Category Archives: Música en català

CANTÀNIA 2024: NAUFRAGI

Cantània és una activitat participativa dirigida a escolars de cicle mitjà i superior de primària. Cada temporada s’encarrega una obra nova, per a un gran cor de nens i nenes, a compositors i escriptors catalans de reconegut prestigi. Durant tot el curs escolar es treballa tant des de L’Auditori com des de l’escola. L’objectiu és organitzar un acte per als alumnes que, per les característiques globals pensades exclusivament per a ells, per la qualitat i per la implicació personal i col·lectiva en l’acte, es converteixi en una vivència musical inoblidable per a tots.

SINOPSI CANTÀNIA 2024 – NAUFRAGI

Un grup d’alumnes es disposa a fer el viatge de final de curs en un enorme creuer. Es tracta d’un vaixell de luxe colossal que contamina molt i és un exemple clar de mitjà de transport poc
sostenible.

Els dos protagonistes de l’obra, en Biel i la Martina tenen visions oposades sobre la manera de
viatjar: ell opina que allò és un dispendi de recursos i una màquina de contaminar, però la Martina, creu que són joves i han de viure el present. Els dos joves venen de famílies diferents: el pare de la Martina és un empresari tecnòcrata que l’ha educat en valors com l’èxit professional. Els pares d’en Biel, per contra, són ecologistes convençuts que han ensenyat en Biel a estimar el camp, els animals i a pensar en l’economia autosuficient.

Aquestes dues maneres de veure la vida xocaran encara més quan el vaixell naufraga i els
estudiants van a petar a una illa deserta. Allà, sense adults que els supervisin, s’hauran de buscar la vida per sobreviure. Els caràcters s’accentuen: la Martina, arrauxada de mena, creu que és una bona oportunitat per crear una societat a imatge i semblança d’aquella d’on provenen: fer carreteres, desviar rius i, per sobre de tot, muntar una empresa d’exportació de cocos per fer-se milionària. En Biel per la seva banda, vol apostar per fer servir els recursos naturals de manera responsable i crear una societat sostenible.

Les idees de la Martina s’imposen: el grup d’alumnes crea l’empresa Cocos S.A. amb la que
comencen a consumir tots els recursos de l’illa. Tot i les advertències constants d’en Biel, la
transformació radical a què sotmeten l’illa acaba transformant tot l’entorn i desemboca en un
canvi climàtic sobtat.

L’arribada d’una tempesta que s’ho emporta tot per davant serà el detonant que els farà veure que, més enllà de disputes i maneres de pensar diferents, la única manera de fer les coses és fer-les bé i que l’ecologia i el respecte pel planeta és el millor que podem fer per salvar el món.

10. TREBALLAR SENSE DESCANSAR
COR
Uo uo uo…

Hem de collir cocos,
hem de treballar.
Hem de collir cocos
sense descansar.
Calen molts de cocos,
hem de comerciar.
Cal collir més cocos,
diu sa majestat.

Puja a la palmera
amb un ganivet,
agafa un bon coco,
fica’l al cistell.

Quan tinguis molts de cocos
i el cabàs ben ple
xiula amb molta força,
vindrà un missatger.

Puja a la palmera
amb un ganivet,
agafa un bon coco,
fica’l al cistell.

Quan tinguis molts de cocos
i el cabàs ben ple
xiula amb molta força,
vindrà un missatger.

Uo, uo uo…

Hem de collir cocos,
hem de treballar.
Hem de collir cocos
sense descansar.
Calen molts de cocos,
hem de comerciar.
Cal collir més cocos,
diu sa majestat.

Això és una empresa,
no ens podem queixar.
Potser t’avorreixes
però és pitjor robar.

Cocos i més cocos,
s’han d’empaquetar.
Cocos i més cocos,
mai s’acabaran.

Hem de collir cocos,
hem de treballar.
Hem de collir cocos
sense descansar.
Calen molts de cocos,
hem de comerciar.

Cal collir més cocos,
diu sa majestat.

Uo, uo, uo…

4. EXPLORANT L’ILLA

COR

Anem, anem a explorar l’illa!
Anem, anem i no perdem el temps!
Anem, anem a explorar l’illa!
Anem, anem i no perdem el temps!

Què hi ha en aquesta illa?
Ningú no ho pot saber.
Potser hi ha dinosaures
o potser no hi trobem res.

Mil tresors amagats,
un vaixell encallat,
gegants, monstres i sirenes,
musclos, peixos i balenes.

Potser ens farem amics
d’algun animal estrany. (Potser farem amics, potser farem amics…).
Un Pokemon juganer
o un senyor d’Arenys de Mar. (Un senyor d’Arenys de Mar…).

Abans érem estudiants
però ara som exploradors.
A l’escola s’hi està bé
però aquí hi estem millor!

Anem, anem a explorar l’illa!
Anem, anem i no perdem el temps!
Anem, anem a explorar l’illa!
Anem, anem i no perdem el temps!

Què hi ha en aquesta illa?
Ningú no ho pot saber;
homes prehistòrics,
potser nans i barrufets.

Què hi ha en aquesta illa?
És un gran secret.
Micos, sargantanes,
també bruixes i follets.

Abans érem estudiants
però ara som exploradors.
A l’escola s’hi està bé
però aquí hi estem millor!

Anem, anem a explorar l’illa!
Anem, anem i no perdem el temps!
Anem, anem a explorar l’illa!
Anem, anem i no perdem el temps!

*ESPECIAL 2 DE MAIG: SE BUSCAN VALIENTES (LANGUI) / RISPECT (XIULA)

Leave a reply

02/05/24 DIA CONTRA L’ASSETJAMENT ESCOLAR
El 2 de maig amb motiu del Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar, el Departament d’Educació posa a l’abast de la comunitat educativa activitats relacionades amb aquesta problemàtica.

L’assetjament afecta milions d’infants i joves a les escoles d’arreu del món, per això la UNESCO va reconèixer el Dia internacional contra l’assetjament escolar el 2 de maig de l’any 2013 amb l’objectiu de conscienciar a tota la població.

L’assetjament escolar és un maltractament entre iguals que té l’origen al centre escolar, en el que es posa de manifest una situació d’abús de poder. Aquest maltractament pot comportar agressions físiques, verbals o d’exclusió social que sempre tenen un impacte psicològic en l’alumnat en rol de víctima i la resta d’alumnat que està en rol d’espectador.

Més informació a: gencat.cat

Se buscan valientes
Se buscan valientes que expresen lo que sienten
Se buscan valientes que apoyen y defiendan al débil
Tú eres importante, tú sabes lo que pasa, no mires a otro lado
No le tengas miedo al malo

Se buscan valientes que ayuden y se enfrenten a Darth Vader
Y a algún gamberro más que con abuso siempre van
Achanta bravucón y presta atención a la lección

Pasa ya la hoja, que te quedas atrás
El respeto en esta página yo ya subrayé
Que la mochila, si no hay libros, no te debe pesar
Se valiente y no permitas lo que viste ayer

Si hay alguien que se siente solo
Si hay alguien que han dejado apartado
Ahí, ponte en su lugar ¡yo ya estoy a su lado!
Tú, ponte en su lugar y el bravucón achantado

¡Hey, chicos!
La fuerza del valiente está en el corazón
Se buscan valientes
Se buscan valientes

Hoy con valentía tiro yo para clase
No es justo que a mi compañero esto le pase
No confundas una broma con llegar al desfase
Que parar la situación bastante ya se pasó

Nuestra rima es combativa, no la vas a callar
A que si me pongo delante ya no vas a empujar
Ya no estás solo compañero, no te va a pasar nada
Mirada al frente, una sonrisa y cabeza levantada

Si hay alguien que se siente solo
Si hay alguien que han dejado apartado
Hí, ponte en su lugar ¡yo ya estoy a su lado!
Tú, ponte en su lugar y el bravucón achantado

Se buscan valientes que expresen lo que sienten
Se buscan valientes que apoyen y defiendan al débil
Tú eres importante, tú sabes lo que pasa, no mires a otro lado
No le tengas miedo al malo

¡Hey, chicos!
La fuerza del valiente está en el corazón
¡Hey, chicos!
La fuerza del valiente está en el corazón
Se buscan valientes
Se buscan valientes
Se buscan valientes

Se buscan valientes que expresen lo que sienten
Se buscan valientes que apoyen y defiendan al débil

Els Xiula ens disfressem de malotes per donar un missatge buenote.
RISPECT és una cançó que neix com un clam i vol esdevenir una eina pedagògica. Un torrent d’idees que infants i adolescents poden escoltar perquè es parla en el seu llenguatge de rima, electrònica i autotune.
RISPECT és el primer avançament del tercer disc de XIULA: El Gest Prodigiós.

Vídeo dirigit i realitzat per Singu RdeRiera

RISPECT (Anti-bullying trap)

Avui arribo a l’escola, les cames tinc tremolant
I això no mola, entro i dic hola, i n’hi ha uns que ja s’estan burlant.
La penya que no s’entera, el profe no n’és conscient
Tot sol m’espera, la carretera, d’angoixa enmig de la gent.

Mama, em sento sol, com un mussol, si corro lent sóc un cargol,
Si marco gol, colleja al vol, i al final passo del futbol
I em diuen que torni al bressol, em quedo trist sense consol
Crec que aviat ja perdré el control.

Vols riure’t de mi? Podem parlar-ho.
No em ve de gust? Has d’aguantar-ho
Tu vols que jo passi per l’aro?
Jo dic stop! Tu dius ja paro!

Pots posar-te a la meva pell, no és fàcil quan et sents el rei,
Però als d’aquí baix sí que ens importa, i deixarem ben morta, la falta de rispect!

Podries estar fent: surfing, footing, trekking, pudding, piercing, karting, puenting, panxing, camping però en tot cas deixa d’estar fent…. bullying.
Fins i tot: curling, peeling, feeling, beijing, meeting, shopping, coaching, all my loving, però no et dediquis al bullying.

I en el tema de les bromes, són molt bones,
Però potser no te n’adones que podries fer riure a totes les persones;
Uns són gordos i unes altres són molt mones,
Voltes i voltes al mateix, sembles un microones.

Anem a mirar-nos al mirall, gallina i gall,
Que no hi ha superhomes, per molt que et passis el raspall,
A tots ens falten plomes, no hi ha cors de metall,
Podem tenir males estones, però podem tenir moments guais
Ja vas pillant les ones?

Ja pots baixar l’arma, jo vaig desarmat
Millores el karma, i estem relaxats
Tot el que tu llences, és el que rebràs,
Tu dius el que penses, doncs pensa quan m’abraçaràs.

I ja no ens farem els morts, que tots junts serem més forts,
Ara mirem el problema i no girem la vista enlloc.
Deixa en pau el meu amic, de l’insult ja no me’n ric,
Ara només el que assetja serà el raro, serà el freak!

Podries estar fent: surfing, footing, trekking, pudding, piercing, karting, puenting, panxing, camping però en tot cas deixa d’estar fent…. bullying!
Fins i tot xiuling, casting, running, mapping, zapping, Chaplin, bicing, all my loving, però no et dediquis al bullying!

Pots posar-te a la meva pell, no és fàcil quan et sents el rei,
Però als d’aquí baix sí que ens importa, i deixarem ben morta, la falta de rispect!

ESPECIAL SANT JORDI 2024

Leave a reply

Aquesta setmana al Bon Dia amb Melodia us proposo cançons divertides de Sant Jordi. Bona Diada 2024 a tothom!!!

El Pot Petit neix el 2009 d’una inquietud, d’una il·lusió, d’unes ganes de fer i de comunicar, i de les ganes de crear espectacles i concerts de qualitat, on els nens i nenes acompanyats de les seves famílies poguessin gaudir d’uns espectacles creats i dissenyats especialment per ells. En els seus espectacles combinen la música, titelles, el teatre, l’humor i les danses, fent d’això una unió única i especial que fa que nens, nenes, pares, mares, etc. connectin molt amb l’espectacle!

Autoprodueixen la seva música i tenen diversos discs amb cançons pròpies i originals. el Pot Petit consolida el projecte i dona molta importància a la música, de qualitat i apta per a petits i grans. El grup continua apostant pels temes de creació pròpia, i segueix amb la seva línia d’acostar diferents estils musicals a les famílies.

Ell és molt diferent,
no es cruspeix la gent,
no treu foc pels queixals,
no vol menjar animals.

Buscant un lloc en el món
on no li tinguin por,
trobarà nous amics
i amb ells serà feliç.

El drac Rac
és un drac valent,
que ajuda la gent,
ell no és pas dolent.

Veu la formiga plorant,
té una pedra al cau,
en Rac la treu del davant,
ell seguirà ajudant.

Un ocell està trist,
no pot alçar el seu vol,
en Rac fa un esternut
i ja vola tot sol.

El drac Rac
és un drac valent,
que ajuda la gent,
ell no és pas dolent.

Un ase tremolant
té el cos ben glaçat,
en Rac encén un gran foc,
ha tingut molta sort.

Arriba al poble rient,
ell està molt content:
ningú no li té por,
tothom sap que ell és bo.

El drac Rac
és un drac valent,
que ajuda la gent,
ell no és pas dolent.

AMBAUKA

LA LLEGENDA DE SANT JORDI (Ambauka grup d’animació)

Ambauka (Abans Ambäukatunabia) neix l’abril del 2008 a l’Esplai l’Agrupa de Molins de Rei, quan uns quants monitors formen un grup d’animació per la Festa de la Primavera de l’entitat. Després d’una primera actuació engrescadora decideixen continuar amb el projecte més enllà de l’esplai, i l’any 2009 el grup es consolida.

Maria Busquets: Veu i animació.
Magí Canyelles: Veu, saxos, gralles, tenora i flautes de bec.
Josep Miquel Janés (Pemi): Guitarra i disseny gràfic.
Víctor Salinas: Veu i Baix elèctric.
Joan Tresserra: Bateria.

LA LLEGENDA DE SANT JORDI (LLETRA)

“Nens pareu bé les orelles, una història us contarem, la llegenda de Sant Jordi, va passar fa molt de temps. A les contrades de Montblanc, un drac ferotge va arribar, que treia foc pels queixals i es menjava el bestiar. Es va cruspir tots els bens i les vaques i els cabrits, la bèstia estava afamada i tot el poble esporuguit!

DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!

Ningú volia servir d’àpat, del monstre d’alè pudent, tenia més d’una càries, no es rentava mai les dents. Cada matí a la plaça es reunia el veïnat, i amb un sorteig decidien a qui es menjaria al drac. Però un dia la sort del poble es va girar contra el rei, i li tocà a la princesa, oferir la seva pell…

DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!

Anà a la cova del drac, l’endemà de bon matí, perquè esmorzés la gran fera ella havia de morir. Quan ja estava al punt de sal i la taula ben parada va aparèixer a l’horitzó una armadura que brillava. Va entrar tot un cavaller, a les mans una gran llança i cridà amb veu de tro – Deixa anar a la noble dama!

DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!

Abans que clavés les urpes i s’empassés la princesa Sant Jordi ferí el drac que intentà fugir de pressa. Però estava malferit i les ales no volaven i els dos dalt del cavall de seguida l’atraparen. El portaren fins al poble per jutjar-lo a la plaça però abans de decidir li donaren la paraula…

“SÓC EL DRAC, ESCOLTEU! PERDONEU, EM SAP GREU… JO NO HO VOLIA FER, M’HI VA OBLIGAR EL VOSTRE REI QUE VOLIA QUE US MENGÉS PER TENIR TOT L’OR PER ELL!”

REI, REI, REI, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) AL TEU POBLE HAS TRAÏT NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!) I TOTS UNITS GUANYAREM!

Dossier pedagògic de la cançó:Amb retallables, lletra, partitura, manualitats, etc.. La llegenda de Sant Jordi

Més informació del grup d’animació Ambauka al seu web: http://ambauka.cat/

Voleu recordar les escenificacions i interpretacions que hem realitzat a l’escola de LA LLEGENDA DE SANT JORDI?

RETORN DEL GRUP GOSSOS!

Leave a reply

Gossos torna als escenaris aquest 2024 i farà una gira amb deu únics concerts per diferents poblacions de Catalunya, Mallorca i Andorra. La gira, que porta per nom ‘A reviure’, té per objectiu “homenatjar” el seu públic i, per això, han preparat un repertori amb els ‘hits’ de la seva carrera.

La banda de Manresa, que fa cinc anys que no trepitja els escenaris, ho va anunciar fa uns mesos en un concert sorpresa a la plaça Canonge Colell de Vic, en el marc del festival Música Viva de Vic (MMVV).

Es tracta del mateix lloc on fa 30 anys van actuar per primera vegada donant a conèixer els seus temes en directe. La primera actuació va ser el passat divendres 12 d’abril al Festival Strenes de Girona i l’última el 18 d’octubre al Teatre Kursaal de Manresa.

Gossos: 12 d’abril de 2024 Fesival Strenes (Foto: Gaspar Morer)

Gossos és un grup de rock català creat el 1993 a Manresa que destaca per la seva música totalment acústica, només amb guitarres i baix, sense percussions fins al 2002, any en què es va afegir la bateria i va iniciar una electrificació del seu so. El 2018 el grup anuncià que aturaren el projecte durant un temps indefinit.

L’estiu de 1993 els manresans Oriol Farré, Juanjo Muñoz, Natxo Tarrés i Roger Farré decideixen ajuntar-se per a compondre i tocar cançons. Després d’alguns concerts es presenten a un parell de concursos, i en el segon aconsegueixen guanyar com a premi la producció del seu primer disc Gossos (1994). El seu estil acústic els fa destacar i augmenten el nombre de concerts per tot Catalunya, mentre preparen el seu segon disc En privat que editaren l’any 1996.

L’any 1997 surt el tercer disc amb el títol Metamorfosi. El seu quart disc decideixen gravar-lo en directe al Teatre Conservatori de Manresa l’any 1998 amb el títol Directament. Hi destaquen les col·laboracions de Cris Juanico, Gerard Quintana i Pemi Fortuny. El 2000 decideixen fer un disc en castellà, De viaje, que enregistren a Madrid. Després d’aquest àlbum recuperen la llengua catalana per produir el seu sisè treball, Cares (2001), en el qual compten amb la participació de Javier Álvarez.

L’any 2002 deixen de banda el so acústic que els caracteritzava i decideixen fer servir guitarres elèctriques i incorporar un bateria, Santi Serratosa. D’aquesta redefinició en sortirà el seu setè disc, El jardí del temps (2003). Després vindrà el vuitè, anomenat 8 (2005), i Oxigen (2007). L’any 2008, després d’un any 2007 ple de concerts arreu de la geografia catalana tot presentant el seu Oxigen Tour, celebren el seu 15è aniversari amb diferents concerts a Catalunya, Països Baixos i Alemanya, entre d’altres. Berta va interpretar amb ells la sintonia de la cinquena temporada de Ventdelplà. El 2010, després de l’etapa d’Oxigen, treuen el seu disc més contundent, Dia 1, un disc molt enèrgic amb voluntat de marcar l’inici d’una nova etapa.

La tardor del 2011 anuncien una aturada durant el 2012 amb la intenció de presentar un nou disc l’any 2013. L’aturada d’un any dels escenaris va donar el seu fruit i van tornar presentant Batecs, un disc en la línia eclèctica del grup amb cançons més intimistes i reflexives amb el món contemporani. En aquest disc apareix la cançó «Res tornarà a ser igual», inclosa en l’inici a de la segona temporada de la sèrie Polseres Vermelles.

El 2015 presenten la gira 22 en la qual els espectadors els envolten 360°. Després d’aquesta gira treuen el seu tretzè treball d’estudi, Zenit, on el grup mostra en forma de cançons tot el ventall d’estils pels quals ha passat al llarg del seu camí. El 2018, coincidint amb els seus 25 anys i després d’una gira amb concerts especials d’aniversari a l’Auditori de Barcelona i a la seva ciutat natal al teatre Kursaal anuncien que, tot i no dissoldre la formació, aturen i repensen el projecte durant un temps indefinit.

Abans de fer-ho, acabant l’any, editen el seu darrer disc en directe, Paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van, disc que reflecteix el concert dels seus 25 anys, el 3 de maig de 2018, a l’Auditori de Barcelona, acompanyats de grups de noves i velles generacions com Lax’n’Busto, Txarango, Sopa de Cabra, Els Amics de les Arts, Blaumut, Ramon Mirabet i Judit Neddermann.

És tard, no sé quina hora és
Però és fosc fa estona
És fàcil veure que no hi ets
Ni un paper, ja poc importa
Poso els peus a terra, vull caminar
Necessito despertar en un dia radiant
Encara em queda temps per descobrir
Tot alló que m’he amagat i que no m’he volgut dir
Corren, corren pels carrers, corren
Paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van
I ploren, ploren pels carrers, ploren
Com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran
Difícil descobrir qui sóc avui
Una gota em cau mentre un altre em treu la set
Plou i fa sol alhora
Tomba la bala bala
Tomba la bala que m’apuntava, era la meva
I jo mateix em disparava
Raig de llum il·lumina’m, treu-me el fum
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma
No, no, no, no, no, no s’esborren, en conformo en mirar-me
Mirar-me de dins cap a fora
On puc anar-te a buscar? Nena no és broma
Hauria d’haver estat diferent
Però en un moment s’han tancat les portes
Poso els peus a terra, vull caminar
Necessito despertar en un dia radiant
Encara em queda temps per descobrir
Tot allò que t’he amagat i que no t’he volgut dir
Corren, corren pels carrers, corren
Paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van
I ploren, ploren pels carrers, ploren
Com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran
Corren, corren pels carrers, corren
Paraules que no s’esborren, imatges que no s’en van
I ploren, ploren pels carrers, ploren
Com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran
I corren, corren pels carrers, corren (Corren)
Paraules que no s’esborren, imatges que no s’en van (Una gota cayó en la arena)
I ploren, ploren pels carrers, ploren
Com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran

FLOR DE PRIMAVERA – JOAN GARRIGA

Leave a reply

Joan Garriga (La Garriga, Vallès Oriental, 1972) va créixer en un temps en què, a Catalunya, les orquestres de ball ajudaven la gent a recuperar el carrer i les places de pobles i ciutats, dignificaven la festa i alliberaven l’alegria segrestada durant anys de silenci i foscor. Com ell mateix explica en moltes entrevistes, l’ambient d’aquells balls populars, on es barrejaven músiques i generacions, va marcar la seva trajectòria musical i vital.

El 1995, Garriga, que ja havia començat a tocar l’acordió diatònic, va fundar Dusminguet amb dos músics més. Des del primer moment, Dusminguet va ser un grup diferent en el panorama musical català. Barcelona era considerada la capital del sud? i molts músics, vinguts d’arreu del món, tocaven al carrer. L’empremta de la globalització va influenciar la banda, que va incloure en el seu repertori ritmes balcànics, tex-mex, vallenato, cúmbia, reggae, hip-hop, cajun, havaneres. Dusminguet van ser uns dels pioners en la barreja de ritmes i gèneres, una banda innovadora i inclassificable, tot i que més tard se la va arrenglerar sota l’etiqueta de música mestissa. Van tocar a molts països i es van dissoldre el 2004, en ple èxit, però amb la sensació d’haver arribat al final del trajecte.

En aquest final d’etapa, Garriga ja s’havia guanyat una reputació com a acordionista, un dels que es va prendre el diatònic seriosament. Va tocar amb Amparo Sánchez (Amparanoia) i amb altres formacions que demanaven la seva participació. Va ser aleshores que va començar la col·laboració amb Marià Roch (ex-Sencillos, ex-Jarabe de Palo), company de territori i energies musicals. Fruit d’aquest trobada es va posar en marxa el projecte La Troba Kung-Fú.

El primer disc va ser Clavell Morenet (2006), que va deixar el públic bocabadat per, entre altres joies, “La cançó del lladre”, una versió fresca i “arrumbada” d’un romanç tradicional català. El disc va marcar un abans i un després en la història de la rumba catalana perquè va mostrar la permeabilitat d’un gènere molt local, tocat amb una visió molt global, en què es posen en relleu les complicitats que existeixen amb ritmes d’Amèrica i d’Àfrica.

El segon disc, A la panxa del bou (2010), és més roquer, més urbà, i significa un pas endavant en el caminar de la banda. És un treball que La Troba va anar gestant en els seus viatges. Està concebut com un quadern de viatge. Incorpora músiques, històries i paisatges dels llocs per on han tocat: Bushwick, Brooklin, NY, als Estats Units; Guanajuato o León, a Mèxic; Madrid; Barcelona, i fins i tot el seu entorn més casolà: la Garriga.

El 2013 surt al mercat Santalegria, el tercer, i de moment, darrer disc de La Troba. En aquest disc, el paisatge és molt local: polígons industrials, autopistes, peatges, cases a mig construir, zones urbanitzades abandonades. I al mateix temps, és molt universal perquè mostra els esquelets d’edificis que l’especulació —aquí, allà, arreu— va construir. A Santalegria, la rúmbia hi és present com a declaració de principis.

Joan Garriga amb la Troba Kung-Fú ha mostrat la seva música arreu d’Europa, els Estats Units, el Magrib o Mèxic. Ha trepitjat escenaris com el Global Fest i Lincoln Center (NYC); Popkomm Fest (Alemanya); Polé Polé, Festival Afrolatino i Fiesta Mundial (Bèlgica); Lowlands, Zomerparkfeest i Valkhof Affaire (Holanda); Babel Med, Les Méditerranénnes i Le Bout du Monde (França); Ariano Folk (Itàlia); Festichan (Arquiña), Viñarock (València), Womad Canarias (Canàries); Cervantino Festival (Mèxic); Sziget Festival (Hongria), La Linea Festival (Londres), International Arts Festival Salisbury (Anglaterra); Festival Alegria (Marroc); MIR Sibiri Shushenskoye (Sibèria), entre molts d’altres. També cal destacar la gira francesa que van fer l’estiu de l’any passat acompanyant Manu Chao i, anteriorment, la gira a Anglaterra amb Ojos de Brujo.

Des del 2016 comença a tocar i cantar amb el Mariatxi Galàctic, un grup de Rúmbia Vallesana que toca cançons inèdites actualment d’en Joan i versions re visionades de cançons pròpies dels grups anteriors i altres populars del cançoner de taverna i ball de plaça. En formació de bateria (Rambo), baix elèctric (Marià Roch), depenent del concert de guitarra (Madjid Fahem) i acordió diatònic (Joan Garriga), tots ells havien coincidit a La Troba Kung fú i d’altres projectes. Fan conviure el pes rocker dels baixos amb les melodies patxangueres de l’acordió, el batec ballador de la percussió amb la paraula voladora del cant i el plor de corda mediterrania.

Després d’una gira per petits locals la primavera del 2017 i algun festival a l’estranger començen el 2018 gravant cançons noves i a tocar-les en directe durant el 2018 on varen combinar l’activitat del grup amb l’espectacle teatral “Bodas de Sangre” de Federico García Lorca produït per La Perla 29 on també actuaren. El 2019 van actuar també a la producció d’Oriol Broggi i La Perla 29 pel TNC: “La bona persona de Sezuán” i a principis d’estiu editen un EP de cuatre cançons: Cançons de vetlla i revetlla”. El 2020 guanyen el premi Enderrock de la crítica a Millor Disc de Folk 2020 (El ball i el plany).

Flor de Primavera
Es tracta d’una cançó inclosa en el disc A La Panxa del bou, àlbum editat l’any 2010. Aquesta setmana he triat aquesta cançó per raons obvies. Ja tenim aquí la Primavera!!!, una època de l’any fantàstica que mica en mica ens fa despertar del fred de l’hivern. La primavera és una estació que ha inspirat a molts músics i artistes per a les seves composicions. Deixem-nos portar per l’al•legria d’aquesta melodia i d’aquesta lletra tant primaverenca.

Flor de primavera
Flor de primavera
La més bella de tot l’any
Quan l’estiu arriba
Dolor i plany.

Flor de primavera
La més bella de tot l’any
Quan l’estiu arriba
Dolor i plany

Ha esclatat la ginesta a Puiggraciós
Canta la flor i ensenya el seu tresor
Qui el pren sempre és presa del record
Guany i condemna del curiós

Ha esclatat el gessamí a cada cantonada
i ha fet forats en les fosses tan enterrades
La memòria del perfum és tan eterna
Que qui la dóna sempre és fugaç per tornar a terra

Flor de primavera
La més bella de tot l’any
Quan l’estiu arriba
Dolor i plany

Breu és l’olor de la pluja que esquitxa el terra
Curtes són les cançons de la infantesa
Breus els mil contes que jo recordo
Curtes i per sempre les dites que porto

Agafaré al vol el fil que pel jardí navega
I l’estiraré amb la canya des de coberta
Sóc pescador de muguet, iris i deliris
Una cançó, un tot, una flor quan t’ho miris.

EL PONY MENUT – EL PONY PISADOR

Leave a reply

Aquest dijous 14 de març de 2024 els nens i nenes del Cicle Superior gaudiran al Teatre La Sala de l’espectacle EL PONY MENUT, del grup EL PONY PISADOR. Som-hi!

El Pony Pisador son:
Guitarra, acordió, baix i veu – Ramon Anglada
Banjo i Veu – Guillem Codern
Flauta de bec i veu – Martí Selga
Violí, viola, viola de roda, percussions i veu – Miquel Pérez
Bouzouki, percussions i veu – Adrià Vila

El Pony Pisador és un grup musical de Barcelona que barreja diversos estils de música folk i tradicional d’arreu del món, entre els quals la música celta, cançons marineres (sea shanties i havaneres), bluegrass, tarantel·la i iòdel. El nom de la banda fa referència a l’hostal El Cavallet Presumit («The Prancing Pony») que apareix a l’obra El Senyor dels Anells de J. R. R. Tolkien, anomenat «El Pony Pisador» en la traducció castellana.

Els orígens de la banda es remunten al 2013, quan Adrià Vila i Ramon Anglada van decidir formar un grup de música irlandesa inspirat en grups com Flogging Molly, Dropkick Murphys, The Dubliners o els Clancy Brothers. Amb la incorporació progressiva dels altres membres es va consolidar la formació i el seu estil eclèctic i festiu, interpretat principalment amb instruments tradicionals i farcit de referències humorístiques de la cultura tavernària i del món dels pirates, la literatura fantàstica i el còmic. Les influències musicals van ampliar-se amb artistes com Mägo de Oz, Flook, The Bothy Band, Chris Thile, Liz Carroll, Port-Bo o Iron Horse.

El seu repertori inclou versions i temes propis. A més dels Països Catalans han actuat a diversos països d’Europa, els Estats Units, el Canadà i Austràlia.

L’Espantaocells és un dels seus darrers temes, tot just es va estrenar el 12 de desembre de 2023 i formarà part del seu esperat nou disc. El vídeoclip és ben original, no us el perdeu!

Sam’s Gone Away és un sea shanty tradicional alegre i viu. Els canvis de to d’estrofa en estrofa ens transporten uns estius endarrere, quan dos membres del grup vam visitar per primer cop el festival de Falmouth, pràcticament anafabets en la matèria. Allà vam poder veure un reputat cantant de sea shanties canviant de to a l’inici de cada estrofa de forma aleatòria. D’entrada, això va agradar a uns més que d’altres, però amb el pas del temps la idea de posar-ho en pràctica en aquesta cançó ens va entusiasmar a tots.

En el seu origen, cada estrofa fa referència a un ofici o càrrec de bord. Però a nosaltres se’ns feia fred i estrany ja que no som navegants experts i estem lluny de ser-ho. Així doncs, vam considerar que per fer-la més propera era millor parlar dels instruments que toquem, amb la certesa que ho fem millor que navegar.

I wish I was the banjo-man,
onboard a man o’war!
Sam’s gone away, onboard a man o’war!
Pretty work, brave boys,
Pretty work, I say!
Sam’s gone away, onboard a man o’war!

I wish I played the mandolin,
I wish I was the fiddler
I wish I played the double-bass
I wish I was the whistler

Aquesta cançó està inspirada en el món d’Astèrix i Obèlix i vol ser en certa manera un homenatge a uns còmics que ens agraden molt a tots.

Havent començat a gravar el disc, i sent conscients que Tot és Part de Ser un Pirata és el nostre hit, ens vam adonar que no hi havia cap cançó que tingués el seu esperit simpàtic i infantil. Així que pensant en que la utilitat dels menhirs no està clara ens va fer molta gràcia fer una cançó explicant-ne les virtuts com si fos un anunci.

Per aquesta cançó vam incloure per primer cop el recurs del lilting, una forma de cant tradicional d’Irlanda que consisteix en interpretar les tonades fent servir síl·labes sense significat.

LA CONFRARIA DEL MENHIR

És una pedra llarga que haureu d’enterrar una mica
Perquè quedi mirant ben amunt com una llança o una pica
No en fareu un bon ús com a flotador o com a canica
la seva funció tot just l’explica la cançó

El menhir és bo per diddly daddly dom
El menhir serveix per diddly daddly dom
Però el millor que té el menhir és que diddly daddly skiddly daddly diddly daddly hey!

Menhirs, menhirs, menhirs de tota mena
Som la confraria del menhir
Cantem, ballem, a ritme de boixarda
Enlloc no trobareu pas un menhir millor

Tan li fa quin sigui el teu monument funerari preferit
Un cromlec, una tomba, un cenotafi o un dolmen de granit
N’hi ha de totes les mides: grans, mitjans i algun més esquifit
Sigui com sigui en menhirs no hi ha res escrit

El menhir és bo per…

Menhirs, menhirs, menhirs de tota mena…

El menhir pot ser petit, per la tauleta de nit
El menhir pot ser molt gran, per la porxada del davant
El menhir pot ser menut, pots portar-lo a l’institut
El menhir pot ser gegant, i amb llumetes al voltant

Diim-di dadl-di didl-di dum
Didli diim-li dadl-di didi-li daa
Didl-di dadl-di didli-ai dum
Skidldi-dadli dom-pa dum didl-di

Diim-di adl-di dadl-di dum
Didli diim-di dadl-di didl-di daa
Lidli-ai-dom-ladl didl-di dey
Skidldi dadldi dom

El menhir pot ser petit
Enriqueix el sofregit
El menhir pot ser molt gran
Perquè hi segui l’elefant
El menhir pot ser menut
Va molt bé per l’escorbut

Menhirs, menhirs de tota mena…

Fa unes setmanes ja vam escoltar un tema ben diferent titulat l’ESPANTAOCELLS. Us enrecordeu?

Si n’era un espantaocells
Plantat i clavat a terra
Si n’era un espantaocells
Que volia veure món

En trobar-se un pica-soques
Vingut de la fageda
Va dir-li “jo no tinc ales
I no he vist mai el bosc”

És verd a la primavera
I carabassa quan cau la tardor
Anem-hi ninot de palla
I ell va respondre no puc pas no
Ai lirona lireta no puc pas no

Si n’era un espantaocells
Plantat i clavat a terra
Si n’era un espantaocells
Que volia veure món

En trobar-se una gavina
Vinguda de mar oberta
Va dir-li “jo no tinc ales
I no he vist l’oceà”

Les ones d’aigua salada
Et gronxen fins a l’horitzó
Anem-hi ninot de palla
I ell va respondre no puc pas no
Ai lirona lireta no puc pas no

Si n’era un espantaocells
Plantat i clavat a terra
Si n’era un espantaocells
Que volia veure món

En trobar-se un voltor
Que venia de la serra
Va dir-li “jo no tinc ales
I no he vist mai un cim”

Els núvols pentinen els cingles
I el gebre espurneja amb el sol
Anem-hi ninot de palla
I ell va respondre no puc pas no
Ai lirona lireta no puc pas no

El cel plorant contemplava
Somiant poder aixecar el vol
Les aus unides tornaren
En veure’l tan trist i tan sol
L’alçaren d’una volada
I van dur-lo a veure món
Ai lirona lireta i a veure món
Ai lirona lireta i a veure món

Curiositats

Us deixo uns quants vídeos ben divertits i un parell d’enllaços per anar fent boca abans del concert de dijous.
Notícia L’INFO K
NOVA WEB EL PONY MENUT

ESPECIAL 4t CdA PAU CASALS: HAS VIST LA PLUJA?

Leave a reply

La setmana passada, l’alumnat de 4t (Classe de la Pau) va realitzar una sortida al CdA Pau Casals (El Vendrell). Una de les activitats va ser l’estudi d’enregistrament. Enguany han gravat una versió en català del tema “Have you ever seen the rain”/ “Has vist la pluja?”. Van fer un treball de portades i de les emocions que ens generava diferents tipus de música. No us perdeu el resultat!

HAS VIST LA PLUJA?
Ja fa temps algú em va dir,
si hi ha calma vol dir que
ja no, no pot trigar a ploure avui.

Quan s’acabi tot això
el sol tornarà a brillar
i no, no ens deixarà a les fosques.

Digue’m si no
has vist ploure mai de nit?
Digue’m si no
has vist ploure a mig matí?
en dies assolellats.

Ja fa dies que aquest sol,
està fred i encara plou,
ja no! no pot trigar a fer calor.

Sempre em sembla que es igual
el món gira, amunt i avall,
i no, ningú no ho atura.

Digue’m si no
has vist ploure mai de nit?
Digue’m si no
si no has vist ploure a mig matí?
en dies assolellats. X2

Creedence Clearwater Revival

Creedence Clearwater Revival, generalment denominada amb l’acrònim a CCR o simplement Creedence, és el nom d’una agrupació de rock clàssic fusionat amb country de finals dels 60, liderada per John Fogerty.

Components
John Fogerty: guitarra i veu
Tom Fogerty: guitarra rítmica (fins a 1971) Va morir el 1990.
Stu Cook: baix
Doug Clifford: bateria

Història
La banda va començar com The Blue Velvets, formada per Tom Fogerty a El Cerrito, Califòrnia en els anys 1950.

Després de fer el servei militar obligatori, la banda es reunifica i a mitjans dels 1960 i signa contracte amb Fantasy Records i treu el seu primer àlbum: “Creedence Clearwater Revival” i el seu famós single “Suzie Q” (parts 1 i 2).

En l’àlbum Willy and the Poor Boys es va notar gran crítica social, oposició a l’armamentisme nuclear i a les pressions político-militars. Van treure 7 àlbums en només 5 anys.

A finals de la dècada dels seixanta l’èxit de La Creedence va arribar a superar en vendes als Beatles en un temps on semblava que el món girava al seu voltant. L’àlbum Bayou Country suposaria una explosió en tots els sentits, ocasionada en gran mesura per la cançó Proud Mary. És difícil determinar la raó de l’impacte d’aquesta obra. La seva senzillesa combinada amb unes tornades enganxoses creen una atmosfera molt agradable d’escoltar.

Tot i que no mostraven els seus ideals polítics, la guerra del Vietnam va ser una excepció. És en aquesta època quan neix un single immortal, Fortunate son, una de les cançons antibèl·liques més emblemàtiques durant el període del Conflicte. Amb la música com a vehicle de reivindicació, s’expressa amb ràbia i harmonia la complicada situació que vivia tota una generació dels Estats Units enviada a la guerra.

Van romandre junts durant uns anys, però després dels senzills “Have you ever seen the rain” i “Hey tonight”, van córrer rumors de la separació del grup.

El febrer de 1971 Tom Fogerty es va separar del grup i va seguir com a solista, la qualitat de la banda va començar a decaure i l’octubre de 1972 es va dissoldre oficialment.

Un cop la banda es va dissoldre, Stu Cook (baix) i Doug Clifford (bateria) van crear un altre grup sense el lider John Fogerty per seguir tocant les cançons. Tot plegat molt surrealista, el grup es va anomenar Creedence Clearwater Revisited i han seguit durant 25 anys una carrera paral·lela que s’ha acabat fa ben poc.

Creedence Clearwater Revisited amb Stu Cook al baix
i Doug Clifford a la bateria

Des de 1993 Creedence Clearwater Revival forma part del Rock and Roll Hall of Fame.

Museu de la Fama del Rock a Nashville (EUA)

Have You Ever Seen the Rain? és una cançó escrita per John Fogerty inclosa a l’àlbum Pendulum de l’any 1970, del mític grup de rock americà Creedence Clearwater Revival.

La cançó va assolir el #8 en la llista de la Billboard Hot 100 el 1971. Alguns han especulat que la lletra de la cançó es refereix a la guerra del Vietnam, amb la “pluja” com una metàfora de les bombes que cauen del cel.

Fogerty ha dit en algunes entrevistes que la temàtica de la lletra parla sobre augment de la tensió dins de CCR i la imminent partida del seu germà Tom de la banda. Actualment John Fogerty reconeix que al cantar la cançó ho fa amb alegria i entusiasme pensant en els seus fills, com la vida canvia i segueix endavant.

Someone told me long ago
There’s a calm before the storm
I know
It’s been comin’ for some time
When it’s over, so they say
It’ll rain a sunny day
I know
Shinin’ down like water
I want to know, have you ever seen the rain?
I want to know, have you ever seen the rain
Comin’ down on a sunny day?
Yesterday, and days before
Sun is cold and rain is hard
I know
Been that way for all my time
‘Til forever, on it goes
Through the circle, fast and slow
I know
It can’t stop, I wonder
I want to know, have you ever seen the rain?
I want to know, have you ever seen the rain
Comin’ down on a sunny day?
Yeah
I want to know, have you ever seen the rain?
I want to know, have you ever seen the rain
Comin’ down on a sunny day?

+Curiositats
Us imagineu centenars de guitarristes tocant i cantant junts a la vegada la cançó “Have you ever seen the rain?”. Va passar el setembre de 2023. Va ser al·lucinant!

ÉS CARNAVAL I TOT S’HI VAL (AMBAUKA)

Leave a reply

Comencen els dies més bojos de l’any…
La setmana del Carnaval!!!

Ambauka és un grup de música familiar nascut el 2008 a Molins de Rei, conegut inicialment amb el nom Ambäukatunàbia. Les seves cançons combinen lletres amb valors i músiques populars i modernes que incorporen instruments tradicionals com la gralla o la tenora.

El 2012 publica el videoclip de La llegenda de Sant Jordi, que supera els dos milions i mig de reproduccions a Youtube.L’any 2014, aquesta cançó, forma part del seu segon disc, Tal dia farà un any!.

L’any 2019 Ambauka publica el seu tercer disc, De cap per avall. Aquest disc compta amb les col·laboracions de Cesk Freixas, Arnau Tordera, Roba Estesa i El Pot Petit. El disc inclou la cançó El menjar no es llença, creada conjuntament per conscienciar sobre el malbaratament alimentari.

Arran de la pandèmia, el 2020 el grup va gravar la pel·lícula Ambauka i el fantasma Bububú. Al film, els membres d’Ambauka viuen una aventura en una casa abandonada. La pel·lícula va ser la plataforma de llançament del senzill Podem amb tot.Uns mesos més tard, el 2021, el grup estrena el senzill Cultura al carrer, per revifar la cultura popular després de la pandèmia.

El 2022, publiquen el conte il·lustrat sobre la cançó La llegenda de Sant Jordi, amb textos de Laia Figueras i il·lustracions de Josep Miquel Janés, guitarrista del grup. El 2023, publica el seu quart disc d’estudi, Peti qui peti!, un disc de dotze cançons que compta amb les col·laboracions de The Penguins i de Júlia Serrasolsas.

ÉS CARNAVAL I TOT S’HI VAL

LLETRA:
És carnaval i tot s’hi val
fem festa grossa, tot cap per ‘vall!
Fem l’animal i el pocasoltes
tenim un rei: el Carnestoltes!

L’aristocràcia no ens preocupem,
per les penúries que els pobres passeu,
no treballem ni ens cal cap eina
perquè els altres ja ens feu la feina.
El ball de màscares és elegant
no ens molesteu, que som gent important.

És carnaval i tot s’hi val
fem festa grossa, tot cap per ‘vall!
Fem l’animal i el pocasoltes
tenim un rei: el Carnestoltes!

Ja és aquí el poble, els esparriots,
amb les esquelles i els esquellots,
roba de sac i barret de palla,
quan arribem la plaça ja balla.
Fem fora els rics a cops d’escombra,
l’aristocràcia no ens farà ombra!

És carnaval i tot s’hi val
fem festa grossa, tot cap per ‘vall!
Fem l’animal i el pocasoltes
tenim un rei: el Carnestoltes!

I quan arriba el sèquit reial,
poble i burgesos farem carnaval,
sense complexos, tothom és lliure
avui toca festa, avui toca viure!
Ningú passa gana, tothom ben tip,
a taula i al llit al primer crit!

És carnaval i tot s’hi val
fem festa grossa, tot cap per ‘vall!
Fem l’animal i el pocasoltes
tenim un rei: el Carnestoltes!

DENIP 2024: ESCOLTA-HO EN EL VENT / BLOWING IN THE WIND (BOB DYLAN)

Leave a reply

ESPECIAL “DENIP” DIA DE LA PAU
El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP), conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau, el celebrem també a la nostra escola. Aquest dia totes les activitats tenen com a objectiu promoure la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau.

Robert Allen Zimmerman és conegut pel nom de Bob Dylan. Va triar aquest nom en homenatge al poeta irlandès Dylan Thomas. Va néixer el 24 de maig del 1941 a la ciutat de Duluth, població situada a l’estat nord-americà de Minnesota.
Bob Dylan és un músic, cantant i poeta nord americà, popular del segle XX i de començament del segle XXI .
La vida de comerciant no era la preferida per en Bob, i l’ambient de la població, l’economia de la qual depenia fortament de la mineria, no prou atractiva per a un adolescent. El descobriment de la música comportà un canvi en la seva mentalitat, i ja als vuit anys aprengué per ell mateix a tocar el piano i per deu dòlars adquirí una guitarra per correu.

Estudià a Minneapolis. Dues de les seves assignatures favorites eren l’aprenentatge del castellà i la història nord-americana. Fou en aquell moment quan començà a escoltar temes de country gràcies a les composicions de Robert Johnson i folk, deixant de banda la seva passió pel rock and roll de Little Richard. Interessat en la poesia, la dècada de 1960 suposarà una inflexió en la seva vida artística i personal: canviant-se el nom pel de Bob Dylan.

Blowing in the wind i La vida americana als anys seixanta

La vida als Estats Units als anys seixanta va ser condicionada per la llarga guerra del país al Vietnam (Àsia) i l’anomenada guerra freda entre les potències occidentals amb Estats Units al davant i el bloc oriental encapçalat per la URSS. La presència en diferents guerres i al cursa nuclear per tenir més i més míssils va orginar una forta resposta del poble americà i de tot el món contra les guerres i a favor del desarmament. Bob Dylan va viure els conflictes i es va posicionar sempre amb els moviments pacifistes. Moltes de les seves cançons parlen de la Pau. Un dels millors exemples Blowing in the wind.

Lletra original en anglès.

How many roads must a man walk down
Before you call him a man
How many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand
How many times must the cannonballs fly
Before they are forever banned

The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind

How many years can a mountain exist
Before it is washed to the sea
How many years can some people exist
Before they’re allowed to be free
How many times can a man turn his head
And pretend that he just doesn’t see

The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind

How many times must a man look up
Before he can see the sky
How many ears must one man have
Before he can hear people cry
How many deaths will it take
Till he knows
That too many people have died

The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind

Bob Dylan – Blowing in the wind

Lletra en català

ESCOLTA-HO EN EL VENT

Per quants camins l’home haurà de passar
abans que arribi a ser algú.
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur.
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.

Això amic meu només ho sap el vent.
Escolta la resposta dins el vent.

Quantes vegades podrem mirar a munt
abans d’arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren arreu.
Quantes morts més ens caldran, amic meu
per saber que ha mort massa gent.

Això amic meu només ho sap el vent.
Escolta la resposta dins el vent.

Quant anys podrà un muntanya existir
abans que l’ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de seguir
per guanyar-se la llibertat.
Quantes vegades podrem girar el cap
fingint que no ens hem adonat.

Això amic meu només ho sap el vent.
Escolta la resposta dins el vent.

CURIOSITATS

PARTIDARIS INTERPRETA ESCOLTA-HO EN EL VENT
Us proposo també, una versió d’aquest tema interpretada pel grup maresmenc Partidaris en concert. A la guitarra acústica de 12 cordes, harmònica i veus el vostre mestre de música 😉 Gaudiu-la!!!

L’ESPANTAOCELLS – EL PONY PISADOR