Explicar el que sento, saludar la meva amiga, demanar allò que necessito…, tot, gairebé tot ho puc expressar gràcies a les paraules. Però quan les trobo impreses, quan les puc llegir, llavors, moltes vegades aquestes paraules m’endinsen en altres mons. M’ensenyen, em fan sentir, em fan gaudir, perquè la lectura és un dels grans plaers, una de les meves passions.
Irene Bujalance (2008-2009), 3r B
La lectura no entén d’edats ni de pensaments. Tots els llibres són molt diferents, igual que les persones; per això diuen que hi ha un llibre per a cadascú. La lectura no ocupa lloc, sinó temps. Aquest noi sembla haver trobat el lloc perfecte per aturar-se a llegir aquell llibre que el persegueix en els seus pensaments.
Cristina Márquez (2008-2009), 3r C
Aquell llibre havia arribat a les meves mans per casualitat. El seu aspecte enigmàtic i misteriós em va impedir arribar a casa sense obrir-lo. Passava pel parc i allà mateix, a les escales, on el sol de començaments de primavera escalfava suament l’ambient, un impuls em va fer aturar-me i … començar a llegir.
Irene Bujalance (2008-2009), 3r B
Aquesta dona està llegint en un parc, en un dia assolellat, un llibre que deu ser important, ja que prefereix estar dreta que asseguda per veure-s’hi bé. El sol reflecteix al llibre i ella així té sensació de claror en un dia d’hivern. Llegir amb llum natural relaxa molt.
Alba Saiz (2008-2009), 3r C
Leer es disfrutar de la lectura de una manera muy especial. La lectura nos ofrece dejar nuestro mundo a un lado durante un tiempo y adentrarnos en el del personaje, sentir sus emociones, sus alegrías, sus tristezas, sus miedos… ¡es un gran placer!
Cristina Leiva (2008-2009), 3r C
Tot just arribar a casa vaig treure el llibre i vaig començar a llegir, allà, davant mateix de la porta. Volia estirar-me al llit de la meva habitació, a dalt al pis, així que vaig començar a caminar cap a dalt, per les escales, però com que mirava el llibre, em vaig entrebancar i em vaig quedar allà, a les escales. No podia deixar de llegir.
Carla Bertomeu (2008-2009), 3r C
Necessitava llegir, aquell llibre em rondava pel cap tot el matí; era tan emocionant, em despertava tants sentiments… Vaig estar treballant tot el matí a la fruiteria, però hi va haver un instant en què aquell insistent pensament em va vèncer. No vaig poder evitar d’asseure’m en una de les cadires d’aquella taula que hi havia dins del mateix local. Vaig agafar aquell llibre, i vaig anar assaborint lletra per lletra, aquell meravellós relat. Em sentia genial mentre el llegia, tranquil·la i relaxada, fins que un client em va fer despertar d’aquell somni temptador.
Irene Mirás (2008-2009), 3r C
Vivia amb el meu germà i no teníem gaires diners. Tot i això, el meu germà, el Miquel, m’havia ensenyat a llegir i pel meu 13è aniversari em va regalar un llibre de 500 pàgines. La lectura m’apassionava, vaig llegir dia i nit. Fins i tot llegia a la botiga on treballava, assegut a les escales plenes de pols. Només tenia un llibre i per això el vaig llegir 4 vegades en una setmana, i cada vegada que me’l llegia l’entenia millor i captava cada detall d’una manera encara més emocionant.
Sarah Long (2008-2009), 3r C
No importa el lloc on estiguis ni com. El que importa és que llegeixis!
Cristina Leiva (2008-2009), 3r C
Aquest home deu esta llegint un llibre molt interessant, perquè malgrat que plou i que espera l’autobús dret, no deixa de llegir. Això ens demostra que la gent que ens agrada llegir podem estar en qualsevol lloc i en qualsevol moment llegint un bon llibre, sense importar-nos res més.
Nuria Lite (2008-2009), 3r B
Un senyor, bastant gran, està llegint un llibre que li deu interessar molt, perquè no tothom es posa a llegir dret en una parada d’autobús. A més està plovent, però a ell res li impedeix disfrutar de la lectura.
Laura Gómez (2008-2009), 3r C
Quan la Clementina era petita, s’avergonyia del seu nom. Fins i tot li feia por pronunciar-lo. Trobava que era llarg. Les crítiques de les seves companyes li ferien l’ànima cada cop que li retreien el nom.
“Quin nom més bonic” deien algunes amb ironia.
“Però no t’escau, perquè és nom de princesa” deien altres.
Sentia gelosia dels seus noms tan clars com Maria o Pepa.
Però un any se’n fuig i l’altre governa. I és que aquell nom que abans tant l’avergonyia, ara se’n sentia molt orgullosa. Era el seu honor. Una meravella. No hi havia cap nom més bonic a la Terra. El seu estimat, cada dia, li deia molt dolçament a l’orella: Clementina, Clementina…
Alba Saiz, 3r C
Hi havia una vegada una noia a qui no li agradava gens com es deia. Les seves amigues se’n reien quan la cridaven pel seu nom, Clementina. La nena, que sovint plorava, un dia va conèixer un noi al tren. Després de parlar-hi una estona, li feia vergonya respondre-li com es deia, però ell va avançar-se i es va presentar com a Riba, el poeta. Com que aquell nom era poc comú, es va decidir a dir d’una vegada:
– Clementina, em dic!
Al cap dels anys, van deixar de ser amics i es van casar. Al marit, que li agradava com es deia la seva dona, va escriure 101 poemes amb aquell dolç nom, amb la intenció d’ajudar-la a perdre la vergonya. Llavors, “Clementina” va ser recordat per les seves amigues, que li tenien enveja per tots aquells bonics versos que li havia dedicat el seu marit: Riba, el poeta.
Cristina Márquez, 3r C
(co-producido por Anna y Sarah)
Vivia amb el meu germà i no teníem gaires diners. Tot i això, el meu germà, el Miquel, m’havia ensenyat a llegir i pel meu 13è aniversari em va regalar un llibre de 500 pàgines. La lectura m’apassionava, vaig llegir dia i nit. Fins i tot llegia a la botiga on treballava, assegut a les escales plenes de pols. Només tenia un llibre i per això el vaig llegir 4 vegades en una setmana, i cada vegada que me’l llegia l’entenia millor i captava cada detall d’una manera encara més emocionant.
Sarah Long, 2nD
(2008-2009)
Vaig quedar amb els amics per anar en bicicleta, però baixant les escales de casa em vaig trobar un llibre i vaig voler endinsar-me en un altre món, un món sense presses ni obligacions, un món que sempre serà allà.
Raúl Mozo, 2n C
(2008-2009)