Mark Knopfler (Cantant, guitarra solista, compositor i fundador del grup Dire Straits)

.Mark Knopfler (Dire Straits)

Guitarrista, cantant i compositor. Neix  el 12 d’agost de 1949 a Glasgow (Escòcia). De petit es mudà a Newcastle (Anglaterra) i d’adolescent va aprendre a tocar la guitarra. Té un estil molt propi i  net ja que punteja les cordes de la guitarra elèctrica amb els dits en lloc d’utilitzar una púa. A més toca amb la mà dreta malgrat que és esquerrà­. Va estudiar literatura anglesa i  periodisme i treballà en diversos diaris. El 1977 fundà el grup de rock Dire Straits  juntament amb David Knopfler (guitarra), John Illsley (baix), Pick Withers (bateria) i Ed Bicknell com a director­. L’any 1985 van editar Brothers in arms un dels primers àlbums gravats en el format Compact Disc. Feia temps que Mark Knopfler, que destestava la fama, estava  decidit de desfer el grup. Ho va fer definitivament l’any 1995.  Era una anti-estrella del rock.

Desde 1995 segueix la seva carrera en solitari on barreja el rock, el blues i  també el  folk.  Durant aquests anys Mark  també ha composat música per  diverses pel.lícules com Local Hero o Wag the dog. Actualment Knopfler té 72 anys i segueix en actiu fent noves cançons i realitzant concerts en directe, però al seu ritme.  És una autèntica llegenda viva de la música.

Sultans of swing

Dire Straits va gravar el seu primer àlbum homònim l’any 1978. Va tenir poca acceptació fins que cinc mesos després es va publicar aquest “single”. Era una mala època  per al rock and roll ja que el que estava de moda era el punk rock. Mark demanava als gerents dels pubs que els deixessin tocar a poc volum de manera que  la música sonés de fons i així permetre que la gent pogués parlar. Eren èpoques difícils i de penúries (Dire Strait Situation) d’aquí prové el nom. Espero que us agradi i us doni molta energia. Gaudiu-la!

Sultans of Swing
You get a shiver in the dark
It’s a rainin’ in the park, but meantime
South of the river you stop and you hold everything
A band is blowin’ Dixie double four time
You feel alright when you hear the music ring…

And now you step inside but you don’t see too many faces
Comin’ in out of the rain to hear the jazz go down
Competition in other places…
Oh but the horns they blowin’ that sound
Way on down south, way on down south London town

You check out Guitar George, he knows all the chords
But he’s strictly rhythm he doesn’t wanna make it cry or sing
They’ve said an old guitar is all he can afford
When he gets up under the lights to play his thing

And Harry doesn’t mind, if he doesn’t make the scene
He’s got a daytime job, he’s doin’ alright
He can play the honky tonk like anything
Savin’ it up, Friday night…
With the Sultans… with the Sultans of Swing

And a crowd of young boys they’re fooling around in the corner
Drunk and dressed in their best brown baggies and their platform soles
They don’t give a damn ‘bout any trumpet playing band
It ain’t what they call rock and roll
And the Sultans… yeah the Sultans, they play Creole

Creole baby

Uh huh

And then the man he steps right up to the microphone
And says at last just as the time bell rings
‘Goodnight, now it’s time to go home’
And he makes it fast with one more thing
‘We are the Sultans… We are the Sultans of Swing’

Curiositats

Us proposo també, si teniu temps, un parell de curiositats.
En primer lloc una fantàstica versió instrumental de Sultans of swing del guitarrista català Pedro Javier Gonzàlez, acompanyat de la seva filla al uke-baix en un directe recent a Mataró. És impressionant la sensibilitat amb que la interpreten.  No us la perdeu!

En segon lloc explicar-vos que Mark Knopfler  té una gran col·lecció d’instruments on hi ha tan guitarres elèctriques, acústiques, ressonadores/dobros… En aquest pòster podeu veure els seus models preferits. Diuen que també és molt afeccionat al bon vi i als cotxes cars però això ja són figues d’un altre paner.

Bob Dylan està d’aniversari. Va fer  80 anys el passat dilluns 24 de maig, i aquests dies s’han celebrat diverses  commemoracions per reconèixer el llegat d’aquesta llegenda del folk del segle XX que segueix facturant discos aclamats per la crítica.

El llegendari cantautor nord-americà entra al club dels octogenaris, quan ja fa gairebé un any de la publicació de l’últim treball, “Rough and Rowdy Ways”, considerat per part de la crítica com el millor del 2020. Aquesta setmana  li dediquem el Bon dia amb Melodia. Moltes felicitats Bob Dylan!

Robert Allen Zimmerman va néixer a Duluth, Minnesota (EUA) EL 24 de maig de  l’any 1941. Conegut amb el nom artístic de Bob Dylan, és un compositor i cantant estatunidenc, considerat un dels músics més influents i prolífics del segle XX i guardonat el 2016 amb el Premi Nobel de Literatura “per haver creat una nova expressió poètica en la gran tradició nord-americana de la cançó”.

Bob Dylan ha aportat a la música rock una dimensió poètica més rica i adulta, emprant metàfores i figures al·legòriques per a descriure el desordre individual i social, a més d’una inventiva melòdica provinent d’estructures tradicionals com el blues, la balada o les cançons de treball. Al llarg de la seva carrera ha experimentat amb tota mena de ritmes i formes harmòniques, cosa que ha enriquit la seva expressió musical i ha influït en molts altres intèrprets i compositors.

La vida de comerciant no era la preferida per en Bob, i l’ambient de la població, l’economia de la qual depenia fortament de la mineria, no prou atractiva per a un adolescent. El descobriment de la música comportà un canvi en la seva mentalitat, i ja als vuit anys aprengué per ell mateix a tocar el piano i per deu dòlars adquirí una guitarra per correu.

Estudià a Minneapolis. Dues de les seves assignatures preferides eren l’aprenentatge del castellà i història nord-americana. Fou en aquell moment quan començà a escoltar temes de  country i folk, deixant de banda la seva passió pel rock and roll. Interessat en la poesia, la dècada de 1960 suposarà una inflexió en la seva vida artística i personal: canviant-se el nom pel de Bob Dylan.

La vida americana als anys seixanta
La vida als Estats Units als anys seixanta va ser condicionada per la llarga guerra del país al Vietnam (Àsia) i l’anomenada guerra freda entre les potències occidentals amb Estats Units al davant i el bloc oriental encapçalat per la URSS. La presència en diferents guerres i al cursa nuclear per tenir més i més míssils va originar una forta resposta del poble americà i de tot el món contra les guerres i a favor del desarmament. Bob Dylan va viure els conflictes i es va posicionar sempre amb els moviments pacifistes. Moltes de les seves cançons parlen de la Pau. Un dels millors exemples, la mítica cançó Blowing in the wind.

Blowing in the wind

How many roads must a man walk down
Before you call him a man
How many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand
How many times must the cannonballs fly
Before they are forever banned

The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind

How many years can a mountain exist
Before it is washed to the sea
How many years can some people exist
Before they’re allowed to be free
How many times can a man turn his head
And pretend that he just doesn’t see

The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind

How many times must a man look up
Before he can see the sky
How many ears must one man have
Before he can hear people cry
How many deaths will it take
Till he knows
That too many people have died

The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind

Bob Dylan – Blowing in the wind

Un grup de músics catalans, liderats per Gerard Quintana i Jordi Batiste, van crear un projecte amb versions de Bob Dylan en català. El nom de l’espectacle era Miralls Dylan. Tenen 2 àlbums molt recomanables!

Don’t Think Twice, It’s All Right 

És una cançó escrita l’any 1961 i inclosa en el segon disc anomenat The Freewheelin Bob Dylan . En aquella època la xicota de Bob Dylan li digué que es quedaria una temporada més  estudiant art a Itàlia. Bob Dylan li va dedicar aquesta balada amb el desig que tornés aviat amb ell a Nova York.

Don’t Think Twice, It’s All Right

It ain’t no use to sit and wonder why, babe
It don’t matter, anyhow
An’ it ain’t no use to sit and wonder why, babe
If you don’t know by now
When your rooster crows at the break of dawn
Look out your window and I’ll be gone
You’re the reason I’m trav’lin’ on
Don’t think twice, it’s all right

It ain’t no use in turnin’ on your light, babe
That light I never knowed
An’ it ain’t no use in turnin’ on your light, babe
I’m on the dark side of the road
Still I wish there was somethin’ you would do or say
To try and make me change my mind and stay
We never did too much talkin’ anyway
So don’t think twice, it’s all right

It ain’t no use in callin’ out my name, gal
Like you never did before
It ain’t no use in callin’ out my name, gal
I can’t hear you anymore
I’m a-thinkin’ and a-wond’rin’ all the way down the road
I once loved a woman, a child I’m told
I give her my heart but she wanted my soul
But don’t think twice, it’s all right

I’m walkin’ down that long, lonesome road, babe
Where I’m bound, I can’t tell
But goodbye’s too good a word, gal
So I’ll just say fare thee well
I ain’t sayin’ you treated me unkind
You could have done better but I don’t mind
You just kinda wasted my precious time
But don’t think twice, it’s all right

MÉS  CURIOSITATS!

Bob Dylan estrenà el 22 març de l’any 1965 un dels primers videoclips de la història. Va gravar una sèrie d’imatges en les quals ensenya i llença cartolines amb frases de la cançó Subterranean homesick blues. Ara ens pot semblar una idea molt simple però penseu que aquest vídeo musical en blanc i negre ja té més de 55 anys i va ser tota una revolució en el mon de la música i la  televisió.

LA GUITARRA  FENDER STRATOCASTER DE DYLAN

La famosa Fender Stratocaster de Bob Dylan

Aquesta guitarra elèctrica Fender Stratocaster té una història força interessant. Va ser la guitarra que va tocar Bob Dylan en un concert l’any 1965, un en que va abandonar el seu folk acústic i va començar a tocar un nou estil més elèctric influenciat pel Rock n roll. Va ser escridassat i criticat però possiblement aquell concert va suposar un canvi en la manera d’entendre la música rock del segle XX. Aquesta guitarra es va subhastar a finals del 2013 en un acte benèfic i un comprador anònim en va pagar 965.000 dólars. Està clar que aquesta Stratocaster és tota una icona de la música.

En el curs 2014-2015, una classe de 5è de l’escola va triar el nom de Bob Dylan com a nom de la classe. Vam treballar diverses coses sobre ell i fins i tot vam aprendre algunes cançons.

Aquesta setmana, concretament l’11 de maig  celebrem el 40è aniversari de la mort de Robert Nesta Marley,  més conegut com a BOB MARLEY.   Un dels músics i personatges més importants del segle XX. Descobrim-lo!

Bob Marley

Jamaica és una illa del Carib

Per entendre la figura de Bob Marley cal conèixer bé la  història del seu país.  Jamaica, és una illa del Carib, va ser durant molts anys ( del 1707 fins 1962) una colònia del Regne Unit. Més d’un 90% de la població és negra perque els anglesos hi van portar esclaus africans per plantar canya de  sucre i altres productes agrícoles.

Els pares de Bob Marley

Bob Marley de nom real Robert Nesta Marley va néixer en aquest context colonial l’any 1945. Fill de Cedella Malcolm, una criada jamaicana de 18 anys, i de Norval Marley, un capità blanc de l’exèrcit britànic. El pare,  que tenia diverses amants, es va  desentendre del seu fill. Va morir  d’un atac de cor quan Bob Marley només tenia 10 anys.

Trench Town, un dels barris pobres de Kingston

Aleshores la seva mare Cedella  que tenia 28 anys va caure en una situació d’extrema pobresa i va decidir traslladar-se  amb el seu fill a Kingston, la capital.  Per desgràcia però, com la majoria de les famílies rurals, la seva destinació va ser els barris pobres i miserables. Bob Marley es va criar en una comunitat negra del barri de Trench Town.

Bob Marley, una de les poques fotografies que tenim de la seva infància.

Durant tota la seva infantesa va ser rebutjat per la seva condició de mestís, ja que el seu color de pell (massa clar pels negres i massa fosc pels blancs) no era socialment acceptat. Des de ben petit es va interessar per la música, una de les seves grans passions juntament amb el futbol i el criquet, i va trobar en ella una via per combatre les extremes condicions en què vivia.

La independència de Jamaica del Regne Unit el 1962 va ser un dels fets que més va marcar l’evolució de la música de l’illa. Des d’aquell moment, grups com el de Bob Marley van començar la recerca d’un estil musical propi. Aquest procés va donar lloc primer a l’ska, una música ideal per ballar i sortir de festa, i després al reggae, que tenia un aire més espiritual.

Bandera Rastafari

L’aparició de la música reggae va anar lligada a la religió rastafari, una fe que Bob Marley va abraçar quan tenia només 18 anys. Més enllà dels tòpics (com fer-se rastes i consumir marihuana per a un ús espiritual), la religió rastafari es basa en una lliure interpretació de la Bíblia segons la qual Àfrica és la terra promesa i l’últim emperador d’Etiòpia (considerat la reencarnació de Jesucrist) és venerat com a Déu.

La filosofia rastafari va marcar la música de Bob Marley fins al punt que és el tema de moltes de les seves cançons, on també parla del canvi social, de la lluita contra el racisme o del camí per a la pau. És amb aquest tipus de cançons que Marley es va donar a conèixer, primer a Jamaica i més tard al Regne Unit, des d’on va fer el salt a la fama mundial.

Marley es va convertir en un símbol per a la gent de Jamaica, però la seva defensa del pacifisme i de l’apoliticisme en un moment en què l’illa vivia un període de violència i de forta tensió política, van convertir-lo en víctima d’un tiroteig dos dies abans de celebrar un concert gratuït per als seus compatriotes el 1976. Va sortir il·lès de l’atac i, malgrat l’amenaça de mort, va decidir mantenir el concert. El 1978  va organitzar One Love Peace Concert i va  aconseguir que els líders polítics oposats es donessin la mà (el primer ministre, Michael Manley, i el cap de l’oposició, Edward Seagaen) en una mostra de reconciliació per al país.

Gran amant del futbol, Bob Marley aprofitava qualsevol ocasió per muntar partidets improvisats. Un dia, en un partit amistós, va fer-se una ferida al peu que se li va infectar. Al fer-s’ho mirar per un metge li van detectar un melanoma i li van dir que calia amputar el dit. Mal aconsellat, va decidir no fer-ho: hi ha qui diu que no ho va fer per motius religiosos, d’altres perquè li agradava massa jugar a futbol i no hi volia renunciar. Sigui com sigui, no es va tractar el melanoma i, tres anys més tard, el 1980 el càncer se li havia estès per tot el cos. Ja no hi havia manera d’intervenir.

Bob Marley jugant a futbol

Va seguir treballant i donant concerts fins que l’11 de maig de 1981, amb només 36 anys, va apagar-se la vida del músic que havia situat Jamaica en el panorama musical mundial i les consignes del Tercer Món en boca de tothom gràcies a unes lletres immortals. A dia d’avui, Bob Marley continua escoltant-se arreu del món i LEGEND, el seu recopilatori pòstum, segueix sent un dels àlbums més venuts de la història.

L’Àlbum LEGEND. Absolutament imprescindible!

Selecció de cançons

Frases conegudes de Bob Marley

Duncan Laurence

Duncan Laurence és el nom artístic del cantautor Duncan de Moor nascut a Spijkenisse (Països Baixos) l’11 d’abril de 1994, recentment ha complert 27 anys.

Segons ha dit ell mateix a diverses entrevistes la seva juventut no va ser sempre fàcil: «Vaig patir bullyng i no podia defensar-me. La música era un refugi: un lloc on em sentia segur i on podia deixar lliures les meves emocions».

Des dels 13 anys, Duncan va començar a escriure les seves pròpies cançons. El 2012 va rebre cobertura mediàtica per primera vegada, quan va guanyar el concurs de talents local Brielle’s Got Talent. Com a premi va poder enregistrar música en un estudi durant un dia amb el productor i baixista Emanuel Platino.

L’any 2013 va crear el seu grup The Slick and Suited (2013-2017) a l’Acadèmia de Rock de Tilburg i va actuar en el festival Eurosonic Noorderslag, també van fer concerts a  Londres i Estocolm.

Duncan De Moor va participar el 2014 a la cinquena edició del concurs The Voice of Holland; va participar en els càstings amb la cançó “Sing” d’Ed Sheeran. En el programa, va elegir com a “coach” la cantant Ilse DeLange i  després de diverses setmanes, va arribar a les semifinals on va ser eliminat.

Duncan, guanyador del Festival d’Eurovisió 2019.

Festival de la Cançó d’Eurovisió
El 21 de gener del 2019 l’AVROTROS va presentar Duncan Laurence com a representant dels Països Baixos pel  64è Festival de la Cançó d’Eurovisió 2019 a Tel Aviv (Israel). El 7 de març de 2019 es va publicar la seva cançó pel festival, Arcade. Duncan va guanyar el concurs celebrat el dia 18 de maig de 2019 amb 493 punts.

Aquesta cançó és una proposta de la Leia Poyatos de 5èA. Moltes gràcies per participar al Bon dia amb Melodia. Una lletra de desamor amb una música molt sentimental.  Gaudiu-la! Bona setmana a tothom!!!

Ooh-ooh-ooh, ooh-ooh, ooh-ooh
Ooh-ooh-ooh, ooh-ooh, ooh-ooh

A broken heart is all that’s left
I’m still fixing all the cracks
Lost a couple of pieces when
I carried it, carried it, carried it home
I’m afraid of all I am
My mind feels like a foreign land
Silence ringing inside my head
Please, carry me, carry me, carry me home
I’ve spent all of the love I saved
We were always a losing game
Small-town boy in a big arcade
I got addicted to a losing game

Oh-oh-oh-oh, oh-oh-oh-oh
All I know, all I know
Loving you is a losing game
How many pennies in the slot?
Giving us up didn’t take a lot
I saw the end ‘fore it begun
Still I carried, I carried, I carried on

Oh-oh-oh-oh, oh-oh-oh-oh
All I know, all I know
Loving you is a losing game
Oh-oh-oh-oh, oh-oh-oh-oh
All I know, all I know
Loving you is a losing game
I don’t need your games, game over
Get me off this rollercoaster

Oh-oh-oh-oh, oh-oh-oh-oh
All I know, all I know
Loving you is a losing game
Oh-oh-oh-oh, oh-oh-oh-oh
All I know, all I know
Loving you is a losing game
Ooh-ooh-ooh, ooh-ooh, ooh-ooh
Ooh-ooh-ooh, ooh-ooh, ooh-ooh

ESPECIAL Bon dia amb Melodia

*Per cert, us avanço que la setmana vinent al Bon dia amb Melodia escoltarem al gran BOB MARLEY, ja que l’11 de maig celebrarem el 40è aniversari de la seva mort. Estigueu atents i atentes!

Bob Marley va morir l’11 de maig de 1981 a l’edat de 36 anys.

‘La història interminable‘ és una de les pel·lícules més estimades dels 80. Dirigida per Wolfgang Petersen. Està basada en una  adaptació de la famosa novel·la de Michael Ende i va desencadenar la imaginació de milers de nens a tot el món, que van somiar amb viure màgiques aventures al costat de Bastian i Atreyu, encara que també va provocar algun que altre malson, com solia passar amb el cinema infantil de l’època, molt més fosc que ara.

La pel·lícula  va ser la més cara de la història del cinema alemany. Es van invertir 27 milions de dòlars en la seva producció  però la seva recaptació als cinemes en  va generar més de 100 milions.

A Michael Ende, l’autor de la novel·la no li va agradar gens la pel·lícula,  però amb tots els seus defectes, ‘La història interminable’ segueix sent un clàssic de culte que va donar forma a la generació de la nostàlgia i a dia d’avui continua evocant la màgia i la il·lusió de la infantesa.

«The Neverending Story» és la cançó principal de la pel·lícula alemanya de 1984 La història interminable. La música la va compondre  Giorgio Moroder, amb lletra de Keith Forsey i va ser  interpretada pel cantant Limahl.

El grup britànic Kajagoogoo amb Limahl al centre.

El 1983, Limahl va ser acomiadat bruscament com a cantant del grup de pop britànic Kajagoogoo, només uns mesos després que la banda britànica de new wave aconseguís un èxit massiu amb “Too Shy”. Però l’any següent, mentre promocionava el seu senzill debut en solitari “Only for Love”, Limahl es va reunir amb el superproductor Giorgio Moroder al Festival de Música de Tòquio i va ser convidat a provar la seva veu en el tema de Moroder per a la pel·lícula de fantasia èpica The NeverEnding Story. Això va canviar la seva vida.

Limahl va publicar dues versions de la cançó, una en anglès i una altra en francès. La versió anglesa va ser acompanyada de la veu femenina de Beth Anderson i la versió francesa de la veu  d’Ann Calvert.

La cançó va ser un èxit en molts països, aconseguint número 1 de les llistes a Noruega i Suècia i Espanya, el número 2 a Àustria, Alemanya i Itàlia, el 4t al Regne Unit i el 6è a Austràlia i Estats Units respectivament.

El vídeo musical que incloïa moltes escenes de la pel·lícula va inundar els televisors de l’any 1984 i es va convertir en un clàssic de la dècada.

Beth Anderson va gravar les seves veus a Amèrica per separat de Limahl. Anderson no és la noia que apareix al vídeo musical; és Mandy Newton la qual fa playback.

Crèdits dels músics
Limahl – veu principal i cors
Beth Anderson – cors
Dee Harris – guitarra elèctrica
Giorgio Moroder – sintetitzadors, sampler i caixa de ritmes

Aquesta última setmana del 2n trimestre és una proposta meva (Xavier). Espero que us agradi i que si no la coneixieu us deixeu emportar per la seva màgia. Bona setmana i gaudiu de les vacances!!!

Vídeoclip remasteritzat en HD amb imatges remasteritzades de la pel·lícula (recomanat).

Vídeoclip original de l’any 1984.

The Neverending Story

Turn around
Look at what you see
In her face
The mirror of your dreams
Make believe I’m everywhere
Given in the light
Written on the pages
Is the answer to a never ending story
Ah
Reach the stars
Fly a fantasy
Dream a dream
And what you see will be
Rhymes that keep their secrets
Will unfold behind the clouds
And there upon a rainbow
Is the answer to a never ending story
Ah
Story
Ah
Show no fear
For she may fade away
In your hand
The birth of a new day
Rhymes that keep their secrets
Will unfold behind the clouds
And there upon a rainbow
Is the answer to a never ending story
Ah
Never ending story
Ah
Never ending story
Ah
Never ending story
Ah

Curiositats
L’any 2019 la cançó es va tornar a posar molt de moda perquè va aparèixer en un capítol de la 3a temporada de la sèrie Stranger Things; una adorable escena entre Dustin i la seva xicota llunyana Suzie. Milers de persones de totes les edats han recuperat la cançó a Spotify, You Tube i l’han extés per les xarxes socials: també podreu trobar moltes noves versions, challengers,  aparicions a TV, etc…

Segurament haureu sentit els últims dies una notícia força important dins el món de la musica: Daft Punk se separen!

Daft Punk (ocultant la seva imatge)

Daft Punk “pengen els cascs” definitivament. El duo francès ha anunciat recentment que posen fi a la seva carrera amb Epilogue, un vídeo de 8 minuts publicat a la seva web i canal de YouTube que ja conté extractes de la pel·lícula que el duo va produir el 2006, Electroma. El missatge “Daft Punk (1993-2021)” tanca una trajectòria brillant amb discs tan influents en la història de la música dance com el debut de la banda, Homework (1997), o el popular Random access memory (2013), que els va fer guanyar cinc premis Grammy.

Daft Punk va ser un duo francès de música electrònica format a París el 1993 per Guy-Manuel de Homem-Christo i Thomas Bangalter. Van aconseguir popularitat a finals dels anys 90 com a part del moviment House; també van tenir èxit en els anys següents, combinant elements de música house amb funk, techno, disco, rock i synthpop.

Acostumaven a  portar cascs i guants ornamentats per simular ser robots en la majoria d’aparicions públiques des de 1999 i rarament ofereixen entrevistes o apareixen a la televisió. És una qüestió de timidesa. Volien preservar totalment la seva vida privada.

Hi ha molt poques fotos del duo sense cascs.

Guy-Manuel de Homem-Christo i Thomas Bangalter en els seus inicis tocaben en bandes de rock, però van deixar els grups i  van començar a experimentar amb caixes de ritmes i sintetitzadors. El seu àlbum d’estudi debut, Homework, va ser llançat per Virgin Records el 1997 a crítiques positives, recolzades per singles ” Around the World ” i ” Da Funk “.

El seu segon àlbum, Discovery , va tenir més èxit, gràcies sobretot als singles ” One More Time “, ” Digital Love ” i ” Harder, Better, Faster, Stronger “.

Al març de 2005, Daft Punk va llançar el seu tercer àlbum, on van destacar   ” Robot Rock ” i ” Technologic ”  que van aconseguir èxit al Regne Unit. Daft Punk va fer moltes actuacions al llarg de 2006 i 2007 i va llançar l’àlbum en viu Alive 2007 , que va guanyar un premi Grammy per Millor Electronic / Dance Album. Van compondre la partitura de la pel·lícula Disney  Tron: Legacy, que es va llançar el 2010 al costat del seu àlbum de banda sonora.

Daft Punk en una sessió

El 2013 van editar un nou àlbum d’estudi (i últim) anomenat Random Access Memories. El 19 d’abril del mateix any, es dóna a conèixer el primer senzill del mateix, “Get Lucky“, amb la participació de Pharrell Williams com a veu principal de la cançó i Nile Rodgers com el guitarrista.

Portada del disc

Finalment Random Access Memories es va filtrar el 13 de maig de al 2013 per Internet, vuit dies abans del seu llançament oficial. En resposta, dues hores més tard el grup va habilitar l’escolta de manera gratuïta a iTunes Store. «Get Lucky» comença a sonar en moltes emissores a nivell mundial, elevant així la popularitat del duo.
Get Lucky va ser nominada com a millor enregistrament de l’any i resultant com a guanyadora en els Premis Grammy de 2014.

El 2016, Daft Punk va guanyar el seu primer número u en el Billboard Hot 100 amb la cançó ” Starboy “, una col·laboració amb The Weeknd.

Daft Punk ha venut més de 12 milions  d’àlbums i 17 milions de singleS. La seva música  ha influenciat a diverses bandes i artistes, entre els quals destaquen Gorillaz, David Guetta, Skrillex, Justice, Calvin Harris, Deadmau5, Zedd i Madeon.

Fa un parell de cursos en Pol Casademunt de 6è ens va fer la proposta al Bon Dia amb Melodia d’aquest grup i aquesta setmana tornaran a sonar diversos temes de  Daft Punk a l’escola com a petit homenatge.    Aquesta música té molta energia i un ritme fantàstic! Bona setmana a tothom!

Daft Punk – Get Lucky
Like the legend of the Phoenix
All ends with beginnings
What keeps the planets spinning
The force from the beginning

We’ve come too far to give up who we are
So let’s raise the bar and our cups to the stars

She’s up all night to the sun
I’m up all night to get some
She’s up all night for good fun
I’m up all night to get lucky”

Queen

Queen
Banda de rock clàssic britànica formada després de la ruptura del grup Smile en 1970.
Estava formada pel bateria Roger Taylor, el guitarrista Brian May, el baixista John Deacon i per Freddie Mercury, posseïdor d’una veu excepcional amb un registre poc comú.
La banda va ser molt  coneguda per la seva gran diversitat musical, tant vocal com instrumental, així com pels seus multitudinaris concerts. Han venut més de 300 milions de discos, una de les bandes que més n’ha venut de la història. Després de la mort de Freddie Mercury, el baixista John Deacon va anunciar la seva retirada de la música el 1997, mentre que R. Taylor i B. May es van unir a Paul Rodgers formant el projecte Queen + Paul Rodgers.

Aquesta segona setmana de Quaresma escoltarem Somebody to Love una proposta de la Martina Prat de 6è. Una cançó magnífica! Moltíssimes gràcies per participar al Bon Dia amb Melodia!

Somebody to Love és una cançó del grup de rock britànic Queen, escrita pel cantant / pianista Freddie Mercury amb temàtica religiosa i un aire gòspel. La fascinació i admiració de Mercury per Aretha Franklin va ser una influència important per a la creació d’aquesta cançó. Pertany al disc A Day at the Races (1976) i també apareix al seu àlbum recopilatori Greatest Hits de 1981.

Freddie al piano

La cançó té similituds amb l’èxit anterior de Queen “Bohemian Rhapsody” amb les seves complexes harmonies i solos de guitarra; no obstant això, en lloc de imitar un cor anglès, la banda va recórrer a un cor de gospel. A les llistes de vendes va arribar al número 2 al Regne Unit i al número 13 al Billboard Hot 100 als Estats Units. La cançó demostrava que “Queen podia combinar la música hard-rock i canalitzar l’esperit de la música gospel”.

El productor musical Roy Baker utilitza la tècnica de duplicitat de veus en multicanals a l’estil del famós fragment operístic de Bohemian Rhapsody. Queen va ser capaç de crear el so animat d’un cor de 100 veus amb només tres cantants: Mercury, Brian May i Roger Taylor. John Deacon (baixista) no va cantar a la versió de l’àlbum gravat.
La veu predominant és la de Roger Taylor (bateria) per als registres més alts, després la de Freddie Mercury i finalment la de Brian May (guitarrista) per les notes més greus. Des de la seva publicació el 1976 fins a The Works Tour sempre va ser interpretada en viu. Fins i tot Queen la va arribar a interpretar davant 320.000 persones al festival Rock in Rio l’any 1985 a la ciutat Rio de Janeiro.

Des del seu llançament el 1976, la cançó ha aparegut en diversos programes de televisió, com ara American Idol, The X Factor i Glee, així com en pel·lícules, inclosos Happy Feet i Ella Enchanted. A més, ha estat versionada per molts artistes.

Somebody to Love

Can anybody find me somebody to love?
Ooh, each morning I get up I die a little
Can barely stand on my feet
(Take a look at yourself) Take a look in the mirror and cry (and cry)
Lord, what you’re doing to me (yeah yeah)
I have spent all my years in believing you
But I just can’t get no relief, Lord!
Somebody (somebody) ooh somebody (somebody)
Can anybody find me somebody to love?
I work hard (he works hard) every day of my life
I work ‘til I ache in my bones
At the end (at the end of the day)
I take home my hard earned pay all on my own
I get down (down) on my knees (knees)
And I start to pray
‘Til the tears run down from my eyes
Lord, somebody (somebody), ooh somebody
(Please) can anybody find me somebody to love?
Everyday (everyday) I try and I try and I try
But everybody wants to put me down
They say I’m going crazy
They say I got a lot of water in my brain
Ah, got no common sense
I got nobody left to believe in
Yeah yeah yeah yeah
Oh, Lord
Ooh somebody, ooh somebody
Can anybody find me somebody to love?
(Can anybody find me someone to love)
Got no feel, I got no rhythm
I just keep losing my beat (you just keep losing and losing)
I’m OK, I’m alright (he’s alright, he’s alright)
I ain’t gonna face no defeat (yeah yeah)
I just gotta get out of this prison cell
One day (someday) I’m gonna be free, Lord!
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love love love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Somebody somebody somebody somebody
Somebody find me
Somebody find me somebody to love
Can anybody find me somebody to love?
(Find me somebody to love)
Ooh
(Find me somebody to love)
Find me somebody, somebody (find me somebody to love) somebody, somebody to love
Find me, find me, find me, find me, find me
Ooh, somebody to love (Find me somebody to love)
Ooh (find me somebody to love)
Find me, find me, find me somebody to love (find me somebody to love)
Anybody, anywhere, anybody find me somebody to love love love!
Somebody find me, find me love

Curiositats
Sabieu que els nostres exalumnes de 6è de fa dos anys van enregistrar la cançó Bohemian Rhapsody? Escolteu-la i no us perdeu el vídeoclip!

Bohemian Rhapsody (La pel·lícula)
Els darrers anys tothom parla de QUEEN. Perquè? Doncs perquè el 2018 es va estrenar una pel·lícula titulada “Bohemian Rhapsody” on s’explica els inicis de la banda, els conflictes interns, la vida personal de Freddie Mercury, el  procés de creació de  cançons mítiques  com “We Will rock you” o la mateixa “Bohemian Rhapsody”, etc. Un film a mig camí entre la  ficció mig biogràfic ple de dificultats, que va necessitar 8 anys de producció i rodatge, amb canvis de director i de protagonista. Certament ha tornat a posar d’actualitat la música de Queen.

David Bowie

David Bowie
David Bowie  va néixer a Brixton (Anglaterra) el 8 de gener de 1947. El seu nom real era David Robert Jones. Va ser  un músic, actor i compositor de rock anglès que també exercí de productor musical i arranjador. De petit li agradava molt el rock and roll de Chuck Berry  i admirava especiament la música i els balls de l’Elvis Presley. Casualment el seu ídol Elvis havia nascut just el mateix dia que ell, 12 anys abans.

Bowie, va ser  una figura important de la música pop i rock durant més de cinc dècades i considerat un innovador, especialment pels seus treballs de la dècada de 1970 i per la seva peculiar veu, a banda de la profunditat intel·lectual de la seva obra. A més de la seva carrera  músical, s’interessà per la literatura,  l’art, al teatre, el món del mim i el cinema on va actuar en una vintena de pel·lícules. Un artista molt polifacètic!

Tot i haver publicat un àlbum (David Bowie) i diversos singles abans, Bowie va aconseguir el seu gran èxit al juliol de 1969, quan el seu single «Space Oddity» va arribar al Top 5 de la llista britànica de singles. La cadena BBC va utilitzar la cançó per donar cobertura als informatius de l’arribada de l’home a la Lluna.

Després de tres anys en una etapa d’experimentació, Bowie va ressorgir el 1972, en plena era del glam rock, amb el seu extravagant i androgin “alter ego” Ziggy Stardust. 

Bowie en la seva època de Ziggy Stardust. Un personatge còsmic i extravagant.

Va morir a Nova York el 10 de gener de 2016,  a causa d’un càncer. Dos dies abans, just el dia en que  havia fet 69 anys, havia publicat un disc de comiat gravat entre el gener i el març titulat “Blackstar”.

En la  seva dilatada carrera musical va editar un total de 25 àlbums, dels que va vendre més de 136 milions de còpies a tot el mon i segueix  venent,  sent un referent per a molts músics i artistes d’arreu. El seu llegat és molt gran.

David Bowie: una estrella de tots els temps. Fa tot just cinc anys que ens va deixar.

Starman
«Starman» és un tema publicat l’abril de 1972. La cançó també va ser afegida a última hora de l’àlbum The Rise and Fall of Ziggy Stardust i The Spiders from Mars davant la insistència de Dennis Katz, membre de la discogràfica RCA Records.

La lletra descriu un Ziggy Stardust, el personatge que Bowie incorpora a l’àlbum, enviant un missatge d’esperança a la joventut de la Terra a través de la ràdio. Amb anterioritat, en la primera cançó del disc, «Five Years», s’havia anunciat la destrucció del planeta en cinc anys. Ara, la salvació es presenta de la mà d’un extraterrestre que es fa anomenar com «Starman».

Aquesta setmana és una proposta d’un alumne de 4tC, en  Mateo Campillo. Moltíssimes gràcies per participar al “Bon dia amb melodia” i fer-ho amb una cançó tan bona.

Bona setmana a tots i totes. La propera especial Carnestoltes!!! Espero les vostres propostes!

Starman
Didn’t know what time it was and the lights were low
I leaned back on my radio
Some cat was layin’ down some get it on rock ‘n’ roll, he said
Then the loud sound did seem to fade
Came back like a slow voice on a wave of phase haze
That weren’t no D.J. that was hazy cosmic jive
There’s a starman waiting in the sky
He’d like to come and meet us
But he thinks he’d blow our minds
There’s a starman waiting in the sky
He’s told us not to blow it
Cause he knows it’s all worthwhile
He told me:
Let the children lose it
Let the children use it
Let all the children boogie
I had to phone someone so I picked on you
Hey, that’s far out so you heard him too
Switch on the TV we may pick him up on channel two
Look out your window I can see his light
If we can sparkle he may land tonight
Don’t tell your poppa or he’ll get us locked up in fright
There’s a starman waiting in the sky
He’d like to come and meet us
But he thinks he’d blow our minds
There’s a starman waiting in the sky
He’s told us not to blow it
Cause he knows it’s all worthwhile
He told me:
Let the children lose it
Let the children use it
Let all the children boogie
There’s a starman waiting in the sky
He’d like to come and meet us
But he thinks he’d blow our minds
There’s a starman waiting in the sky
He’s told us not to blow it
Cause he knows it’s all worthwhile
He told me:
Let the children lose it
Let the children use it
Let all the children boogieDidn’t know what time it was and the lights were low
I leaned back on my radio
Some cat was layin’ down some get it on rock ‘n’ roll, he said
Then the loud sound did seem to fade
Came back like a slow voice on a wave of phase haze
That weren’t no D.J. that was hazy cosmic jive
There’s a starman waiting in the sky
He’d like to come and meet us
But he thinks he’d blow our minds
There’s a starman waiting in the sky
He’s told us not to blow it
Cause he knows it’s all worthwhile
He told me:
Let the children lose it
Let the children use it
Let all the children boogie
I had to phone someone so I picked on you
Hey, that’s far out so you heard him too
Switch on the TV we may pick him up on channel two
Look out your window I can see his light
If we can sparkle he may land tonight
Don’t tell your poppa or he’ll get us locked up in fright
There’s a starman waiting in the sky
He’d like to come and meet us
But he thinks he’d blow our minds
There’s a starman waiting in the sky
He’s told us not to blow it
Cause he knows it’s all worthwhile
He told me:
Let the children lose it
Let the children use it
Let all the children boogie
There’s a starman waiting in the sky
He’d like to come and meet us
But he thinks he’d blow our minds
There’s a starman waiting in the sky
He’s told us not to blow it
Cause he knows it’s all worthwhile
He told me:
Let the children lose it
Let the children use it
Let all the children boogie

No podiem deixar de recordar el gran tema Space Oddity

Curiositats

Bowie és un personatge amb  moltíssimes  curiositats. En voleu saber algunes?

1. Bowie va rebre un cop molt fort a l’ull per una baralla quan tenia 15 anys i per això sembla que tingui un ull de cada color. Realment tenia la pupil·la totalment dilatada.

La mirada especial de Bowie.

2. Va fer una cançó amb John Lennon (The Beatles)  titulada “Fame” que va triomfar als Estats Units. Amb  els anys Bowie i Lennon  van consolidar una bona amistat.

David Bowie admirava molt als Beatles i a John Lennon.

3. Als alumnes de 5è us sorprendrà saber que l’artista  Eduardo Kobra -que heu treballat recentment- va pintar un gran mural a Bowie al barri de Brooklyn de Nova York (EUA).

Mural d’Eduardo Kobra dedicat a David Bowie

4. El raig vermell, que portava sovint pintat, té un significat desconegut. Hi ha qui diu que és un homenatge a Andy Warhol, d’altres que recorda l’origen britànic de Bowie. Probablement el raig , està inspirat en el disseny d’un  anell de diamants que duia el seu admirat Elvis Presley.

El famós anell de diamants d’Elvis amb les lletres TCB ‘taking care of business’ Cuidant el negoci.

5. Bowie era un gran amant del disseny i de la moda. El seu dissenyador preferit va ser el japonès Kansai Yamamoto, que li confeccionà diversos vestuaris al llarg de la seva carrera.

El prestigiós dissenyador de moda Kansai Yamamoto treballant per Bowie

ABBA

ABBA va ser un grup suec de música pop format per Björn Ulvaeus, Benny Andersson, Agnetha Fältskog i Anni-Frid Lyngstad (Frida). El nom «ABBA» és un acrònim format per les primeres lletres del nom de cada membre (Agnetha, Björn, Benny, Anni-Frid).

ABBA l’any 1974

El quartet es va formar a Estocolm el 1972, però van aconseguir fama internacional en triomfar al Festival de la Cançó d’Eurovisió l’any  1974. Des de llavors, ABBA va guanyar popularitat utilitzant melodies enganxoses, lletres simples que parlaven d’amor i el seu so propi, caracteritzat per les harmonies de les veus femenines i un so  instrumental molt compacte (Wall of sound) creat a l’estudi de gravació pel productor Phil Spector.

Festival d’Eurovisió

Els seus enregistraments van tenir un impacte comercial que els va portar a convertir-se en els artistes més importants  i amb més vendes en els anys 1970.

Björn i Agnetha van contreure matrimoni mesos abans de la formació del quartet, mentre que Benny i Frida ho van fer el 1978; els quatre van compartir les seves obligacions artístiques a la vegada que s’ocupaven de les seves noves famílies.

D’esquerra a dreta: Les parelles Björn & Agnetha i Frida & Benny.

ABBA va ser el primer grup pop europeu a experimentar l’èxit en països de parla anglesa fora d’Europa, principalment Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Canadà i en menor mesura Estats Units. No obstant això, al capdamunt de la seva popularitat, ambdós matrimonis es van dissoldre i aquests canvis es van reflectir en la seva música, en escriure lletres més profundes amb un estil musical diferent. L’agrupació va experimentar un declivi comercial i finalment van decidir separar-se, de manera que el desembre de 1982 van realitzar la seva última aparició com a ABBA.

Després d’un temps fora de l’interès públic, en la dècada del 1990 el llançament de diversos àlbums recopilatoris van fer possible el seu retorn al cim de les llistes de popularitat, i ABBA és encara un dels grups més exitosos, amb vendes estimades entre 200 i 380 milions de discs a tot el món. La seva música ha estat interpretada per diversos artistes reconeguts, i també és la base del musical Mamma Mia!. El grup és una icona del seu país d’origen, Suècia, a més d’una figura important en l’expansió de l’europop.

Aquesta setmana és una proposta de l’Arnau Liarte, alumne de la classe de 5èB. Moltes gràcies Arnau, per demanar aquesta cançó.  Començarem el dia amb alegria i amb  moltes ganes de ballar.

Lletra

Half past twelve
and I’m watchin’ the late show
in my flat all alone
how I hate to spend
the evening on my own
autumn winds
blowin’ outside the window
as I look around the room
and it makes me so
depressed to see the gloom
there’s not a soul out there
no one to hear my prayer

Gimme! Gimme! Gimme!
A man after midnight
won’t somebody help me
chase the shadows away
Gimme! Gimme! Gimme!
A man after midnight
take me through the darkness
to the break of the day

Movie stars
find the end of the rainbow
with a fortune to win
it’s so different from
the world I’m living in
tired of TV
I open the window
and I gaze into the night
but there’s nothing there to see
no one in sight
there’s not a soul out there
no one to hear my prayer

Gimme! Gimme! Gimme!
A man after midnight
won’t somebody help me
chase the shadows away
Gimme! Gimme! Gimme!
A man after midnight
take me through the darkness
to the break of the day

Curiositats

El grup  ABBA té un museu propi a Estocolm, on  els fans poden veure  objectes, discs, vesturaris, instruments  i  fins i tot recreacions d’espais importants com l’estudi d’enregistrament. Impressionant!

ABBA: The Museum