Joan Dausà i Riera
Va néixer a Sant Feliu de Llobregat el 9 de juny de 1979.
És un cantant, músic, actor i presentador català. També és llicenciat en Administració i direcció d’empreses per la UPF i llicenciat en interpretació per l’Institut del Teatre.
És conegut per la seva banda de música pop Joan Dausà i els Tipus d’Interès i per les seves bandes sonores. El 2018 va rellançar la seva carrera musical com artista en solitari.
En néixer, la seva mare va morir al cap de tres setmanes, a causa d’una malaltia que, tot i saber que es podia agreujar amb l’embaràs, havia decidit tirar-lo endavant. Aquest fet és determinant en algunes de les seves cançons, com en 1979.

Als catorze anys ja solia cantar i tocar la guitarra en un grup d’esplai. Posteriorment, a la universitat, va formar un grup de música, Na’fent. A casa seva, els seus pares escoltaven cantautors com Llach, Serrat, Raimon, Moustaki, Víctor Manuel… Durant anys es va dedicar a fer concerts de piano i veu amb peces de Serrat i Llach. Un dia van demanar que fes un concert benèfic a Luz de Gas i va pensar que podia cantar-hi cançons propies, que ja en començava a tenir. I aquí va néixer tot.

L’interès pel teatre li va venir durant una estada d’Erasmus a l’Argentina, on va assistir a unes classes de teatre a la universitat. Un cop acabada la carrera va fer papers d’extra a la televisió, concretament a la sèrie El cor de la ciutat de TV3. Això el va animar a entrar a l’Institut del Teatre, per a les proves d’ingrés del qual es va preparar en dos mesos. Simultàniament, no ha deixat mai la seva vessant empresarial.

Com a curiositat, potser us sona perque diverses vegades  ha fet de presentador d’actes i esdeveniments i programes de televisió (TV3).

Com a músic, ha enregistrat quatre treballs d’estudi, i ha realitzat diverses gires de concerts; és l’autor de la BSO de les pel·lícules Barcelona, nit d’estiu (per la qual va rebre un premi Gaudí) i Barcelona nit d’hivern.

Va participar en la campanya «Casa nostra és casa vostra» de suport a l’acollida de persones que fugen del seu país a causa de les guerres, de la fam, de la persecució política, creences o orientació sexual. Per denunciar el tracte que els emigrants pateixen a tot el món, va compondre la cançó Com plora el mar, que va presentar el desembre de 2016. Va decidir penjar la cançó a Internet i que els beneficis que generés anessin a alguna ONG que treballés en favor dels refugiats.

El proper 26 d’octubre actuarà a Madrid amb un aforament de 10.000 persones.

Discografia
-Jo mai mai (2012, com Joan Dausà i els Tipus d’Interès)
-Barcelona nit d’estiu (2013)
-On seràs demà (2014), Right Here Right Now
-Barcelona nit d’hivern (2015, Banda Sonora Original)
-La festa final (2016, àlbum concert de Palau de la Música el 27 i 28 de desembre de 2015)
-Ara som gegants (2018)                                                            -Ho tenim tot (2021)

Tot anirà bé
Pertany al disc Ara som gegants. Un àlbum que va rebre el premi Enderrock de la crítica al millor artista de l’any 2018.
Es tracta d’una cançó que és una clara invitació a l’optimisme. Gaudiu del vídeo! Ja sabeu que procurem començar el dia amb música que ens transmeti energia positiva!

LLETRA DE TOT ANIRÀ BÉ – JOAN DAUSÀ

Trec el cap per la finestra del vagó,
veig algú que espera a l’estació
amb un paper que dur el meu nom,
pujo a un cotxe que té més anys que jo
a la ràdio sona la cançó…

Oh, Oh, Oh…

I el cor em diu que
Tot anirà bé
i ara el món em diu que
Tot anirà bé

Uh, Uh, Uh…

Quan cau el sol
parem a una pensió,
els queda lliure una habitació
al costat, al costat del menjador.

A mitjanit, de sobte sento un crit
i algú que riu em fa sortir del llit,
t’esperem, diu, al segon pis.

Oh, Oh, Oh…

I el cor em diu que
Tot anirà bé
I ara el món em diu que
Tot anirà bé

I el cor em diu que
Tot anirà bé
I ara el món em diu que
Tot anirà bé

Uh, Uh, Ah, Ah…

I ara vint anys després,
recordo aquell moment
i ens veig a tots tan bé.

Tornaria a agafar el tren,
tornaria a aquell hotel
per trobar-te entre la gent.

I ara el cor em diu que
Tot anirà bé
I ara el món em diu que
Tot anirà bé.

I ara el cor em diu que
Tot anirà bé
I ara el món em diu que
Tot anirà bé.

Uh, Uh, Uh…

Enguany ha tornat LA CLIKA en que han participat els nostres alumnes de 2n juntament amb els companys i companyes de les altres escoles del municipi.
El concert va tenir lloc el DIMARTS DIA 7 DE MAIG de 2024 a les 11h al Teatre LA SALA d’Argentona.

La cantata de la Clika és un projecte impulsat per Les Cases de la Música que pretén generar afició per la música, apropar les arts escèniques a les escoles i treballar valors universals com la solidaritat, la comunitat o la diversitat.

Consisteix en l’aprenentatge escolar d’una cantata que s’interpreta pels alumnes a final de curs en múltiples teatres del territori. Mestres i infants treballen conjuntament les cançons de la cantata per tal d’interioritzar l’univers musical i de valors creat per La Clika, un grup d’alumnes de 2n de l’Escola El Rusc.

Onze cançons creades per components de grups com Doctor Prats, Gertrudis, Xiula, Roba Estesa o XerrameQ.

Les lletres parlen de l’amistat i valors universals com l’autoestima, les emocions, l’ecologisme, l’amistat, la cooperació, l’igualtat de gènere, l’assetjament, cultura popular…

Cantata La Clika

CANÇONS 
1. COLORS
2. JOVE I ALEGRE
3. CAPITÀ
4. UN MÓN MÉS REAL
5. JO VULL JUGAR
6. ELS AMICS
7. NO EL DEIXIS SOL
8. SOMNI
9. HAS DE SER TU MATEIX
10. BONA NIT
11. LA CLIKA

COLORS

Colors
Ho veus gris i estàs sol,
posa-li nom deus estar trist
ho veus blau i t’encanta el mar
posa-li nom que estàs tranquil
ho veus roig i et va l’amor,
l’alegria o el perill

Si ho veus taronja estàs feliç
el color dels bons amics
Els colors són les coses
del camí que pots seguir
has de saber quin color
cada cosa et fa sentir

Els colors són les coses
del camí que pots seguir
has de saber quin color
cada cosa et fa sentir

Ho veus negre i tot tapat
posa-li nom que estàs tancat
si ho veus verd posa-li nom
l’esperança i el consol
t’omple d’optimisme el groc
si estàs rabiós o bé gelós
Si ho veus taronja estàs feliç
el color dels bons amics

Els colors són les coses
del camí que pots seguir
has de saber quin color
cada cosa et fa sentir

Els colors són les coses
del camí que pots seguir
has de saber quin color
cada cosa et fa sentir

El Capità
Vull sentir que no veig l’últim arbre
Vull poder banyar-me al riu
Vull sentir com l’aire bufa encara
Vull veure els ocells volar

Sé que quan tallin l’últim arbre
L’últim peix sigui pescat
L’últim riu enverinat
Els diners no són per menjar

Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que soc el capità

Els petits canvis que faig
El món poden canviar

Hem vingut a respectar els arbres
Hem vingut a respirar
Que els animals són com tu i jo
El mar i el riu ens donen la mà

Sé que quan tallin l’últim arbre
L’últim peix sigui pescat
L’últim riu enverinat
Els diners no són per menjar

Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que soc el capità
Els petits canvis que faig
El món poden canviar

Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que soc el capità
Els petits canvis que faig
El món poden canviar
El món poden canviar
El món poden canviar

Lletra i Música: Marc Serrats

LA CLIKA

Més informació:
Pàgina web: https://laclika.cat/
Instagram: https://www.instagram.com/laclika.cat/
Spotify: https://open.spotify.com/artist/3jhovd6iJtSokr5gzWsPlb
Curiositats:

Vídeo resum de LA CLIKA 2023

Vídeo resum de LA CLIKA 2022

Cantània és una activitat participativa dirigida a escolars de cicle mitjà i superior de primària. Cada temporada s’encarrega una obra nova, per a un gran cor de nens i nenes, a compositors i escriptors catalans de reconegut prestigi. Durant tot el curs escolar es treballa tant des de L’Auditori com des de l’escola. L’objectiu és organitzar un acte per als alumnes que, per les característiques globals pensades exclusivament per a ells, per la qualitat i per la implicació personal i col·lectiva en l’acte, es converteixi en una vivència musical inoblidable per a tots.

SINOPSI CANTÀNIA 2024 – NAUFRAGI

Un grup d’alumnes es disposa a fer el viatge de final de curs en un enorme creuer. Es tracta d’un vaixell de luxe colossal que contamina molt i és un exemple clar de mitjà de transport poc
sostenible.

Els dos protagonistes de l’obra, en Biel i la Martina tenen visions oposades sobre la manera de
viatjar: ell opina que allò és un dispendi de recursos i una màquina de contaminar, però la Martina, creu que són joves i han de viure el present. Els dos joves venen de famílies diferents: el pare de la Martina és un empresari tecnòcrata que l’ha educat en valors com l’èxit professional. Els pares d’en Biel, per contra, són ecologistes convençuts que han ensenyat en Biel a estimar el camp, els animals i a pensar en l’economia autosuficient.

Aquestes dues maneres de veure la vida xocaran encara més quan el vaixell naufraga i els
estudiants van a petar a una illa deserta. Allà, sense adults que els supervisin, s’hauran de buscar la vida per sobreviure. Els caràcters s’accentuen: la Martina, arrauxada de mena, creu que és una bona oportunitat per crear una societat a imatge i semblança d’aquella d’on provenen: fer carreteres, desviar rius i, per sobre de tot, muntar una empresa d’exportació de cocos per fer-se milionària. En Biel per la seva banda, vol apostar per fer servir els recursos naturals de manera responsable i crear una societat sostenible.

Les idees de la Martina s’imposen: el grup d’alumnes crea l’empresa Cocos S.A. amb la que
comencen a consumir tots els recursos de l’illa. Tot i les advertències constants d’en Biel, la
transformació radical a què sotmeten l’illa acaba transformant tot l’entorn i desemboca en un
canvi climàtic sobtat.

L’arribada d’una tempesta que s’ho emporta tot per davant serà el detonant que els farà veure que, més enllà de disputes i maneres de pensar diferents, la única manera de fer les coses és fer-les bé i que l’ecologia i el respecte pel planeta és el millor que podem fer per salvar el món.

10. TREBALLAR SENSE DESCANSAR
COR
Uo uo uo…

Hem de collir cocos,
hem de treballar.
Hem de collir cocos
sense descansar.
Calen molts de cocos,
hem de comerciar.
Cal collir més cocos,
diu sa majestat.

Puja a la palmera
amb un ganivet,
agafa un bon coco,
fica’l al cistell.

Quan tinguis molts de cocos
i el cabàs ben ple
xiula amb molta força,
vindrà un missatger.

Puja a la palmera
amb un ganivet,
agafa un bon coco,
fica’l al cistell.

Quan tinguis molts de cocos
i el cabàs ben ple
xiula amb molta força,
vindrà un missatger.

Uo, uo uo…

Hem de collir cocos,
hem de treballar.
Hem de collir cocos
sense descansar.
Calen molts de cocos,
hem de comerciar.
Cal collir més cocos,
diu sa majestat.

Això és una empresa,
no ens podem queixar.
Potser t’avorreixes
però és pitjor robar.

Cocos i més cocos,
s’han d’empaquetar.
Cocos i més cocos,
mai s’acabaran.

Hem de collir cocos,
hem de treballar.
Hem de collir cocos
sense descansar.
Calen molts de cocos,
hem de comerciar.

Cal collir més cocos,
diu sa majestat.

Uo, uo, uo…

4. EXPLORANT L’ILLA

COR

Anem, anem a explorar l’illa!
Anem, anem i no perdem el temps!
Anem, anem a explorar l’illa!
Anem, anem i no perdem el temps!

Què hi ha en aquesta illa?
Ningú no ho pot saber.
Potser hi ha dinosaures
o potser no hi trobem res.

Mil tresors amagats,
un vaixell encallat,
gegants, monstres i sirenes,
musclos, peixos i balenes.

Potser ens farem amics
d’algun animal estrany. (Potser farem amics, potser farem amics…).
Un Pokemon juganer
o un senyor d’Arenys de Mar. (Un senyor d’Arenys de Mar…).

Abans érem estudiants
però ara som exploradors.
A l’escola s’hi està bé
però aquí hi estem millor!

Anem, anem a explorar l’illa!
Anem, anem i no perdem el temps!
Anem, anem a explorar l’illa!
Anem, anem i no perdem el temps!

Què hi ha en aquesta illa?
Ningú no ho pot saber;
homes prehistòrics,
potser nans i barrufets.

Què hi ha en aquesta illa?
És un gran secret.
Micos, sargantanes,
també bruixes i follets.

Abans érem estudiants
però ara som exploradors.
A l’escola s’hi està bé
però aquí hi estem millor!

Abans érem estudiants
però ara som exploradors.
A l’escola s’hi està bé
però aquí hi estem millor!

Abans érem estudiants
però ara som exploradors.
A l’escola s’hi està bé
però aquí hi estem millor!

Anem, anem a explorar l’illa!
Anem, anem i no perdem el temps!
Anem, anem a explorar l’illa!
Anem, anem i no perdem el temps!

Aquesta setmana al Bon Dia amb Melodia us proposo cançons divertides de Sant Jordi. Bona Diada 2024 a tothom!!!

El Pot Petit neix el 2009 d’una inquietud, d’una il·lusió, d’unes ganes de fer i de comunicar, i de les ganes de crear espectacles i concerts de qualitat, on els nens i nenes acompanyats de les seves famílies poguessin gaudir d’uns espectacles creats i dissenyats especialment per ells. En els seus espectacles combinen la música, titelles, el teatre, l’humor i les danses, fent d’això una unió única i especial que fa que nens, nenes, pares, mares, etc. connectin molt amb l’espectacle!

   Autoprodueixen la seva música i tenen diversos discs amb cançons pròpies i originals. el Pot Petit consolida el projecte i dona molta importància a la música, de qualitat i apta per a petits i grans. El grup continua apostant pels temes de creació pròpia, i segueix amb​ la seva línia d’acostar diferents estils musicals a les famílies.

Ell és molt diferent,
no es cruspeix la gent,
no treu foc pels queixals,
no vol menjar animals.

Buscant un lloc en el món
on no li tinguin por,
trobarà nous amics
i amb ells serà feliç.

El drac Rac
és un drac valent,
que ajuda la gent,
ell no és pas dolent.

Veu la formiga plorant,
té una pedra al cau,
en Rac la treu del davant,
ell seguirà ajudant.

Un ocell està trist,
no pot alçar el seu vol,
en Rac fa un esternut
i ja vola tot sol.

El drac Rac
és un drac valent,
que ajuda la gent,
ell no és pas dolent.

Un ase tremolant
té el cos ben glaçat,
en Rac encén un gran foc,
ha tingut molta sort.

Arriba al poble rient,
ell està molt content:
ningú no li té por,
tothom sap que ell és bo.

El drac Rac
és un drac valent,
que ajuda la gent,
ell no és pas dolent.

AMBAUKA

LA LLEGENDA DE SANT JORDI (Ambauka grup d’animació)

LA LLEGENDA DE SANT JORDI (LLETRA)

“Nens pareu bé les orelles, una història us contarem, la llegenda de Sant Jordi, va passar fa molt de temps. A les contrades de Montblanc, un drac ferotge va arribar, que treia foc pels queixals i es menjava el bestiar. Es va cruspir tots els bens i les vaques i els cabrits, la bèstia estava afamada i tot el poble esporuguit!

DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!

Ningú volia servir d’àpat, del monstre d’alè pudent, tenia més d’una càries, no es rentava mai les dents. Cada matí a la plaça es reunia el veïnat, i amb un sorteig decidien a qui es menjaria al drac. Però un dia la sort del poble es va girar contra el rei, i li tocà a la princesa, oferir la seva pell…

DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!

Anà a la cova del drac, l’endemà de bon matí, perquè esmorzés la gran fera ella havia de morir. Quan ja estava al punt de sal i la taula ben parada va aparèixer a l’horitzó una armadura que brillava. Va entrar tot un cavaller, a les mans una gran llança i cridà amb veu de tro – Deixa anar a la noble dama!

DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!

Abans que clavés les urpes i s’empassés la princesa Sant Jordi ferí el drac que intentà fugir de pressa. Però estava malferit i les ales no volaven i els dos dalt del cavall de seguida l’atraparen. El portaren fins al poble per jutjar-lo a la plaça però abans de decidir li donaren la paraula…

“SÓC EL DRAC, ESCOLTEU! PERDONEU, EM SAP GREU… JO NO HO VOLIA FER, M’HI VA OBLIGAR EL VOSTRE REI QUE VOLIA QUE US MENGÉS PER TENIR TOT L’OR PER ELL!”

REI, REI, REI, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) AL TEU POBLE HAS TRAÏT NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!) I TOTS UNITS GUANYAREM!

REI, REI, REI, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) AL TEU POBLE HAS TRAÏT NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!) I TOTS UNITS GUANYAREM!

Dossier pedagògic de la cançó:Amb retallables, lletra, partitura, manualitats, etc.. La llegenda de Sant Jordi

Més informació del grup d’animació Ambauka al seu web: http://ambauka.cat/

Voleu recordar les escenificacions  i interpretacions que hem realitzat a l’escola de LA LLEGENDA DE SANT JORDI?

Gossos torna als escenaris aquest 2024 i farà una gira amb deu únics concerts per diferents poblacions de Catalunya, Mallorca i Andorra. La gira, que porta per nom ‘A reviure’, té per objectiu “homenatjar” el seu públic i, per això, han preparat un repertori amb els ‘hits’ de la seva carrera.

La banda de Manresa, que fa cinc anys que no trepitja els escenaris, ho va anunciar fa uns mesos en un concert sorpresa a la plaça Canonge Colell de Vic, en el marc del festival Música Viva de Vic (MMVV).

Es tracta del mateix lloc on fa 30 anys van actuar per primera vegada donant a conèixer els seus temes en directe. La primera actuació va ser el passat divendres  12 d’abril al Festival Strenes de Girona i l’última el 18 d’octubre al Teatre Kursaal de Manresa.

Gossos: 12 d’abril de 2024 Fesival Strenes (Foto: Gaspar Morer)

Gossos és un grup de rock català creat el 1993 a Manresa que destaca per la seva música totalment acústica, només amb guitarres i baix, sense percussions fins al 2002, any en què es va afegir la bateria i va iniciar una electrificació del seu so. El 2018 el grup anuncià que aturaren el projecte durant un temps indefinit.

L’estiu de 1993 els manresans Oriol Farré, Juanjo Muñoz, Natxo Tarrés i Roger Farré decideixen ajuntar-se per a compondre i tocar cançons. Després d’alguns concerts es presenten a un parell de concursos, i en el segon aconsegueixen guanyar com a premi la producció del seu primer disc Gossos (1994). El seu estil acústic els fa destacar i augmenten el nombre de concerts per tot Catalunya, mentre preparen el seu segon disc En privat que editaren l’any 1996.

L’any 1997 surt el tercer disc amb el títol Metamorfosi. El seu quart disc decideixen gravar-lo en directe al Teatre Conservatori de Manresa l’any 1998 amb el títol Directament. Hi destaquen les col·laboracions de Cris Juanico, Gerard Quintana i Pemi Fortuny. El 2000 decideixen fer un disc en castellà, De viaje, que enregistren a Madrid. Després d’aquest àlbum recuperen la llengua catalana per produir el seu sisè treball, Cares (2001), en el qual compten amb la participació de Javier Álvarez.

L’any 2002 deixen de banda el so acústic que els caracteritzava i decideixen fer servir guitarres elèctriques i incorporar un bateria, Santi Serratosa. D’aquesta redefinició en sortirà el seu setè disc, El jardí del temps (2003). Després vindrà el vuitè, anomenat 8 (2005), i Oxigen (2007). L’any 2008, després d’un any 2007 ple de concerts arreu de la geografia catalana tot presentant el seu Oxigen Tour, celebren el seu 15è aniversari amb diferents concerts a Catalunya, Països Baixos i Alemanya, entre d’altres. Berta va interpretar amb ells la sintonia de la cinquena temporada de Ventdelplà. El 2010, després de l’etapa d’Oxigen, treuen el seu disc més contundent, Dia 1, un disc molt enèrgic amb voluntat de marcar l’inici d’una nova etapa.

La tardor del 2011 anuncien una aturada durant el 2012 amb la intenció de presentar un nou disc l’any 2013. L’aturada d’un any dels escenaris va donar el seu fruit i van tornar presentant Batecs, un disc en la línia eclèctica del grup amb cançons més intimistes i reflexives amb el món contemporani. En aquest disc apareix la cançó «Res tornarà a ser igual», inclosa en l’inici a de la segona temporada de la sèrie Polseres Vermelles.

El 2015 presenten la gira 22 en la qual els espectadors els envolten 360°. Després d’aquesta gira treuen el seu tretzè treball d’estudi, Zenit, on el grup mostra en forma de cançons tot el ventall d’estils pels quals ha passat al llarg del seu camí. El 2018, coincidint amb els seus 25 anys i després d’una gira amb concerts especials d’aniversari a l’Auditori de Barcelona i a la seva ciutat natal al teatre Kursaal anuncien que, tot i no dissoldre la formació, aturen i repensen el projecte durant un temps indefinit.

Abans de fer-ho, acabant l’any, editen el seu darrer disc en directe, Paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van, disc que reflecteix el concert dels seus 25 anys, el 3 de maig de 2018, a l’Auditori de Barcelona, acompanyats de grups de noves i velles generacions com Lax’n’Busto, Txarango, Sopa de Cabra, Els Amics de les Arts, Blaumut, Ramon Mirabet i Judit Neddermann.

És tard, no sé quina hora és
Però és fosc fa estona
És fàcil veure que no hi ets
Ni un paper, ja poc importa
Poso els peus a terra, vull caminar
Necessito despertar en un dia radiant
Encara em queda temps per descobrir
Tot alló que m’he amagat i que no m’he volgut dir
Corren, corren pels carrers, corren
Paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van
I ploren, ploren pels carrers, ploren
Com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran
Difícil descobrir qui sóc avui
Una gota em cau mentre un altre em treu la set
Plou i fa sol alhora
Tomba la bala bala
Tomba la bala que m’apuntava, era la meva
I jo mateix em disparava
Raig de llum il·lumina’m, treu-me el fum
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma
No, no, no, no, no, no s’esborren, en conformo en mirar-me
Mirar-me de dins cap a fora
On puc anar-te a buscar? Nena no és broma
Hauria d’haver estat diferent
Però en un moment s’han tancat les portes
Poso els peus a terra, vull caminar
Necessito despertar en un dia radiant
Encara em queda temps per descobrir
Tot allò que t’he amagat i que no t’he volgut dir
Corren, corren pels carrers, corren
Paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van
I ploren, ploren pels carrers, ploren
Com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran
Corren, corren pels carrers, corren
Paraules que no s’esborren, imatges que no s’en van
I ploren, ploren pels carrers, ploren
Com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran
I corren, corren pels carrers, corren (Corren)
Paraules que no s’esborren, imatges que no s’en van (Una gota cayó en la arena)
I ploren, ploren pels carrers, ploren
Com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran