Clementina (1)

Hi havia una vegada una noia a qui no li agradava gens com es deia. Les seves amigues se’n reien quan la cridaven pel seu nom, Clementina. La nena, que sovint plorava, un dia va conèixer un noi al tren. Després de parlar-hi una estona, li feia vergonya  respondre-li com es deia, però ell va avançar-se i es va presentar com a Riba, el poeta. Com que aquell nom era poc comú, es va decidir a dir d’una vegada:
– Clementina, em dic!

Al cap dels anys, van deixar de ser amics i es van casar. Al marit, que li agradava com es deia la seva dona, va escriure 101 poemes amb aquell dolç nom, amb la intenció d’ajudar-la a perdre la vergonya. Llavors, “Clementina” va ser recordat per les seves amigues, que li tenien enveja per tots aquells bonics versos que li havia dedicat el seu marit: Riba, el poeta.

Cristina Márquez, 3r C
(co-producido por Anna y Sarah)

5 thoughts on “Clementina (1)

  1. Ireene

    Elcuento esta chulo, aunque se nota que ha pasado por unas co-productoras con arte 😉 !!
    XD! esta muy bien “cristinilla”

  2. Alba Sáiz

    És una història molt ben feta ! Molt bona la idea d’en Riba! Es nota que has entés bé la història i la redacció és molt maca. És molt bonic que un estimat t’escrigui 101 poemes amb el teu nom. Felicitats pels bons resultats !!

  3. Anna Aparicio

    Crisitina! La idea esta molt bé. I jo essent colaboradora haig de dir que ens va costa gaire bé una hora ha areglar-lo. Tenies una idea molt bona i mira el resultat. Una història de la Clementina Arderiu i el seu amant i company Riba.
    Records Anna :)!

  4. marta

    hola!!
    trobo que està molt bé, la història és molt bonica i dolça, i estan molt ben expressats els sentiments del dos personatges.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *