El Pony Pisador son:
Guitarra, acordió, baix i veu – Ramon Anglada
Banjo i Veu – Guillem Codern
Flauta de bec i veu – Martí Selga
Violí, viola, viola de roda, percussions i veu – Miquel Pérez
Bouzouki, percussions i veu – Adrià Vila

El Pony Pisador és un grup musical de Barcelona que barreja diversos estils de música folk i tradicional d’arreu del món, entre els quals la música celta, cançons marineres (sea shanties i havaneres), bluegrass, tarantel·la i iòdel. El nom de la banda fa referència a l’hostal El Cavallet Presumit («The Prancing Pony») que apareix a l’obra El Senyor dels Anells de J. R. R. Tolkien, anomenat «El Pony Pisador» en la traducció castellana.

Els orígens de la banda es remunten al 2013, quan Adrià Vila i Ramon Anglada van decidir formar un grup de música irlandesa inspirat en grups com Flogging Molly, Dropkick Murphys, The Dubliners o els Clancy Brothers. Amb la incorporació progressiva dels altres membres es va consolidar la formació i el seu estil eclèctic i festiu, interpretat principalment amb instruments tradicionals i farcit de referències humorístiques de la cultura tavernària i del món dels pirates, la literatura fantàstica i el còmic. Les influències musicals van ampliar-se amb artistes com Mägo de Oz, Flook, The Bothy Band, Chris Thile, Liz Carroll, Port-Bo o Iron Horse.

El seu repertori inclou versions i temes propis. A més dels Països Catalans han actuat a diversos països d’Europa, els Estats Units, el Canadà i Austràlia.

L’Espantaocells és un dels seus darrers temes, tot just es va estrenar el 12 de desembre de 2023 i formarà part del seu esperat nou disc. El vídeoclip és ben original, no us el perdeu!

Si n’era un espantaocells
Plantat i clavat a terra
Si n’era un espantaocells
Que volia veure món

En trobar-se un pica-soques
Vingut de la fageda
Va dir-li “jo no tinc ales
I no he vist mai el bosc”

És verd a la primavera
I carabassa quan cau la tardor
Anem-hi ninot de palla
I ell va respondre no puc pas no
Ai lirona lireta no puc pas no

Si n’era un espantaocells
Plantat i clavat a terra
Si n’era un espantaocells
Que volia veure món

En trobar-se una gavina
Vinguda de mar oberta
Va dir-li “jo no tinc ales
I no he vist l’oceà”

Les ones d’aigua salada
Et gronxen fins a l’horitzó
Anem-hi ninot de palla
I ell va respondre no puc pas no
Ai lirona lireta no puc pas no

Si n’era un espantaocells
Plantat i clavat a terra
Si n’era un espantaocells
Que volia veure món

En trobar-se un voltor
Que venia de la serra
Va dir-li “jo no tinc ales
I no he vist mai un cim”

Els núvols pentinen els cingles
I el gebre espurneja amb el sol
Anem-hi ninot de palla
I ell va respondre no puc pas no
Ai lirona lireta no puc pas no

El cel plorant contemplava
Somiant poder aixecar el vol
Les aus unides tornaren
En veure’l tan trist i tan sol
L’alçaren d’una volada
I van dur-lo a veure món
Ai lirona lireta i a veure món
Ai lirona lireta i a veure món

Curiositats

Encara falten uns dies però el proper 14 de març de 2024 el Cicle Superior anirà a veure l’espectacle el Pony Menut al Teatre La Sala. Serà un gran concert! Us deixo uns quants vídeos ben divertits i un parell d’enllaços per anar fent boca.
Notícia L’INFO K
NOVA WEB EL PONY MENUT

PER UN INSTANT
Quan la mare fa el sopar,
quan no tinc amb qui jugar
jo sola m’he ensabonat
i em pentino al mirall
que penja de l’armari.

Em posaré una corona i un vestit tan llarg
que seré una princesa si tu vols ser el meu soldat;
o em posaré una cueta i un llacet al cap
i seré la rateta si tu volguessis ser el gat.

Tot per una estona, és clar.
Tot per un instant, tan tan tan llarg.

Quan els llums s’han apagat,
quan el conte s’ha acabat,
tapadeta fins al nas
veig a la paret l’ombra
d’un senyor estrafolari.

Em posaré un escafandre i cua de rap
i seré una sirena si tu em véns a veure al mar;
o em posaré unes sabates i un aire encantat
i seré ballarina si tu vols seguir-me el pas.

Tot per una estona, és clar
Tot per un instant, tan tan tan llarg.

Quan el dia s’ha llevat
el dissabte treu el cap,
asseguda al sofà
miro les fotografies
que hi ha al diari.

Em posaré una bateta i un bon pentinat
i seré perruquera si tu vols deixar-me el cap;
o em posaré una corbata i un nas ben plantat
i seré presidenta, no ho trobis escabellat.

La Tresca i la Verdesca

La Tresca i la Verdesca és un grup de música per a infants i famílies.

El grup es va iniciar fent espectacles d’animació per a públic infantil i familiar, amb cançons i danses de creació pròpia. La primera actuació va ser l’abril de 1998 amb l’espectacle Això, allò i allò altre. Després van venir Zum, A quant va la mel (2002), Històries d’aigua i al 2009 el concert teatralitzat Manquinaigües 1909 (2009), per encàrrec del Museu Agbar de les Aigües. Aquesta experiència en format de sala teatral i el vincle amb la companyia de teatre infantil Xirriquiteula Teatre els van portar a crear l’espectacle Per un instant al 2001. Posteriorment, amb el grup Teatre al Detall van presentar l’Endrapasomnis i La nena dels pardals.

El grup va editar el seu primer disc, La Tresca i la Verdesca, l’any 2004, amb la companyia discogràfica Temps Record, amb la qual ha publicat la resta de treballs, que en total són 6. Entre 2020 i 2021 van publicar diversos senzills, alguns dels quals es van incorporar als àlbums Maquinaigües i La motxilla de l’Ada. Igualment, va participar en diferents projectes discogràfics com Fora son!, Altres cançons infantils o Si vens amb mi. Homenatge a Lluís Llach.

Al llarg de la seva trajectòria ha pres part en els principals festivals de música del país com el Mercat de Música Viva de Vic, la Fira Mediterrània de Manresa o La Mostra d’Igualada, ha actuat arreu de Catalunya i ha presentat espectacles en esdeveniments com la Festa dels Súpers, la Tamborinada, la Festa de l’Aigua o la Festa del Cel de Barcelona.

El grup va quedar finalista del premi Enderrock al millor disc per a públic familiar l’any 2014, per l’àlbum L’endrapasomnis i el 2018 el grup va obtenir el premi Enderrock de la crítica al millor disc de l’any per a música familiar amb el treball La nena dels pardals, banda sonora de l’espectacle homònim que el grup va crear amb la companyia Teatre al Detall i lletres del dramaturg Jordi Palet.

Maquinaigües

D’aquí uns dies, concretament el dimarts 28 de novembre, l’alumnat de 3r i 4t veurà l’espectacle Maquinaigües del grup La Tresca i la Verdesca al Teatre La Sala. Per escalfar motors escoltarem i treballarem algunes de les cançons.

L’any 2008 la tresca rep l’encàrrec de crear un concert per a públic familiar, amb música original i que il•lustrés el funcionament de la Central Cornellà en els seus inicis, quan va començar a abastir la d’aigua la ciutat de Barcelona i la seva rodalia.

La tresca va crear un concert amb composicions fetes expressament i cosides amb una teatralització que intentava recrear com era la vida dins d’aquella central a principis del segle XX. El fil conductor era l’aigua i el seu recorregut al llarg de la central, des que era extreta amb pous de l’aqüífer del Llobregat fins que arriba a les cases de la gent.

Passats els anys, La Tresca no ha oblidat el valor i la qualitat d’aquelles cançons i, més de 10 anys després, el 2021, grup les ha enregistrades en un disc. El disc vol posar en valor part del patrimoni industrial, del segle passat als nostres dies, il.lustrar la relació històrica entre l’aigua i la humanitat, des de les finalitats energètiques a l’ús de l’aigua per a satisfer les necessitats quotidianes passant per l’abastiment d’aigua potable a la població.

Aquesta setmana de Castanyada escoltarem no una… sinó 3 cançons al BON DIA AMB MELODIA.  Seran ben diferents per ambientar-nos amb la festa de la tardor i la Castanyada. Esperem que us agradin!

Toni Xuclà

Toni Xuclà

Toni Xuclà, guitarrista i compositor ha enregistrat 10 discos en solitari, algun d’ells distribuïts a diversos països europeus on també ha fet diversos concerts.

Neix al Masnou (El Maresme) l’any 1955  i de petit aprèn música de forma autodidàctica. Amb quinze anys ja compon música per companyies de teatre aficionat. Als divuit actua en clubs de jazz amb Carles Benavent i altres músics.

Forma el seu primer grup com a solista amb Santi Arisa i Xavier Batllés i, en directe, enregistra el primer disc: «Conte del Mediterrani» amb les col·laboracions de Joan Albert Amargós i Ovidi Montllor.

Amb l’Ovidi Montllor va enregistrar tres discos: Bon vent i barca nova, 4-2-42 i Coral Romput. Va treballar amb l’Ovidi quatre anys i el va acompanyar juntament amb gran guitarrista Toti Soler.

Actualment és membre dels grups Menaix a Truà,  i del duet Toni Xuclà i Gemma Humet. Ha estat productor, entre altres, de Miquel Gil, Sopa de Cabra, Ovidi Montllor, Pau Alabajos, Gema 4, Maria Salgado i Ginesa Ortega. Toni Xuclà ha col·laborat amb Ja t’ho diré, Georges Moustaky, Tomatito, Armando Manzanero, Toti Soler, Dolo Beltran, Lidia Guevara, Gato Perez, Shuarma i Maria del Mar Bonet. Ha escrit diversos llibres de contingut musical. Ha estat director de vàries escoles de música i de la Fira Mediterrània de Manresa. El Cor de la Ciutat i altres sèries i documentals de TV3 porten música seva.

De poetes, cançonetes és una manera lúdica i divertida de sembrar la llavor de la poesia catalana als nens i nenes. A través de les cançons infantils els petits cantaran versos dels grans poetes catalans: Vicent Andrés Estellés, Enric Casasses, Miquel Martí i Pol, Pere Quart o Joana Raspall, entre altres. La música de  totes les cançons estan compostes per Toni Xuclà, i entre els intèrprets hi ha veus com les de Gemma Humet, Pemi Fortuny, Ferran Savall, Juanjo Muñoz de Gossos, Txarango, Èric Vergés d’Els Catarres, Oriol Padrós o Projecte Mut.

Juanjo Muñoz (Gossos)

Cançó de tardor

Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
que després trepitgem tots.

Ja ha marxat la calor,
vent i pluja se l’han endut,
nits més llargues, més silenci,
flaires que recordem tots.

La natura ens durà
pomes i raïm del bo,
molts bolets, també castanyes
que ens agraden molt a tots.

Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
ara anem a passejar
que això agrada a tothom.

(Lletra de Noé Rivas)

Més informació, fotos, vídeos, lletres  a  www.tonixucla.com

Més Cançons de Castanyada!

La Tardoreta és un tema a ritme de swing que parla de coses que passen a la tardor. L’autor  és del mestre i músic David Delgado “Bitter”. Com a curiositat, explicar-vos que fa més de deu anys va treballar a l’Escola Les Fonts, i en guardem un gran record. Una abraçada ben  forta David!

LA TARDORETA (Lletra i música: David Delgado “Bitter”)
Cauen les fulles, es tanquen les flors.
Cauen les fulles, ja vé la tardor.

El dia s’escurça, ja vé Sant Martí.
Marxa la calor i el fred ja és aquí.

Mengem castanyes, també panellets.
Vé la castanyera, surten els bolets.

Cauen les fulles, es tanquen les flors.
I tot es tenyeix de roig i de groc.

I per acabar, escoltarem Panellets i castanyes. És  una Cançó-recepta molt divertida del grup d’animació Infantil AMBAUKA (Abans Ambäukatunàbia)!

PANELLETS I CASTANYES
Ja és la Castanyada,
ja és la Castanyada.
Panellets i castanyes,
volem menjar.
Panellets i castanyes,
anem a cuinar!
Ens rentem les mans amb aigua i sabó
i ens lliguem bé el davantal;
al cap, un barret de cuiner.
Tots els ingredients a punt!
– I com fem els panellets?
Agafem un bol ben gros
per barrejar bé la massa;
la patata un cop bullida,
l’aixafem amb la forquilla
i mig quilo d’ametlles! Ben ratllades!
I mig quilo de sucre! A cullerades!
I ara ve la part que tots estàvem esperant:
amassar-ho bé amb les dues mans!
Barreja, barreja
tots els ingredients
No te’n deixis cap.
Barreja, barreja,
i junts menjarem
moniatos i castanyes
i els teus panellets!
Barreja, barreja
tots els grans moments,
com un gran cuiner.
Barreja, barreja
sense miraments.
Aquesta Castanyada
com ens divertirem!
Traiem de la massa petites boletes
i les vestim de pinyons;
com uns artistes del pinzell,
les pintem amb rovell d’ou.
– Només n’hi ha de pinyons?
Si vols podem fer
panellets de mil maneres:
xocolata o codonyat,
d’ametlles o de cireres.
Ja en tenim un munt! Quina gana!
I ara només falta… parar taula!
Ben posats a la safata i al forn deu minuts,
i ja sabem la recepta amb tots els ets i uts!
Barreja, barreja…”
Però mentre estàvem cantant
“Marrameu torracastanyes
a la voreta del foc”,
uns nens han trucat a casa.
Una bruixa i un fantasma,
un vampir i un esquelet
disfressats i fent ganyotes
demanaven caramels.
Avui caramels no en tenim, no ens espantes!
Però tasteu els panellets i les castanyes!
Què hi fan tants monstres cridant pel carrer?
Jo per Carnestoltes ja em disfressaré!
Barreja, barreja…”
Ens diverti…
Ens diverti…
rem!!
Bona setmana a tothom!

I molt  bona Festa de la Castanyada!!!

Sanjosex i Belda

Càntut. Cançons de tradició oral
El projecte Càntut neix l’any 2012 per recollir i difondre el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines. Compta amb tres vessants: l’arxiu, amb més d’un miler i mig de cançons amoroses, picaresques, infantils, religioses, històriques… recollides per caçadors de cançons i cantades per persones grans; el festival, que es duu a terme durant la tardor a Cassà de la Selva amb l’objectiu de fer viure aquests repertoris, i les produccions, amb projectes amb vida pròpia que enllacen la tradició oral amb l’actualitat.

El 2016, Carles Sanjosé (Sanjosex) i Carles Belda s’uneixen amb un objectiu comú: revisar les cançons de transmissió oral recollides al cançoner del Càntut. D’aquesta unió i de la coproducció de Bankrobber, en sorgeix el disc Càntut, de Belda & Sanjosex (Bankrobber, 2016), amb una dotzena de cançons que, gràcies a la col·laboració de la violinista Coloma Bertran i el multiinstrumentista Jordi Casadesús, agafen una nova dimensió, amb un peu aferrat a la tradició i l’altre a l’avantguarda. Des de la seva publicació, el disc ha rebut diversos premis i s’ha pogut sentir arreu dels Països catalans i al Shouson Theatre (HK Arts Centre) de Hong Kong, en una gira amb 50 concerts.

El 2023, Belda i Sanjosex es retroben per reviure l’espectacle als escenaris per commemorar la reedició, per primer cop en vinil, del disc original. Una reedició que s’acompanya de continguts extra, com ara una entrevista retrospectiva del projecte amb Carles Belda i Carles Sanjosé, i també una entrevista realitzada l’any 2016 per els dos artistes a Lluís Carbó Sacot de la Colla dels Tranquils d’Esclet (Cassà de la Selva).

Més informació sobre el projecte Cantut a la web: Cantut.cat

EL POMERÓ

A la vora del camí,
del camí d’anar a l’escola,
s’hi aixeca un pomeró,
que n’està tot ple de pomes…

Sota l’ombreta que hi fa
hi reposem una estona:
Pomeró, bon pomeró,
sols de veure’ns ja tremola!

No tremolis, pomeró,
que no et tocarem cap poma;
senyor mestre ens ha ensenyat
de respectar el que no és nostre
i a estimar els gentils fruiters
que alegren els cors dels homes
i els hi fan els ulls somrients
i els hi fan la boca dolça!

La cançó original és dels voltants de l’any 1905, amb text de Francesc Sitjà i Pineda (Barcelona 1880 – 1940) i música de la compositora i pedagoga Narcisa Freixas i Cruells (Sabadell 1859 – Barcelona 1926). Enllaç al cançoner original.

Curiositats
Aquesta cançó va formar part de les propostes coreogràfiques del projecte Fem Dansa 2021.
La van ballar l’alumnat que actualment fa 4t quan anaven al Cicle Inicial. Dedicada especialment a ells i elles. Bona setmana!

Nom de l’informant: Salvador Company i Juliol
Data i lloc de naixement: 14/01/1945
Municipi de residència: El Far d’Empordà

On, com i de qui la va aprendre: La va aprendre a l’escola. Li va ensenyar un mestre de La Salle de Figueres.

Ferran Gallart

Ferran Gallart, líder i cantant dels Strombers, va morir el passat dijous 21 de setembre als 50 anys a causa d’una malaltia. El vocalista no va poder superar un càncer, tal i com va explicar el grup en un post publicat a les seves xarxes. “El Ferran ha sigut l’ànima dels Strombers que tant i tant ha fet gaudir a més d’una generació en nombroses festes arreu del país, desprenent sempre bona energia”, el comunicat oficial.  El passat mes de juliol, i en plena gira, la banda de Cardona ja va anunciar que suspenien els concerts d’estiu per motius personals i de salut del cantant.

Tot i dedicar-se en gran part a l’activitat amb el grup, va ser freqüent que Gallart, natural de Santpedor, fes col·laboracions amb altres bandes i solistes. També va explorar la seva faceta creativa l’any 2022, quan va publicar un llibre infantil amb contes i cançons per anar a dormir sota el títol Gira la lluna, amb il·lustracions d’Anna Grimal. Un recull que, a més, també té la seva versió musicada.

Strombers

Camina Camina
Aquesta setmana escoltarem un tema ben optimista creat l’any 2020 (recordeu que era l’any de la pandèmia) per Strombers amb la col·laboració del gran músic i cantant Joan Rovira. Esperem que us agradi!

Camina
Camina, camina,
camina, camina

Uooo, uoo, uoo, uoo

Ja no dono importància a les pedres del camí
i no vull tornar a caure
avui m’aixeco igual que ahir

Un nou dia m’espera
no hi ha fronteres
tu somriu
i creu en el teu jo

Batega, batega el teu cor
i escolta el so de la llum del sol
i podràs sentir l’escalfor
dels que són a prop

Camina, camina sota el sol
Camina, camina,
Camina sense por, camina

Uooo, uoo, uoo, uoo

Cada pas em connecta
a les arrels d’aquest camí
ara sento la màgia
de tot el que ha de venir

Un nou dia m’espera
no hi ha fronteres
tu somriu
i creu en el teu jo

Batega, batega el teu cor
i escolta el so de la llum del sol
i podràs sentir l’escalfor dels que són a prop

Camina, camina sota el sol
Camina, camina,
Camina sense por, camina

I ara donem la mà
a aquests que hi serem també demà
i aquells que no hi són presents
inventen un altre preciós cel rogent
i et diuen…

Camina, camina sota el sol
Camina, camina,
Camina sense por, camina

Uooo, uoo, uoo, uoo

Curiositats
Strombers tenen una cançó dedicada al mon dels Castells. Es tracta d’un ska rock amb gralles molt festiu titulat: “Tocant el cel amb la mà“. Si no heu vist el vídeoclip, que ja té més de 10 anys, aquí el teniu:

Del gran Joan Rovira, com a curiositat comparteixo un vídeo espectacular que va enregistrar ell sol tocant en directe diversos instruments el tema “Englishman in New York“. Una passada!

Aquesta setmana tenim una proposta de’n Francesc, el mestre d’anglès de la nostra escola.
Ens ha demanat una versió del grup Zetak de la coneguda cançó de Blaumut titulada “Pa amb oli i sal”.

Zetak i Suu

La formació basca Zetak, liderada pel navarrès Pello Reparaz, va publicar el passat mes de maig una versió en català. Tenaços defensors de l’euskera i de les llengües cooficials de la península Ibèrica, s’han llançat amb la icònica cançó del grup català Blaumut.

Zetak s’atreveixen a cantar completament la cançó en català al costat de la Suu, amb qui combina de manera excepcional. En aquest ‘Pa amb oli i sal’,

Aquest ‘Pa amb Oli i Sal’ que escoltarem aquesta setmana, ha mudat la pell, s’ha vestit a l’estudi del Pello Reparaz i els seus, i n’ha sortit ballant a ritme de l’electrònica que caracteritza aquesta formació basca. De fet, des del seu segell apunten: “Afegint un toc d’electrònica universal, al costat de la dolçor de la Suu, tot plegat lligat pels xiulets tan característics de la versió original, i es ret homenatge als sons tradicionals del País Basc, com la txalaparta. La nova versió de ‘Pa amb Oli i Sal’ arriba plena de frescor i nostàlgia a parts iguals, a més a més, acompanyada d’un videoclip dirigit pel Mario Lezaun”.

Els catalans Blaumut s’han mostrat d’allò més agraïts pel gest que ha fet Zetak i la nova versió d’una de les cançons més icònica de la formació. Paral·lament, aquesta nova versió ha arribat tot coincidint amb el desè aniversari dels catalans i que celebren amb una gira de concerts.

Blaumut
Vassil Lambrinov i Xavi de la Iglesia van començar el 2003 a fer gravacions casolanes, provant i experimentant amb diverses sonoritats.Des de 2009 el grup ja va actuar en petits escenaris per Barcelona.

L’any 2011 van firmar contracte discogràfic amb Picap, i el setembre de l’any següent van publicar el seu primer àlbum, que portava per títol El turista. El seu primer gran èxit va ser «PA AMB OLI I SAL», i també la cançó «El turista» va arribar a una gran audiència i va reflectir «aquesta manera de fer del nou grup: tranquil·la i optimista». Un altre gran tema d’aquest primer disc va ser BICICLETES.

El setembre de 2013 foren guardonats amb el Premi Cerverí de lletres per a cançó per la seva versió musical del poema I beg your pardon, de Salvador Espriu.

El segon àlbum del grup va aparèixer el 2015, sota el títol El primer arbre del bosc. Aquesta vegada el primer senzill va ser la cançó del mateix nom.Com complement a l’àlbum el grup va produir el EP El segon arbre del bosc, incloent la cançó «Simplement» i quatre versions acústiques de cançons de l’àlbum.

El 2017 Blaumut va tornar amb l’àlbum Equilibri, on els elements electrònics dins l’arranjament van ser més significatius. Va produir videoclips oficials per a les cançons «Vint-i-un botons» i «Equilibri».

L’àlbum 0001 es va publicar el febrer de 2020, però la crisi de la COVID-19 es va endur tots els desitjos de l’àlbum. Tancat a casa, el quintet va decidir posar-se a fer cançons a distància amb l’energia projectada perquè poguessin florir en directe. Olímpica i primavera (U98 Music, 2022) és el seu cinquè àlbum d’estudi, un treball enèrgic i somiador que acompanya el grup un cop superada la primera dècada.

PA AMB OLI I SAL
Fes una foto del terrat
Que des d’aquí es pot veure Mart
La roba estesa, el meu agost
Un camp d’espigues i cargols
Esperarem que passi el fred
I sota l’arbre parlarem de tot
Un bioritme elemental
Un mar d’antenes i animals
Els astronautes volen baix
Els núvols passen com qui no diu res
Amb les butxaques a les mans
Caminarem els passos d’altres peus
Esmorzarem pa amb oli i sal
Ho vestirem amb unes copes de vi
Deixant de banda la ciutat
La tarda és llarga, i portser més, molt més, la nit
Un altre lloc, un altre temps
On parlarem amb altres déus
El meu secret subtitulat
Camins d’arròs, camins de blat
Esperarem que baixi el sol
I sota l’arbre parlarem del temps
Un bioritme elemental
Un tros de vida artificial
Els astronautes volen baix
Els núvols passen com qui no diu res
Amb les butxaques a les mans
Caminarem els passos d’altres peus
Esmorzarem pa amb oli i sal
Ho vestirem amb unes copes de vi
Deixant de banda la ciutat
La tarda és llarga, i portser més, molt més, la nit

Conte que inspira l’espectacle

El proper 16 de juny de 2023 al Teatre La Sala (Argentona) tindrà lloc el gran concert 4Cordes Ubuntú.
Musicalment estarà protagonitzat per l’alumnat de 5è, 4t i 3r que cantarà i tocarà el violí i el violoncel. Alguns nois i noies de 6è també participaran en la part escènica. En total hi haurà més de 100 alumnes a l’escenari!

A més comptarem amb una banda formada per:

Violí: Claudia Garcia-Albea
Viola: Toni Corrales
Piano: Roc Sala
Guitarra: Xavier Dangla
Bateria: Aleix Burgués

Direcció musical: Mariona Ustrell

Aquí teniu els vídeos per poder gaudir de les diferents cançons:

ESTIMO LA TERRA

GRÀCIES NATURA

JUNTS

CASA MEVA

COM UN TRESOR

TRIBU ERREKA

Curiositats
Una de les parts instrumentals de l’espectacle va ser creada per l’alumnat de 5è. Vam enregistrar totes les creacions i d’aquestes en va sortir la obra definitiva.

L’any 2019 el projecte 4CORDES va celebrar 10 anys i es va dur a terme un gran concert especial titulat UBUNTÚ. Un espectacle creat per l’ocasió. En aquest concert van participar totes les escoles del 4Cordes i Les Fonts també hi vam ser. No us perdeu el video:

Just fa un mes els nens i nenes de 4t van realitzar la seva estada al CdA Pau Casals (El Vendrell); concretament el 3, 4 i 5 de maig de 2023. Una de les activitats que van realitzar va ser  l’enregistrament d’una cançó. Enguany ha estat un tema molt bonic, una rumbeta amb una lletra ben emotiva titulada “La Nena“. Els autors són un grup jove de Castellar del Vallès anomenat “Lòxias“.

Gravació i mescla per Simón Sánchez (@simonchez) i i Oriol Brunet (@azulazul__)
Videoclip per De Cara Films (@decara.films) / Portada per Gina Rocher (@ginarocher.art)

Gravació i edició àudio: David Melgar / Gravació i edició vídeo: Xavier Dangla

LA NENA
Lletra i música: Lòxias (2022)

A la nena que porto dins meu vull dir-li ara,
que no tingui pas pressa per créixer, encara.
Que el temps passa volant,
i malgrat no es pot parar amb les mans,
val la pena aturar-se i respirar.

A la nena que porto tan dins he d’explicar-li,
que això de viure aprenent no és gens fàcil.
Que si un dia et lleves i de cop tot és diferent,
aferra’t a allò que et recorda qui és la teva gent.

Que el temps passa volant,
I malgrat no es pot parar amb les mans,
val la pena aturar-se i respirar.

SOLO VIOLÍ

A la nena que porto tan dins he d’explicar-li,
si marxen molt lluny tard o d’hora podràs retrobar-t’hi.
I enyora, entén i comprèn que estimar és això,
fer arrels fins que aparegui la flor.

Que el temps passa volant,
I malgrat no es pot parar amb les mans,
val la pena aturar-se i respirar. (x6)

Què significa la lletra? Té a veure amb aquest “arbre de la vida”? Perquè?

A més van realitzar un treball sobre com una portada ha de representar el contingut musical d’un tema. Mireu quins van ser els resultats!

No us perdeu el vídeo resum de l’estada al Camp d’Aprenentatge d’enguany:

Més informació, lletra, acords i base instrumental al web del CdA Pau Casals.