La responsabilitat en el canvi climàtic ens afecta a tots. No només als caps de govern, o polítics, als qui recau tota la culpa per no fer campanyes en contra.

Des de petits que a l’escola o a l’àmbit on ens trobem, ens han ensenyat a reciclar, a no malgastar l’aigua, el paper, o a no encendre la calefacció i anar poc abrigats. Però la majoria d’avisos i advertiments no els hem agafat seriosament. Hem pensat que ja faria la feina una altra persona per nosaltres, que el món seguiria igual per molt que el desgastem, que les energies i fonts són inexhauribles. Però les coses no són així. No fa falta mirar molt lluny. A les costes cantàbriques hi havia temperatures característiques de l’estiu. La gent en la platja en plena tardor és una cosa totalment anormal. D’aquí a menys de deu anys tot el sur d’Espanya serà desert i el gel dels casquets polars haurà desaparegut, i moltes costes estaran inundades per l’aigua descongelada. A més, desapareixeran moltes més espècies d’animals de les que ja han desaparegut i les temperatures baixaran i pujaran de manera estranya fins causar malalties i morts. La meitat dels terrenys seran només terra perquè els arbres no tindran els elements necessaris per crèixer i si la pluja àcida anés en augment, totes les plantes s’extingirien. Només és questió de temps per destruir en poc temps el que avantpassats nostres van trigar segles en construir. El temps s’acaba i, si no actuem ràpid, tot això s’acabarà.

Aturar el canvi climàtic hauria de ser un dels nostres principals reptes avui dia. No proposo un canvi dràstic, sinó que a poc a poc anem estalviant energies com el petroli, buscar-ne d’altres més ecològiques, fonts d’energia renovables, promoure molt més el reciclatge, etc. Fer que aquest món sigui millor i durader per nosaltres i per als que vindran.

Hajar El Harrak Regrag

4t A