Michael David Rosenberg

Michael David Rosenberg

És un cantant i compositor que va néixer a Brighton & Hove, a l’est de Sussex (Anglaterra) el 17 de maig de 1984. És de mare anglesa i pare nord-americà. Rosenberg va aprendre a tocar la guitarra clàssica de ben petit i als 14-15 anys ja componia cançons.

Va treballar uns anys com a xef en un restaurant i en les seves estones lliures componia i tocava la guitarra. Va decidir deixar l’escola a l’edat de 16 anys i va sortir als carrers del Regne Unit i Austràlia a provar sort com a músic de carrer.

El seu nom artístic “Passenger” prové de la banda de folk-rock de la qual va ser el cofundador, vocalista principal i compositor. Només van editar un disc  l’any 2003 titulat “Wicked Man’s Rest”.  Quan els altres 4 membres de la banda van decidir seguir el seu propi camí l’any 2009, Rosenberg va optar per mantenir el nom de la banda en la seva etapa com a solista.

En  la seva etapa en solitari no ha perdut el temps.  Ja porta editats 10 discs d’estudi i diversos singles.  La seva cançó més coneguda  ha sigut “Let Her Go“. Pertany al seu quart disc titulat All the Little Lights  editat el 24 de febrer de 2012. Va aconseguir els primers llocs en les llistes musicals de diversos països, la cançó va ser nominada per als Premis Brit en la categoria Cançó Britànica de l’Any, i va rebre el Premi Ivor Novello de l’Acadèmia Britànica per ser el treball més escoltat de l’any.

Aquesta primera setmana de classe del 2021  “Let her go” és una proposta de la Laura mestra de P3 i secretària de l’Escola. Ens comenta que és la seva cançó preferida. No m’extranya, realment aquest noi té un timbre de veu molt bonic i la cançó és preciosa! Moltes gràcies Laura per participar al Bon dia amb Melodia! Recordeu que mestres, alumnes i famílies podeu fer les vostres propostes al correu bondiaambmelodia@lesfontsescola.cat.

Bona setmana i bon any a tots i totes!!!

Let her go

Well, you only need the light when it’s burning low
Only miss the sun when it starts to snow
Only know you love her when you let her go
Only know you’ve been high when you’re feeling low
Only hate the road when you’re missing home
Only know you love her when you let her go
And you let her go
Staring at the bottom of your glass
Hoping one day you’ll make a dream last
But dreams come slow, and they go so fast
You see her when you close your eyes
Maybe one day, you’ll understand why
Everything you touch surely dies
But you only need the light when it’s burning low
Only miss the sun when it starts to snow
Only know you love her when you let her go
Only know you’ve been high when you’re feeling low
Only hate the road when you’re missing home
Only know you love her when you let her go
Staring at the ceiling in the dark
Same old empty feeling in your heart
‘Cause love comes slow, and it goes so fast
Well, you see her when you fall asleep
But never to touch and never to keep
‘Cause you loved her too much, and you dived too deep
Well, you only need the light when it’s burning low
Only miss the sun when it starts to snow
Only know you love her when you let her go
Only know you’ve been high when you’re feeling low
Only hate the road when you’re missing home
Only know you love her when you let her go
And you let her go
Oh, oh, mm, oh
And you let her go
Oh, oh, uh, uh
Well, you let her go
‘Cause you only need the light when it’s burning low
Only miss the sun when it starts to snow
Only know you love her when you let her go
Only know you’ve been high when you’re feeling low
Only hate the road when you’re missing home
Only know you love her when you let her go
‘Cause you only need the light when it’s burning low
Only miss the sun when it starts to snow
Only know you love her when you let her go
Only know you’ve been high when you’re feeling low
Only hate the road when you’re missing home
Only know you love her when you let her go
And you let her go

Curiositats: L’exalumna Amaia Bilbao quan feia 6è (el curs 13-14) ens va tocar un dia a classe aquesta cançó. Ho va fer súper bé i ho vaig gravar en vídeo. Quins bons records!

Aquest Nadal Passenger ha composat una cançó de nadal dedicada al seu pare. Escolteu quina sensibilitat amb només dues veus i dues guitarres acústiques!

John Lennon

John Lennon va néixer el 9 d’octubre de 1940 a Liverpool Anglaterra. El seu nom complet és John Winston Lennon. Va ser assassinat el 8 de desembre de 1980 a Nova York (justament aquest dimarts va fer 40 anys).

El seu pare, Alfred  Lennon, mariner mercant, va abandonar la família quan John Lennon tenia només cinc anys. La seva mare, Júlia, va decidir deixar l’educació del seu fill a càrrec de la seva germana, Mimi —i del seu marit George—, amb qui Lennon va viure des d’aleshores. Ella el visitava de tant en tant, però el 15 de juliol del 1958, quan Lennon tenia 17 anys, ella va morir atropellada. En aquell moment, John ja formava part del seu primer grup de música, The Quarrymen, com a conseqüència de la seva afecció pel folk, el rock, el soul i el blues (especialment per artistes com Elvis Presley, Buddy Holly, Ray Charles o Chuck Berry). Fou en aquesta època quan va conèixer Paul McCartney i George Harrison, amb els quals va decidir formar el grup que després es convertiria en The Beatles amb la bateria de Ringo Star.

Yoko i John

A banda de la seva carrera musical, Lennon també va exercir d’activista polític pacifista, dibuixant, actor i escriptor. Es va casar amb Cyntia Powell , amb qui va tenir el seu primer fill, Julian Lennon, el seu gran amor fou posteriorment l’artista japonesa Yoko Ono, amb qui es va casar l’any 1969 i amb qui va tenir el seu segon fill, en Sean Lennon. Amb ells va conviure fins a la seva mort, a Nova York el 1980 com a conseqüència d’un atemptat perpetrat per un admirador amb problemes mentals, Mark David Chapman. 

Dediquem el Bon Dia amb melodia dels propers dies a la figura del gran John Lennon. Us sonen algunes d’aquestes cançons de la seva època en solitari? La última segurament sí, el dia de la Pau la vam treballar. Bona setmana a tothom!

Smash Mouth

Smash Mouth és una banda de rock nord-americana nascuda a  Califòrnia. Es va formar el 1994, i originalment estava composta per Steve Harwell (veu principal), Kevin Coleman (bateria), Greg Camp (guitarra) i Paul De Lisle (baix).

La banda va gravar el seu primer disc l’any 1997 amb un estil ska-rock i amb lletres divertides,  i plenes d’ironia. Fins al moment han editat un total de 7 àlbums i encara segueixen en actiu. En les seves composicions,  al llarg d’aquests anys, han utilitzat molts gèneres diferents com el pop, el rock, la música surf, el punk, la  música dels anys 70′, etc.

A part dels seus temes propis, també han interpretat nombroses versions de cançons d’altres grups com per exemple: “Don’t You (Forget About Me)” de Simple Minds,   “Can’t Get Enough of You Baby” dels Mysterians, “Better Better” dels Beatles ,  “I Wan’na Be Like You” de la Bansa Sonora  El Llibro de la Selva o “I’m a” del grup The Monkees Believer.

All Stars

Portada del la pel·lícula Mistery Men

El segon àlbum de la banda, Astro Lounge, es va publicar el 1999 i va marcar un canvi de direcció musical, ja que tenia menys influència de l’ska i un so més pop. Astro Lounge va acabar sent un dels àlbums més aclamats per la crítica i pel públic. Un dels èxits d’aquell disc va ser la cançó “All Star” que va aparèixer a la pel·lícula Mistery Men.

El tema “All Star” també ha estat molt utilitzat a la saga de pel·lícules Shrek, especialment a la primera del 2001 on apareix durant els crèdits inicials, on es presenta al personatge principal.
La cançó s’ha fet  servir també  a algunes pel·lícules més,  com: Digimon, Inspector Gadget, Rat Race,… També apareix al vídeojoc Guitar Hero: On Tour.

Aquesta setmana la cançó All Star és una proposta col·lectiva de la classe de 4tC. Segons m’heu explicat, us agrada molt escoltar música plegats i aquesta cançó  especialment! Moltes gràcies per participar al Bon dia amb Melodia. Segur que ens ajudarà a tots i totes a començar el dia amb molta energia.

A sota, us deixo dos vídeos amb el mateix audio, però les imatges  són molt diferents… Quin  us agrada més?

All Star

Somebody once told me
The world is gonna roll me
I ain’t the sharpest tool in the shed
She was looking kind of dumb
With her finger and her thumb
In the shape of an L on her forehead

Well, the years start coming
And they don’t stop coming
Fed to the rules and I hit the ground running
Didn’t make sense not to live for fun
Your brain gets smart
But your head gets dumb

So much to do, so much to see
So what’s wrong with taking the back streets?
You’ll never know if you don’t go
You’ll never shine if you don’t glow

Hey now you’re an All Star
Get your game on, go play
Hey now you’re a Rock Star
Get the show on, get paid
And all that glitters is gold
Only shooting stars break the mold

It’s a cool place and they say it gets colder
You’re bundled up now
But wait ‘til you get older
But the meteor men beg to differ
Judging by the hole in the satellite picture

The ice we skate is getting pretty thin
The water is getting warm
So you might as well swim
My world’s on fire, how about yours?
That’s the way I like it
And I never get bored

Hey, now you’re an All Star
Get your game on, go play
Hey, now you’re a Rock Star
Get the show on, get paid
And all that glitters is gold
Only shooting stars break the mold

Hey, now you’re an All Star
Get your game on, go play
Hey, now you’re a Rock Star
Get the show on, get paid
And all that glitters is gold
Only shooting stars

Somebody once asked
Could I spare some change for gas?
I need to get myself away from this place
I said, yep, what a concept
I could use a little fuel myself
And we could all use a little change

Well the years start coming
And they don’t stop coming
Fed to the rules and I hit the ground running
Didn’t make sense not to live for fun
Your brain gets smart
But your head gets dumb

So much to do, so much to see
So what’s wrong with taking the back streets
You’ll never know if you don’t go (go!)
You’ll never shine if you don’t glow

Hey now you’re an All Star
Get your game on, go play
Hey now you’re a Rock Star
Get the show on, get paid

And all that glitters is gold
Only shooting stars break the mold
And all that glitters is gold
Only shooting stars break the mold

Smash Mouth en directe.

a-ha és un grup musical creat a Oslo (Noruega) el 14 de setembre de 1982. El trio té un estil Pop-Rock barrejat amb ElectroPop, està format per:

Morten Harket: Veu principal i compositor ocasional.

Paul Waaktaar-Savoy: Guitarrista, segones veus i principal compositor.

Magne Furuholmen: Teclats, sintetitzadors, guitarres, segones veus i compositor.

L’any 1976 Paul i Magne van crear un grup anomenat Bridges, van gravar un àlbum però el projecte musical no va funcionar fins que es va unir al grup el vocalista principal Morten.

El grup es va traslladar de Noruega a Londres el 1982 per tal de tenir més èxit en la seva carrera musical. En aquest nou projecte li van posar de nom a-ha ja que és un nom curt, fàcil, positiu, afirmatiu i que significa el mateix en anglès i en noruec. Al cap d’un temps d’estar a Londres van aconseguir un contracte discogràfic amb Warner.

Take on me 

El seu primer single va ser la cançó Lesson One, una versió modificada d’un tema de l’antic grup Bridges. Finalment la cançó es va titular Take on me i es va editar l’octubre de 1984 però va fracassar, ja que només va vendre 300 discs.

L’abril de 1985 es va llançar una nova versió remasteritzada de la mateixa cançó  i però va tornar a fracassar. Convençuts del potencial del tema, es va gravar un vídeo dirigit per Steve Barron en el que es va fer  servir una tècnica innovadora que barrejava escenes reals amb animacions en blanc i negre com un còmic. El vídeo es va convertir en un fenòmen a nivell internacional i va guanyar 6 premis MTV. El vídeo fa crèixer la popularitat de la cançó, es torna a editar al setembre de 1985 i arriba al Número 1 de les llistes d’èxits dels Estats Units i al Número 2 del Regne Unit. Va arribar a vendre unes xifres impressionants: 9 milions de còpies.

a-ha a l’actualitat

El grup ha tingut diverses etapes i ha fet algunes llargues aturades però actualment segueixen en actiu i segueixen fent concerts i editant discs (dels  que porten més de 70 milions venuts en total).

Primera Etapa: 1982-1994
Segona Etapa: 1998-2010
Tercera Etapa: 2015-present

Aquesta setmana és una proposta fantàstica del Víctor Gonzàlez de 6è. Segur que aquesta cançó ens donarà molta energia positiva per entrar a l’escola amb  alegria i bon ritme.

Gràcies Víctor. Bona setmana a tothom!

Take on me

We’re talking away
I don’t know what I’m to say
I’ll say it anyway
Today’s another day to find you
Shying away
I’ll be coming for your love, ok?

Take on me (take on me)
Take me on (take on me)
I’ll be gone
In a day or two

So needless to say
I’m odds and ends
But I’ll be stumbling away
Slowly learning that life is ok
Say after me
It’s no better to be safe than sorry

Take on me (take on me)
Take me on (take on me)
I’ll be gone
In a day or two

Oh, things that you say
Is it a life or just to play my worries away?
You’re all the things I’ve got to remember
You’re shying away
I’ll be coming for you anyway

Take on me (take on me)
Take me on (take on me)

Eddie Van Halen El seu nom real és Edward Lodewijk Van Halen però va ser més conegut pel seu nom artístic Eddie Van Halen. Va fundar amb el seu germà Àlex la banda de hard rock Van Halen.

Àlex al carilló i Edward al timbal

Eddie va néixer a Amsterdam (Holanda) el  26 de gener de 1955. L’any 1962 la família Van Halen es van mudar a viure a California (Estats Units), van obtenir la nacionalitat americana i els germans va començar a estudiar piano.
El seu pare  Jan Van Halen era músic i tocava el clarinet, el saxo i el piano. Aquest fet va influir molt en la seva passió per la música des de petits.

Captivats per l’energia del Rock, els germans van decidir aprendre a tocar altres instruments.  L’Àlex  es decantà per la bateria i l’Eddie la guitarra. Els seus guitarristes preferits de l’Eddie eren Eric Clapton i Jimmy Page, guitarrista de Led Zeppelin.

Frankenstrat

Eddie no tenia molts diners per comprar instruments cars i va decidir construir-se la guitarra que necessitava a partir de diferents peces. La FRANKSTRAT (joc de paraules entre Frankenstein i Stratocaster) tenia forma de Fender Stratocaster però no era una Fender, el cos era de fusta defectuosa, amb un gran nus que va comprar molt bé de preu.  Li va posar una pastilla Gibson, un pont flotant i la va decorar amb cintes adhesives i llums reflectants de camió. Durant uns anys va ser negra i després la va repintar de vermell.

Tota una icona del rock!

Van Halen (El Grup)

Els germans Van Halen l’any 1972 van muntar un grup de rock anomenat Mammoth juntament amb el cantant David Lee Roth i el baixista Mark Stone. Al cap d’un temps i amb l’arribada del nou baixista Michael Anthony  el grup passà a anomenar-se VAN HALEN. El seu directe era espectacular, el cantant David Lee Roth era un autèntic showman i Eddie tocava de manera increïble. Van fer molts concerts per tot Los Àngeles i una gran discogràfica (Warner) es va fixar en ells i els va contractar.

El seus directes eren un espectacle.

El seu primer disc titulat “Van Halen” va ser un gran èxit comercial, a més contenia una cançó instrumental anomenada “Eruption” que va revolucionar la guitarra elèctrica amb la tècnica del tapping.

El segon disc  titulat “1984” va catapultar a VAN HALEN a ser una de les bandes de rock dur més conegudes dels Estats Unit. Aquest disc va ser nominat als Grammy. Durant aquells anys van realitzar concerts multitudinaris a grans estadis arreu del món. La banda vivien les 24h com unes estrelles del rock, entrevistes, programes  de televisió, festes i més festes arreu…  A més el cantant feia escalada, arts marcials no descansava ni un moment.

Un dels salts del cantant David Lee Roth

La cançó Jump del disc 1984 que escoltem aquesta setmana és un gran himne del rock. La idea del tema va ser del cantant que com veureu al videoclip era molt “saltimbanqui” la lletra realment no significa que saltis, si no que  vé a dir que siguis decidit, que et llencis, que tinguis una actitud activa vers les coses. Una lletra que t’anima i et dona energia vital.

A nivell musical, la cançó comença amb uns acords de teclat (sintetitzador) molt característics (recordeu que Eddie de petit va estudiar  piano i en aquest tema demostra les seves habilitats a les tecles).

Van Halen  van seguir tocant amb alguns canvis a la formació (fins i tot amb canvis de cantant) però sempre van mantenir el seu estil i la seva energia. Només als Estats Units Van Halen van vendre més de 80 milions de discs. Unes xifres estratosfèriques!

Eddie Van Halen va morir el passat dimarts 6 d’octubre de 2020 a l’edat de 65 anys. Estava lluitant  des de feia cinc anys per curar-se d’un càncer a la gola. Va ser una gran sorpresa ja que la família no havia dit a ningú que estava malalt. El seu fill  va donar la notícia a les xarxes socials i al moment se’n va fer ressó tota la comunitat rockera del mon.

Una gran pèrdua!

Des del Bon dia amb Melodia ens sumem a les mostres de condol per la mort d’aquest geni de la guitarra. Descansa en Pau Eddie! Bona setmana a tothom!

VOLS SABER MÉS? TORNA LA SECCIÓ CURIOSITATS!

Curiositats

Eddie & Michael Jackson

Eddie Van Halen va col·laborar l’any 1982 amb Michael Jackson. Concretament  va participar en la cançó “Beat It” del mític disc “Thriller”. El segon disc més venut a la història de la música.

El tapping  Eddie Van Halen tenia un estil únic  de tocar la guitarra. Encara que ell  realment no es va inventar el tapping (tocar amb les dues mans sobre el diapasó) sí que va popularitzar la tècnica al rock i al heavy metal. En aquest vídeo explica com va perfeccionar el seu estil. Si teniu tres minuts, a doneu-li un cop d’ull (activeu subtitols en anglès).

Eddie en una imatge de fa uns anys amb el seu fill Wolfgang  que toca el baix.

Jack Hody Johnson, més conegut com a Jack Johnson va néixer a North Shore, Hawaii el 18 de maig de 1975.
És un cantautor nord-americà, multi-instrumentista, actor, productor discogràfic, documentalista, director de cinema i ex-surfista professional.

El seu pare, Jeff Johnson, era un surfista famós  i ell l’imità  de molt petit i aprengué a surfejar amb només 5 anys. Als 17  ja va esdevenir un talentós  surfista professional però al poc temps un greu accident surfer estroncà la seva carrera ( amb 150! punts de sotura al front i diverses dents trencades).

Jack Johnson havia après a tocar la guitarra als 14 anys gràcies al millor amic del seu pare Alex Conell. Dedicà tot el seu temps de convalescència a escriure cançons i tocar la guitarra.

Després estudià Cinema a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara, on es graduà amb molt bona nota, i  continuà tocant la guitarra en una banda anomenada “Soil”.

El 2000, Jack Johnson va dirigir la pel·lícula Thicker than Water amb el seu amic de l’escola de cinema Chris Malloy. La pel·lícula inclou imatges d’Indonèsia, Tahití, l’Índia, Irlanda, França, Austràlia i Hawaii, i Johnson va compondre diverses melodies per a la banda sonora, algunes d’elles interpretades pel grup G. Love & Special Sauce. Dos anys després, Johnson va dirigir un altre film que portava per títol The September Sessions. A més el 2002, Johnson va fundar la companyia discogràfica Brushfire Records que va llançar al mercat les bandes sonores de les dues pel·lícules esmentades.

Johnson és conegut principalment pel seu treball en els gèneres de rock suau i acústic. El 2001 va aconseguir un gran èxit  comercials després del llançament del seu primer  àlbum de debut, Brushfire Fairytales. La seva carrera ha anat sumant seguidors a arreu del mon amb el seu estil de rock acústic i cançons  d’influències folk i surf.   Johnson ha assolit el número u de la llista Billboard 200 amb diversos dels seus vuit àlbums que ha enregistrat fins al moment i ha estat nominat per diversos premis. Ha esdevingut un  artista molt  ben valorat pel públic i per la crítica.

Portada del disc “All the light above it too” envoltat de plàstics.

Solidaritat i Ecologia

Johnson i la seva esposa  Kim són molt solidaris i han creat dues ONG. Per un costat la Johnson Ohana Charitable Foundation que  vetlla per la millora de l’educació artística i musical de les escoles públiques.

Per altra banda també tiren endavant la Kōkua Hawaii Foundation, una ONG que dóna suport a l’ensenyament sobre el medi ambient a les escoles i comunitats de Hawaii.

Johnson és molt actiu en la defensa del medi ambient, i té especial interés en la contaminació i la sostenibilitat dels oceans i mars d’arreu del món. Aquesta portada és una crítica a la quantitat de plàstic que hi ha en els oceans.

La parella va crear el  Kokua Festival, que és un esdeveniment anual que permet recollir fons per a la Kokua Hawaii Foundation, i uneix organitzacions ecologistes, empreses respectuoses amb el medi ambient, músics, artistes, professors i representants de la societat civil amb el propòsit de promoure la consciència ecologista a Hawaii.

Jack Johnson també ha col·laborat amb Amnistia Internacional i  amb altres campanyes benèfiques d’arreu.

Concert de Jack Johnson amb residu zero i 14.000 gots reutitzables.

El 2008, Johnson va adoptar el concepte de greening (reduir i reutilitzar) i va donar el 100% dels ingressos de la gira Sleep Through the Static a la Johnson Ohana Charitable Foundation per promoure la millora del medi natural. En aquesta foto,  el veiem en una campanya recent a favor del reciclatge.

Jack Johnson ha compost un munt de cançons optimistes i que conviden a viure la vida amb una actitud positiva. Un artista molt conscienciat amb la natura i  compromès amb la societat i que viu de manera senzilla, lluny de voler ser una estrella del rock.

Gaudiu de la seva música. És autèntica! Bona setmana a tots i totes!

Hola a tots i totes!

Aquesta segona setmana del curs 2020-21 dediquem el Bon Dia amb Melodia al gran músic Jimi Hendrix, ja que aquests dies es celebra mundialment el 50è aniversari de la seva mort  (18 de setembre de 1970). Som-hi!

Jimi i el seu pare

Jimi Hendrix va néixer el 27 de novembre del 1942 en el King County Hospital de Seattle en l’estat de Washington, Estats Units. La seua àvia materna era una índia cherokee pura i el seu avi, un escocès. La seva mare sempre va tenir problemes amb la beguda, de manera que Hendrix va ser criat pel seu pare, l’afroamericà Al Hendrix.

Hendrix començà a tocar la guitarra als 15 anys. Autodidacta, va aprendre ell sol a tocar blues escoltant Muddy Waters i Johnny “Guitar” Watson.

El 1966 es traslladà a Anglaterra, on formà el grup Experience. Allí va contactar  amb músics com The Beatles, Eric Clapton, The Rolling Stones o The Animals.

Ell era esquerrà però sempre tocava guitarres de dretans, els hi canviava l’ordre de les cordes i se la penjava al revés. Sembla ser que Hendrix no volia comprar guitarres esquerranes ja que no es fiava que fossin de prou qualitat. Aquest fet possiblement també va influir en el seu estil tan original de tocar la guitarra elèctrica que va sorprendre a tothom.

El 1961 s’allistà a l’Exèrcit dels EUA concretament de paracaigudista. Al cap d’un any es mudà a Clarksville (Tennessee) i començà a fer actuacions, guanyant-se un lloc al grup de teloners de The Isley Brothers i després amb el roquer Little Richard, amb el qual continuà treballant fins a mitjans del 1965. Després tocà amb Curtis Knight and the Squires abans de mudar-se a Anglaterra a finals del 1966, quan Linda Keith el descobrí i al seu torn interessà al baixista de The Animals, Chas Chandler, en convertir-se en mànager seu.

1r disc AXIS BOLD AS LOVE

En pocs mesos Hendrix aconseguí tres èxits que assoliren el top 10 del Regne Unit amb The Jimi Hendrix Experience: «Hey Joe», «Purple Haze» i «The Wind Cries Mary». Després de publicar el 1966 i 1967 els singles Hey Joe i Purple Haze que el feren famós, el seu èxit artístic arribà amb l’edició del disc Axis Bold as Love (1967), considerat la cima de la música psicodèlica i que va immortalitzar el tema Little wing, una de les seves composicions pròpies més valorada pel seu treball de guitarra.

Després, enregistrà dos àlbums més d’estudi Are you Experienced (1967), Electric Ladyland (1968) i per últim va editar un directe anomenat Band of Gypsys (1970).

En aquella època  el guitarrista del grup The Who acababa les actuacions destrossant la seva guitarra, Hendrix va començar també a fer-ho i va anar més enllà encara en alguns shows, on va cremar la seva guitarra elèctrica ruixant-la amb betzina. Aquest fet va causar una gran expectació i encara va engrandir la seva llegenda.

Hendrix crema la guitarra en una de les seves explosives actuacions.

Contraportada del 3r disc ELECTRIC LAYLAND

Electric Ladyland, editat l’any 1968 va ser el seu tercer i últim àlbum d’estudi, assolia la primera posició als Estats Units, esdevenint el seu treball més exitós comercialment i l’únic dels seus àlbums que seria número u a les llistes de discs més venuts.

L’any 1969 participà al  Woodstock Festival  en una actuació que va ser mítica.

Participà al Festival Isle of Wight de 1970 en una altra concert que l’acabà de convertir en una llegenda i on cremà de nou una guitarra Fender Stratocaster.

Va morir accidentalment el 18 de setembre de 1970, per l’alcohol i asfixia amb barbitúrics a l’edat de 27 anys. És per això que se’l considera del “club dels 27”, que igual que altres grans artistes, van morir prematurament amb només 27 anys com Jim Morisson dels The Doors, Kurt Cobain de Nirvana, Janis Joplin o Amy Winehouse, entre altres.

Les influències musicals de Hendrix foren el rock and roll i el blues elèctric nord-americà. Preferia els amplificadors de distorsió a alt volum i i utilitzà com a instrumentals els sons abans indesitjables causats per la realimentació de l’amplificador de guitarra. Va ajudar a popularitzar l’ús del wah-wah al rock de masses i va ser el primer artista a utilitzar efectes de phaser estereofònics als enregistraments. Holly George-Warren de Rolling Stone comentà: «Hendrix fou pioner de l’ús de l’instrument com una font de so electrònic.

Hendrix guanyà diversos premis musicals al llarg de la seva vida i pòstumament. El 1967 els lectors de Melody Maker el votaren com a Músic Pop de l’Any i el 1968, la Billboard l’anomenà l’Artista de l’Any i la Rolling Stone el proclamà Actuador de l’Any. Disc and Music Echo l’honoraren com a … Rolling Stone enumerà els seus tres àlbums d’estudi, Are You Experienced, Axis: Bold as Love i Electric Ladyland, entre els 100 millors àlbums de tots els temps, i a Hendrix com a millor guitarrista i sisè millor artista de tots els temps.

Després de la seva mort, el seu mite es va engrandir i gairebé tots els grans guitarristes de rock and roll i blues posteriors se n’han declarat deixebles o bé han admès la seva influència. L’any 2003, la revista Rolling Stone el va elegir com el millor guitarrista de tots els temps i la seva cançó Purple Haze com la segona millor amb guitarra de tots els temps.

Bona setmana a tothom!

Ava Max

Ava Max

Amanda Ava Koci, més coneguda com Ava Max va néixer a Milwaukee, Wisconsin (Estats Units) el 16 de febrer de 1994.

De zero a cent en només dos anys, així ha estat l’enlairament de la carrera musical d’Ava Max. El seu single Sweet but Psycho va catapultar a la jove cap a les més altes posicions de totes les llistes d’èxits internacionals. Comparada per molts amb Lady Gaga, la pròpia cantant afirma que per a ella és tot un honor, ja que Gaga és un dels seus principals referents en la seva trajectòria. Amb la seva actitud forta i la seva personalitat reivindicativa, ha arribat per revolucionar el pop actual.

Va començar la seva carrera en l’any 2017 amb una col·laboració anomenada Clap Your Hands i, un temps després, va publicar el seu primer senzill, My Way. Després d’aquests primers contactes amb el món de la música, en els quals Ava Max va anar agafant una mica de repercussió, encara que no molta popularitat, va arribar el tema que faria d’ella una gran estrella internacional: Sweet but Psycho. Un senzill que conté tots els ingredients per triomfar en l’escena pop i que apareix just en un moment en què molts dels cantants més clàssics d’aquest estil tendeixen cap al gènere urbà (hip-hop/rap/trap) o llatí (reggaeton).  Al bell mig d’aquest panorama, aterra aquesta cançó tan pop, com una alenada d’aire fresc i que molts comparen amb Poker Face. El hit ja arriba la vertiginosa xifra de més de 500 milions de reproduccions a YouTube.

Ella mateixa ha confessat que sempre va voler ser cantant i ho ha aconseguit, a més del seu talent, perquè ha sabut envoltar-se molt bé a la indústria musical. El seu tema més destacat fins a la data es troba sota la producció de Cirkut, que també ha estat responsable d’èxits de Miley Cyrus, Rihanna o Katy Perry, entre altres grans noms. Així és com, en molt pocs mesos, Ava Max ha passat de ser una cantant local a una que recull èxits. Per exemple, al costat de David Guetta,  Jason Derulo , o amb Pablo Alborán, entre altres.

Entre les seves cançons més conegudes es troben títols com So Am I, tot un cant a la diferència entre persones en un ambient d’institut, o Not your Barbie girl. Aquesta última es tracta d’una versió renovada de l’icònic tema d’Aqua per donar-li un toc molt més reivindicatiu i feminista.

Comparada amb Lady Gaga en els seus inicis, comparteix un punt d’extravagància que crida l’atenció, sense importar massa l’opinió dels altres, a més del cabell ros com a protagonista. Ava Max diu admirar moltíssim la diva pop i en més d’una ocasió li ha dedicat paraules d’elogi. Uns altres dels seus referents musicals són Christina Aguilera, Fergie, Gwen Stefani o Madonna, totes elles grans icones musicals dels anys noranta.

Nens i nenes escolteu cançons dels 2000, 90 i 80… veureu com la molta música pop actual és pràcticament el mateix que fa deu o vint anys… Feu la prova! 😉

Torn

Aquesta setmana el tema Torn d’Ava Max és una proposta de l’Enya Soriano de 4t. La cançó editada el 19 d’agost de 2019 parla sobre les crisis internes de quan et vols allunyar d’una persona però a la vegada necessites estar al seu costat, de les emocions, de l’amor i l’odi…
Hi ha dos vídeos oficials de la cançó: un vídeo amb la lletra tipus POP-ART i un altre amb actors dirigit per Joseph Kahn amb temàtica de superherois.

Gràcies  Enya per participar al Bon dia amb Melodia. Bona setmana de quatre dies a tothom!!!

Torn

You, you take all of the light away
But, but then you give me fireworks
I, I think of leaving night and day
But, but then you always find the words

You’re contagious, baby
Love when you love me, hate me
The way you rock my body lately
you set the rain on fire
I wish the lows were higher
Wish I could stop, stop, stop to save me

Oh, I wanna stay, wanna walk out the door (oh no)
Right now baby I’m torn
I can’t get enough, can’t take anymore (oh no)
Right now baby I’m torn
You dry my tears and make it pour
You show me love and give me war
I can’t get enough, can’t take anymore (oh no)
Right now baby I’m torn

I, I, I always wanna run away
But then I crawl into your arms
It’s, it’s like we’re starting drama every day
But, but you know that’s my favorite part

You’re contagious, baby
Love when you love me, hate me
The way you rock my body lately
You set the rain on fire, I wish the lows were higher
Wish I could stop, stop, stop to save me

Oh, I wanna stay, wanna walk out the door (oh no)
Right now baby I’m torn
I can’t get enough, can’t take anymore (oh no)
Right now baby I’m torn
You dry my tears and make it pour
You show me love and give me war
I can’t get enough, can’t take anymore (oh no)
Right now baby I’m torn
(Torn, baby I’m torn, torn)

(Torn, baby I’m torn, torn)

Torn from the pages out of our book
A beautiful tragedy
I’m torn in between heaven and hell
Cause baby when I’m with you
I just don’t know where I’d rather be

Oh, I wanna stay, wanna walk out the door (oh no)
Right now baby I’m torn
I can’t get enough, can’t take anymore (oh no)
Right now baby I’m torn
You dry my tears and make it pour
You show me love and give me war

I can’t get enough, can’t take anymore (oh no)
Right now baby I’m torn

Maroon 5

Maroon 5 és un grup de pop rock estatunidenc format a Califòrnia a la ciutat de Los Angeles, el 1994. Està format per cinc membres: el cantant Adam Levine; el teclista Jesse Carmichael; el baixista Mickey Madden; el guitarrista principal, James Valentine; i el bateria Ryan Dusick.

A l’institut Brentwood High School de Los Angeles es van conèixer els integrants del grup. Brentwood High School va veure néixer el grup Kara’s Flowers, una banda de garage/”grunge” que fou presentada al local Whisky a go-go el 16 de setembre de 1994 (Adam Levine cantava amb una profunda veu l’estil grunge en aquells temps).

La banda va signar un contracte amb Reprise Records quan encara estudiaven a l’institut y van llençar el seu únic àlbum d’estudi The Fourth World a mitjans de 1997. Només tres dels quatre membres estaven a punt de graduar-se. Van gravar un vídeo per al primer senzill de l’àlbum anomenat Soap Disco, però aquest no tingué èxit en la cadena MTV.

Tot i ser teloners en gires d’altres bandes consolidades com Reel Big Fish o Goldfinger, l’àlbum va fracassar en sortir al mercat i el 1999 la banda es desvinculà de Reprise Records. Degut a la gran popularitat que va assolir més tard el grup Maroon 5, es van vendre més còpies del seu àlbum debut, The Fourth World, després del llançament de Songs About Jane que no pas durant els anys anteriors. Una vegada cancel·lat el contracte amb Reprise Records, els quatre joves van reprendre els seus estudis en diferents universitats dels Estats Units, on descobriren nous estils musicals i desenvoluparen un gust per la música pop, R&B, soul, i el gospel, experiències que van influir molt en l’estil i el so de Maroon 5.

Els quatre membres originals de Kara’s Flowers es mantingueren en contacte i començaren a tocar junts de nou el 2001. Jesse Carmichael va canviar la guitarra pel teclat. Així, doncs, va sorgir la necessitat d’un guitarrista addicional, i James Valentine, que pertanyia a la banda Square, se’ls va unir per a omplir aquell buit.
Quan Valentine s’uní a Kara’s Flowers el 2001, la banda va adoptar el nom de Maroon, canviant-lo pocs meses després a Maroon 5 degut a un conflicte de nom.

La banda actuà a Nova York i Los Angeles com a presentació. Adam Levine va reconèixer en el període intermedi la influència de nous estils a la banda en una entrevista: “Durant el temps entre les negociacions del disc, vaig passar molt de temps a Nova York, a on vaig estar exposat a la cultura urbana i el hip-hop d’una forma que mai no havia experimentat a Los Angeles. Vaig tornar amb un gènere de música completament nou, el qual va tenir un profund impacte en la composició de les meves cançons”.

Al setembre de 2006, el bateria de la banda Ryan Dusick decidí abandonar Maroon 5 per motius de salut, ja que tenia una malaltia als músculs dels braços; la seva sortida de la banda fou anunciada per ell mateix i fou substituït per Matt Flynn.

Fins al moment Maroon 5 porten editats sis àlbums d’estudi. L’últim es titula Red Pill Blues (2017). Properament editaran un nou disc  aviat en el que ja fa temps que  estan treballant.

Un nou disc que arribarà poc després que el cantant posés punt final a la seva participació en un dels xous musicals més llargs de la televisió nord-americana. Durant 16 temporades, ha ocupat una de les cadires del jurat el programa de The Voice dels Estats Units i així va ser el seu comiat: “Sento veritable honor d’haver format part d’alguna cosa que apreciaré per sempre”.

Aquesta setmana escoltem una proposta de l’Abril González de 6è. La cançó Memories.

El 18 de setembre de 2019, la banda va anunciar la cançó «Memories», estrenada dos dies després. El 6 d’octubre de 2019, Maroon 5 va interpretar per primera vegada el tema al programa The Ellen DeGeneres Show.

Johann Pachelbel (1653-1703) Compositor Barroc

Ha sigut molt comentat per músics i crítics musicals que la cançó està basada en la progressió harmònica d’acords del conegut Cànon de Johann Pachelbel (de nom original Kanon und Gigue in D-Dur für drei Violinen und Basso Continuo). Sigui com sigui hi ha moltíssimes cançons pop que utilitzen aquest mateixa roda d’acords amb més de 450 anys d’història.

Maroon 5 canvia els violins pel rasgueig d’una guitarra elèctrica i l’ajuda d’un baix i cors vocals per dotar Memories de la seva peculiar toc pop-reggae.

La cançó ha estat escrita per Adam Levine, Jacob Kasher, Jonathan Bellion, Michael Pollack, Stefan Johnson i Vicent Ford. I com diem, tot apunta que formarà part del seu setè àlbum d’estudi.

Curiositats

Podeu trobar a la xarxa moltíssimes versions del Canon de Pachelbel i diversos Mash-Up creats recentment amb les dues cançons barrejades Memories & Canon Pachelbel.                      Gràcies Abril G. per la proposta! Molt bona setmana a tothom!!!

The Killers
The Killers és un grup de rock nord-americà format a Las Vegas el 2001 per Brandon Flowers (veu principal, teclats, baix) i Dave Keuning (guitarra principal, veu).
El 2001, Brandon Flowers va abandonar la seva banda de pop sintètic, Blush Response, després que rebutgés traslladar-se a Los Angeles, Califòrnia. Després d’això, va respondre a un anunci que havia posat David Keuning  en el diari “Las Vegas Weekly”  per formar una banda inspirada en grups com  Oasis, The Cure, New Order i The Smiths.

Després de conèixer-se, van decidir formar la bandaperò necessitaven més músics. Durant un temps van realitzar algunes audicions i  van triar el 2002 finalment  a Ronnie Vannucci  (bateria i percussió) i a Mark Stoermer (baix, guitarra rítmica i veus).

Fotograma del vídeo “Cristal” del grup The New Order

Curiositat: El nom de la banda (The Killers) està inspirat en el nom d’un grup de ficció que apareix en el videoclip de “Crystal”, un tema de New Order, que es va editar l’any 2001.

La banda ha llançat cinc àlbums d’estudi: Hot Fuss (2004), Sam’s Town (2006), Day & Age (2008), Battle Born (2012) i Wonderful Wonderful (2017). També han llançat una recopilació de cares B i rareses, Sawdust (2007); un àlbum en directe, Live from the Royal Albert Hall (2009); un àlbum de grans èxits, Direct Hits (2013); i una recopilació de cançons de Nadal, titulada Don’t Waste Your Wishes (2016).

The Killers són una de les majors bandes de rock del segle XXI. Han actuat a més de 50 països i a sis continents, i en alguns  llocs mítics d’Anglaterra com el Madison Square Garden, l’estadi de Wembley o el festival de Glastonbury (2007 i 2019).

Read my mind
És la sisena cançó dins del seu segon àlbum Sam’s Town editat l’any 2006.
La idea per compondre Read My Mind (Llegeix el meu pensament) va néixer el 2005 amb la col·laboració de el duo britànic Pet Shop Boys a qui Brandon Flowers té com a principal referent per les seves lletres. De fet en aquesta època el vocalista de The Killers va participar en el documental realitzat pel duo, anomenat “A Life In Pop”; al costat d’altres artistes destacats com Robbie Williams i Keane, en la seva influència en la música dels últims temps.

El videoclip de la cançó va ser gravat a Tòquio, al gener de l’any 2007, abans que el grup prosseguís la seva gira cap a Austràlia i Nova Zelanda. La directora del videoclip va ser Diane Martel. Aquesta setmana és una proposta de la Verònica, tutora de 4tB. Un gran tema!!!  Gràcies per participar al Bon Dia amb Melodia! Us animo a tots i totes a fer les vostres propostes! Bon setmana a tothom!

On the corner of main street
Just tryin’ to keep it in line
You say you wanna move on, and
You say I’m falling behind
Can you read my mind?
Can you read my mind?

I never really gave up on
Breakin’ out of this two-star town
I got the green light
I got a little fight
I’m gonna turn this thing around
Can you read my mind?
Can you read my mind?

The good old days, the honest man
The restless heart, the Promised Land
A subtle kiss that no one sees
A broken wrist and a big trapeze
Oh well, I don’t mind, you don’t mind
Cause I don’t shine if you don’t shine
Before you go, can you read my mind?
It’s funny how you just break down
Waiting on some sign
I pull up to the front of your driveway
With magic soaking my spine
Can you read my mind?
Can you read my mind?

The teenage queen, the loaded gun
The drop dead dream, the Chosen One
A southern drawl, the world unseen
A city wall and a trampoline
Oh well, I don’t mind, you don’t mind
‘Cause I don’t shine if you don’t shine
Before you jump
Tell me what you find
When you read my mind
Slipping in my faith until I fall
He never returned that call
Woman, open the door, don’t let it sting
I wanna breathe that fire again
She said, I don’t mind, you don’t mind
Cause I don’t shine if you don’t shine
Put your back on me
Put your back on me
Put your back on me
The stars are blazing like rebel diamonds cut out of the sun
When you read my mind

Un parell de vídeos… En directe!

<iframe width=”560″ height=”315″ src=”https://www.youtube.com/embed/GYXefiX1rg8″ frameborder=”0″ allow=”accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture” allowfullscreen></iframe>

<iframe width=”560″ height=”315″ src=”https://www.youtube.com/embed/slzDm8UAvLc” frameborder=”0″ allow=”accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture” allowfullscreen></iframe>