Manà
Grup de pop rock que va néixer a la ciutat de Guadalajara (Mèxic) a finals dels anys 70.
Als seus inicis, feien versions dels seus grups preferits i s’anomenaven Green Hat.
A partir de 1986 comencen a editar diversos discs amb el nom de Maná.
La paraula Manà està extreta d’un passatge de la Biblia, però entre altres coses, també significa Energia Positiva.
L’any 1998 van col·laborar amb el guitarrista Carlos Santana en el tema Corazón Espinado. Fet que els hi va suposar un premi Grammy i un gran prestigi internacional.
Manà s’ha caracteritzat també, per lluitar per la pau, els drets humans i el medi ambient.
Actualment estan presentant el seu darrer disc de 2015 Cama incediada.

Més informació al lloc web oficial: www.mana.com

No ha parado de llover
Es tracta del primer senzill del seu disc de 1995 Cuando los ángeles lloran. També el van interpretar en versió acúsitica en l’espectacle MTV Unpugedd que es va editar en CD i DVD. Es tracta d’un bon exemple de cançó de Manà. Les lletres acostumen a ser molt melàncoliques i a parlar sobretot d’històries de desamor, de melanconia, de tristesa per un amor impossible. Espero que us agradi!

Videoclip Oficial

Versió en directe Mtv Unplugged

No ha parado de llover (lletra)

Desde Que Te Perdí
La Luz Se Ha Puesto Muy Mojada
Mirada Triste Esta Nublada
Y En Mis Ojos No Ha Parado De Llover

Solo Y Ya Sin Ti
Me Tienes Como Un Perro Herido
Me Tienes Como Un Ave Sin Su Nido
Estoy Solo Como Arena Sin Su Mar

Quien Detendrá La Lluvia En Mí
Oh No, No
Se Me Ha Inundado El Corazón
Quien Detendrá La Lluvia En Mi, Oh Mi Amor
Solo Tú Puedes Pararla

Sigue Lloviendo, Le Sigue Lloviendo Al Corazón
Dime Que Diablos Voy A Hacer
Sigue Lloviendo, Le Sigue Lloviendo Al Corazón
Y En Mis Ojos No Ha Parado De Llover

No Te Comprendo, No Entiendo Que Paso
Si Te Di Todo, Quizás Te Di De Mas
Dime Que Falto, Dime Que Sobro, Dime Que Paso
Pero Dime Algo, Pues Me Estoy Muriendo

Quien Detendrá La Lluvia En Mi, Oh No, No
Se Me Ha Inundado El Corazón
Quien Detendrá La Lluvia En Mi, Oh Mi Amor
Solo Tu Puedes Pararla.

Sigue Lloviendo, Le Sigue Lloviendo Al Corazón
Dime Que Diablos Voy A Hacer
Sigue Lloviendo, Le Sigue Lloviendo Al Corazón, Oh No No
Y En Mis Ojos No Ha Parado De Llover, Yeah Yeah

Sigue Lloviendo, Le Sigue Lloviendo Al Corazón
Dime Que Diablos Voy A Hacer
Le Sigue Lloviendo, Le Sigue Lloviendo Al Corazón
Y En Mis Ojos No Ha Parado De Llover
No Para De Llover
No Ha Parado De Llover Oh No No

 

Rosario Flores
Rosario González Flores, més coneguda pel nom artístic de Rosario Flores, va néixer a Madrid el  4 de novembre de 1963.
És una cantant i actriu espanyola. Ha estat la guanyadora, entre altres premis, del Grammy Latino al millor àlbum vocal pop femení, en les edicions de 2002 i 2004 pels seus treballs Muchas flores i De mil colores, respectivament. Al llarg de la seva carrera ha barrejat estils com el pop, el flamenc, la rumba i el rock però mai ha perdut la seva essència gitana.

Prové d’una familia plena de grans cantants i artistes: És la filla menor de Antonio González El Pescaílla i Lola Flores La Faraona, germana de l’actriu-cantant Lolita Flores i el cantautor Antonio Flores. Té una filla, Lola, amb la seva antiga parella Carlos Orellana i el 21 de gener de 2006 (aniversari del naixement de Lola Flores) tingué un fill, Pedro Antonio, amb Pedro Lazaga que és el seu marit en l’actualitat, a qui conegué rodant Hable con ella l’any 2001.
L’any 2012 va formar part de l’equip del programa de TV La Voz. Durant el concurs feia de “coach” i va intentar aconsellar i ajudar a molts cantants a millorar les seves actuacions.
De moment, amb més de 50 anys, segueix plenament en actiu. Les seves cançons més noves són de 2014 “Tu libertad” i “Tu boca”.
Més informació a la seva web oficial www.rosarioflores.info

Qué Bonito
Pertany al seu tercer disc Mucho por vivir (1996). Aquest àlbum va tenir una gran repercussió, i va guanyar 3 discs de platí per vendre més de 300.000 exemplars. La lletra  de la cançó és molt dolça i  descriu moltes  coses boniques d’una relació amorosa. Qué bonito va arribar al número 1 a diverses emisores de ràdio com 40 Principales.
Aquesta setmana és una proposta de l’Albert Vicente i el Manel Campos de 5èA. Dedicada a vosaltres nois, quina sorpresa més agradable!!! Moltes gràcies per participar al Bon dia amb Melodia. Un gran tema!

Que bonito cuando te veo ay,
que bonito cuando te siento,
que bonito pensar que estas aquí,
junto a mi,
Que bonito cuando me hablas ay,
que bonito cuando te callas,
que bonito sentir que estas aquí,
junto a mi ay,
que bonito seria poder volar
y a tu lado ponerme yo a cantar,
como siempre… lo hacíamos los dos
Que mi cuerpo no para de notar,
que tu alma conmigo siempre esta,
y que nunca de mi se apartara,
ayyy
Que bonito tu pelo negro ay,
que bonito tu cuerpo entero,
que bonito mi amor todo tu ser,
si tu ser yy
Que bonito seria poder volar,
y a tu lado ponerme yo a cantar,
como siempre lo hacíamos los dos
Que mi cuerpo no para de notar,
que tu alma conmigo siempre está,
y que nunca de mi se apartara
ayyyy
Que bonito cuando acaricio ayy,
tu guitarra entre mis manos,
que bonito poder sentirte así,
siempre asíiiiii
ayy ayyy
Que bonito mi amor todo tu ser,
si tu ser

Joan Manuel Serrat

Una de les figures més destacades de la cançó moderna tant en llengua castellana com en catalana. Conegut com el noi del Poble Sec, va néixer en una família obrera d’aquest barri barceloní, el 27 de desembre de 1943. És un cantautor, compositor, intèrpret, poeta, actor i músic. La seva obra té influència d’altres poetes com M. Benedetti, A. Machado, M. Hernández, R. Alberti o L. Felipe entre d’altres així com diversos gèneres com el folklore català, la copla, el tango, el bolero i el cançoner popular d’Amèrica Llatina.

La seva vida ha estat molt intensa: De jove va ser un dels pioners del moviment de la Nova Cançó, no va participar al festival d’Eurovisió per voler cantar en català, els seus discs van ser prohibits pel règim, es va exiliar a Mèxic un temps, tornà amb la democràcia i després de tants anys, actualment, encara segueix en actiu.

Serrat ja té gairebé  71 anys i acaba de publicar un nou disc titulat Antologia Desordenada per celebrar 50 anys de la seva carrera musical ( va editar les seves prudes de l’any 1965 i ho ha fet amb un recull de 50 cançons.

Hoy puede ser un gran dia
És una cançó inclosa en el disc En tránsito de 1981.
Aquesta setmana és una proposta de l’Esperança, que li agraden molt les cançons del Serrat. Moltes gràcies per participar un cop més al Bon dia amb Melodia. Es una cançó optimista carregada de bons desitjos per gaudir i aprofitar al màxim cada dia. Carpe diem!

 

Hoy puede ser un gran dia

Hoy puede ser un gran día, plantéatelo así, aprovecharlo o que pase de largo, depende en parte de ti.Dale el día libre a la experiencia para comenzar, y recíbelo como si fuera fiesta de guardar. No consientas que se esfume, asómate y consume la vida a granel. Hoy puede ser un gran día, duro con él. Hoy puede ser un gran día donde todo está por descubrir, si lo empleas como el último que te toca vivir. Saca de paseo a tus instintos y ventílalos al sol y no dosifiques los placeres; si puedes, derróchalos. Si la rutina te aplasta, dile que ya basta de mediocridad. Hoy puede ser un gran día date una oportunidad. Hoy puede ser un gran día imposible de recuperar, un ejemplar único, no lo dejes escapar. Que todo cuanto te rodea lo han puesto para ti. No lo mires desde la ventana y siéntate al festín. Pelea por lo que quieres y no desesperes si algo no anda bien. Hoy puede ser un gran día y mañana también. Hoy puede ser un gran día duro, duro, duro con él.

 

 

Mecano
Ha venut més de 25 milions de discos en diversos països, com ara Espanya, Mèxic, Argentina o Xile, i van arribar al número 1 en diverses ocasions.

Inicialment, Ana Torroja i José María Cano van començar tocant cançó d’autor. Posteriorment, amb la incorporació del germà de José María, Nacho Cano, el grup va canviar el seu estil cap a un rock juvenil, amb lletres senzilles i tendents cap al comercial.

Van triar el títol de Mecano per demostrar que es pot construir el que un vulgui barrejant elements de rock, flamenc, pop i soul. El 1981 van editar el seu primer títol, Hoy no me puedo levantar, i l’any següent el seu primer disc, Mecano, amb arranjaments de Luis Cobos.

En aquest treball es troben cançons com ara Me colé en una fiesta, Maquillaje o Perdido en mi habitación. Van arribar a vendre’n 100.000 còpies en només unes setmanes, cosa molt difícil d’aconseguir aleshores. En total se’n van vendre 500.000 còpies.

El 1983 surt el segon disc, ¿Dónde está el país de las hadas?, on hi ha cançons com ara Barco a Venus o El amante de fuego. Aquest disc no va tenir tanta repercussió, però en van vendre 250.000 còpies.

L’any següent sortia Ya viene el sol amb cançons com ara Japón o Hawaii-Bombai (cançó de l’estiu de 1985), però van tocar fons en les vendes amb només 100.000 còpies.

A partir de l’àlbum Entre el cielo y el suelo (1986) van tornar a tenir èxit amb cançons com ara Hijo de la Luna o Me cuesta tanto olvidarte. En total, van aconseguir vendre més d’un milió de còpies.

L’any 1988 va sortir al carrer el disc Descanso Dominical, qué va ser també un gran èxit; contenia cançons com ara Mujer contra mujer o La fuerza del destino. Van obtenir el rècord de vendes de la història a Espanya amb més d’1.300.000 còpies.

Després de tres gires seguides, van decidir prendre’s un any sabàtic (1990) i l’any següent va sortir Aidalai, que va ser tot un èxit, i que contenia cançons com ara El 7 de septiembre o Una rosa es una rosa. Van aconseguir vendre’n més de 3 milions de còpies en tot el món. Després de la gira del 1992, en què Ana va contraure una laringitis, van decidir començar a fer els seus camins en solitari.

L’any 1998 van tornar amb l’àlbum Ana/José/Nacho, que contenia cançons com ara El club de los humildes o Cuerpo y corazón a més d’un recopilatori de les seves cançons més conegudes. Van vendre’n més d’un milió de còpies en tot el món.

La separació del grup es va produir en l’entrega dels premis Amigo 98. Anys després es va saber el motiu de la separació, a causa d’una malaltia que tenia el fill de José María.

Era rusa y se llamaba Laika

ella era una pera muy normal

pasó de ser un corriente animal

a ser una estrella mundial.

La metieron dentro de una nave

para observar la reacción.

Ella fue la primera astronauta

en el espacio exterior.

Preparado está ya el cohete para zarpar

el control en tierra dice a Laika adiós.

En la base todo era silencio

esperando alguna señal.

Todos con los cascos en la oreja

oyeron a la perra ladrar.

Mientras en la tierra una gran fiesta

gritos, risas, llantos y champagne

Laika miraba por la ventana

qué será esa bola de color

y que hago yo girando alrededor.

Preparado está ya el cohete para zarpar

el control en tierra dice a Laika adiós.

Una noche por el telescopio

una nueva luz apareció

nadie pudo darle una explicación

al asomo del nuevo sol.

Y si hacemos caso a la leyenda

entonces tendremos que pensar

que en la tierra hay una perra menos

y en el cielo una estrella más.

 

 

Cantautor espanyol nascut a València l’any 1934. El seu nom complet és Francisco Ibáñez Gorostidi . Fill d’un ebenista valencià i de mare basca, va passar part de la Guerra Civil a Barcelona, fins que , a causa de les idees anarquistes del pare, van haver d’exiliar-se a França . El 1952 va començar a estudiar guitarra . A París , va assistir als Cursos de la Scola Cantorum , Estudis de que continuà amb el guitarrista clàssic Andrés Segovia .

El 1967 va venir a Espanya a cantar per primera vegada, i va fer recitals a Madrid i Barcelona. A TVE interpretà una versió del poema Andaluces de Jaén , de Miguel Hernández. El 1969 , interpretà el poema A galopar de Rafael Alberti i el va convertir en un símbol de la lluita contra la dictadura franquista . Aquell mateix any tenir una excel·llent acollida a l’Olympia a París , i un any després a diversos països d’Amèrica Llatina.

Va romandre a Espanya del fins 1971, però després va tornar a França, per la pressió del franquisme, ja que estava considerat com un dels cantautors més crítics del règim. El 1973 la Direcció General de la Seguretat li va prohibir cantar en tot el territori nacional. Després de la mort del General Franco i l’inici de la democràcia , va tornar als escenaris espanyols .

Paco Ibáñez va presentar aquest estiu a Figueres, envoltat de magnífics músics, les cançons del seu nou disc “Paco Ibáñez canta a los poetas latinoamericanos”, .

Cada concert de Paco Ibáñez és una nova creació, irrepetible. L’artista condueix el concert seleccionant amb destresa les cançons, entre les seves més de 160 composicions, creant amb la seva sensibilitat i el seu art, moments únics.

Actualment Paco Ibáñez segueix treballant en les seves noves composicions i oferint concerts a tot el món.

Més informació a la seva web oficial www.aflordetiempo.com

El Lobito bueno
Es tracta d’un poema molt curt de l’escriptor i intelectual nascut a Barcelona José Agustín Goytisolo (1928-1999) amb música Paco Ibáñez.
Aquesta cançó tan senzilla i bonica, és una proposta de l’Esperança. Segons ens ha explicat l’està treballant amb els seus alumnes de Primer a Castellano i la vol compartir amb tots nosaltres. Moltes gràcies!

Érase una vez
un lobito bueno
al que maltrataban
todos los corderos.

Y había también
un príncipe malo,
una bruja hermosa
y un pirata honrado.

Todas estas cosas
había una vez.
Cuando yo soñaba
un mundo al revés.

Don Dinero (Poderoso Caballero es don Dinero)
Es tracta d’un poema satíric de Francisco de Quevedo (1580-1640), un dels poetes espanyols més importants del Siglo de Oro. Sembla impossible que una lletra tan actual que parla del poder que tenen els diners tingui uns 400 anys. Música original de Paco Ibáñez. Escolteu-la amb atenció!

Madre, yo al oro me humillo,
él es mi amante y mi amado,
pues de puro enamorado
de continuo anda amarillo;
que pues, doblón o sencillo,
hace todo cuanto quiero,
poderoso caballero
es don Dinero.

Nace en las Indias honrado
donde el mundo le acompaña;
viene a morir en España
y es en Génova enterrado;
y pues quien le trae al lado
es hermoso aunque sea fiero,
poderoso caballero
es don Dinero.

Es galán y es como un oro;
tiene quebrado el color,
persona de gran valor,
tan cristiano como moro;
pues que da y quita el decoro
y quebranta cualquier fuero,
poderoso caballero
es don Dinero.

Son sus padres principales,
y es de noble descendiente,
porque en las venas de oriente
todas las sangres son reales;
y pues es quien hace iguales
al duque y al ganadero,
poderoso caballero
es don Dinero.

Mas ¿a quién no maravilla
ver en su gloria sin tasa
que es lo menos de su casa
doña Blanca de Castilla?
Pero pues da al bajo silla,
y al cobarde hace guerrero,
poderoso caballero
es don Dinero.

Sus escudos de armas nobles
son siempre tan principales,
que sin sus escudos reales
no hay escudos de armas dobles;
y pues a los mismos robles
da codicia su minero,
poderoso caballero
es don Dinero.

Por importar en los tratos
y dar tan buenos consejos,
en las casas de los viejos
gatos le guardan de gatos;
y pues él rompe recatos
y ablanda al jüez más severo,
poderoso caballero
es don Dinero.

Y es tanta su majestad,
aunque son sus duelos hartos,
que con haberle hecho cuartos,
no pierde su autoridad;
pero, pues da calidad
al noble y al pordiosero,
poderoso caballero
es don Dinero.

Nunca vi damas ingratas
a su gusto y afición,
que a las caras de un doblón
hacen sus caras baratas;
y pues hace las bravatas
desde una bolsa de cuero,
poderoso caballero
es don Dinero.

Más valen en cualquier tierra
mirad si es harto sagaz,
sus escudos en la paz,
que rodelas en la guerra;
y pues al pobre le entierra
y hace propio al forastero,
poderoso caballero
es don Dinero.

 

Los del Entone
Grup de pop llatí i reggaetón format per Oscar Andrés Gutiérrez “Yandar” i Juan Esteban Castañeda “Yostin” ambdós de la ciutat de Medellín (Colòmbia). Comencen com duo a partir de l’any 2005 després de la dissolució del grup Polo Opuesto de la qual Yandar era la veu líder, i des aquest moment i amb la idea d’oferir una nova proposta a l’escena urbana local neix Yandar & Yostin.

Després de treballar amb diversos productors de la ciutat com Alexander DJ, High i Sky, ” Los del Entone ” es donen a la tasca de perfeccionar i s’embarquen en la idea de, a més de ser cantants esdevenir productors de la seva pròpia música, realitzant estudis de creativitat, producció musical i enregistrament professional d’àudio.

L’any 2009 aconsegueixen constituir el seu primer estudi de gravació propi i des d’aquest instant es van dedicar a explotar totes les seves idees musicals, buscant entre els beat, les melodies i les lletres un estil que els identifiqués. Finalment, l’any 2010 i després de gravar diverses cançons amb un èxit modest a nivell local, el duo pren un nou aire i finalment troba el seu estil aconseguint així assolir el seu primer hit amb el seu senzill “Cripy Cripy”.

El seu treball, disciplina i estil propi sense sortir-se del gènere urbà, han estat les claus que han portat a aquests dos joves a aconseguir el que fins ara han aconseguit, encara que a penes és el principi, ja que es pronostica, segons diversos artistes importants del gènere , que siguin el duo més important del seu país, ja que amb tan sols un èxit han aconseguir amb artistes de la talla de Shako i Reykon, dos referents importants del reggaetón colombià. Actualment Yandar i Yostin seguiexen en actiu i només esperen seguir fent música d’aquesta que anima la gent a ballar, amb ritmes contagiosos i amb el seu segell personal. Bona sort!

Pajaritos en el aire

Aquesta cançó es va editar l’estiu de 2012 amb gran èxit, i va comptar amb la col•laboració del cantant colombià Andy Rivera. Aquesta setmana és una proposta de la Carlota de 5èA. Gràcies per participar! Com dic sempre, ja veieu que el Bon dia amb melodia posem estils musicals molt variats. Espero que us agradi i us faci començar bé el dia amb ritme i alegria!

 

Que pasó con el que dijo que te amaba,

acaso se fué y te ha dejado ilusionada..
No me choca al saber que sola te quedas,

yo te lo dije que te iban a pagar con la misma moneda.

Te pintaron pajaritos en el aire
Te juraron falso amor y lo creiste
Sus promesas se quedaron en el aire
Estas sintiendo lo que algun dia me hiciste

Te pintaron pajaritos en el aire
Te juraron falso amor y lo creiste
Sus promesas se quedaron en el aire
Estas sintiendo lo que algún dia me hiciste

Aunque te duela nena de tu pena yo me alegro
Te pintaron un paisaje blanco y te salió de negro
Te lo mereces en la relación toca sufrir aveces
Asi como sufri yo por ti una y tantas veces ( Te lo mereces )
Te lo mereces en la relación toca sufrir aveces
Asi como sufri yo por ti una y tantas veces ( Te lo mereces )

Te pintaron pajaritos en el aire
Te juraron falso amor y lo creiste
Sus promesas se quedaron en el aire
Estas sintiendo lo que algun dia me hiciste

El que la hace la paga y la estas pagando
Por ahí me entere que muy mal la estas pasando
Porque la persona que amas te esta engañando
Y eso a ti te duele, te esta matando

Que pasó con el que dijo que te amaba,

acaso se fue y te ha dejado ilusionada..
No me choca al saber que sola te quedas,

yo te lo dije que te iban a pagar con la misma moneda.
Y aunque yo se que esoa ti te esta causando dolor
Espero que tu sientas lo que algún dia sintió mi corazón

Te pintaron pajaritos en el aire
Te juraron falso amor y lo creiste
Sus promesas se quedaron en el aire

Te pintaron pajaritos en el aire
Te juraron falso amor y lo creiste
Sus promesas se quedaron en el aire

 

 

Juanes
Juan Esteban Aristizábal Vásquez, més conegut com a Juanes, és un cantant colombià que va néixer el 9 d’agost del 1972 a Carolina del Príncipe, Colòmbia. Una de les seves cançons més conegudes és La Camisa Negra, que va despertar polèmica ja que va ser utilitzada per fer apologia del neofeixisme a Itàlia.
Els seu pare i els seus germans li van ensenyar a tocar la guitarra quan tenia set anys. La seva infantesa va tenir diversos episodis trists: un dels seus germans va ser assassinat per uns segrestadors i el seu pare va morir de càncer. A més, un amic seu també va ser víctima d’uns pistolers. Tot i que al principi estava interessat per ritmes llatins com els boleros, a l’adolescència va començar a derivar cap al heavy metal. Amb setze anys va crear el grup Ekhymosis amb uns amics seus, però el 1998 va abandonar-lo per seguir una carrera en solitari, ja que pensava que el grup no aconseguiria mai tenir èxit fora de Colòmbia.
Dos anys més tard va llançar el seu primer disc Fíjate Bien.
Ha guanyat dotze premis Grammy Latinos. Fora de la seva carrera musical, se’l coneix pel seu treball humanitari en favor de víctimes de mines antipersona a Colòmbia.

Més informació a www.juanes.net

Para tu amor
Aquesta setmana és una proposta de l’Àngels, tutora de 4t. Una cançó editada en el disc Mi sangre de 2004 i habitual del repertori de Juanes. Una melodia molt dolça per començar bé el dia. Moltes gràcies per compartir-la amb nosaltres. Gaudiu-la!

Para tu amor lo tengo todo
Desde mi sangre hasta la esencia de mi ser

Y para tu amor que es mi tesoro
Tengo mi vida toda entera a tus pies

Y tengo también
Un corazón que se muere por dar amor
Y que no conoce el fin
Un corazón que late por vos

Para tu amor no hay despedidas
Para tu amor yo solo tengo eternidad

Y para tu amor que me ilumina
Tengo una luna, un arco iris y un clavel

Y tengo también
un corazón que se muere por dar amor
y que no conoce el fin
un corazón que late por vos

Por eso yo te quiero
tanto que no sé como explicar lo que siento
yo te quiero
porque tu dolor es mi dolor
y no hay dudas
yo te quiero
con el alma y con el corazón
te venero
hoy y siempre gracias te doy a ti mi amor
por existir

Para tu amor lo tengo todo
lo tengo todo y lo que no tengo también
lo conseguiré

para tu amor que es mi tesoro
tengo mi vida entera a tus pies

Y tengo también
un corazon que se muere por dar amor
y que no conoce el fin
un corazon que late por vos

Por eso yo te quiero
tanto que no se como explicar lo que siento
yo te quiero
porque tu dolor es mi dolor
y no hay dudas
yo te quiero
con el alma y con el corazon
te venero
hoy y siempre, gracias yo te doy a ti mi amor
por existir

Sílvia Pérez Cruz
Va néixer el 15 de febrer de 1983 a Palafrugell (Girona).
Des de ben jove estudia solfeig, piano clàssic, saxo clàssic, llicenciada en cant-jazz per l’ESMUC, amb 18 anyses traslladà a Barcelona.
Ha treballat amb Joan Díaz Trio en el disc de jazz We sing Bill Evans, amb Joan Monné, Perico Sambeat, Javier Colina, Jerry González, Jeannette, entre molts d’altres. Participa en diverses propostes artístiques com el grup Las Migas (quartet femení de nou flamenc).

Ha cantat per als ballarins Damián Muñoz (dansa contemporània) i Israel Galván i la companyia de Sol Picó. Ha format part de Llama (duet d’hang i veu), Coetus (orquestra de percussió ibèrica), Xalupa (música tradicional catalana), i un duet amb Raül Fernández (Refree) amb diversos projectes i repertoris.

El 2009 participa a l’obra de teatre El jardí dels cinc arbres, una adaptació de textos del poeta Salvador Espriu dirigida per Joan Ollé. També ha musicat el poema de Maria Mercè Marçal Covava l’ou de la mort blanca (enregistrament amb el que obtingué el primer premi del II Certamen Terra i Cultura 2009) o re-adaptat la versió musical de Lluís Llach del poema de Pere Quart Corrandes d’exili.

El 2011 s’editen el CD “En la imaginacion” en què interpreta boleros cubans a ritme de jazz acompanyada pel Javier Colina Trio, i formant part de “Xalupa”, grup de música tradicional catalana al costat de Chiara Giani Lisa Bause i Aleix Tobias s’edita el disc conjunt ” Un sordo s’ho escoltava” (Temps Record).

Días de paso (11 de novembre)
El 2 juliol 2011 participa en la 45 edició de la tradicional Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell en homenatge al seu pare Càstor Pérez Diz, una persona molt important en gènere de les havaneres mort el mes de novembre.
La Sílvia va decidir dedicar el seu disc en solitari al seu pare, un disc molt variat i intimista. Justament avui dilluns és 11 de novembre de 2013 i acaba la gira oficial amb un concert al Teatre Lliure de Barcelona.
La cançó Días de Paso parla d’aquells dies qualsevol, molt enfeinats, grisos, que no passa res especial. Justament aquests dies pensa i troba a faltar la gent que estima i no té al seu costat.

Aquesta setmana és una proposta meva. Desitjo que us agradi. Una de les millors artistes del nostre país. Gaudiu de la seva veu!
Més informació a la seva web: http://silviaperezcruz.com/

Días de paso:
los más largos, los más altos.
Días de paso:
sin amores, con mil partos.
Te hecho de menos, pienso de más, mucho más.
Pienso de menos, te hecho de más, mucho más.
Laralara…

Días de paso:
con mil citas, ningún lazo.
Días de paso:
con mis horas de retraso.
Ando de menos, bailo de más, mucho más.
Bailo de menos, ando de más, mucho más.
Laralala…