Monthly Archives: desembre 2009

Diario de una agenda escolar

Domingo 25 de octubre

Hoy ha sido un día muy aburrido ya que sólo me ha sacado de la mochila para poder ver si tenía deberes y exámenes anotados en mí. Aunque la cosa no pintaba mal, mi dueña como de costumbre ha empezado a pintarme y todo lo que me suele hacer; madre mía, un día de estos me cansaré y me romperé; a ver si así me deja tranquila.

Lunes 26 de octubre

Vaya día el de hoy, si no fuese porque estoy más que acostumbrada diría que el día de hoy ha sido de los peores… deberes a montones, exámenes ni te cuento y para rematar el día, de repente a mi dueña le da por poner encima de mí unas hojas de papel blanco enganchado y fotos… sé que soy fea, pero no para tanto… o sí? En resumen, el día de hoy ha sido ajetreado. Ah, sí, y lo peor, lo peor, lo peor de todo ha sido cuando llegamos ya a casa y voy y me pierdo; vaya día el de hoy, si no han pasado cinco horas al menos antes de encontrarme no ha pasado ninguna, y al final, ¿dónde estaba? Pues como siempre en la estantería…, si es que no hay peor dueño que un adolescente.

Martes 27 de octubre

El día de hoy, cómo describirlo… ha sido de lo más raro, ha habido de todo desde deberes y exámenes hasta dibujos, pero lo mejor es que hoy me ha dejado durante todas las horas en la mesa y he podido enterarme de todos los chismes de la gente de clase; he podido por fin conocer a las otras agendas y me han estado contando su vida, y vaya vida la suya al lado de la mía, de lo mas aburrida; si al final esto de tener una dueña como la mía no va a estar tan mal…

Miércoles 28 de octubre

Madre mía, vaya día, vaya día… hoy ha pasado algo muy raro: de repente me encontraba en la mesa donde suelo pasar casi todas las horas de mi vida junto a mi amigo el ordenador y las gemelas lámparas hablando de cómo había ido nuestro día; me estaban contando las gemelas que por la mañana habían tenido una discusión muy fuerte con sus maridos los libros de castellano y catalán, cuando de repente me he dado un golpe… supongo que me he caído de la mesa o más bien me han tirado. Cuando he despertado estaba en un lugar nuevo para mí, si no recuerdo mal el lugar se llamaba gimnasio y allí la diversión nunca acaba; mi dueña no paraba de reír todo el rato, sus otros compañeros adolescentes tampoco y para remate, todo el mundo ha pintado sobre mí; al final me he puesto colorada; claro, es normal, tantos chicos pintando sobre mí nunca había pasado y yo he intentado estar lo más guapa posible.

El día por desgracia ha acabado, querido diario, y te aseguro que en todos los días que tengo de vida hoy ha sido de los mejores, aquel lugar era increíble y espero que me vuelva a llevar…

Macarena López, 4t B

Un dia més de la meva vida

calendeu

Estava disposada a escriure tot el que m’havia passat aquell dia, un dia qualsevol però, tot i així, un dia més de la meva vida.

Vaig agafar tendrament el meu diari, aquell que contenia tantes vivències, i seguidament, amb el bolígraf a la mà, vaig deixar que la meva ment comencés a representar el que sentia.

Escriure feia que les meves penes i pors desapareguessin, sentia com el meu cos surava sobre un mar de lletres i paraules que m’incitaven a caçar-les i a pintar-les sobre el full.

La meva mà es movia àgilment, no vaig poder evitar que es dibuixés un somriure en els meus llavis. Com podia ser que un fet tan senzill com escriure fes emergir milers de sentiments?

Irene Miràs, 3r C

LLETRES

calenset1

ALEGRIA I VARIETAT són els temes principals d’aquesta composició. La fotografia mostra un parell de tipus de cada lletra que demostra que una sola lletra es pot escriure de moltes maneres i n’hi ha de molts tipus.

L’escriptura varia segons el tipus de lletra. El color, la forma, si és més petita o més gran influeix en la percepció de la informació del text.

Aquesta foto mostra un colorit i una sensació d’optimisme que fa que et vinguin ganes d’escriure i d’utilitzar aquestes meravelloses lletres.

Una lletra d’un cartell, del nom d’una botiga, il·luminades, sense il·luminar, la lletra d’una porteria, un grafit, impresa en un paper… totes són especials i úniques i totes serveixen per elaborar l’art de L’ESCRIPTURA.

Laura Gómez, 3r C

Punt de diari

calensis1

Donem importància a l’escrit, donem importància a cada paraula i cada detall. Encara que l’escriure fa referència a pensaments que tinguem, el canal, l’eina amb la qual es fa possible el sentiment d’escriure, ha de ser per nosaltres un objecte important, o si més no, un objecte valuós que ens permeti escriure ni que sigui una simple lletra, amb línies definides, un traç lineal i complex, amb el propòsit de poder complaure les paraules.

Un text quasi indesxifrable. Un punt que separa dues pàgines cau de forma uniforme enmig del full, és un fil negre, de textura rugosa, al final del seu recorregut es desfila. És com si la ploma, les pàgines, el punt i l’autor guardessin un petit secret, un secret que només ells saben.

Aquesta sensació de compartir un mateix llenguatge, aquesta sensació de plasmar idees o sentiments en un diari, en un full qualsevol, en una llibreta, és una cosa que fem sovint sense donar-li cap importància, sense adonar-nos que cada text és com la pròpia vida, un conjunt de paraules que almenys tenen una relació entre elles. El sentit de l’expressió ens farà lliures.

Anna Aparicio, 3r C

CLEMENTINA (3)

De petita era molt tímida i m’avergonyia del meu nom poc freqüent, Clementina.

Les meves companyes se’n reien del meu nom tan llarg i em deien:

-Quin nom més bonic! Clementina, però no et va massa, és nom de princesa i tu no en tens res d’això!

I jo en el fons sentia enveja dels seus noms tan clars i curts com Carla i María.

Però tots tenim anys bons i dolents.

Aquell nom que abans em causava timidesa ara és un gust per a la meva oïda i un dels millors regals sentir-lo amb la veu del meu estimat.

Clementina Arderiu em dic, i em diré. Tots aquells temors pasats ja no tenen lloc al meu cap.

Cristina Leiva, 3r C

UN DÍA EN EL SALÓN DEL MANGA

Hace dos semanas fui al Salón del Manga con dos amigas. Estuvimos toda la mañana comprando y por la tarde fuimos a hacer una gimcana. Me gustó mucho, ya que los cómics y el manga son dos cosas que me encantan.

Más tarde, cuando salimos de allí, pensamos en ir a cenar fuera todas juntas. Durante la cena estuvimos hablando de lo que nos había gustado más a cada una. A las doce y media nos fuimos todas a mi casa. Al llegar, lo primero que hicimos fue encender el ordenador para poder pasar las fotos y reírnos un rato.

Las fotos estaban muy bien. Había mucha variedad de personajes como: Ichigo de Bleach, Keroro, Allen Walker, Inuyasha, Naruto… y una que nos gustó muchísimo era una en la que salíamos todas con un japonés que había por allí. Cómo nos reímos.

Pero cuando íbamos a apagar el ordenador vimos de refilón una foto, a la que le clicamos con el ratón encima inmediatamente. ¿Podría ser que alguien disfrazado de sailor moon se colara en la foto? Efectivamente, y encima descubrimos que era alguien de nuestro instituto. Cuando nos comenzamos a fijar mejor en la foto en que vimos a sailor moon, a parte de ver que iba a nuestro instituto, vimos que era un chico; ¡estaba transvestido!

Después de reírnos un buen rato, cada una de mis amigas se fueron a su casa a dormir. Una vez en la cama, me puse a reflexionar en todo lo que había hecho, y si podría convencer a mi abuelo para que me volviera a llevar el domingo, que era el último día.  Pero ya sabía que eso era imposible.

4t B, empezado y revisado por Marta Insa

Llegir, sempre llegir…

parellaExplicar el que sento, saludar la meva amiga, demanar allò que necessito…, tot, gairebé tot ho puc expressar gràcies a les paraules. Però quan les trobo impreses, quan les puc llegir, llavors, moltes vegades aquestes paraules m’endinsen en altres mons. M’ensenyen, em fan sentir, em fan gaudir, perquè la lectura és un dels grans plaers, una de les meves passions.

Irene Bujalance (2008-2009), 3r B

A les escales

escales3La lectura no entén d’edats ni de pensaments. Tots els llibres són molt diferents, igual que les persones; per això diuen que hi ha un llibre per a cadascú. La lectura no ocupa lloc, sinó temps. Aquest noi sembla haver trobat el lloc perfecte per aturar-se a llegir aquell llibre que el persegueix en els seus pensaments.

Cristina Márquez (2008-2009), 3r C


Aquell llibre havia arribat a les meves mans per casualitat. El seu aspecte enigmàtic i misteriós em va impedir arribar a casa sense obrir-lo. Passava pel parc i allà mateix, a les escales, on el sol de començaments de primavera escalfava suament l’ambient, un impuls em va fer aturar-me i … començar a llegir.

Irene Bujalance (2008-2009), 3r B

Cercant la claror

bancAquesta dona està llegint en un parc, en un dia assolellat, un llibre que deu ser important, ja que prefereix estar dreta que asseguda per veure-s’hi bé. El sol reflecteix al llibre i ella així té sensació de claror en un dia d’hivern. Llegir amb llum natural relaxa molt.

Alba Saiz (2008-2009), 3r C

Leer es disfrutar  de la lectura de una manera muy especial. La lectura nos ofrece dejar nuestro mundo a un lado  durante un tiempo y adentrarnos en el del personaje, sentir sus emociones, sus alegrías, sus tristezas, sus miedos… ¡es un gran placer!

Cristina Leiva (2008-2009), 3r C


A mig camí


escala-casa2

Tot just arribar a casa vaig treure el llibre i vaig començar a llegir, allà, davant mateix de la porta. Volia estirar-me al llit de la meva habitació, a dalt al pis, així que vaig començar a caminar cap a dalt, per les escales, però com que mirava el llibre, em vaig entrebancar i em vaig quedar allà, a les escales. No podia deixar de llegir.

Carla Bertomeu (2008-2009), 3r C