Revetlla

Tot i haver-ne sortit feia ja una hora, encara recordava aquella musiqueta. Encara podia observar una fina capa de núvols a través de la penombra. Somorta i abatuda, caminava cap a casa. Anava amb un pas ràpid. Veia com les sabates començaven a causar ferides als peus, però eren tan maques… Negres com la nit, no eren gens barroques més aviat senzilles, però precioses. No sé perquè però l’escena semblava la d’una pel·lícula policíaca, no sabia què podria passar després.

Patrícia Ortin

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *