Michael Jackson

MICHAEL JACKSON

Michael Joseph Jackson (Gary, Indiana, 29 d’agost de 1958 – Los Angeles, 25 de juny de 2009) va ser un cantant, compositor, intèrpret, ballarí i músic en general de música pop estatunidenc. Conegut com el «rei del pop», les seves contribucions a la música, el ball i la moda, a més a més de la seva coneguda vida pública, en feren una figura destacada de la cultura popular durant pràcticament quatre dècades.

Michael Jackson era el setè de nou germans (de fet, eren 10 germans, Marlon era bessó d’un nen que va morir poc després del naixement): Rebbie, Jackie, Tito, Jermaine, LaToya, Marlon, Randy i Janet. El seu pare, Joseph Jackson, treballava d’obrer i tota la família vivia en una humil casa al carrer Jackson de la ciutat de Gary .

Joseph Jackson ja formava part del món musical, perquè havia format part de diferents grups musicals, però tots havien estat un fracàs. Per això, va decidir crear-ne un amb els seus fills i d’aquí sorgiren The Jackson Five. En un principi, Michael no formava part del grup, però gràcies a un petit incident en què el seu pare el va sentir cantar mentre actuava per a la seva mare, es va convertir en el cantant i el personatge principal del grup quan només tenia cinc anys. Alguns dels seus èxits més coneguts amb els Jacksons 5 són: “I want you back”, “ABC”, “The love you save” i “I’ll be there”.

El 1972, quan encara formava part del grup, Michael va registrar el seu primer disc com a solista. Amb la fama, es va accentuar l’aïllament infantil de Michael que, juntament amb els maltractaments que patia per part del seu pare, van marcar la seva infància i adolescència.
La seva millor època plena de grans èxits i fama va començar l’any 1982, quan va publicar l’àlbum “Thriller”, que es va convertir en el més venut de la història, amb 109 milions de còpies, i actualment encara ho és. D’aquest àlbum, és famosa la cançó del mateix nom i més concretament el seu videoclip: un curtmetratge dirigit per John Landis en què apareixen zombis i homes llop, i del qual s’ha fet característic el ball que realitza Michael Jackson amb els zombis.

Al llarg de la seva carrera va rebre moltíssims premis, títols i condecoracions, com ara el World Music Award a l’artista pop masculí més venut del mil·lenni”
La seva vida personal va ser complicada, la premsa el va criticar durament i sovint s’inventaven noticies falses sobre ell.
Va morir el 25 de juny de 2009 a Los Angeles (Estats Units), a l’edat de 50 anys, a causa d’una aturada cardíaca.
Més informació sobre Michael Jackson a la Vikipèdia. Si teniu temps, val la pena aprofundir en la seva biografia, és molt interessant.

BLACK OR WHITE
El 1991, Michael va treure al mercat l’àlbum Dangerous, que va vendre 29 milions de còpies arreu del món. D’aquest àlbum, destaca la cançó “Black or White”, el videoclip de la qual també va destacar pel fet de mostrar nous efectes especials mai vistos abans, dirigit per John Landis, el mateix director del curt “Thriller”.

Portada del disc “Dangerous”

La cançó, que no tothom va entendre,  era  segons Jackson, una crítica al racisme i a les organitzacions que promouen la violència, el terrorisme o la superioritat de la raça blanca.
Musicalment Black or White, va comptar amb la participació del guitarristes Tim Pierce i Slash, de Guns n’ Roses, per donar-li a aquesta cançó de Hard Rock una línia més agressiva.   El resultat és una barreja entre Hard Rock, dance i rap.

Aquesta setmana és una proposta d’en Jordi Soler de 5èB. Gràcies Jordi per participar al BDAM. És un gran tema, si senyor!

“Black Or White”

I took my baby on a Saturday bang
“Boy, is that girl with you?”
Yes, we’re one and the same

Now I believe in miracles
And a miracle has happened tonight

But if you’re thinkin’ about my baby
It don’t matter if you’re black or white

They print my message in the Saturday Sun
I had to tell them I ain’t second to none

And I told about equality
And it’s true
Either you’re wrong or you’re right

But if you’re thinkin’ about my baby
It don’t matter if you’re black or white

I am tired of this devil
I am tired of this stuff
I am tired of this business
So when the going gets rough

I ain’t scared of your brother
I ain’t scared of no sheets
I ain’t scare of nobody
Girl, when the goin’ gets mean

[L. T. B. rap performance]
Protection for gangs, clubs and nations
Causing grief in human relations
It’s a turf war on a global scale
I’d rather hear both sides of the tale
See, it’s not about races
Just places
Faces
Where your blood comes from
Is where your space is
I’ve seen the bright get duller
I’m not going to spend my life being a color

[Michael]
Don’t tell me you agree with me
When I saw you kicking dirt in my eye

But if you’re thinkin’ about my baby
It don’t matter if you’re black or white

I said if you’re thinkin’ of being my baby
It don’t matter if you’re black or white

I said if you’re thinkin’ of being my brother
It don’t matter if you’re black or white

Ooh, ooh
Yeah, yeah, yeah, now
Ooh, ooh
Yeah, yeah, yeah, now

[2x]
It’s black, it’s white
It’s tough for you to get by
It’s black, it’s white, woo

Ben E. King

Benjamin Earl King
També conegut com a Ben E. King,(Henderson, 28 de setembre de 1938 – Ciutat de Nova York, 30 d’abril de 2015)[3] fou un cantant de soul i rhythm and blues estatunidenc. Es coneix principalment per ser el co-compositor de “Stand by Me”—a la posició 25 de la llista de “Cançons del Segle” de la RIAA— i com a un dels cantants principals del grup vocal de R&B the Drifters.

Stand by me
És una cançó de l’any 1961 interpretada per Ben E. King i composta per ell mateix, Jerry Leiber i Mike Stoller. La cançó va ser adaptada a partir d’un tema gospel. En un principi quan la van composar, no tenien intenció d’enregistrar-la però al cap d’un any ho van fer. Ha estat una de les cançons més versionades del segle XX, un dels que la va gravar va ser Jonh Lennon l’any 1974.
Aquesta setmana és una proposta d’en Pol Casademunt de 2n. Gràcies Pol per participar al Bon Dia amb Melodia. Recordeu que podeu proposar cançons mitjançant el bloc o parlant directament amb mi (Xavier).

“Stand By Me”

When the night has come
And the land is dark
And the moon is the only light we’ll see
No I won’t be afraid
Oh, I won’t be afraid
Just as long as you stand, stand by me

So darling, darling
Stand by me, oh stand by me
Oh stand, stand by me
Stand by me

If the sky that we look upon
Should tumble and fall
Or the mountain should crumble to the sea
I won’t cry, I won’t cry
No, I won’t shed a tear
Just as long as you stand, stand by me

And darling, darling
Stand by me, oh stand by me
Oh stand now, stand by me
Stand by me

So darling, darling
Stand by me, oh stand by me
Oh stand now, stand by me, stand by me
Whenever you’re in trouble won’t you stand by me
Oh stand by me, won’t you stand now, oh, stand
Stand by me

Coldplay és una banda anglesa d’estil post-britpop-rock alternatiu formada l’any 1997 a Londres. Els seus membres són: Chris Martin(cantant, guitarra i teclats), Jon Buckland (guitarra), Guy Berryman (baix) i Will Champion (bateria).
Sota les influències d’U2, Pink Floyd, a-ha, R.E.M., Echo i Bunnymen, Bob Dylan, The Flaming Lips, foren comparats inicialment amb bandes com Radiohead, Oasis, Jeff Buckley, Travis i Kate Bush. Van aconseguir l’èxit mundial ja amb el primer àlbum llançat al 2000. Des de llavors han publicat sis àlbums amb els quals han aconseguit nombrosos i importants premis musicals i han venut milions de discs arreu del món. La seva música es caracteritza per unes lletres molt introspectives.

ÀLBUMS
Parachutes (2000)
A Rush of Blood to the Head (2002)
X&Y (2005)
Viva la Vida or Death and All His Friends (2008)
Mylo Xyloto (2011)
Ghost Stories (2014)
A Head Full Of Dreams! (2015)

GIRA PER BARCELONA
Coldplay, el grup britànic de més èxit de l’última dècada, està de tornada amb la seva nova gira A Head Full Of Dreams! Els dies 26 i 27 de maig de 2016 van presentar a l’Estadi Olímpic de Barcelona els temes del seu nou, esperat i lluminós àlbum homònim i en el qual també van repassar els grans himnes de la seva carrera. Els concerts van ser molt ben valorats pel públic. Un espectacle fantàstic!

ADVENTURE OF A LIFETIME

Aquesta setmana la cançó, publicada a finals de 2015, està dedicada a la classe de 5è A i a la seva mestra la Gemma. Sé que els hi agrada molt, especialment el videoclip. Gaudiu-la!

Adventure Of A Lifetime"

Prince

Prince Rogers Nelson,  va néixer a Minneapolis, Minnesota, 7 de juny de 1958, conegut com a Prince, fou un cantant, compositor i multiinstrumentista de rock, soul, funk i new wave nord-americà.

Va ser una icona de la música nord-americana i guanyador de gran quantitat de premis. També era un activista del veganisme.

De 1993 a 2000 va presentar-se com L’Artista Abans Conegut com a Prince (The Artist Formerly Known as Prince, TAFKAP), o simplement L’Artista (The Artist).

Durant la dècada dels anys 80, va ser un dels artistes més importants i innovadors. És considerat el fundador de l’anomenat “so Minneapolis”, so característic del seu tercer àlbum, Dirty Mind i el de 1981 Controversy, així com en l’àlbum de debut de The Time. Prince aconseguiria el cim de la seva popularitat amb l’àlbum Purple Rain (1984) i la pel·lícula del mateix títol.

Prince ha venut més de 100 milions de discos a tot el món, convertint-se en un dels artistes musicals amb més vendes de tots els temps. El tema “Purple Rain” va obtenir l’Oscar a la millor banda sonora per al mateix Prince, que també va obtenir un premi Grammy per l’àlbum. L’àlbum incloïa altres cançons que van aconseguir una alta popularitat com “When Doves Cry” i “Let ‘s Go Crazy”, que van arribar a ser èxits a escala mundial.

Va guanyar set premis Grammy, un Globus d’Or, i un premi Oscar. Va ser inclòs en el Rock and Roll Hall of Fame el 2004, el primer any de la seva elegibilitat. Rolling Stone ha classificat a Prince al número 27 en la seva llista dels 100 millors artistes de tots els temps.

Va morir fa pocs dies a Chanhassen, Minnesota, concretament el 21 d’abril de 2016. D.E.P.
Una gran pèrdua pel món de la música.

Purple Rain
I never meant to cause you any sorrow
I never meant to cause you any pain
I only wanted to one time to see you laughing
I only wanted to see you
Laughing in the purple rain

Purple rain, purple rain
Purple rain, purple rain
Purple rain, purple rain
I only wanted to see you
Bathing in the purple rain

I never wanted to be your weekend lover
I only wanted to be some kind of friend
Baby, I could never steal you from another
It’s such a shame our friendship had to end

Purple rain, purple rain
Purple rain, purple rain
Purple rain, purple rain
I only wanted to see you
Underneath the purple rain

Honey, I know, I know
I know times are changing
It’s time we all reach out
For something new, that means you too

You say you want a leader
But you can’t seem to make up your mind
I think you better close it
And let me guide you to the purple rain

Purple rain, purple rain
Purple rain, purple rain
If you know what I’m singing about up here
C’mon, raise your hand

Purple rain, purple rain
I only want to see you
Only want to see you
In the purple rain

Més versions en directe de PURPLE RAIN!

Love of Lesbian
Love of Lesbian és un grup de pop-rock indie català radicat a Barcelona que està en actiu des de 1998. El formen Santi Balmes (veu i guitarra), Jordi Roig (guitarra), Joan Ramon Planell (baix i sintetitzador), Oriol Bonet (bateria i programació), Julián Saldarriaga (guitarra i veu) i Dani Ferrer (teclats, als directes).

Comencen a tocar a la tardor de 1997
Després de presentar-se a diversos concursos, van quedar segons a un concurs de maquetes organitzat per la revista musical Ruta 66, cosa que els va permetre per primer cop gravar a un estudi d’enregistrament.

Van iniciar la seva trajectòria cantant en anglès, idioma en que van gravar tres discs

El seu quart treball Maniobras de escapismo el 2005, el primer treball interpretat totalment en castellà. Aquest àlbum els porta a grans festivals com el Festival Internacional de Benicàssim o el Popkomm de Berlín.

Amb els discs Maniobras de escapismo (2005) i Cuentos chinos para niños del Japón (2007) van consolidar-se com a una dels millors grups indies en castellà. El 2008 van realitzar una gira de presentació als Estats Units d’Amèrica, tocant al South by Southwest d’Austin (Texas).

Al març de 2009 publicaren un nou àlbum, 1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna), disc que va suposar un abans i un després en la trajectòria de la banda.

Gràcies a aquest treball que va ser disc d’or per les seves vendes, van estar més de dos anys de gira per tot Espanya. També, amb 1999, tingueren l’oportunitat de tocar a la sala Scala de Londres i per primera vegada a Amèrica Llatina, més concretament al festival Ciutat Emergent de Buenos Aires.

El 2010 l’edició espanyola de la revista Rolling Stone els va atorgar els guardons de “Grup de l’Any” i “Gira de l’Any”. Tant el 2010 com el 2011 van rebre el premi Enderrock de la música catalana com a millor artista català en altres llengües.

Love of Lesbian aconseguiren el seu primer disc d’or gràcies a les ventes d’aquest l’àlbum 1999. La gira del disc s’allargà per més de 200 concerts.

L’any 2012 van editar un disc doble titulat La noche eterna. Los días no vividos. Aquest 2016 han editat un nou disc gravat als estudis Casamurada (propietat de membres de  Lax n Busto). Porta per títol “El Poeta Halley”.

Fantastic Shine
La cançó Fanastic Shine -inclosa al disc ‘La noche eterna. Los días no vividos. Es va convertir en una de les cançons del d’estiu 2013. Va ser gràcies a un espot publicitari duna coneguda marca de cervesa. La cançó és molt optimista i acompanya als membres de Love of Lesbian mentre fan una paella a la costa mediterrània, gaudeixen amb els amics, riuen i es banyen a la platja. Un espot de 3 minuts que acaba amb el lema ‘Tot depen del com i el com depen de tu’.

Lletra
Days
Passing by the crowd
Joy can rise from the dark
As a flash in the forest

Hey, for once I’ll tell you what’s true
How special you are
You’re the smile to my soundtrack

Have I told you lately?
We are friends through this trip of…
Time, oh, what is time?
The kind of thing that no one knows
Take a look at who’s around you
Spin in circles, ring round with you

Did I ever tell you?
We are drivers through a road called…
Life, oh, what is life?
A piece of pie
Bursting from
The seems that everything’s alright
Spin in circles, jump together now

Shine, shine, you can make it grow
Grow from the summer ground
-Shining on my sorrow-
-Shining and growing on my loss-
To the highest clouds

-Growing on my shins-
Fantastic sun
Fantastic us
Fantastic girl
Fantastic life
Fantastic band
Fantastic rise
Fantastic light
Fantastic night
Fantastic you
Fantastic time

Sawn Mendes

Shawn Peter Raul Mendes, més conegut com a Shawn Mendes, és un jove cantant i compositor que   va nèixer el 8 d’agost de 1998, a Toronto (Canadà)

Penjant vídeos a Vine

Va començar el 2013 a publicar vídeos cantant (versions) a Vine (una xarxa social semblant a twitter on els usuaris penjen videos de menys de 6 segons) i va tenir milions de visites i seguidors en qüestió de mesos, arribant a ser molt conegut pels sis segons d’interpretacions de moltes cançons populars. El manager d’artistes, Andrew Gertler va descobrir Shawn Mendes al gener del 2014, portant-ho a Island Records, amb qui finalment va signar un contracte i va llançar el seu primer single “Life of the Party” al juny de 2014.

Shawn Mendes va realitzar una gira com a membre del MagCon Tour al costat d’altres joves artistes i sensacions dels mitjans socials com Nash Grier, Cameron Dallas, Jack i Jack, Matt Espinosa i més. Mendes també va estar en una gira nacional amb Austin Mahone com un acte d’obertura (com Fifth Harmony, The Vamps, i altres) i va llançar el seu EP a pruncipis de juliol, amb un àlbum que ha sortit a finals de 2014. Ha guanyat el premi Teen Choice al 2014 per WEBSTAR en Música.

Portada del seu primer disc

Després de diversos singles, Shawn va editar el seu disc debut anomenat “Handwritten el dia 13 d’abril (2015), amb una versió normal i una altra amb cançons afegides. Stitches són grapes o punts de sotura que ens fa el metge quan ens fem una ferida important. El jove compositor té moltes ferides però no són literals si no que són ferides en el seu cor provocades pel desamor.
Aquesta setmana és una proposta de l’Aina Martínez de la classe de 4tB. Moltes gràcies per participar al Bon dia amb Melodia! Gaudiu d’aquesta jove promesa de la música.

“Stitches”

I thought that I’d been hurt before
But no one’s ever left me quite this sore
Your words cut deeper than a knife
Now I need someone to breathe me back to life

Got a feeling that I’m going under
But I know that I’ll make it out alive
If I quit calling you my lover
Move on

You watch me bleed until I can’t breathe
Shaking, falling onto my knees
And now that I’m without your kisses
I’ll be needing stitches
Tripping over myself
Aching, begging you to come help
And now that I’m without your kisses
I’ll be needing stitches

Just like a moth drawn to a flame
Oh, you lured me in, I couldn’t sense the pain
Your bitter heart cold to the touch
Now I’m gonna reap what I sow
I’m left seeing red on my own

Got a feeling that I’m going under
But I know that I’ll make it out alive
If I quit calling you my lover
Move on

You watch me bleed until I can’t breathe
Shaking, falling onto my knees
And now that I’m without your kisses
I’ll be needing stitches
Tripping over myself,
Aching, begging you to come help
And now that I’m without your kisses
I’ll be needing stitches

[x3:]
Needle and the thread,
Gotta get you out of my head
Needle and the thread,
Gonna wind up dead

Needle and the thread,
Gotta get you out of my head, get you out of my head

You watch me bleed until I can’t breathe
Shaking, falling onto my knees (falling on my knees)
And now that I’m without your kisses
I’ll be needing stitches (and I’ll be needing stitches)
Tripping over myself,
Aching, begging you to come help (begging, “Baby, please.”)
And now that I’m without your kisses
I’ll be needing stitches

(And now that)
I’m without your kisses
I’ll be needing stitches
(And now that)
I’m without your kisses
I’ll be needing stitches

The Eagles

The Eagles
Eagles és un grup de rock clàssic estatunidenc que es va donar a conèixer a Los Angeles, Califòrnia, a principis dels anys 70.

Inicialment la seva música era un híbrid entre música country i instrumentació bluegrass injectades en harmonies del surfer rock californià, i produint balades sensibles i música lleugera d’aroma country i pop-rock amb lletres que parlaven de cotxes, relacions i vides errants.
Els Eagles encaixaren l’esperit del cantautor en el marc d’un grup, amb un marcat èmfasi en els arranjaments i en el mestratge musical, i el so inicial del grup arribà a ser sinònim del country rock del sud de Califòrnia. En àlbums posteriors, el grup va prescindir de la instrumentació bluegrass i gravità cap a un so clarament més rock.

Eagle significa “àguila” en anglès

La banda, fundada el 1971, es va dissoldre el 1980, encara que va reaparèixer el 1994 amb un nou àlbum, i s’ha mantingut activa fins ara, integrada per Walsh i Henley, entre altres músics.

El passat 19 de gener de 2016, un dels fundadors dels Genn Frey va morir a l’edat de 67 anys. Fa poc, Glenn Frey s’havia deslligat de la banda pels problemes de salut. De fet, ell i Henley han sigut les figures que han tingut una participació més continuada en el conjunt, tant des dels inicis com des que van reaparèixer.

Al llarg de la seva carrera, els Eagles van aconseguir sis premis Grammy. L’àlbum amb els seus principals èxits del 1971 fins al 1976 i titulat ‘Hotel California’, que incloïa un tema amb aquest mateix títol, ha sigut dels 20 més venuts als Estats Units.

Hotel California

Don Henley a la veu principal i bateria

Cançó que dona títol al 5è àlbum d’estudi de la banda Californiana The Eagles i va esdevenir un gran èxit comercial. Té molt de mèrit ja que a la ràdio només sonaven cançons comercials de tres minuts i Hotel California dura més de sis minuts. Només la intro dura 50 segons i al final hi ha dos minuts de solos virtuosos, una proposta musical  que va trencar totes les regles.
El disc es va editar a finals de l’any 1976, té gairebé 40 anys. Està considerat un dels millors àlbums de tota la història del rock.

Genn Frey i la seva guitarra acústica de 12 cordes

La lletra, escrita per Don Henley i Genn Frey parla d’una persona que arriba al misteriós Hotel California i tracta de la decadència i els excessos d’una vida portada al límit.

Dediquem el Bon dia amb Melodia a un dels seus  compositors, Genn Frey D.E.P. que ens va deixar fa només un parell de setmanes. No us perdeu el vídeo en directe i veureu com  el seu bateria Don Henley canta la veu solista i toca la bateria a la vegada.

Hotel California

On a dark desert highway
Cool wind in my hair
The warm smell of colitas
Rising up through the air
Up ahead in the distance
I saw a shimmering light
My head grew heavy and my sight grew dim
I had to stop for the night

There she stood in the doorway
I heard the mission bell
And I was thinking to myself
This could be heaven or this could be hell
Then she lit up a candle
And she showed me the way
There were voices down the corridor
I thought I heard them say

Welcome to the hotel california
Such a lovely place, such a lovely face
There’s plenty of room at the hotel california
Any time of year, you can find it here

Her mind is definitely twisted
She’s got her mercedes benz
She’s got a lotta pretty, pretty boys
That she calls friends
How they dance in the courtyard
Sweet summer sweat
Some dance to remember
Some dance to forget

So I called up the captain
Please bring me my wine
He said we haven’t had that spirit here since 1969
And still those voices they’re calling from far away
Wake you up in the middle of the night
Just to hear them say

Welcome to the hotel california
Such a lovely place, such a lovely face
They’re livin’ it up at the hotel california
What a nice surprise, bring your alibis

Mirrors on the ceilling, the pink champaign on ice
And she said we are all just prisoners here of our own device
In the masters chambers they’re gathered for the feast
They stab it with their steely knifes but they just can’t kill the beast

Last thing I remember, I was runnin’ for the door
I had to find the passage back to the place I was before
good night said the night man we are programmed to receive
You can check out anyytime you like, but you can never leave

Disc de Vinil original de 1976

Una altre versió de la  portada del disc

David Bowie

David Bowie (8 de gener de 1947 – 10 de gener de 2016) nascut amb el nom de David Robert Jones) fou un músic, actor i compositor de rock anglès que també exercí de productor musical i arranjador. Fou una figura important de la música popular durant més de cinc dècades i considerat un innovador, en particular pels seus treballs de la dècada de 1970 i per la seva peculiar veu, a banda de la profunditat intel·lectual de la seva obra.
Insatisfet amb el nom artístic de Davy (i Davie) Jones, que a mitjans de la dècada de 1960 convidava a confondre’s amb Davy Jones de The Monkees, Bowie va decidir canviar el seu nom i va escollir Bowie en honor a Jim Bowie i el ganivet que va popularitzar. El seu single en solitari d’abril de 1967, «The Laughing Gnome», tampoc va entrar a les llistes de vendes. Sis mesos després va llançar el seu àlbum de debut David Bowie, una amalgama de pop, rock psicodèlic i music hall.

Tot i haver publicat un àlbum (David Bowie) i diversos singles abans, Bowie va aconseguir notorietat al juliol de 1969, quan el seu single «Space Oddity» va arribar al Top 5 de la llista britànica de singles. Després de tres anys corresponents a una etapa d’experimentació, va ressorgir el 1972, en plena era del glam rock, amb el seu extravagant i androgin àlter ego Ziggy Stardust, gràcies al seu reeixit single “Starman” i al disc The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars.

Bowie va aconseguir, el 1975, el seu primer èxit als Estats Units, gràcies al seu reeixit single «Fame», co-escrit amb John Lennon i al seu disc Young Americans, del qual ell mateix va dir que era el disc definitiu del plastic soul (terme creat per un músic de raça negra per a descriure un artista blanc que interpreta música soul). El so va significar un canvi radical de l’estil que l’havia fet famós al Regne Unit. Després d’això, va confondre tant a la seva discogràfica com als seus seguidors nord-americans amb el disc minimalista Low (1977), la primera de tres col·laboracions amb Brian Eno. Tots aquests àlbums, coneguts com a «Berlin Trilogy», van entrar al Top 5 britànic, a banda de rebre els elogis de la crítica.

Després d’èxits i fracassos comercials a les acaballes de la dècada de 1970, va aconseguir números u al Regne Unit amb el single «Ashes to Ashes» i el seu corresponent àlbum, Scary Monsters (and Super Creeps). Va col·laborar amb Queen al número u de les llistes de venda «Under Pressure» per, poc després, tornar a aconseguir un èxit comercial amb el seu disc de 1983 Let’s Dance, del qual es van extreure els reeixits singles «Let’s Dance», «China Girl» i «Modern Love». Al llarg de les dècades de 1990 i 2000, Bowie va seguir experimentant amb diferents estils musicals, incloent-hi blue-eyed soul, industrial, adult contemporary i jungle.

Els crítics  diuen de Bowie: «La seva influència va ser única en la cultura popular, ha tocat més cors i ha canviat més vides que cap altra figura pública». En l’enquesta de 2002 de la cadena televisiva BBC dels 100 britànics més importants, es va col·locar al lloc número 29. Ha venut, aproximadament, 136 milions de discos al llarg de la seva carrera. Ha rebut nou discos de platí, onze d’or i vuit de plata al Regne Unit i cinc de platí i set d’or als Estats Units. El 2004, la revista Rolling Stone el va posicionar al lloc núm. #39 de la seva llista dels cent artistes de rock més importants de tots els temps i al lloc 23 de la seva llista dels millors cantants de tots els temps.

 The man who sold the world

The Man Who Sold the World del 1970. Caracteritzat pel seu so d’hard rock provinent de la seva nova banda de suport, va ser un canvi radical del rock acústic i del folk del seu segon disc Space Oddity. Per promocionar el disc als Estats Units, Mercury Records va finançar una gira d’entrevistes de costa a costa en la qual Bowie, entre gener i febrer de 1971, va concedir entrevistes als mitjans i a les emissores de ràdio.

Portada original del disc (1970)

Per tal d’aprofitar el seu aspecte androgin, la portada original de la versió britànica mostrava al cantant amb un vestit, el cantant va portar-lo en la sèrie d’entrevistes que va fer, la qual cosa que va agradar als crítics. A seva tornada a Anglaterra va declarar la seva intenció de crear un personatge «que semblés que acabés d’aterrar de Mart».

Aquesta setmana és una proposta de la Christina Grund. Gràcies per participar! Totalment d’acord, és de justícia recordar i homenatjar la figura de David Bowie, un dels més grans artistes  de la música  del s XX. DEP

Versió del tema “The man who sold the world” realitzada pel grup NIRVANA (18/11/1993)

The man who sold the world (L’home que va vendre el món)

We passed upon the stair, we spoke of was and when
Although I wasn’t there, he said I was his friend
Which came as some surprise I spoke into his eyes
I thought you died alone, a long long time ago

Oh no, not me
I never lost control
You’re face to face
With The Man Who Sold The World

I laughed and shook his hand, and made my way back home
I searched for form and land, for years and years I roamed
I gazed a gazley stare at all the millions here
We must have died along, a long long time ago

Who knows? not me
We never lost control
You’re face to face
With the Man who Sold the World

Traducció al castellà

Nosotros pasábamos por la escalera, hablábamos de que y cuando
Aunque yo no estaba ahí, él dijo que yo era su amigo
Que vino como alguna sorpresa, yo hablé en sus ojos
Yo pensé que tu moriste solo, hace mucho, mucho tiempo

Oh no, yo no
Nunca perdí el control
Estás cara a cara
Con el hombre que vendió al mundo

Yo reí y agitó su mano, e hice mi vuelta a casa
Busqué formulario y tierra, por años y años yo vagué
Yo miré fijamente a los millones aquí
Deberíamos haber muerto, hace mucho, mucho tiempo

¿Quién sabe? Yo no
Nunca perdí el control
Estás cara a cara
Con el hombre que vendió al mundo

Natalie Cole

Natalie Maria Cole

(6 de febrer de 1950 – 31 de desembre de 2015)

Va ser una cantant americana, compositora, i intèrpret. Filla de Nat King Cole, Natalie va assolir l’èxit musical a mitjans de la dècada dels 70 com a artista d’ R&B gràcies a èxits com ara “This Will Be” o “Our Love”. Després d’un període de caiguda de vendes i actuacions degut a una greu addicció, Natalie reaparegué com a cantant de pop el 1987 amb l’àlbum Everlasting.

Als anys 90 va assolir els seus èxits més importants amb versions de cançons del seu pare. Així, amb “Unforgettable… with Love” va vendre més de set milions de còpies i va aconseguir diversos premis Grammy. Durant la seva carrera va vendre més de 30 milions de còpies per tot el món. El 31 de desembre de 2015 Natalie M. Cole va morir als 65 anys a Los Angeles, Califòrnia, en fallar-li el cor.

Natalie Cole i el seu pare, la llegenda del jazz, Nat “King” Cole

Unforgettable

Es tracta d’una cançó escrita pel seu pare Nat King Cole. L’any 1992  Natalie va publicar en una interpretació en un duet virtual ja que el seu pare ja havia mort. Aquesta composició va guanyar 3 premis Grammy.
Comencem el segon trimestre amb aquesta preciosa cançó i de passada aprofitem per homenatjar aquestes dues grans figures del món del jazz i del R&B. Gaudiu del Bon dia amb Melodia i Que tingueu un bon trimestre!!!