Una vintena d’artistes s’han unit per interpretar la cançó ‘Un Sant Jordi diferent‘, un projecte nascut les dues últimes setmanes de confinament amb l’objectiu de recollir l’energia positiva del missatge ‘Tot anirà bé!’. La cançó ha estat composta per Salva Racero i Xasqui Ten -que també és responsable de la direcció artística i la producció- amb lletra de Salva Racero, Xasqui Ten i Lídia Coll.
Entre d’altres, participen en el projecte Cesk Freixas, Joan Rovira, Guillem Solé (Buhos), Paula Valls, Joan Masdéu, Manu Gui, Salva Racero, Nacho Tarrés (Gossos), Sau30, Pupil·les, Gemma Humet, Jordi Ginesta (Bonobos), Ariadna Vieyra, Alessio Arena, Àlex Pérez, Tildo Muxart, Jos Racero, Miquel Abras, Sara Pi, i els joves Jan i Ada Racero.
La cançó també pretén ser un reconeixement a la generositat dels que treballen per vèncer la malaltia o abastir els mínims essencials i un cant a la solidaritat científica, social, cultural i emocional.
La cançó està gravada i interpretada amb la pretensió d’una celebració conjunta que ‘englobi tothom’, sigui quina sigui la situació en la qual es trobi. El confinament i la fragilitat individual busquen que es percebi com a col·lectiva, i per tant, ‘Un Sant Jordi diferent’ inclou la veu i el cant de tothom ‘confinat entre quatre parets, des dels més desafavorits, a persones que han perdut negocis o que pateixen la malaltia’, segons recullen en un comunicat.
Aquesta setmana és una proposta de’n Max Cuní de 5è. Ens comenta que a casa seva escolten als Stay Homas i ens recomana aquesta cançó de Sant Jordi. Moltes gràcies Max per participar al Bon dia amb Melodia desde casa. Podeu proposar música d’artistes confinats. Aquests dies hi ha moltes iniciatives musicals a les xarxes. Seguim en contacte. Que no pari la música!
Moltes persones, especialment relacionades amb el món educatiu, reconeixen el treball que fan els tres integrants del Petit Taller de Cançons (PeTaCa) com una eina de la qual disposen des de ja fa uns quants anys per ajudar a fer arribar els valors humans més essencials als infants de tot Catalunya. Els temes que al grup han tractat van des de la igualtat entre les persones fins a la migració forçada, passant per la necessitat de la música com a matèria imprescindible per a l’aprenentatge o que l’art i la cultura representen una necessitat bàsica durant l’ensenyament per tal de poder assolir l’edat adulta amb criteri propi i equilibri emocional.
La majoria de les cançons se centren en els senzills sentiments humans que ens uneixen: amor, solidaritat, amistat, il·lusió, comprensió… I el seu marc només podia ser el d’aquesta Terra que compartim, conjuntament amb allò que ens fa somiar a tots els habitants d’aquest planeta: un futur millor, un cel més blau, una lluna que ens dibuixa la seva llum per guiar-nos, acompanyada de tots els estels, molts més que no pas persones embadalides que els admirem…
En aquesta dura prova que la natura ens ha enviat en aquests moments, els infants resten confinats a casa, com nosaltres, i creiem que potser cal enviar-los un missatge renovat d’esperança i recordar que l’esdevenidor està, únicament, a les seves mans. És per això que Pe.Ta-ca han composat la cançó “El nou futur”, on intenten fer sentir a tothom a través de les paraules i la música, el convenciment que només ens en sortirem compartint, somrient, aprenent, il·lusionant-nos i, sobretot, sense deixar ningú enrere, perquè ens necessitem, ara i sempre, per aconseguir ensorrar pacíficament qualsevol obstacle que s’interposi en el nostre camí cap a la felicitat.
PETIT TALLER DE CANÇONS MARÇ DE 2020
El curs 2015-2016 els nostres alumnes de 4t, que ara ja estan a l’institut, van entrevistar a David Melgar al Camp d’Aprenentatge Pau Casals. Us la deixo aquí a sota per si voleu recuperar-la.
Xiula és una experiència única d’animació musical: fan cançons, pròpies i per encàrrec, creen espectacles i en general, lien pollastres importants que animen a tot tipus de públic.
I tot amb una mirada farandulera però professional, treballen amb contiguts crítics i amb esperit. Estan molt connectats al món de l’educació i a les necessitats i conflictes de les persones i la nostra societat.
Ah! I no paren quiets: també han fet llibres, ombres xineses, d’speakers, festivals, actes festius, disseny d’espais educatius i festius…
Actualment formen la banda en Jan Garrido -músic, educador social i ànima del grup-, en Rikki Arjuna -també músic i educador social- , l’Adrià Heredia -músic de professió implicat en un munt de bandes- i en Marc Soto -músic i membre del grup La Sra. Tomasa-.
Des de menuts tots han estat en el món de la música i el lleure, tocant a grups, fent espectacles d’animació i clown, teatre, pel·lícules i treballant com a educadors en el lleure. I a dia d’avui encara estan engrescats en d’altres projectes musicals: Àcid Folklòric, Rocamadour i La Sra. Tomasa.
Em quedo a casa
Xiula han penjat aquesta setmana una cançó sobre la malaltia que té confinada la població de Catalunya. És un rap amb dosis d’humor, en la línia habitual de la banda, que fins i tot fa una picada d’ull a una de les seves peces més emblemàtiques: “Verdura i peix”. Les imatges del vídeo han estat proporcionades per les famílies que van respondre a la crida que Xiula va fer a través de les xarxes socials.
Aquesta cançó ha estat creada en 24 hores (entre el 14 i el 15/3/2020) pels 4 membres de XIULA mentre estaven confinats a les seves respectives cases. Per escriure-la, hem rebut les idees de centenars de nens i nenes que estaven en la mateixa situació i que també ens han enviat més de dos-cents vídeos de com viuen el fet d’estar tancats a casa.
Dediquem aquesta obra a totes les famílies que, solidàriament i reinventant-se, estan confinades a les seves cases.
Lletra i veu: Rikki Arjuna
Base: Marc Soto
Veu i mescla: Jan Garrido
Guitarres: Adri Heredia
Edició del vídeo: Joan “Singu” Riera
Lletra:
Ha arribat el COVID-19, és un virus totalment nou,
Tot s’ha convertit en un show, fins que juntes li diguem prou,
Ei, COVID, et dedico aquest beat,
Com pots donar tants problemes sent un virus tan petit
I perquè portes corona et penses que ets el rei,
Però aquí a la monarquia ja li estem buscant remei
Que ve de la Xina però ens afecta a totes,
A la teva veïna, a tot el que té potes.
I que ràpid t’encomanes, fins i tot persones sanes,
Que mengem verdura i peix totes totes les setmanes,
I ara sento com si abans, fóssim tots un pèl marrans,
Perquè sembla que no estàvem rentant-nos molt bé les mans
Més pesat que un poll, més odiós que un moc
em fas anar de corcoll, però tu no saps qui sóc
Tothom fa molt soroll, però tu a mi no em calles
No deixaré que encomanis ni als avis ni a les iaies.
Sort que a tots els hospitals, hi ha cents de professionals,
Mirem de no saturar-los, vols que ens curin tots els mals?
Coronavirus, no te’n vas ni a tirus
Com em canses, tinc esgarrifances quan et miro
Si tota la gent, està més conscient, no vagis a la pelu a fer-te la permanent,
Tu marxaràs i així tindrem uns respirus.
I per què ara no s’escampi, i que el virus no ens enxampi,
Tots arreplegats a casa, res de platja, res de càmping!
L’escola tancada, la família confinada,
Som la penya confiada i farem fruita confitada,
És l’hora de les manualitats,
Explorem totes les possibilitats,
Quatre parets però no hem d’estar parats,
Comença a inventar-te un mil·lió d’activitats.
I potser una solució, doncs pot ser l’ordinador
Tu sol busca el control, ja saps què diu la cançó:
Si et passes de pantalles, s’apaguen les rialles
I altra vegada t’omples de teledeixalles.
És moment de cuidar-se, molt de temps per abraçar-se,
Ara que no juga el Barça, un sofà per retrobar-se.
I en una ocasió com aquesta
Mirem què suma, mirem què resta,
Tot respirant i amb espais en blanc
Que la casa sigui una festa!
Coronavirus, no te’n vas ni a tirus
Com em canses, tinc esgarrifances quan et miro
Si tota la gent, està més conscient, no vagis a la pelu a fer-te la permanent,
Marxaràs i així tindrem uns respirus.
I ara molta pàciència i esperar que la ciència,
Trobi la vacuna i tinguem tot d’una, una mica més de consciència
Sents que tens un volcà i a punt d’explotar el cràter,
Et pots relaxar, fes ioga, be water
Abans de l’enfado escolta la Míriam Tirado,
Creu-me que la solució no és anar a comprar paper de vàter.
Si et bé una bona idea, agafa paper i escriu-la,
No et quedis enrabiat perquè no hi ha concert de Xiula
Trobes a faltar els amics, no es compensa ni amb Netflix,
Però pensa que la recompensa escalfa més que els abrics
Perquè aquesta quarentena, és pel nen i per la nena
Ja tinguis la casa buida, ja tinguis la casa plena.
I aprofita aquests dies per mirar el costat bo,
La ciutat que somnies sense contaminació
I aquest gest que fas, aquest gran sacrifici
Pren-t’ho com un nou pas, que pot ser un nou inici
I ara virus, ja ho saps, m’has donat molt la brasa
Però no resistiràs, perquè jo em quedo a casa!
Coronavirus, no te’n vas ni a tirus
Com em canses, tinc esgarrifances quan et miro
Si tota la gent, està més conscient, no vagis a la pelu a fer-te la permanent,
Marxaràs i així tindrem uns respirus.
Doctor Prats
Doctor Prats és un grup de fusió de Terrassa (Vallès Occidental). Tenen ja tres àlbums a la seva discografia.
Van néixer l’any 2014 amb la intenció de ser únicament un “grup virtual” és a dir només penjar música i vídeos per internet però no fer concerts en directe.
Els seus membres són:
Mark-e Riera (veu i guitarra)
Guillem Boltó (veu i trombó)
Ramon Figueras (trompeta)
Miki Santamaria (baix)
Victor Martínez (teclats)
Josep Jaume Rey (guitarra elèctrica)
Oriol Cors (bateria)
Van treure el seu primer disc “Patates amb peix” que va suposar la seva aparició en la música. El dissabte 11 d’abril realitzen el seu primer concert a la sala Faktoria d’Arts de Terrassa amb diferents col·laboracions d’artistes locals.
L’abril de 2016, tot just un any després de treure el primer disc, en treuen un segon anomenat “Aham Sigah”. Presenten aquest nou treball a la sala Bikini i a partir d’aquí fan una gira que els porta per alguns dels escenaris més importants de Catalunya com el Clownia, l’Acampada Jove o les festes de la Mercè de Barcelona. Han tocat al País Basc a Madrid i també al Japó. Van acabar una gira de pràcticament dos anys el 30 d’octubre de 2017 a Girona.
Després d’un període de descans, el grup anuncia el llançament de Venim de lluny, el tercer treball de la formació. Presenten el disc el 10 de maig a la sala BARTS de Barcelona i inicien una gira per tot el principat i amb concerts també a l’estranger.
El seu single “Tu fas” va ser la cançó en català més difosa a les principals radiofòrmules de Catalunya de novembre 2018 fins a febrer 2019, segons les llistes oficials APECAT.
Us podeu descarregar els seus àlbums de forma lliure i gratuïta a la seva web: www.doctorprats.cat
Aquesta setmana és una proposta de diverses alumnes del segon Cicle. En pocs anys Doctor Prats han esdevingut una banda referent en música festiva. Espero que us agradi!!
Visca el Carnaval!!!
Tu fas
Tu fas que el temps s’aturi,
tu fas que el nord es torni sud,
només tu tombes tots els murs.
Tu fas fugir les penes,
tu fas que tot tingui un sentit,
fas que s’encengui aquesta nit.
Si estic amb tu sento que cada demà serà millor que ahir.
Fas que les nits s’allarguin hores i hores, i que els dos cremem per dins.
Somiem fent ballar les estrelles al nostre compàs.
I es que tu fas que allà a l’Antàrtida hi hagi un clima tropical.
Només amb la mirada enderroques qualsevol imperi medieval.
Un somriure pot acabar amb els pitjors dels meus mals
Tu seràs la tempesta
que s’endurà la por
i que mai més tornarà,
seràs la meva sort.
Tu seràs la conquesta
dels dies que vindran,
i seràs aquelles les nits
que mai hem oblidat.
Tu fas que el temps s’aturi,
tu fas que el nord es torni sud,
només tu tombes tots els murs.
Tu fas fugir les penes,
tu fas que tot tingui un sentit,
tu fas que s’encengui aquesta nit.
Tu fas d’un dilluns un divendres, fas brotar flors al desert,
fas reflotar el Titanic un altre cop perquè destrossi l’iceberg.
Fas que 365 dies l’any siguin com primavera.
I és que ta-ta-ta tan sols tu ets capaç d’escalfar el meu hivern,
tu em fas pecar i després m’arranques de les portes de l’infern,
i si estic amb tu m’és igual que perdem l’últim tren.
Tu seràs la tempesta…
Curiositats Miki Santamaria, músic professional amb una amplia trajectòria en directe i en estudi. Ell va co-fundar el grup Doctor Prats , i apart de ser el baixista també és el director musical.
Durant la seva carrera ha tingut l’honor de col·laborar amb músics i artistes de primer nivell, als programes Bailando con las estrellas i Operación triunfo, I Want U Back (tribut a Michael Jackson) Phred Brown (director musical i guitarrista de Bruno Mars), el musical Rock of Ages o el grup d’ska Discípulos de Otília entre molts altres!
Si us interessa el baix elèctric podeu seguir-lo en el seu canal de YouTube. Penja vídeos de tècnica, d’instruments, etc. amb molta qualitat. Actualment treballa de professor de baix a l’escola superior de música ESEM Taller de Músics (Barcelona).
Des del CdA Pau Casals estan duent a terme un projecte on els agradaria que participessin tots els centres educatius de Catalunya que creguin en revertir el canvi climàtic i que l’educació ambiental és un element importantíssim i bàsic per a tots i totes.
EL CANVI CLIMÀTIC
Com bé sabeu, cada cop hi ha més evidències que el canvi climàtic és un problema que afecta a tot el món. Poder minvar els efectes d’aquesta crisi mediambiental depèn de tots els habitants del planeta. Cal que prenguem consciència del moment en el què ens trobem i lluitem, individual i col·lectivament per tal d’aconseguir un canvi a nivell de poble, de país, de continent… Cada cop més, els infants, les famílies, la població en general anem adquirint un seguit d’hàbits que contribueixen a fer un consum més sostenible. Hem de ser conscients però, que amb això no n’hi ha prou, cal un canvi de prioritats, cal un canvi de lleis, cal impulsar la utilització de les energies renovables… i això no ho aconseguirem si els nostres governs no fan un pas endavant respecte aquestes mesures.
LA CANÇÓ: NO ENS DESDIBUIXEU
La cançó “No ens desdibuixeu” és una composició d’“El Petit Taller de Cançons” per al CdA Pau Casals.
El missatge clar i contundent ens el fan arribar els més joves de la nostra societat als adults encarregats de preservar per a ells un món sostenible.
Una de les primeres manifestacions de l’ésser humà és dibuixar… Dibuixem per reflectir allò que veiem o allò que sentim i que desitgem… Els nostres somnis i esperances sovint resten molt anys esbossats en papers oblidats que vam pintar fa anys… Per primer cop, però, el nostre món està prenent el futur dels infants diluint, de mica en mica, els dibuixos amb què expressen allò que senten per escampar-hi, només, la grisor del fum i de la contaminació… I les joves generacions ens reclamen solucions, que puguin tornar els colors… Encara hi som a temps…
Aquesta ha comptat amb la participació de diferents músics del panorama musical actual com Xavi Ciurans de Gertrudis, Fito Luri, Cesk Freixas i Gemma Polo de Roba Estesa.
NO ENS DESDIBUIXEU…
Petit Taller de Cançons
Lletra: Gibert d’Artze
Música: David Melgar
Estan traient del cel
els nostres blaus més clars
i els foscos de tants mars
per fer un immens desert…!
Ens han pres tots els verds,
i els grocs del sol daurat…
No ens queden platejats…
Però encara hi som a temps…!
I és que mai no podrem
posar colors al dibuix…
I és que mai no sabrem
traçar el futur…
Perquè necessitem
que retorni la llum
i que hi hagi molts fulls
per dibuixar…
Volem somiar
que encara hi som a temps…!
El blanc pur dels estels
ens van difuminant,
i els màgics tons rosats
dels núvols que pintem…
Esborren els vermells
dels vespres esclatants…
Grisor hi han escampat…
Però encara hi som a temps…!
I és que mai no podrem
posar colors al dibuix…
I és que mai no sabrem
traçar el futur…
Perquè necessitem
que retorni la llum
i que hi hagi molts fulls
per dibuixar…
Volem somiar
que encara hi som a temps…!
Encara hi som a temps…!
Volem tenir un demà…!
Encara hi som a temps…!
Volem tenir un demà…!
Encara hi som a temps…!
Volem tenir un demà…!
Que encara hi som a temps…!
Volem tenir un demà…!
Que encara hi som a temps…!
No ens desdibuixeu…
DONA LA NOTA. ENCARA HI SOM A TEMPS!
El Petit Taller de Cançons conjuntament amb el Camp d’Aprenentatge Pau Casals, creuen que és el moment de mobilitzar-nos, que els qui ens representen a les institucions escoltin el nostre clam i prenguin les mesures adequades per tal de pal·liar aquesta catàstrofe. No podem esperar més, el nostre planeta, la nostra vida, la dels nostres infants i de tots els que vindran, perilla.
És per això que aquest curs impulsen aquesta una campanya destinada a totes les escoles i instituts i societat en general que si vulgui adherir.
Aquesta campanya duu per títol : “DONA LA NOTA, ENCARA HI SOM A TEMPS”.
Pretenem que es facin diverses activitats, actuacions, jornades, exposicions, xerrades… sobre el canvi climàtic i les possibles mesures que es poden prendre per tal de frenar-lo i així fer que tota la comunitat en prengui consciència.
l’Escola Les Fonts participarem al projecte DÓNA LA NOTA. El divendres 5 de juny DE 2020, dia mundial del MEDI AMBIENT cantarem NO ENS DESDIBUXEU tots els alumnes de l’escola.
Més material i informació: Lletra, partitures, àudio, enllaços, xarxes socials a:
Joana Raspall i Juanola va néixer el 1913 a la Barceloneta, tot i que la família era del Masnou. Al cap de tres anys la família es traslladà a Sant Feliu de Llobregat. Va estudiar a l’escola municipal, “la pública, cosa que estava mal vista perquè no feia ric, però el seu pare va voler que tingués una educació lliure”. Als onze anys la mare, d’orginen francès, l’envià a estudiar francès a Perpinyà, d’on retorna després d’un any arran de la mort del seu pare, i ella ja no torna a marxar més de Catalunya.
De nou a Sant Feliu, cursa els estudis de comptabilitat i als catorze anys comença la seva activitat literària i catalanista, publicant els seus escrits en català en revistes com ara El Eco del Llobregat, Camí i Claror, de Sant Feliu, des de la qual ella i altres joves inicien una campanya per demanar una biblioteca infantil per al municipi. Fan arribar la seva petició a Jordi Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya, que en conèixer Joana Raspall l’anima perquè faci els estudis de bibliotecària. Es prepara a fons les proves i accedeix a l’Escola de Bibliotecàries, on té de professors grans figures de la cultura catalana, com Carles Riba i Clementina Arderiu, entre d’altres. En acabar els estudis obté una plaça de bibliotecària a Vilafranca del Penedès, on treballa fins el dia abans que els nacionals entren a la població. Juntament amb la seva companya de feina salven part del fons de la biblioteca, sobretot els llibres catalans, per evitar que caiguin en mans dels soldats de Franco: totes dues viatgen amb els llibres fins a la Biblioteca de Catalunya amb una comitiva de camions de soldats de la retirada. Quan acaba la Guerra civil es posa a treballar d’administrativa i el 1941 es casa amb el doctor Cauhé, amb qui té tres filles i un fill.
La represa de l’activitat literària, que havia deixat amb la guerra, té lloc un cop acaba el conflicte: “ells van decidir que el català, no, però jo vaig triar el català, sí”. Així, Joana Raspall comença a escriure i a publicar versos i textos en català en els espais clandestins o més o menys escapats de la censura: Jocs Florals, concursos, festes populars… També fa classes de català a casa seva i comença a crear fitxes amb mots sinònims que de mica en mica va ampliant fins a elaborar, amb l’ajuda de Jaume Riera, el Diccionari de sinònims, publicat el 1972. Al de sinònims seguiran els altres dos diccionaris, el de locucions i frases fetes (1984), que és guardonat amb el Premi Marià Aguiló de l’Institut d’Estudis Catalans, i el d’homònims i parònims (1988), ambdós elaborats amb la col·laboració de Joan Martí.
La seva passió per la poesia, que cultiva des de fa molts anys, es dóna a conèixer a través del vessant de la poesia infantil. El primer recull, titulat Petits poemes per a nois i noies apareix el 1981 i rep la menció especial de poesia del Premi Crítica Serra d’Or, però és sobretot a finals de la dècada de 1990 quan comença a publicar de manera regular un seguit de reculls poètics pensats per als més menuts: Bon dia, poesia (1996), Degotall de poemes (1997), Versos amics (1998), entre d’altres, i acaba consolidant, amb una dotzena de títols publicats, la seva trajectòria en aquest gènere. Ella mateixa explica que aquesta producció respon a la necessitat d’oferir al públic infantil català l’accés a la poesia, ja que si bé hi havia alguns poemes per a nens, l’oferta era malauradament molt poc extensa. També publica quatre reculls de poesia per a adults i el 2007 la seva única novel·la, Diamants i culs de got. El 2008 apareix el recull de narracions El cau de les heures.
Participa en tertúlies literàries a la seva ciutat, visita escoles i participa en xerrades i actes literaris i, sobretot, no deixa mai d’escriure poesia.
L’any 2013, amb motiu del seu centenari, s’organitzen nombrosos actes i celebracions entorn de la seva obra i el conjunt de la seva trajectòria, i es reediten algunes de les seves obres més emblemàtiques. La seva trajectòria és reconeguda amb el Premi de la Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil del 2013.
Mor a Sant Feliu de Llobregat el 4 de desembre de 2013.
Podries és d’aquells llibres que mai passen de moda, on la poesia ens mostra com tots podem patir unes mateixes circumstàncies si el nostre lloc de naixement fos un altre, com el nostre destí podria ser molt diferent.
Escrit per Joana Raspall, va ser publicat el 1998 al llibre Com el plomissol, poemes i faules.
De plena actualitat amb la crisi de refugiats la poesia de Joana Raspall ens acosta al patiment i ens convida a la solidaritat, a l’empatia i a la reflexió davant les desigualtats.
Homenatge a tots aquells que han de marxar involuntàriament de casa seva, mostra com tots els humans tenim unes mateixes necessitats i uns mateixos sentiments.
Poema musicat pel grup Roba Estesa en el seu disc “Descalces” editat l’any 2016.
Si haguessis nascut en una altra terra,
Podries ser blanc, podries ser negre…
Un altre país fora casa teva,
I diries “sí” en un altra llengua.
T’hauries criat d’una altra manera
Més bona, potser més dolenta.
Tindries més sort o potser més pega…
Tindries amics i jocs d’una altra mena;
Duries vestits de sac o de seda,
Sabates de pell o tosca espardenya,
O aniries nu perdut per la selva.
Podries llegir contes i poemes,
O no tenir llibres ni saber de lletra.
Podries menjar cases llamineres
O només crostons secs de pa negre.
Podries …podries… Per tot això pensa
Que importa tenir les mans ben obertes
I ajudar qui ve fugint de la guerra
Fugint del dolor i de la pobresa.
Si tu fossis nat a la seva terra
La tristesa d’ell podria ser teva.
Duries vestits de sac o de seda,
Sabates de pell o tosca espardenya,
O aniries nu perdut per la selva.
Podries llegir contes i poemes,
O no tenir llibres ni saber de lletra.
Joan Dausà interpreta el poema Podries i s’acompanya amb el piano.
El DENIP
El Dia Escolar de la Noviolència i la Pau se celebra cada 30 de gener, en commemoració de l’aniversari de la mort del Mahatma Gandhi. Durant aquesta jornada, escoles, instituts i centres educatius d’arreu del món organitzen diferents activitats per difondre els valors de la noviolència i la pau.
Llorenç Vidal Vidal
El DENIP el va fundar l’any 1964 el poeta, educador i pacifista mallorquí Llorenç Vidal i Vidal. El DENIP té difusió internacional i és practicat anualment per milers i milers d’estudiants en centres educatius de tot el món (i per milions des de la seva fundació en 1964), és, com diu el seu fundador, “una llavor de no-violència i pau depositada dins la ment i dins el cor subconscient dels educands i, a través d’aquests, dins la societat”. Més informació a http://fundipau.org/denip/
Bon Jovi és grup de rock americà, format a Sayreville (Nova Jersey), el 1983, per Jon Bon Jovi (el seu nom real és John Francis Bongiovi). Amb Richie Sambora a la guitarra, David Bryan als teclats, Tico Torres (Héctor Torres) com a bateria i Alec John Such com a baixista (substituït el 1995 per Hugh McDonald). Aquest grup va assolir gran èxit, acceptació i fama mundial durant les dècades dels 80 i dels 90.
Bon Jovi va esdevenir molt popular gràcies al seu exitòs àlbum Slippery When Wet, disc que va arribar a ser el més venut de l’any 1987 als Estats Units. Del que destaca el seu èxit amb Livin’ On a Prayer, que ha estat designada la millor cançó dels anys 80 per la cadena nord-americana de música rock VH1.
Aquest 2020 Bon Jovi editarà un nou disc, el que farà quinze de la seva carrera. Segurament es titularà Bon Jovi 2020 i significarà també una nova gira de concerts de presentació. Tot una notícia pels seguidors de la banda!
It’s my life
It ‘s My Life» és una cançó inclosa a l’àlbum Crush de la banda nord-americana Bon Jovi.
«It ‘s My Life» va ser llançat el 23 de maig de l’any 2000, sent el primer senzill llançat per Bon Jovi després de 5 anys de silenci en el qual els diferents membres del grup tenien les seves carreres en solitari . La cançó va ser escrita per Jon Bon Jovi, Richie Sambora i Max Martin. La cançó també apareix en la pel·lícula Capitana Marvel estrenada el 2019.
«It ‘s My Life» es va convertir en el senzill més exitós gravat per la banda, superant a «Always» de 1994, prenent la posició N º 1 en molts països, i convertint-se en un símbol de longevitat de la banda. Gràcies aquesta cançó van guanyar molts seguidors joves que no coneixien el grup.
Aquesta setmana és una proposta de’n Martí Navarro de la classe de 6è. Moltes gràcies per participar al Bon Dia amb Melodia. Una cançó roquera que ens ajudarà a agafar el ritme al segon trimestre. Bona setmana a tothom!
It’s my life
This ain’t a song for the broken-hearted
No silent prayer for the faith-departed
I ain’t gonna be just a face in the crowd
You’re gonna hear my voice
When I shout it out loud
It’s my life
It’s now or never
I ain’t gonna live forever
I just want to live while I’m alive
(It’s my life)
My heart is like an open highway
Like Frankie said
I did it my way
I just want to live while I’m alive
It’s my life
This is for the ones who stood their ground
It’s for Tommy and Gina who never backed down
Tomorrow’s getting harder, make no mistake
Luck ain’t enough
You’ve got to make your own breaks
It’s my life
And it’s now or never
I ain’t gonna live forever
I just want to live while I’m alive
(It’s my life)
My heart is like an open highway
Like Frankie said
I did it my way
I just want to live while I’m alive
It’s my life
You better stand tall when they’re calling you out
Don’t bend, don’t break, baby, don’t back down
It’s my life
And it’s now or never
I ain’t gonna live forever
I just want to live while I’m alive
(It’s my life)
My heart is like an open highway
Like Frankie said
I did it my way
I just want to live while I’m alive
(It’s my life)
Curiositats
Si heu vist el video clip, potser us heu fixat que guitarrista Ritchie Sambora fa un so molt especial amb la boca i la guitarra. És un TALKBOX!
Un talk box és un dispositiu d’efectes de so que permet al seu usuari modificar el so que té un instrument musical canviant la forma de la boca. El so pot ser de qualsevol instrument musical, però se sol utilitzar la guitarra, perquè quan els harmònics d’una guitarra elèctrica es modelen amb la boca, produeixen un so molt similar a la veu humana, fent que la guitarra sembli que “parla”.
Un talk box es compon d’un pedal d’efectes situat al terra i que adjunta un altaveu connectat a un tub de plàstic. La caixa permet connectar una sortida d’altaveu d’un amplificador, i alhora un altaveu com el de qualsevol instrument. Un interruptor maniobrable amb el peu permet dirigir el so a l’altaveu del talk box o a l’altaveu normal. L’altre extrem del tub està connectat a un micròfon, per dirigir el so a prop o dins de la boca de l’artista.
Quan està activat, el so de l’amplificador es reprodueix mitjançant l’altaveu del talk box, i dirigit al llarg del tub fins a dins de la boca del músic. La forma en la qual posa la boca, filtra el so, i el micròfon recull el so. La forma de la boca canvia el contingut harmònic del so de la mateixa manera que afecta al so generat per les cordes vocals en parlar. El músic varia la forma de la boca i la posició de la llengua, canviant el so de l’instrument que s’està reproduint per l’altaveu del talkbox. També, si l’artista vocalitza paraules, semblarà que l’instrument parla. Aquest so deformat surt de la boca, i quan entra en el micròfon, se sent una mescla entre la seva veu i la veu generada.
“Quan et diguin que és de nenes…, fuig, fuig fuig! Quan et diguin que és de nens…, fuig, fuig fuig!” L’AFA, Associació de Famílies d’Alumnes, de l’Escola Fructuós Gelabert, de Barcelona, reivindica unes festes nadalenques més igualitàries i lliures d’estereotips de gènere amb una nadala que s’ha fet viral i que ja ha arribat a milers de grups de WhatsApp.
Denuncien que els catàlegs de joguines separen les princeses amb purpurina, per a les nenes, i els herois, per als nens. I defensen que, “si juguem al que ens agrada, serem lliures de veritat”.
“Per què no trobo el Batman jugant a la cuineta? Que sempre ho peta!”
L’objectiu és lluitar contra els estereotips de gènere i el sexisme que trobem aquestes festes de Nadal en les joguines, en els anuncis i en el pessebre i les tradicions.
“I qui para la taula? I qui serveix el menjar? Àvies, tietes, mares. Totes a ‘pringar’!”
El vídeo “Atrapades en el gènere (fuig, fuig, fuig)”, que acumula més de 45.000 visites a YouTube, també reflexiona sobre els rols del pessebre i proposa alguns canvis.
“I al pessebre, la dona que renta, la dona que fila, la verge Maria…, però qui són els ‘protes’? Tres reis, un nen rosset i el caganer. Aquest any canviem la tradició: posaré una caganera en aquell racó i el que renti la roba serà un pastor!”
A més dels infants de l’escola, amb aquesta iniciativa hi han col·laborat artistes professionals com Rikky, del grup infantil Xiula, Clara Peya, Elena Gadel i Mariona Castillo.
Les AFAs / AMPAs lluiten contra les discriminacions de gènere.
La comissió de gènere de l’Escola Fructuós Gelabert es va crear el 2018 amb l’objectiu de treballar per la sensibilització i la presa de consciència de tota la comunitat educativa al voltant de la discriminació de gènere. L’any passat ja van fer un vídeo, “La revolució de les joguines”, que reivindicava que les joguines no són ni de nens ni de nenes, sinó de qui hi vulgui jugar.
“Ni rosa ni blau, qui ens separi és un babau!”
La lluita contra el masclisme i els clixés és constant i cada vegada n’hi ha més exemples. Fa uns mesos, els pares i mares de l’Escola Tàber de Barcelona van retirar el 30% dels llibres de cicle infantil en considerar-los sexistes.
Prendre consciència és el primer pas per detectar els estereotips de gènere i acabar amb els comportaments masclistes.
Altres escoles també treballen per una societat més igualitària. L’Escola Tàber, de Barcelona, ha retirat el 30% dels llibres de cicle infantil per considerar-los sexistes. També hi ha centres que fomenten en els alumnes una mirada crítica dels contes per saber-hi detectar els estereotips de gènere i els comportaments masclistes.
La Coordinadora de Comissions de Gènere del Masnou, també a través d’un vídeo, reivindica que “no hi ha joguines de nens i de nenes, només ganes de jugar!”
Fabra i Coats – Fàbrica de Creació acull el diumenge 15 de desembre l’espectacle Ubuntú, jo sóc perquè nosaltres som, una producció artística que celebra els deu anys de vida del projecte educatiu 4 cordes, en el qual nens i nenes de diverses escoles de primària toquen instruments de corda amb una metodologia basada en l’educació emocional per a la transformació social. Un projecte que implica famílies, barris i organitzacions.
Fa deu anys s’iniciava el primer projecte 4 cordes a l’escola Germanes Bertomeu de Mataró amb quaranta nens i nenes de tercer i quart de primària. Després de la llarga trajectòria del projecte, actualment es desenvolupa a nou escoles de tot el territori català, amb més de mil nens i nenes participants, on cada setmana aprenen a tocar el violí i el violoncel en horari lectiu alhora que es treballa amb profunditat l’educació emocional des d’on es contribueix al desenvolupament de la comunitat.
Per celebrar el creixement i l’èxit del projecte, es farà aquesta gran producció artística amb tot el material de nova creació que s’ha anat gestant al llarg d’un any: músiques, il·lustracions, el conte que enllaça els temes musicals i altres sorpreses que depara la gran jornada de celebració.
L’espectacle es realitzarà a la planta baixa de la Fàbrica en dues funcions: l’una a les 16h i l’altra a les 18h. En aquesta ocasió, més de 400 nens i nenes seran protagonistes d’Ubuntú, jo sóc perquè nosaltres som, juntament amb Aupa Quartet. El concert el dirigirà Irene Delgado i es preveu que sigui una gran festa.
Ja de nen Alan Parsons demostrà un gran talent pel fet musical. Ràpidament va aprendre a tocar el piano, la flauta i la guitarra. Es diu que de jove tocava aquest últim instrument en una banda de blues. El seu entusiasme per la música el portà a ser enginyer de gravació en els estudis EMI i posteriorment als mítics estudis Abbey Road. Precisament aquest era el nom de l’onzè i penúltim àlbum dels The Beatles en el que el jove Alan Parsons va poder fer la seva primera participació com a enginyer de so d’un treball dels nois de Liverpool. La següent col·laboració va resultar ser en l’últim treball dels The Beatles, Let It Be (1970), just abans de la seva traumàtica dissolució.
La seva relació amb els estudis Abbey Road va continuar i hi va poder treballar amb Paul McCartney i amb els grups Wings, Hollies i Pilot, on Parsons va conèixer el guitarrista Ian Barnison. Si bé és cert que el seu innegable talent ja era molt reconegut pels seus companys de professió, la seva participació en la gravació del disc The Dark Side of the Moon (1973) de Pink Floyd, li va servir per posar al descobert la seva capacitat per produir i treballar amb el so.
El músic sempre ha manifestat la seva simpatia i complicitat amb Catalunya, fins al punt que té tot un àlbum dedicat al seu arquitecte favorit: Gaudí.
Ara ha enregistrat en català l’èxit més gran dela seva carrera: “Eye in the sky”. Una lletra que a l’original es referia a l’ull que tot ho veu del Gran Germà de George Orwell i que, en aquesta adaptació, vol transmetre’ns un missatge d’acció i comprensió: cal posar-nos en el lloc dels que ens necessiten i ajudar-los a
trobar el camí per tirar endavant. Sens dubte, la participació d’Alan Parsons és un luxe i tota una fita en la història del disc de La Marató.
No veus que la força és amb tu?
No sents que, si vols, pots canviar?
Jo veig la por dintre dels teus ulls,
també espurnes de felicitat, tu saps que
la teva ment no té cap secret per
amagar-me.
Tu saps que a mi no em pots mentir.
No creus que t’has de sincerar?
Els dos sabem el que estàs passant.
Jo no acceptaré un “no puc”, i creu-me
el sol dels meus ulls serà aviat abraçant-te.
Seré els teus ulls al camí.
Cuidant de tu.
Res podrà fer-te mal.
Seré qui vetlli per tu.
Lluitant amb tu.
Deixa enrere el dolor.
Tu només necessites saber que pots i
No rendir-te mai.
No rendir-te mai.
No rendir-te mai.
No rendir-te mai
Crida i desfoga’t en mi.
Plora si això et fa sentir bé.
I troba’n un altre amb qui compadir, que mai
deixaré de creure en tu. Aixeca’t!
Soc aquí amb tu, no siguis tan cega i mira’m
Seré els teus ulls al camí.
Cuidant de tu.
Res podrà fer-te mal.
Seré qui vetlli per tu.
Lluitant amb tu.
Deixa enrere el dolor.
Tu només necessites saber que pots i
No rendir-te mai.
No rendir-te mai.
No rendir-te mai.
No rendir-te mai
The Alan Parsons Project- Eye in the Sky Album:Eye in the Sky (1982)
Don’t think sorry’s easily said
Don’t try turning tables instead
Youv’e taken lots of chances before
But I’m not gonna give anymore
Don’t ask me
That’s how it goes
Cause part of me knows what youre thinkin
Don’t say words youre gonna regret
Don’t let the fire rush to your head
Ive heard the accusation before
And I ain’t gonna take any more
Believe me
The sun in your eyes
Made some of the lies worth believing
Chorus:
I am the eye in the sky
Looking at you
I can read your mind
I am the maker of rules
Dealing with fools
I can cheat you blind
And I dont need to see any more
To know that
I can read your mind, I can read your mind
Dont leave false illusions behind
Dont cry cause I aint changing my mind
So find another fool like before
Cause I aint gonna live anymore believing
Some of the lies while all of the signs are deceiving
Van treure el seu primer disc “Patates amb peix” que va suposar la seva aparició en la música. El dissabte 11 d’abril realitzen el seu primer concert a la sala Faktoria d’Arts de Terrassa amb diferents col·laboracions d’artistes locals.
Participa en tertúlies literàries a la seva ciutat, visita escoles i participa en xerrades i actes literaris i, sobretot, no deixa mai d’escriure poesia.
Escrit per Joana Raspall, va ser publicat el 1998 al llibre Com el plomissol, poemes i faules.
El DENIP
Un talk box és un dispositiu d’efectes de so que permet al seu usuari modificar el so que té un instrument musical canviant la forma de la boca. El so pot ser de qualsevol instrument musical, però se sol utilitzar la guitarra, perquè quan els harmònics d’una guitarra elèctrica es modelen amb la boca, produeixen un so molt similar a la veu humana, fent que la guitarra sembli que “parla”.
