MAQUINAIGÜES – LA TRESCA I LA VERDESCA

La Tresca i la Verdesca

La Tresca i la Verdesca és un grup de música per a infants i famílies.

El grup es va iniciar fent espectacles d’animació per a públic infantil i familiar, amb cançons i danses de creació pròpia. La primera actuació va ser l’abril de 1998 amb l’espectacle Això, allò i allò altre. Després van venir Zum, A quant va la mel (2002), Històries d’aigua i al 2009 el concert teatralitzat Manquinaigües 1909 (2009), per encàrrec del Museu Agbar de les Aigües. Aquesta experiència en format de sala teatral i el vincle amb la companyia de teatre infantil Xirriquiteula Teatre els van portar a crear l’espectacle Per un instant al 2001. Posteriorment, amb el grup Teatre al Detall van presentar l’Endrapasomnis i La nena dels pardals.

El grup va editar el seu primer disc, La Tresca i la Verdesca, l’any 2004, amb la companyia discogràfica Temps Record, amb la qual ha publicat la resta de treballs, que en total són 6. Entre 2020 i 2021 van publicar diversos senzills, alguns dels quals es van incorporar als àlbums Maquinaigües i La motxilla de l’Ada. Igualment, va participar en diferents projectes discogràfics com Fora son!, Altres cançons infantils o Si vens amb mi. Homenatge a Lluís Llach.

Al llarg de la seva trajectòria ha pres part en els principals festivals de música del país com el Mercat de Música Viva de Vic, la Fira Mediterrània de Manresa o La Mostra d’Igualada, ha actuat arreu de Catalunya i ha presentat espectacles en esdeveniments com la Festa dels Súpers, la Tamborinada, la Festa de l’Aigua o la Festa del Cel de Barcelona.

El grup va quedar finalista del premi Enderrock al millor disc per a públic familiar l’any 2014, per l’àlbum L’endrapasomnis i el 2018 el grup va obtenir el premi Enderrock de la crítica al millor disc de l’any per a música familiar amb el treball La nena dels pardals, banda sonora de l’espectacle homònim que el grup va crear amb la companyia Teatre al Detall i lletres del dramaturg Jordi Palet.

Maquinaigües

D’aquí uns dies, concretament el dimarts 28 de novembre, l’alumnat de 3r i 4t veurà l’espectacle Maquinaigües del grup La Tresca i la Verdesca al Teatre La Sala. Per escalfar motors escoltarem i treballarem algunes de les cançons.

L’any 2008 la tresca rep l’encàrrec de crear un concert per a públic familiar, amb música original i que il•lustrés el funcionament de la Central Cornellà en els seus inicis, quan va començar a abastir la d’aigua la ciutat de Barcelona i la seva rodalia.

La tresca va crear un concert amb composicions fetes expressament i cosides amb una teatralització que intentava recrear com era la vida dins d’aquella central a principis del segle XX. El fil conductor era l’aigua i el seu recorregut al llarg de la central, des que era extreta amb pous de l’aqüífer del Llobregat fins que arriba a les cases de la gent.

Passats els anys, La Tresca no ha oblidat el valor i la qualitat d’aquelles cançons i, més de 10 anys després, el 2021, grup les ha enregistrades en un disc. El disc vol posar en valor part del patrimoni industrial, del segle passat als nostres dies, il.lustrar la relació històrica entre l’aigua i la humanitat, des de les finalitats energètiques a l’ús de l’aigua per a satisfer les necessitats quotidianes passant per l’abastiment d’aigua potable a la població.

Pou

No es pot dir que tinguem la sort de cara
per més profund que fem aquest forat,
fins que no veurem brollar l’aigua
llavors quan se’ns emporti el fang.
No es pot dir que la vida ens planti cara
encara que ara ens costi respirar,
tenim el pa i el cos que aguanta
demà la feina per tornar.
Que el grinyol
que la màquina humana fa
no ens perdi i ens desperti
no es trenqui i ens empenyi
a anar endavant, perforant…
No es pot dir que ara ens manqui la bufada
la queixa de la terra i el trepant,
la percussió més subterrània
l’esquena torta del company.
No es pot dir que la mort ens sigui rara
aquí tampoc l’atzar passa de llarg,
tornem com cada dia a casa
més o menys els que hem començat.


Aqüífer
On viu l’aigua, misteriosa?
Sento el seu dring.
Amagada entre roques l’aigua viu aquí.
On viu l’aigua, viatgera?
On té els seus camins?
És la pluja qui la porta i ara viu aquí.
Crida a l’aigua, que la busco.
Sento que és amb mi,
S’ha filtrat entre la sorra
L’aigua viu aquí.
On és l’aigua, necessària si hem de viure aquí?
L’hem trobat just aquí sota. La farem sortir.

disc-maquinaigues-1525x800px

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *