.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

Josep Thió

Josep Thió

(Barcelona, 1965) va ser durant quinze anys guitarrista i compositor del grup de rock Sopa de Cabra, amb qui va gravar un total de dotze treballs. Un cop dissolta la banda va iniciar un camí en solitari, que fins ara s’ha traduït en tres discos d’estil més tranquil i pop: Els teus cels (2008), 5.000 nits (2006) i Avui és demà (2004). Fa poc Sopa de Cabra han fet una petita però exitosa gira de cel·lebració i ara mateix el futur de la banda està més obert que mai. No sabem què passarà però està clar que Thió té una gran facilitat per composat precioses melodies pop com ho demostra en aquesta cançó.

Quan somrius
Cançó inclosa en el recopilatori de nadales Altres cançons de Nadal I editat l’any 2000 per la discogràfica Música Global. Aquest tema va ser el single del disc i va ser interpretat per algunes de les veus més conegudes de l’escena del pop rock en català com poden ser Gerard Quintana, Cris Juanico, Lax’ n’ Busto, Marc Parrot, Gossos, Quimi Portet, Beth, Shuarma, Miqui Puig i altres. El disc va ser un èxit total i al cap de dos anys van editar Altres cançons de Nadal II. Fins al moment ja porten editats quatre recopilatoris amb un nivell de qualitat força alt. Quan somrius és una cançó d’amor que  de ben segur  ens arribarà a tots a dins el cor.

Bones Festes i bona música a tots!

Ara que la nit s’ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fed du tants records

Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tant fort
Avui que no em fa falta veure’t, ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat

És Nadal al meu cor
Quan somrius content de veure’m
Quan la nit és fa més freda
Quan t’abraces al meu cos
I les llums de colors
M’il•luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor

És el buit que deixes quan t’aixeques
És el buit que és fa a casa quan no hi ha ningú
Són petits detalls tot el que hem queda
Com queda al jersei un cabell larg

Vas dir que mai més tornaries
El temps pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat

És Nadal al teu cor
Quant somric content de veure’t
Quan la nit es fa més neta
Quan m’abraço al teu cos
I les llums de colors
M’il•luminen nit i dia
Les encén el teu somriure
Quan et parlo amb el cor

Sopa de Cabra
Grup de rock nascut a Girona l’any 1986. Format per Gerard Quintana (veu), Joan “Ninyín” Cardona i Josep Thió (guitarres) Francesc “Cuco” Lisic (baix) i Pep Bosch (bateria). Jaume “Peck” Soler (guitarra) i Eduard Font (teclats) s’incorporen el 97 i 99.
Despres d’uns anys de concerts van enregistrar el seu primer disc Sopa de cabra (1989).
Al cap de poc temps van enregistrar el seu segon àlbum La roda (1989).
En aquesta època, esclata el boom del rock en català i es comencen promocionar a Barcelona, tot i que fa bastant que són populars entre els joves de tot Catalunya.
L’any 1991 van fer dos concerts importants: un al Palau Sant Jordi amb els Pets, Sau i Sangtraït davant de 22.000 persones i un altre a la sala Zeleste que es va editar en cd.
Graven un disc en castellà anomenat Mundo infierno, però ven poc i els critiquen.
Comença una etapa de lenta recuperació amb Al.lucinosi, Sss i La nit dels anys.
En els últims anys retroben l’èxit amb el públic i la crítica amb un estil més pop.
Recentment han fet una mini gira per conmemorar el 25è aniversari de la banda.

Camins
Cançó que pertany al seu disc de comiat Plou i fa sol de 2001. Aquest disc va ser l’ultim gravat a un estudi i el van enregistrar quan ja havien decidit separar-se.
És per això que la lletra parla d’uns camins que representen la vida.
Finalment diversos components de Sopa van començar diversos projectes musicals. Josep Thió en solitari, Gerard Quintana també en solitari, Eduard Font a Lax’ n’ Busto, Cuco i Peck en la banda Kabul Babà. El futur és incert, ara que s’han tornat a reunir, havent tocat amb bones vibracions i fent un grapat de calers, qui sap si continuaran junts?

Gaudiu de la cançó i recordeu…
“Mai no és massa tard per tornar a començar”.

 

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/79foFSDoOxY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 

 

 

Camins, que ara s’esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi son
Van deixar-ho tot el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes
Ara som dos fills del Sol en aquest desert
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja son nous
No es senzill saber cap on has de marxar,
pren la direccio del teu cor
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s’esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja son nous

Aquest cap de setmana el Club Súper3, el club infantil més gran d’Europa, ha celebrat la Festa dels súpers. Aquesta ha estat una edició especial ja que el club que va començar l’11 de febrer de 1991, ha fet 20 anys.

La cançó Uh oh no tinc por! interpretada per la Lila és la solució per derrotar els fantasmes i les malvades intencions del Sr. Pla. A continuació una fitxa per conèixer una mica més a la Lila.

Lila
Representa: La fotògrafa i l’artista
Sèrie d’origen: “Jungles misterioses”
Objecte màgic: Càmera fotogràfica
Presenta al Super3: Cultura i art
Mascota: La Mildred,la seva aranya
Actriu: Ester Vázquez Burgés
Descripció: La Lila és la fotògrafa que acompanya al seu pare, en Pau, i diu que ningú no l’entén. També té una aranya que es diu Mildred i un xicot fantasma, en Desmond. Vesteix de lila. La seva càmera de fotos fa les fotos tal com ella veu les coses: diferents.Té un estil gòtic.

A les dotze de la nit, quan hi ha lluna plena,
penso que és un bon moment per fer una gran festa.
Les pel·lícules de por a mi em diverteixen.
El misteri no existeix quan em descobreixes!
Sempre tinc curiositat per l’obscuritat.

Estic sola en la foscor i res no m’espanta.
Ho aprofito per pensar, per imaginar-me
laberints a on aniré a buscar els meus somnis.
Tard o d’hora els trobaré, perquè no hi ha res
que a mi em sembli aterridor. Uh, oh! No tinc por.

Les llegendes i els enganys són les estratègies
perquè et sembli fosc i estrany el que no coneixes.
Jo investigo el que no sé. Faig marxar el fum negre.
Si feu llum allà on és fosc, veureu els colors.
Heu de dir-vos, com faig jo: “Uh, oh! No tinc por!”.

No tinc por de res.
Ser valenta és molt millor que tenir força.
Sé que he de lluitar
per no deixar escapar tot el que la vida em porta.

Ni del fred ni la calor, uh, oh, no tinc por!
Ni del fum ni la foscor, uh, oh, no tinc por!
Ni de monstres ni de llops, uh, oh, no tinc por!

Uh, oh, no tinc por! Uh, oh, no tinc por!
Uh, oh, no tinc por! Uh, oh, no tinc por!

No tinc por de res.
Ser valenta és molt millor que tenir força.
Sé que he de lluitar
per no deixar escapar tot el que la vida em porta.

Uh, oh! Uh, oh! Uh, oh, no tinc por!

 

 

Teràpia de shock

Grup de rock format per 4 joves d’Olot: Ferran Massergú “Massa” a la veu, Jaume Sucarrats “Suka” a la guitarra, Albert Parés al baix, i Gerard López a la bateria.

El grup començà l’estiu de 2006 amb en Massa i en Suka composant algunes melodies que es convertirien en cançons com Carla o Sense tu. En Gerard es va incorporar al grup quan només tenia 13 anys i finalment va completar la banda el baixista Albert.

Malgrat la seva joventut, ja en els seus primers concerts hi anava un bon nombre d’amics i fans que cantaven les cançons, seguien el grup i els hi donaven recolzament.

L’any 2008 van guanyar el premi Enderrock en la categoria de millor grup revelació.

Fins al moment han editat tres àlbums: Teràpia de shock (2007) Escapa’t amb mi (2008) i Tota la nit (2010). Certament, tenen una carrera musical molt prometedora.

Sense Tu

Cançó inclosa en el seu segon disc Escapa’t amb mi de 2008. Al cap d’un temps la cançó seria escollida com a un dels temes principals de la banda sonora de la minisèrie Polseres Vermelles escrita per Albert Espinosa i dirigida per Pau Freixas.

La lletra, com molts sabeu, evoca els sentiments d’algú que perd una persona estimada i la música que comença suau va creixent d’intensitat. Dedicada a tots els seguidors de Polseres, de Teràpia de shock i del rock fet en català. També a tots els alumnes de 6è que aviat ens deixaran per anar a l’institut i que des d’ahir estan de viatge a  Granada. Gaudiu-la!

Més info a http://www.terapiadeshock.com/

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/x_Zd3KoEtRk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Shcxt8qAGK4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/AEEEU7dA5is" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/iOQeH38a2Mo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/gv0lz-n1TD4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Manel

Manel són un grup de Barcelona format fa pocs anys per en Guillem Gisbert, en Martí Maymó, el Roger Padilla i l’Arnau Vallvé. La seva carrera va començar a funcionar quan van guanyar un premi al concurs Sona9 en l’edició del 2007. El boca-orella els va fer pujar com un pastís a dins del forn, i van començar a sonar per la ràdio, aparicions televisives i a fer concerts per tot arreu. El seu primer disc, titulat Els millors professors europeus va ser molt ben rebut per la crítica i el públic en general. Fa poc han editat el seu segon i molt esperat àlbum. Manel segueixen construint cançons amb lletres força particulars, sense posar-se límits en la paleta d’instruments, que comprèn tant una secció de vents, com un quartet de cordes, passant per ukeleles, bases electròniques, banjos, etc

Aniversari

Cançó que pertany al seu segon disc editat per Warner aquest 2011 i titulat “10 Milles per veure una bona armadura”. Es tracta d’un dels discs més venuts i més escoltats a Spotify, a tota la península, aquestes darreres setmanes. La cançó és una proposta d’en Quim (tutor de 1r) però amb el seu permís, m’agradaria dedicar-la també a la Roser (tutora de 6è) ja que ahir diumenge, va ser el seu aniversari. Moltes felicitats i a gaudir amb Manel!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1jkNHjPrX8M" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/a3SyT4wJUZI" width="425" height="350" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ovqBzzAPMLw" width="425" height="350" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ovqBzzAPMLw" width="425" height="350" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ovqBzzAPMLw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

L’Enric Palomar, nascut a Badalona l’any 1964, és un compositor que estudià en el conservatori de Barcelona i amplià la seva formació amb Benet Casablancas i Joan Albert Amargós. Ha composat nombroses obres de cambra i diverses òperes. Ha fet de compositor, arranjador i director musical en nombrosos projectes de música jazz i també en el flamenc.
En Màrius Serra, nascut a Barcelona l’any 1963 estudià Filologia Anglesa a la Universitat de Barcelona. Després de treballar en una sabateria i de fer de teclista en diversos grups de rock, als vint-i-quatre anys va començar a publicar diversos tipus de gèneres literaris: narracions, novel•les, traduccions, articles de ludolingüística i mots encreuats, entre altres.
Beceroles Com segurament ja sabeu, les classes de 5è Itàlia i Noruega porten gairebé tot el curs aprenent i assajant aquesta cantata organitzada per L’Auditori. El concert final serà el diumenge 29 a les 18h al Teatre Monumental de Mataró. Participar en aquest espectable serà la culminació d’un intens treball i una gran experiència, inoblidable i enriquidora per a tots. Comença el compte enrere…

Josep Thió

Josep Thió (Barcelona, 1965) va ser durant quinze anys guitarrista i compositor del grup de rock Sopa de Cabra, amb qui va gravar un total de dotze treballs. Un cop dissolta la banda va iniciar un camí en solitari, que fins ara s’ha traduït en tres discos d’estil més tranquil i pop: Els teus cels (2008), 5.000 nits (2006) i Avui és demà (2004).

És un desig

Cançó inclosa en el disc Altres Cançons de Nadal 4 editat l’any 2007. En aquest cd els grans i petits s’uneixen per interpretar cançons de nadal. Els músics que la interpreten són Mazoni, Shuarma, Sanjosex, Gerard Quintana, Natxo Tarrés (Gossos), Josep Thió, Jofre Bardagí, Miquel Abras, Cris Juanico, Xavi Ciurans (Gertrudis), Joan Masdeu (Whiskin’s) i Beth. Els nens i nenes són alumnes de cant coral de l’Aula Musical de Girona. Junts ens desitgen coses tan importants com:

“QUE CADA NIT SIGUI LA NIT MÉS BELLA

QUE AQUEST ANY NOU  PORTI PAU A TOT EL MÓN

QUE CADA NEN NEIXI SOTA UNA ESTRELLA

ES UN DESIG I EL VOLEM PER TOTHOM...”

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/XUjN0JDtBWw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Com cada any al desembre

ens acosta el nadal

i amb uns passos de llebre

arribem a cap d’any

I tindras nova agenda

i potser faràs balanç

i et proposaras per l’any que arriba

ser millor que abans

I quan toquin les dotze campanades

potser t’haurà quedat algun raïm

serà que amb cada grà que et queda a taula

es mor un desig

QUE CADA NIT

SIGUI LA NIT MÉS BELLA

QUE AQUEST ANY NOU

PORTI PAU A TOT EL MÓN

QUE CADA NEN NEIXI SOTA UNA ESTRELLA

ES UN DESIG

I EL VOLEM PER TOTHOM…

Llargues nits de desembre

preferint els portals

A la negra nit hi ha la promesa

de la llum que vindra

I  quan toquin les dotze campanades

encara ens quedarà tota la nit

que cada nou viatge es comença

molt abans de sortir

QUE CADA NIT

SIGUI LA NIT MÉS BELLA

QUE AQUEST ANY NOU

PORTI PAU A TOT EL MÓN

QUE CADA NEN

NEIXI SOTA UNA ESTRELLA

ES UN DESIG

I EL VOLEM PER TOTHOM…

ES UN DESIG

I EL VOLEM PER TOTHOM…

Lluís Llach i Grande
Nascut a Girona, 7 de maig de1948 és un músic i cantautor català que va pertànyer al grup dels Setze Jutges i que es pot considerar com un dels capdavanters de la Nova Cançó. Com a artista engatjat, ha estat un referent, no solament musical, sinó també intel•lectual de tres generacions. La seva cançó més popular i més compromesa ha estat L’Estaca composta l’any 1968. Per les diferents prohibicions que li van fer per poder interpretar les seves cançons durant la dictadura franquista, va haver d’exiliar-se durant un temps a París. Desprès de més de 30 àlbums editats i una llarga carrera, el 2007 es retirà oficialment dels escenaris.

Viatge a Itaca
El 1975, Llach volia trencar amb la fórmula de cançó típica de cantautor que l’havia convertit en un dels puntals de la Nova Cançó. Biel Mesquida li va recomanar llegir els poemes de Konstantinos Kavafis. La lectura impacta Llach, que es disposa a preparar el que acabarà sent una suite de 15 minuts, el “Viatge a Ítaca”. Gravat amb la col•laboració de Manel Camp, teclista del grup de jazz simfònic Fusioon, “Viatge a Ítaca” és una aventura musical que acabarà venent milers de discos i convertint-se en un fenomen. Dedicada a la Júlia S. de 5è. que lia agrada molt Espero que us agradi!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/WGaK3erqudg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/jMEKq442FXI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Més infpormació a www.lluisllach.cat

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Pot ser que La increïble història de Carles Carolina no us soni gaire. En realitat estem parlant de Ramon Garriga un dels components de la formació Cabo San Roque, banda de Barcelona especialitzada en fer sonar músiques sorprenents a base d’instruments manufacturats i reciclats. Garriga, però, deixa de banda aquestes sonoritats per llençar-se de ple cap al pop-rock, i cantar coses com les que explica en aquesta cançó, “A peu pla”, primer clip del disc “Ensaladilla”.

Sabeu quina és la increïble història de Carles Carolina?
Diu una llegenda urbana que una vegada va naufragar un vaixell i que només se’n van salvar un tal Carles Carolina i el més petit dels seus fills, encara en edat de lactància. En una illa deserta i sense que el nen acceptés cap aliment, el cos de Carolina va ser capaç de generar la llet que l’infant necessitava…

Garriga va agafar aquesta història i li va donar nom al seu grup per transmetre la idea que voler és poder.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/SFFMB9xKCzE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

A peu pla

Avui ja no tinc més temps,
he quedat per fer un tallat i tinc anglès.
Però seré al Pla cap a la set,
veient com cau un dia més, jornal complert.

No sé d’on vinc però sé on estic:
sol i perdut la Penedès.

Ei Jon! Aquí Ramon!
Vull que m’expliquis com puc ser
el millor raper del món.
Ei Jon!

Qui dia passa any empeny,
sort en tenim de la collita del Montseny

Ja sé d’on vinc per això t’escric:
alcohol amb suc i un bon parquet.

Ei Jon! Aquí Ramon!
Vull que m’expliquis com puc ser
el millor Ramon del món.
Ei Jon!