectes que nosaltres considerem importants per al bon funcionament d’una classe gamificada. Aquí teniu un model:
D’aquesta manera els alumnes sabrien des d’un començament què esperem d’ells, quines són les nostres expectatives, i podrien comparar allò que han fet amb allò que han de fer per poder millorar i obtenir més punts i, per tant, més nota.
Us adjunto unes fotos d’un grup de 3er d’ESO amb currículum adaptat. És un grup amb bastants dificultats, tant d’aprenentatge com conductuals i la metodologia de la Gamification està funcionant de manera extraordinària amb ells. Amb ells he “gamificat” la classe: Tot funciona amb percentatges i punts que no estan limitats pel 10. Els alumnes tenen accés a la seva nota mitjana sempre actualitzada mitjançant la wiki i una contrasenya. La classe comença amb una activitat de 10 minuts (Bell Ringer – explicada al tema d’Aprenentatge Cooperatiu) en què ells escriuen de manera individual seguint les pautes que jo els marco. Com que és previsible i intencionat… tots es senten capaços de poder-ho fer. A continuació, cadascú agafa el seu report on online activities (arxivador que es veu a la cadira de la primera foto) i va fent un recull de les activitats que va superant i el resultat obtingut. Va per unitats i tenen vocabulary, grammar, listening i speaking integrat, per això els cascos que porten posats. Els marco un temps, per exemple… 3 sessions, i desprès fem una prova. Estan havent alumnes, aquells que solen trobar dificultats, que demanen acabar-ho a casa (cosa molt positiva, dons no opten per l’opció de llençar la tovallola). Una estona abans que acabi la classe ho tornen a deixar a l’arxivador i es fa un tancament de classe, es parla dels resultats, dubtes i es felicita als qui ho van fent bé.
Fins a aquest punt tenim tres possibilitats d’avaluació relacionades entre elles: Comptabilització de punts als jocs virtuals o de taula (ni que sigui de manera simbòlica), l’assessment a la wiki, el recull d’activitats i la rúbrica. Ara bé, al començament del Model de Gamificació 3 parlàvem de tota la matèria gamificada, no sols activitats i tasques aïllades. Llavors… com aconseguim que tot allò que fem a l’aula, inclòs els jocs que acabem d’explicar, adquireixin una dinàmica de joc i per tant poder traslladar l’autonomia d’aprenentatge, la motivació i la participació a tota l’assignatura? Per aconseguir-ho necessitem tenir sempre present la presència de nivells (instrucció diferenciada), punts, assoliments significatius i reconeixement públic, cooperació, control del temps i l’existència contínua de nous reptes (Pivec et al.,2004). Perquè l’explicació tinguin una base realista, us explico una activitat en què ho he portat a terme i ha estat un èxit:
Exemple d’activitat per a 4t d’ESO:
L’activitat té lloc a l’inici de curs: Greetings and Introductions i consta de tres parts. Ens interessa que ho apreguin d’una manera autèntica, aplicada a la realitat i que els alumnes vegin que té sentit a la seva vida (assoliment significatiu).
En primer lloc els poso dos vídeos on veuran les estructures que m’interessa treballar en contextos reals. El primer és més d’Introductions. Són escenes de la sèrie Friends en què s’introdueix a un familiar, parella, companys de pis, etc. Primer apareixen sense subtítols i desprès amb ells (instrucció diferencia i intel·ligències múltiples).
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=iQSObrt5t2k[/youtube]
El segon vídeo, més de Greetings, presenta situacions diferents: Cafeteria, aeroport, oficina, etc. [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=C0eu8OQ-cfQ[/youtube]
A continuació, els alumnes practiquen les estructures amb role-play desprès d’haver-ho modelat jo sola o amb altre alumne com a exemple. Les estructures estan dividides en tres nivells i projectades a la pissarra. El nivell 1 són estructures bàsiques que a tothom li resulten familiars; el nivell dos és una barreja entre aquestes i d’altres d’un nivell més avançat; i el nivell tres està pensat per als nens que es veuen capaços d’introduir elements nous (nivells, cooperació, que fan possible l’autonomia de l’alumne). Cadascú és lliure de fer servir aquelles amb què es sentin més còmodes. Abans de marxar de classe, els hi demano que pensin quina feina es veuen fent d’aquí a dos anys i que ho enganxin amb un post-it a un espai de reflexions que tenim destinat a l’aula. Jo pren notes dels oficis i professions que diuen i preparo un powerpoint i un Word amb targetes de visites relacionades amb allò que ells han dit.
En segon lloc, a la segona sessió, projecto el powerpoint a la classe i, tots junts, analitzem el vocabulari; el document de Word els hi l’envio per correu electrònic perquè puguin treballar fent-lo servir de mostra. Tenen dos dies per crear la seva pròpia targeta de visita a classe (control del temps). Els presento una rúbrica amb els ítems que avaluaré: Disseny, presentació, estructures lèxiques i gramaticals, i cohesió entre el que volen dir i el que han posat a la targeta. Són lliures de triar el nombre d’estructures així com la seva dificultat i el fet de fer-ho per una banda o per les dues (nivells > instrucció diferenciada > autonomia de l’alumne). Aquesta activitat s’avalua com desprès veurem a l’estil gamificat.
El segon dia tothom m’ho ha d’enviar per correu abans que acabi la classe. Imprimeixo les targetes i les plastifico per la propera sessió. Aquí teniu un exemple fet per l’alumne Àlex Martínez. En aquest cas, es tracta d’una targeta amb dues cares.
Per últim, els hi porto les targetes preparades i recreem a classe una fira de treball a l’estil speed dating (cooperació i interès per introduir al company en l’activitat), en què ells s’han d’introduir múltiples vegades (múltiples intents per tenir èxit) i fins que jo vegi que comença haver fluïdesa al discurs oral. Aquesta activitat també s’avalua.
Aquí teniu unes fotos de com va anar:
Com continua la dinàmica de joc a l’hora d’avaluar i que estigui en consonància amb la resta de característiques del joc que ja hem introduït?
Una manera és creant un gradebook (quadern de notes), que en aquest cas serà digital perquè els alumnes tinguin accés continu a les seves notes, on cada activitat avaluada es comptabilitza amb punts. Amb això el que vull dir és que hi ha flexibilitat en la puntuació de cada activitat, definida pel professor d’acord amb els seus interessos. Em trobo que als alumnes els sorprèn que no sigui fins a 10 punts, o em pregunten “13 punts sobre quants?” I sempre els hi dic que no hi ha límit, que depèn de l’activitat, feina o tasca realitzada. La puntuació final de cada activitat tindrà un pes (40%, 60%, per exemple) o un altre depenent dels criteris d’avaluació establerts pel departament o equip educatiu pertinent. El resultat de la suma de notes a que s’aplica aquesta distribució de pes donarà lloc a la mitjana ponderada de la matèria que sí serà sobre 10. Aquesta nota podrà ser seguida en tot moment per l’alumne des de casa.
Passem a veure-ho de manera gràfica… En aquest cas he dividit el pes de la matèria en 60% exàmens i proves, i 40% deures, comportament i assistència. Cada vegada que vull avaluar una activitat, primer decideixo si entra dintre del 60% o del 40%, i la introdueixo al gradebook amb la puntuació que li he donat.
Al posar les notes, aquestes queden ponderades directament i visibles en dos tipus de formats: La mitjana ponderada sobre 10 i el percentatge sobre 100.
Amb la contrasenya que apareix al costat del nom de l’alumne, aquest pot accedir-hi i consultar les seves notes. En aquest cas, jo penjo al gradebook a la wiki abans esmentada. Per tal de protegir les dades, solament poden veure les seves notes buscant el seu nom al desplegable de la part de dalt a l’esquerra i introduint la contrasenya. En casa d’escriure altres dígits, sortiria error.
Què aconseguim fent-ho d’aquesta manera? Els alumnes són responsables del seu progrés. No hi ha sorpreses a final de trimestre, per exemple. Ells poden veure si hi ha alguna activitat que no han fet i posar-hi remei.
Sempre tindran l’oportunitat de millorar el que han fet, pujar de nivell i aconseguir més punts, que acabaran convertint-se en nota. Com? A la wiki hi ha una secció, també dividida per nivells, on ells podran treballar per pujar els seus resultats amb temes relacionants amb el que s’està fent a classe. És decisió seva. De nou, tindran un temps per fer-ho.
Com en totes les coses… hi ha un final. El final d’aquesta partida es pot preveure: Juny. Mentrestant, anirem proposant noves idees i eines per fer el seguiment de l’evolució d’aquests alumnes, sempre des d’una perspectiva d’integració, millora i responsabilitat.
