Clementina…

Es tracta d’explicar en prosa la història que narra l’autora, Clementina Arderiu, en aquest poema. Podeu llegir les històries que han escrit en la categoria Clementina.


 

EL NOM

 

 

Clementina em dic,

Clementina em deia.

 

Altre temps jo fui

un xic temorega;

el nom m’era llarg

igual que una queixa

i em punyia el cor

quan les amiguetes,

per fer-me enutjar,

molts cops me’l retreien:

“Quin nom més bonic!

-deia alguna d’elles-,

però no t’escau;

és nom de princesa.”

“Ai, quin nom estrany!”

-moltes altres feien-;

i jo al fons de tot

sentia l’enveja

dels seus noms tan clars

de Maria o Pepa.

 

Clementina em dic,

Clementina em deia.

 

Però un any s’enfuig

i un altre any governa.

Aquell nom que abans

féu ma timidesa

i es tornà després

una dolça fressa

sobre el llavi nu

-jo mateixa el deia-

ara m’és honor

i m’és meravella.

Cap nom no és tan bell

damunt de la terra

com el que l’amat

em canta a l’orella,

i entra en els recers

de l’ànima meva

i em puja al cervell

i em clou les parpelles.

Del cel de l’amor

tombava una estrella…

Ara el nom em lluu

damunt de la testa.

 

Clementina em dic,

Clementina em deia.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *