Efecto Pasillo
Grup Canari format l’any 2007 per Iván (veu), Javier (bateria), Arturo (baix) i Nau (guitarra).
Van començar com a banda en un concurs de música que van guanyar.
La seva primera maqueta es va titular En el aire i va sonar força per les emisores locals.
Tato Latorre, un productor de Barcelona va escoltar al grup, li va agradar molt i el va fitxar.
A principis de 2010 van editar el seu primer disc titulat igual que el grup. El mític grup Hombres G va decidir que Efecto Pasillo fossin els seus teloners de la gira que estaven fent per tot Espanya i van aconseguir molt bona acollida pel públic. Com a curiositat el grup de canàries i el productor barceloní sovint han de comunicar-se via Skype i poder treballar la música conjuntament.

Pan y mantequilla
Cançó inclosa en els segon disc del grup El misterioso caso de… que s’editarà el 5 de febrer de 2013.
Gràcies a la cançó Chacho, el grup va recòrrer gran part de l’estat espanyol actuant en directe en sèries de canals importants com TVE, Antena 3, La Sexta o Tv3, entre altres. Antena 3 va triar la cançó Pan y mantequilla per ser la cançó de l’estiu 2012.
Efecto Pasillo han estat nominats pels premis 40 Principales 2012 en la categoria de millor nou artista i la de millor cançó perl seu senzill Pan y mantequilla. La gala es celebrarà aquest dijous 24 de gener de 2013.

Aquesta cançó és una proposta de la Maria Aiguadé. Moltes gràcies per participar, és un tema amb molt de ritme, que segur, ens donarà molta energia aquests dies freds d’hivern. Bona setmana!

Camina, cada paso tuyo a mi me contamina,
mueve las caderas como gelatina,
cintura divina, te comería con pan y mantequilla.
Candela, un par de chupitos de rumiel y vela
Una caja llena con mil primaveras
que vienen, que vuelan,
solo quiero un poquito de tu vida entera,
de tu vida entera.

Y yo, subo escalón a escalón,
quiero tocar el cielo azul, el cielo azul.
Y tú, buscas tras cada canción
la sensación que te haga sentir, que te haga vivir.

Contempla, girasoles, margaritas y azucenas
quieren parecerse un poquito a ti apenas, que más quisieran.
Tan solo a ti te riego yo, mi sirena.
Eres aire fresco que vuela la cometa,
una bala sorpresa sin Rusia ni ruleta,
una carpeta con letras de poetas,
entre verso y verso pétalos de rosas secas.

Y yo, subo escalón a escalón,
quiero tocar el cielo azul, el cielo azul.
Y tú, buscas en cada canción
la sensación que te haga sentir, que te haga vivir.

Cuatro esquinillas tiene mi cama,
cuatro angelitos que me acompañan,
cuatro secretos, miles de historias,
sueños que giran en una noria.
De norte a sur y de este a oeste,
que de media vuelta quien le moleste
y les deseo mucha suerte,
están muy locos, puede ser mi muerte.

Camina, cada paso tuyo a mi me contamina,
mueve las caderas como gelatina,
cintura divina, te comería con pan y mantequilla.
Y yo, subo escalón a escalón,
quiero tocar el cielo azul, el cielo azul.
Y tú, buscas tras cada canción
la sensación que te haga sentir, que te haga vivir.
Y yo, subo escalón a escalón,
quiero tocar el cielo azul, el cielo azul.
Y tú, buscas tras cada canción
la sensación que te haga sentir que estoy junto a ti.

Macaco
Grup musical de Barcelona creat l’any 1997 i liderat per Dani “Mono Loco” Carbonell.
La mare de Dani “Macaco” li deia carinyosament “Mico” d’aquí el seu sobrenom.
Els seus inicis musicals van ser actuant al carrer. Concretament a la Plaça Catalunya de Barcelona i les Rambles.
Els membres de la banda, originaris de diferents països com Brasil, Camerún, Venezuela , Zimbabwe i Espanya, construeixen una proposta multicultural.
Música llatina, la rumba,ska, mestissatge, reggae, tocs electrònics i cantant en diferents llengües: castellà, portuguès, francès, anglès, italià i recentment també en català.

Han col•laborat amb molta gent: Ojos de Brujo, Chico Ocaña, (Mártires del Compás), l’italià Roy Paci, (MauMau, Radio Bemba), el brasilè Lenine, els senegalesos Touré Kunda, Chambao, Nação Zumbi, Bnegao i Muchachito Bombo Infierno, entre altres
A part dels deu àlbums editats, Dani Macaco també ha participat en la banda sonora de diverses pel•lícules com Amnesia, A más, Los sin nombre o Darkness.

Seguiremos
Cançó inclosa en el disc de Macaco de 2009 titulat Puerto presente.
Una nena malalta de càncer va aconseguir engrescar tota la planta d’oncologia de l’Hospital Sant Joan de Déu per gravar un videoclip amb aquesta cançó de Macaco, imitant una iniciativa que va sorgir als Estats Units. El van presentar el 25 de novembre. Volen recaptar fons per a la investigació, però la motivació inicial, sobretot, és ensenyar una altra cara de la malaltia.

Durant dies van assajar en un escenari inèdit: la planta 8 de l’Hospital Sant Joan de Déu, on es va organitzar un bon rebombori. Personal mèdic, pacients, familiars i un equip de rodatge van envair habitacions i passadissos. La culpable és la Paula. Té 13 anys i està en procés de superació d’un càncer que l’ha fet passar per quimioteràpia i una operació. I enmig del procés, va tenir la idea de gravar un videoclip per trencar els tabús que envolten el càncer.

La Paula Martínez explica que el càncer “t’ensenya moltes coses” i que “fins que no et passa, no ho saps, perquè… jo també deia, ‘jolín’, la gent que té càncer, pobrets, però ara que m’ha passat, doncs mira, he lluitat i aquí estic”.

Tota la planta s’hi ha abocat i, en menys d’un mes, ho van enllestir tot per gravar un videoclip que ha de servir per recaptar fons per a investigació.

Macaco ha cedit els drets de la cançó “Seguiremos”.

Aquesta setmana és una proposta molt encertada de l’Ariadna S. i l’Aina de 3r. Estic molt content de començar el 2n trimestre amb aquesta causa i amb una cançó tan optimista. Gràcies!

Macaco Seguiremos
Los sueños cambiaron el destino de los hombres y de las naciones (voz en off)

Di si (oh oh) seguiremos (oh oh)
Si dicen perdido yo digo buscando,
Si dicen no llegas de puntillas alcanzamos,
Y sí (oh oh) seguiremoos (oh oh).
Si dicen caíste yo digo me levanto
Si dicen dormido es mejor soñando

Entre unos y otros ahí estás tú
Somos los mismos somos distintos
Pero nos llaman multitud.
Perdonen que no me levante
Cuando digan de frente y al paso
No somos tropas no somos soldados
Mejor gotas sobre olas flotando.

Y si (oh oh) seguiremos (oh oh)
Si dicen perdido yo digo buscando,
Si dicen no llegas de puntillas alcanzamos,
Y sí (oh oh) seguiremoos (oh oh).
Si dicen caíste yo digo me levanto
Si dicen dormido es mejor soñando

Perdonen que no me aclere
En medio de este mar enturbiado
Nos hicieron agua trasparente
No me ensucien mas,
Yo ya me he manchado.
y es que hay una gran diferencia
entre pensar y soñar
yo soy de lo segundo
En cada segundo vuelvo a empezar.

Y sí (oh oh) seguiremos (oh oh)
Si dicen perdido yo digo buscando,
Si dicen no llegas de puntillas alcanzamos,
Y sí (oh oh) seguiremoos (oh oh).
Si dicen caíste yo digo me levanto
Si dicen dormido es mejor soñando

Hoy sabemos que lo importante es soñar, liberar nuestro inconsciente, el filtro de censura del pensamiento, creemos que al soñar perdemos un tercio de nuestra vida, y nos equivocamos. (voz en off)

Y si (oh oh) seguiremos (oh oh)
Si dicen perdido yo digo buscando,
Si dicen no llegas de puntillas alcanzamos,
Y sí (oh oh) seguiremoos (oh oh).
Si dicen caíste yo digo me levanto
Si dicen dormido es mejor soñando
Si dicen caíste yo digo me levanto
Si dicen dormido es mejor soñando

Hoy sabemos que lo importante es soñar (voz en off)

class=”alignnone” width=”585″ height=”388″ />

Juan Magán

Juan Manuel Magán González, més conegut pel nom artístic Juan Magán,  va néixer a Badalona el 30 de setembre de 1978) és un discjòquei, cantant en castellà i productor musical.

La seva música es desenvolupa entre gèneres musicals com el house, el dancehall o el hip hop. Se’l reconeix per les seves contribucions dins l’estil musical conegut com “electro latino”.

L’any 2008 creà el grup “We Love Asere” format per Juan Magán, Víctor Magán (el seu germà), DJ Josepo, Salgado, Crítika&Sáik, CHK&Xriz, Danny Romero, David Campoy i, més recentment, JO C (el seu altre germà), entre altres membres.

Alguns dels seus temes més coneguts són “Bailando por ahí”, “Suck My – Suave”, “Bora Bora”, “Mariah”, “Yolanda” o “Verano Azul”,”Que levante la mano mi gente”, “El globo”,”El otro soy yo”,”Loco” o “Merenguito”, en el què va tenir èxit com un dels punxadiscos més influents amb estil en l’escena de l’electro latino espanyol.

Va ser premiat amb discs de doble platí amb senzills com “Bora Bora”, “Verano azul” i amb el seu àlbum Suave. També va ser nominat al millor artista espanyol del moment als premis Beatport.

El seu últim disc de 2012 es  titula The King of de dance. De fet en els últims 3 anys la seva carrera s’ha projectat molt i ha actuat a mig món, desde Eivissa a Beirut passant per Madrid, México DF, París, Tirana, Milán, Barcelona, Dubai, Londres, Bucarest, Lisboa, San Francisco, Munich, Rabat, Ginebra, Marsella, Lima, París, Quito, Miami, Saint Tropez o El Salvador.

Te voy a esperar

Una cançó  inclosa en la Banda Sonora Original de la pel·lícula d’animació Tadeo Jones estrenada aquest 2012. Juan Magan fa un duet amb la cantant Belinda i aconseguiexen interpretar una cançó  fantàstica i la veritat és que  s’enganxa molt.

Aquesta setmana es tracta d’una proposta de la Clàudia que demanava un tema qualsevol de Juan Magán. Espero que us agradi a tots i a ella especialment. Gràcies per participar al Bon Dia amb Melodia! Espero els vostres comentaris

Ismael Serrano Morón
Neix a Madrid el 9 de marc de 1974. Creix a Vallekas (Madrid). Estudia 4 anys Ciències Físiques a la Universitat Complutense de Madrid, així com solfeig i piano.

Els seus començaments són durant els primers anys de la dècada dels 90. A Madrid surgeix un nou circuit de bars musicals i cafès amb música en directe que propicien l’aparició d’un nou grup de joves cantautors. Aquesta generació recorda a la que va sorgir vint anys enrere per alçar les veus en contra de la política del moment.

L’any 1997 Ismael publica el seu primer disc titulat Atrapados en azul.
Actualment amb més de 15 anys de trajectòria Ismael Serrano no només ha aconseguit establir-se amb bon peu en el món de la música si no que a més ha complert els seus somnis de cantar amb els seus ídols de joventut: Mercedes Sosa, Paco Ibáñez, Luís Eduardo Aute i Sílvio Rodríguez amb qui toca davant de més de 100.000 persones a l’estadi Nacional de Santiago de Chile.

Te debo una canción
Cançó inclosa en el seu últim disc d’estudi Todo empieza y acaba en ti publicat el maig de 2012. En aquest treball, el propi cantautor, el defineix com un nou començament i resum de totes les seves influències musicals; tant trobadors en espanyol: Aute, Serrat, Sabina, i també de cantautors anglosaxons com Damien Rice, Glen Hansard.
Aquesta setmana és una altre proposta de la Cristina Grund, tutora de 5è. Ella gaudirà d’aquest gran músic al Palau de la Música de Barcelona en un concert el 15 novembre. Un concert molt esperat pels seus seguidors i que té les localitats exhaurides des de fa molt temps.

Espero que us agradi!!!

Te debo una canción
que hable de mujeres con piel de quinoto,
del frío manantial
que lava las arrugas de tu rostro.

De hombres que maldicen
y salvan del incendio tu retrato,
con voz de caracola,
gritan tu nombre en los acantilados.

Te debo una canción
para desalambrar cada mañana,
para quitar la sal
del llanto del color de tu pijama.

Para cuando camines
al borde de la vida cada lunes,
te desate las alas
si el metro no se detiene en tu nube.

Te debo una canción
pero esta madrugada sin ventanas,
la usura del raptor de mi futuro,
el muro gris que cerca tu jardín,
en fin, no me dejan soñar.

Te debo una canción
pero la dulce absenta del olvido,
ladridos de noche y televisados,
el muro helado que cerca tu jardín,
en fin, quizá los telediarios,
no me dejan pensar, ya ves, en melodías.
Pero yo estoy en ello, te juro que no se me olvida.

Te debo una canción
que limpie el rostro sucio de las hadas
que encuentras en la calle
en lámparas de oro encarceladas.

Que hable de los libros
que abandonaste en los bancos del parque,
que cuentan el secreto
que mantuvo despierta a Sherezade.

Te debo una canción
que aplaque la iracunda madrugada
si rapto a tu marido
y en cualquier bar las musas nos atrapan.

Pues, si llegamos tarde,
la noche nos abriga como madre
que cuida a sus retoños
y teme que sus niños se hagan grandes.

Te debo una canción
pero esta madrugada sin ventanas,
la usura del raptor de mi futuro,
el muro gris que cerca tu jardín,
en fin, no me dejan soñar.

Te debo una canción
pero la dulce absenta del olvido,
ladridos de noche y televisados,
el muro helado que cerca tu jardín,
en fin, quizá los telediarios,
no me dejan pensar, ya ves, en melodías.
Pero yo estoy en ello, te juro que no se me olvida.