A Maremar, basada en Pèricles, Príncep de Tir, de William Shakespeare a partir de la traducció de Salvador Oliva i l’adaptació de Jofre Borràs, la companyia Dagoll Dagom, dirigida per Joan LLuís Bozzo, fa un bon cop de timó, es reinventa i ens emociona amb un musical diferent, en què tots els actors ballen amb una coreografia (contemporània i trepidant) d’Ariadna Peya i els nou intèrprets canten a cappella (i alguna peça amb percussió, violoncel o acordió) una dotzena de fragments de diferents temes actualitzats de Lluís Llach (L’estimada m’acompanya; Vinc de molt lluny; Som tu i jo; Onades; I si canto trist; Cançó a Mahalta; Abril del 74; Madame; Cant de l’enyor; Un núvol blanc i Maremar) i algunes creacions del director musical, Andreu Gallén. Acostumats als espectacles acolorits i plens de detalls en l’escenografia i vestuari, Maremar parteix d’un escenari minimalista i ben gris, per denunciar la crisi dels refugiats i la mort a la Mediterrània. Tot i així, a mida que avança l’obra i que es narra la història de Pèricles, els actors i actrius canvien constantment de vestuari colorit i perruques per encarnar els diversos personatges que cada un dels actors interpreta.
Per reforçar el dramatisme de l’obra i la contextualització de cada escena, a l’escenari hi pengen unes llargues teles que onegen des de dalt de tot del sostre fins a tocar del terra de l’escenari, les quals tenen moviment i s’hi projecten les diferents animacions, a càrrec de Joan Rodón i Emilio Valenzuela, del mar i de les ciutats de la Mediterrània Oriental i fotografies reals de refugiats i de la destrucció de Síria.
[youtube]https://youtu.be/49Z3IFb_HXU[/youtube]
Maremar comença amb un estremidor plany, el d’una nena (Elena Terrats) que ha perdut els pares i viu en un camp de refugiats.
La nena troba la deessa Diana (Mercè Martínez), que la reconfortarà explicant-li la història de Pèricles, príncep de Tir. És un títol de Shakespeare poc representat, malgrat haver estat un dels grans èxits populars en vida de l’autor. La dramatúrgia de Maremar insereix l’obra de Shakespeare en el context de l’onada migratòria que inunda de cadàvers i dolor les costes del Mediterrani i trena una història d’exili, naufragis i aventures dissortades, gairebé totes marineres, que recorden molt la novel·la grega d’amor i aventures i alhora són una Odissea revisitada per l’extrem nord-oriental de la Mediterrània: Mitilene, Efes, Antioquia, Tarsus, Pentàpolis…
Localització geogràfica de l’acció dramàtica dels viatges de Pèricles, abans d’entrar a la sala del teatre Poliorama. Fotografia de Valèria Cuní
La dansa imita les onades del mar, ho amara tot. Un gran moment de l’espectacle és l’escena del prostíbul amb la interpretació d’Abril 74 (el poc que hi ha de reconeixible de Lluís Llach en el bon treball d’Andreu Gallén), o el torneig de candidats.
[youtube]https://youtu.be/gx2LDbUYKog[/youtube]
Paraula, Dansa i Cançó per recordar-nos que encara hi ha esperança quan espera un món sencer, que és mentida que la mentida guanyi sempre a la bona gent.
Dagoll Dagom setembre 2018
L’epíleg de Maremar supera el de Pèricles, príncep de Tir de Shakespeare i fa que el públic salti de les butaques per aplaudir amb entusiasme. És un espectacle colpidor, emociona i alhora denuncia.
El personal de Maremar el dia de l’estrena
A més de la bellesa poètica de la dansa i el cant, l’acció dramàtica de Shakespeare, la poesia de Màrius Torres i de Pere Quart, els referents clàssics a dojo i molts tòpics literaris de naufragis, pèrdues, i retrobaments… aquest espectacle trena dues històries en una: un relat dins un altre relat, un que passa a l’antiguitat i l’altra en l’actualitat. Ens parla d’exili forçós, de venjança, de tràfic d’éssers humans, de guerra, de mort,… i revifa el drama dels refugiats que segueix tan present com quan era notícia cada dia en els telenotícies i en les classes, i ara sembla que s’hagi esvaït.
Maremar una gran oportunitat per anar al teatre i gaudir-ne amb la família, amb els amics o amb l’escola.
Valèria Cuní
Abans de la representació de Maremar 6 d’octubre de 2018, fotografia de Valèria Cuní
Ben cert, aneu a veure Maremar!