DEPT.

Dept.

Grup musical català que neix l’estiu de 1999 a Manresa com a resultat del contacte musical entre el prolífic David Rosell, dels Brams i més endavant de Mesclat, i antics components de Lapsus: Txero (teclats), Pere (baixista) i Gabi (bateria). El seu estil barreja temes amb melodies pop, rock contundent i una mica d’electrònica.
L’any 2001 van editar el seu primer treball i anomenat estació zero. Una d’aquestes primeres cançons va ser utilitzada per la Generalitat en un anunci pels joves.
Fins al moment han editat cinc discs i mica en mica van guanyat popularitat.
Actualment han acabat la gira del seu disc Control i aquests dies estan gravant un nou àlbum, el setè, als estudis de gravació de Can Pardaler a Taradell, una masia propietat del líder dels DEPT. David Rossell.

Navegant pel món

Cançó que pertany a l’últim CD+DVD del grup anomenat Control (2011).
La lletra parla de la inquietud de qui viatja per créixer com a persona. Viatjar per descobrir noves maneres d’entendre el món, buscar motivacions personals, no tancar-nos en els nostres problemes, agafar aire i proposar-se objectius vitals que valguin la pena. Esforçar-se, intentar les coses, ser perseverants i constants. Tota una filosofia de vida!

Aquesta setmana és una proposta meva i espero que us agradi, segur que no us la  podreu treure del cap.  No us talleu, escriviu els vostres comentaris i demaneu cançons. Bona setmana!

Tot navegant pel món
omplo d’aire el cos
i la força torna una vegada més.

Sóc cercador de llocs,
emigrant de tot,
ànima que vola enmig de sensacions.

Vull imatges sempre diferents,
que canviïn els elements,
trobar-me dins un no res i veure el temps
com passa molt més lentament,
assaborint eternament
el món que hi ha al darrera.

Vull conèixer tots els grans secrets
que amaguen llocs i tanta gent,
percebre les olors d’ambient i sentir el vent
empènyer una mica més
les ganes de seguir creixent, voltant, obrint la ment.

Vull recórrer noves direccions,
poder arribar encara més lluny
i obrir tot el meu cor a un món d’emocions
que omplin el meu cos d’allò
que ara és desconegut, distant, incomprensible.

Vull fer renéixer el meu foc,
respirar molt més aprop
de tot el què no he vist avui però sé que hi ha
ben amagat per algun lloc,
que no deixaré de buscar,
voltant i obrint la ment.

Per acabar us deixo amb una interessant ressenya  de Roger Palà apareguda a la Revista Enderrock:

Marc Parrot
Marc Parrot va començar cantant en castellà amb el grup Regreso a las minas, amb qui va publicar un disc. Ben aviat, però, va començar la seva carrera en solitari, i va començar a editar discos, en castellà, per la Warner Music. Encara que va publicar-hi dos àlbums, la fama li va arribar primer al seu alter ego, el personatge musical d’El Chaval de la Peca, un cantant recuperador d’èxits antics que participava als programes d’Andreu Buenafuente. L’èxit d’el Chaval va fer que no veiés la llum el seu tercer àlbum en solitari (Cocinero), i no va tornar a publicar res fins el 2001.

El 2005 va decidir donar un nou rumb a la seva carrera i va començar a cantar professionalment en català. Mentider i Interferència van tenir un cert èxit, i es va centrar en actuacions i gires per Catalunya. Col•laborador de TV3 en diversos aspectes musicals (n’ha compost diverses sintonies i moltes de les cançons del Club Super 3), durant la temporada 2008-2009 va ser l’encarregat del programa Casal Rock.

Marc Parrot, que ha estat productor de molts grups, té el seu propi estudi de gravació a Sant Quirze Safaja, anomenat “Grabaciones Silvestres”. L’últim disc d’estudi és un treball en què fa un homenatge a la nova cançó catalana, anomenat “50 anys de la nova cançó”.

Marc Parrot presenta un nou treball discogràfic Començar pel final. Un àlbum que es nodreix de l’espectacle Ombres de plata on es projecten una sel.lecció de pel.lícules del director de cinema mut Segundo de Chomón amb música original en directe.

Mérs informació a www.marcparrot.com
El seu estudi de gravació http://www.grabacionessilvestres.com/

El millor dels estius
El millor dels estius és una canço interpretada per la Pati Pla, la neboda del malvat Senyor Pla.
Malgrat la situació de crisi que viu el mercat discogràfic, el Club Super3 de Televisió de Catalunya va aconseguir un Disc d’Or amb aquest álbum, un treball on el músic Marc Parrot va ser el director de producció discogràfic i també l’autor de les lletres i les músiques.

VIDEOCLIP EL MILLOR DELS ESTIUS TV3 A LA CARTA

A través del balcó,
entre terrats i teulades,
puc veure un esquitx de blau marí
que em porta records

de les nits sense son,
estirats a la platja,
morint-me de ganes de robar-te
un petó.

I si tanco els ulls
sóc un vaixell que va sobrevolant
per damunt de fums i antenes,
llest per aterrar.

I els dies passen lents, però puc esperar
que arribi ja el bon temps i poder canviar
semàfors per estrelles
i cares llargues per somriures al sol.

I encara que no ho sembli, sé que arribaran
els dies on tot sembla de color de mar.
La foto que vaig fer-te em diu,
sense dir ni piu,
que tindrem el millor dels estius.

A través del balcó
veig com els dies s’allarguen,
i l’aire que es filtra em diu fluixet
que ja falta poc.

I si tanco els ulls
sóc un avió que sura per la mar
esquivant pluja i tempestes,
llest per atracar.

I els dies passen lents, però puc esperar
que arribi ja el bon temps i poder canviar
semàfors per estrelles
i cares llargues per somriures al sol.

I encara que no ho sembli, sé que arribaran
els dies on tot sembla de color de mar.
La foto que vaig fer-te em diu,
sense dir ni piu,
que tindrem el millor dels estius.

Joan Vives: composició musical
Piti Español: text de la cantata
Direcció musical: Elisenda Carrasco i Josep Prats

50 milions de segons és el temps que passem, més o menys, a l’escola al llarg de la nostra infantesa. I durant tot aquest temps vivim moltes experiències que, més tard, es convertiran en records que ens acompanyaran tota la vida.

Els cors escolars i els dos actors, un noi i una noia, protagonistes de 50 milions de segons, ens interpretaran cançons amb un to irònic, simpàtic i una mica gamberro, sobre records com el nostre bocata preferit, la suposada mania que ens té una professora, l’excés d’activitats extra-escolars o un atac de polls. I amb un to emocionat i corprenedor, sobre records tan punyents com el bullying, la gelosia pel germà que acaba de nèixer o els mestres que anem deixant enrere. Tot això acompanyat per una música eclèctica i teatral, de vegades divertida i d’altres sentimental, on hi cap tant el pop com el rock-and-roll, les marxes o el rag-time.

Joan Vives
Estudia piano a l’Acadèmia Marshall, i harmonia, contrapunt, composició, orquestració i direcció d’orquestra amb Antoni Ros Marbà al Conservatori del Liceu (BCN). Als vint-i-dos anys estrena el seu primer musical Granja animal.
Com a compositor o director musical ha col·laborat amb Dagoll Dagom (Glups!, El Mikado, Historietes, T’odio amor meu, Els Pirates, La Perritxola, Mar i Cel i Boscos Endins) i La Cubana (Especial Cap d’Any 1990, Marathon Dancing, Cegada de Amor, Les Teresines, Una nit d’òpera, Mamá quiero ser famoso, i Cómeme el Coco Negro).
Ha realitzat nombrosos treballs per TV i és autor de les sintonies de Catalunya Ràdio, Catalunya Música, Catalunya Informació, etc. Ha composat també la música de més d’una dotzena de pel·lícules.
Els seus darrers treballs per a l’escena han estat el musical Cuando Harry encontró a Sally (n’és autor de la lletra i de la música) del qual se n’ha fet una versió en alemany (Harry und Sally) que ha girat per tota Alemanya, i conjuntament amb Piti Español el musical familiar UN CAU DE MIL SECRETS, que es representa a la Pedrera de Barcelona.
Joan Vives va guanyar el Max 2006 a la millor direcció musical per Mar i Cel i viu a Barcelona amb la seva dona, Mercè, i els seus gossos Max i Dana.

Piti Español
(Barcelona, 1.954) fa més de 25 anys que escriu guions de televisió, principalment per a TV3 (Betes i Films, La Lloll, Estació d’enllaç, Sitges, Laura, Majoria Absoluta…) i TVE (Ahí te quiero ver, Tariro-tariro, Premios Max…).
Ha escrit también alguns tele-films (La caverna, L’Orquestra de les estrelles…), guions de pel·lícules (La vida de nadie, Otros días vendrán, The Pelayos) i ha publicat un relat autobiogràfic (La pista africana), un llibre de relats curts (Disculpin les molèsties) i alguns llibres sobre televisió i sobre cinema.
Ha escrit també teatre. “Mans Quietes!”, la seva primera obra, ha estat estrenada, en català, a València, i en castellà ha fet temporada a Madrid i ara està girant en diferents muntatges per la República Dominicana, els Estats Units i Mèxic.
Amb el Joan Vives ha escrit, a més d’aquesta cantata, el musical familiar “Un cau de mil secrets”, que actualment es representa a la Pedrera de Barcelona.
Durant alguns anys ha estat crític de televisió a “El matí de Catalunya Ràdio” i des de 1.995 es profesor de guió a la Universitat Pompeu Fabra.

Més informació, argument i partitures a la pàgina de L’Auditori:

www.auditori.cat

[scribd id=87022972 key=key-11wlcceo6uxql27fn6ew mode=list]

Com ja sabeu, aquesta setmana comença amb la diada de Sant Jordi. És per això que la Gemma Carrau ens proposa gaudir d’una versió molt divertida del magnífic tema de Michael Jackson titulat Billie Jean. La lletra en qüestió l’ha fet un mestre que es diu Jordi Ginesta que treballa a l’escola i parla d’un Sant Jordi d’allò més modern.
La versió és genial, sí senyor. Segur que no podreu parar de ballar. i de passada recordem també al gran Michael Jackson que el proper 25 de juny farà ja tres anys que ens va deixar.

Més informació al bloc Cantaiballa del l’escola Mare de Déu de Montserrat de Malgrat de Mar. Fins i tot us podeu descarregar la cançó de forma gratuïta en format mp3.
www.cantaiballa.blogspot.com.es

Visca Sant Jordi!

.

.

Dijous Paella

Dijous Paella és un grup de Rumba catalana aparegut a finals del 2003, creat per músics provinents de bandes com ara Brams, Dr. Calypso o Xerramequ Tiquismiquis.

La formació nasqué amb ganes de crear un so i unes formes noves dins la Rumba Catalana, tot innovant en sonoritats i colors barrejant instruments acústics d’orígens tan diversos com ara la cobla, el flamenc o la rumba.

Les lletres eren també diverses, anant des dels textos més divertits i desenfadats fins a la poesia musicada.

Els primers cantants de la banda van ser Francesc Ribera “Titot” (ànima de Brams, Mesclat, Aramateix i altres projectes) i Àgata Casas.

La barreja de rumba i sardana que introduïren va ser una de les grans sorpreses musicals del 2005. El seu primer disc, Dijous Paella (auto editat) es va endur tots els premis Enderrock en la categoria de folk l’any 2006.

El 2007 van anunciar una “congelació indefinida” que va durar més d’un any, fins que el 2009 tornaren amb alguns canvis a la formació: en Titot va deixar el grup pels seus múltiples compromisos, i Àgata Casas passà a ser-ne l’única cantant. A la vegada, prescindiren de la secció de cobla (tible i tenora) i incorporaren instruments com la  guitarra, la  trompeta i  el caixó.

El 2009 aparegué el seu segon i darrer disc fins ara, titulat Vol. 2.

Actualment el grup està format per Àgata Casas a la veu, Albert Vila al baix, Marc Serrats a la guitarra, Dani Calabrita a la guitarra i banjo, Eric Herrera al trombó, Miquel Rojo a la trompeta i Joan López  al caixó.

Més informació a www.dijouspaella.com

L’any dels lladregots

Es tracta d’una rumba inclosa en el seu primer disc autoeditat l’any 2005.  L’àlbum es pot descarregar legalment des de la seva web. Aquesta setmana la cançó és una proposta de la Sigourney i la Júlia M. de 6è. Gràcies! Em sembla fantàstica per diversos motius: no és una cançó que es conegui gaire, no té video-clip, el grup és  d’aquí i canta en català,  no tenen grans promocions, en canvi intenten fer les coses bé i creuen en el que fan.

Gaudiu de la  rumba , un estil molt popular que ens  hem de conèixer i  que val mol la pena.

Més informació de rumba catalana a la web de FORCAT Foment de la Rumba Catalana

Va ser l´any dels pescadors
i la mar estava en calma,
De nit nadaven estels
per donar llum a les barques,
cada barca era un fanal
i a cada casa una xarxa.

Va ser l´any dels pescadors
i la mar estava en calma.
Va ser l´any dels pescadors
i la mar estava en calma.

Va ser l´any dels ofegats
la mar es va tornar extranya,
l´horitzó color de dol
i les barques no tornaven,
va ser mal pressentiment
que alguna cosa passava.

Va ser l´any dels ofegats,
la mar es va tornat extranya.
Va ser l´any dels ofegats,
la mar es va tornat extranya.

Va ser l´any dels forasters,
bicicletes a la platja,
gent que venien de lluny
i duien barrets de palla.
Volien conéixer el mar
i els pescadors i les barques.

Va ser l´any dels forasters,
bicicletes a la platja.
Va ser l´any dels forasters,
bicicletes a la platja.

Va ser l´any de la invasió,
amb gent de parles extranyes
que no miraven la mar
i menyspreaven les barques.
Duien la tempesta al cor
amb motors que espetegaven.

Va ser l´any de la invasió,
amb gent de parles extranyes.
Va ser l´any de la invasió,
amb gent de parles extranyes.

Va ser l´any dels lladregots,
dels negocis a la platja,
de les noves construccions
que mataven mar i barques.
La mar anava callant
de vergonya i d´anyorança.

Va ser l´any dels lladregots,
dels negocis a la platja.
Va ser l´any dels lladregots,
dels negocis a la platja.
Va ser l´any que més cap any
sense xarxes, sense barques.
Va ser l´any dels lladregots,
dels negocis a la platja.

Els pescadors seuen sols
manjant sardines de llauna.
Va ser l´any dels lladregots,
dels negocis a la platja.

Ben endins sota la mar
es podreixen les deixalles.
Va ser l´any dels lladregots,
dels negocis a la platja.

Va ser l´any que més cap any
sense xarxes, sense barques.
Va ser l´any dels lladregots,
dels negocis a la platja.

Lluís Llach i Grande
Nascut a Girona, 7 de maig de1948 és un músic i cantautor català que va pertànyer al grup dels Setze Jutges i que es pot considerar com un dels capdavanters de la Nova Cançó. Com a artista engatjat, ha estat un referent, no solament musical, sinó també intel•lectual de tres generacions. La seva cançó més popular i més compromesa ha estat L’Estaca composta l’any 1968. Per les diferents prohibicions que li van fer per poder interpretar les seves cançons durant la dictadura franquista, va haver d’exiliar-se durant un temps a París. Desprès de més de 30 àlbums editats i una llarga carrera, el 2007 es retirà oficialment dels escenaris. El passat 2 de febrer de 2012 es va editar la seva primera novel·la titulada Memòria d’uns ulls pintats; 344 pàgines resultat de tres anys de feina. Una proposta a tenir en compte per Sant Jordi.

Viatge a Itaca
El 1975, Llach volia trencar amb la fórmula de cançó típica de cantautor que l’havia convertit en un dels puntals de la Nova Cançó. Biel Mesquida li va recomanar llegir els poemes de Konstantinos Kavafis. La lectura impacta Llach, que es disposa a preparar el que acabarà sent una suite de 15 minuts, el “Viatge a Ítaca”. Gravat amb la col•laboració de Manel Camp, teclista del grup de jazz simfònic Fusioon, “Viatge a Ítaca” és una aventura musical que acabarà venent milers de discos i convertint-se en un fenòmen. Aquesta cançó que ja va sonar fa més de dos anys al BDaM, la dedico especialment a la classe de 6èA i a tots els qui us emociona la música de Lluís Llach. Espero que us agradi!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/WGaK3erqudg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/jMEKq442FXI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Més infpormació a www.lluisllach.cat

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

.

Lax’ n’ Busto
Grup de pop-rock en català nascut al Vendrell l’any 1986.
El seu particular nom prové d’una antiga llauna de laxants.
Després d ‘algunes maquetes el 1989 gravaren seu primer àlbum Vas de punt … o què?
De moment han editat 13 discs: entre els d’estudi i els directes; el primer en viu va ser
l’any 1996 quan van gravar un concert acústic a L’auditori Pau Casals del Vendrell.
El 20 d’octubre del 2006 el carismàtic cantant Pemi Fortuny anuncia que deixa el grup i
el mateix dia els Lax’ n’ Busto van presentar el nou cantant Salva Racero. Entre les seves raons, Pemi volia dedicar temps a aquelles persones que no han tingut la sort a la vida que ha tingut ell mateix. Se’n va anar a viure a Sierra Leona (Àfrica) i participà en diverses iniciatives solidàries.
Actualment la banda està formada per Jimmy Piñol: bateria, Jesús Rovira: baix, Pemi Rovirosa: guitarra, Cristian Montenegro: guitarra, Eduard Font (músic també dels grups Glaucs i Sopa de cabra): teclats i en Salva Racero a la veu.
A finals del 2010, quan van editar Simfònic; un concert gravat en directe acompanyats de l’orquestra de cambra de l’Empordà.
.
Trepitja fort
Cançó que pertany al seté disc de la banda titulat Llença’t editat s’any 2000. Aquesta setmana dedicada a la Júlia S i al Roc de 6è que els agrada molt.
Es tracta d’un disc molt encertat, bones melodies, una bases potents amb unes lletres molt optimistes que ens conviden a gaudir, a aprofitar el temps, a viure el present, a canviar les coses que no ens agraden, a atrevir-nos a tot,… Carpe Diem amics!

.

En Roc tot just ha arribat a la vida
no s’imagina quina una ha organitzat.
Al seu voltant tot ha canviat de mida
passant pel prisma d’uns ulls enamorats

El pare que se’l mira i al·lucina,
no és cap joguina que es viu i és de veritat.
Quan està sol amb ell, que ningú el mira
és quan barrina, qui sap si l’entendrà

“A tu, petit vailet,
t’ensenyaré més del que he après”
li diu cantant… uo ah ah

Trepitja fort, Roc
sigues més valent del que he estat jo.
Dibuixa’ls-hi un somriure
que ningú et podrà dir no
cavalcaràs la vida com un cavall de cartró
trepitja fort, Roc, trepitja fort

En Roc que és fort com el seu nom indica
no hi ha una fita on no hi pugui arribar.
La mare l’ha portat a la piscina,
ja la domina molt millor que en Tarzan
“A tu petit vailet…”

Trepitja fort…

El teu vehicle és
un cotxet sense retrocés
sempre endavant

Trepitja fort,… (no tinguis por)

Trepitja fort, Roc,
sigues tot allò que vulguis ser,
serà advocat, artista o potser seràs bomber,
doblegaràs la vida com un vaixell de paper,
trepitja fort, Roc, trepitja fort.

David Melgar (a l'esquerra) mostrant el Cda Pau Casals

.David Melgar (Camp d’Aprenentage Pau Casals)

Mestre de música i director del camp d’Aprenentatge cdA Pau Casals.
El camp d’aprenentatge Pau Casals és un servei educatiu del Departament d’Educació que ofereix al professorat i als centres docents la possibilitat de desenvolupar projectes de treball per a l’estudi i l’experimentació en un medi singular de Catalunya, El Vendrell. L’estada al CdA Pau Casals facilita la descoberta del medi natural, social, històric, literari i sobretot musical del Baix Penedès i treballa continguts de l’educació musical, ambiental, literària i de patrimoni. Com molts sabeu, una expreriència única.

.

Himne de pau
Cançó dedicada a la figura de Pau Casals. Va ser escrita per donar la benvinguda el primer dia de la seva estada als nens i nenes del camp d’Aprenentatge amb un missatge de pau. Les classes de 3r del curs 2009-10 van interpretar la cançó en el genial auditori Pau Casals que podeu gaudir en el video. Els tercers del 2008-2009 que ara fan sisè, en canvi,  la van enregistrar a l’estudi de gravació en  la versió que gaudim aquesta setmana, tot recordant els dies escolars de la pau i la no-violència. Per cert  aquest curs els alumnes de 4t faran al mes de maig una estada de tres dies al camp d’aprenentatge  i podran gaudir d’aquestes propostes tan enriquidores. Visca la Pau!
“La meva contribució a la pau pot ésser minsa, però hauré donat tot el que puc per aconseguir un ideal que considero sagrat..” Pau Casals

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/FdFYa0SYFT8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Pau Casals sempre somià
en un món ple de pau
un món de llibertat

Un món amb felicitat
on els nens puguin jugar
sense guerres entre germans

Tots, tots volem la pau
un món just per a tots
on visquem com a germans

Només tinc la meva veu
per fer-vos arribar
aquest missatge de pau

Unim tots els instruments
i fem una cançó
que arribi a tot el món

Tots, tots volem la pau
un món just per a tots
on visquem com a germans
on visquem com a germans

Pau Casals

 

.

.
.

.

.

.

Xasqui Ten i Toni Ten
Toni Ten (de nom real Antoni Martínez Diez) i el seu germà Xasqui Ten són músics tarragonins de formació clàssica. Van estudiar en el Conservatori de Barcelona i van començar als anys 80 la seva carrera musical tocant en casaments. Al cap d’un temps van començar a produïr cintes de casset de flamenc i rumbes de betzinera, desprès música disco i remixes fins que a finals dels 90 van arribar als nº1 de les llistes.
Van ser productors de Vale music del programa Operación Triunfo i a l’actualitat segueixen treballant als estudis de gravació amb solistes reconeguts com David Civera, Coyote Dax, Rosa o Bustamante.

A part de la seva feina de productors musicals també han composat diversos hits com la cançó pel Festival d’Eurovisió “Europe live a celebration” que interpretà Rosa o “Yo quiero bailar toda la noche” de Sonia y Selena, entre altres.

Cop de rock (Lletra Xasqui Ten / Música Xasqui Ten i Toni Ten)
Cançó feta expressament pel musical del mateix nom de la companyia Dagoll Dagom. Estrenat el passat 11 de setembre al Teatre Victòria de Barcelona.
L’espectacle està escrit i dirigit per Joan Lluís Bonzo. La direcció i producció musical és del Toni i Xasqui Ten (Ten productions). La lletra de la cançó resumeix amb energia la idea principal del musical. Les peripècies vitals d’un grup de joves que formen una banda de rock en català a mitjans dels 90. També s’ha editat un cd amb les millors cançons que s’interpreten i evidentment també podeu trobar el tema Cop de rock.

Aquesta setmana és una petició de la Júlia S. de 6è que ja ha vist el musical i li va agradar molt. Dedicada a tu i també als amants de les grans cançons del rock en català. Gaudiu-la!

Cada matí quan em desperto
tot el meu món torna a girar.
Una cançó que sana a la ràdio
em fa sentir com mai m’he trobat.

Ja no tinc por,
la vida allà fora ens espera.
No diguis “no”.
Sortim al carrer, deixem dubtes enrere.
Do’m la mà, segueix-me, perquè jo.

A cop de rock vull viure,
a cop de rock per sempre mės.
Junts poder recordar
el temps que vam passar
de concert en concert.

A cop de rock vull viure,
a cop de rock per sempre mės.
Junts podrem retrobar
tot aquell temps passat
quan només vivíem a cop de rock.

Has despertat com d’un vell somni,
ho has sentit clar dins del teu cor.
No esperis mai que ningú t’hi porti,
per fer el camí hauràs de ser fort.

Ja no tinc por,
la vida allà fora ens espera.
Mai diguis “no”
sortim al carrer, deixem dubtes enrere.
Do’m la mà, segueix-me, perquè jo

A cop de rock vull viure,
a cop de rock per sempre mės.
Junts poder recordar
el temps que vam passar
de concert en concert.

A cop de rock vull viure,
a cop de rock per sempre mės.
Junts podrem retrobar
tot aquell temps passat
quan només vivíem a cop de rock.

No tinguis por,
la vida allà fora ens espera.
Mai diguis “no”
sortim al carrer, deixem dubtes enrere.
Do’m la mà, segueix-me, perquè jo

A cop de rock vull viure,
a cop de rock per sempre mės.
Junts poder recordar
el temps que vam passar
de concert en concert.

A cop de rock vull viure,
a cop de rock per sempre mės.
Junts podrem retrobar
tot aquell temps passat
quan només vivíem a cop de rock.

Junts poder recordar
el temps que vam passar
a cop de rock.