Author Archives: xdangla

BACK IN BLACK – AC/DC

La setmana passada vam celebrar els 40 anys de la mort de Bob Marley, una llegenda del reggae. Aquesta setmana canviem totalment d’estil,  i descobrirem una de les més grans bandes de ROCK de la història, que després de gairebé quatre dècades,  encara estan en actiu. Els AC/DC!!! Som-hi!

Imatge promocional del grup AC/DC.

AC/DC és un grup australià de rock dur que va sorgir a Sidney l’any 1973, creat pels germans d’origen escocès Malcolm i Angus Young. El nom del grup fou idea de la germana de Malcolm i Angus que va veure’l escrit en un maquina de cosir, l’acrònim “AC/DC” significa “Alternating Current/Direct Current”. Ella també va tenir la idea de vestir al  seu germà als concerts amb uniforme d’estudiant de col·legi anglès, amb pantalons curts i corbata.  Aquesta indumentària, acabaria convertint a Angus Young  -juntament amb el “Duck walk” (pas de l’ànec, inspirat en Chuck Berry)- en la gran icona del grup.

Després d’algunes variacions, AC/DC va quedar format per Angus i Malcolm a les guitarres, Mark Evans al baix, Phil Rudd a la bateria i Bon Scott de vocalista. El 1975 van publicar els seus primers discos “TNT” i “High Voltage” ,  i el  1976  es van traslladar a Londres, on un any més tard  van publicar  “Let There be Rock” (1977). Encara que van arribar a la Gran Bretanya en ple auge del punk rock, AC/DC en poc temps van obtenir una enorme acceptació del públic.

 

Portada del mític disc de 1979 “Highway to Hell”

El 1979 arribà  ‘Highway to Hell’, grabat a Londres  i que va suposar l’últim treball de Bon Scott, que va morir  per una intoxicació etílica      – va ser  substituit per Brian Johnson-, i  al que la banda va dedicar el su treball posterior,  l’àlbum “Black in Black”.

L’àlbum Back in Black (1980) va aconseguir el primer lloc en la llista dels discos més venuts del país i els va catapultar als Estats Units. De fet Back in black té el  rècord de ser el segon disc més  venut de la història de la música, després del “Thriller” de Michael Jackson.

AC/DC és una de les bandes de rock en actiu més icòniques de la història. Els seus èxits, com “Thunderstruck”, “Back in Black” o “Hells Bells”, han estat autèntics himnes per als fanàtics del rock durant anys .

Malcom Young, mort el 2017.

Malcolm Young, el guitarrista rítmic del grup va morir el 18 de novembre de 2017 a  l’edat de 64 anys i ha estat substituit pel seu nebot Steve Yong. De fet, entre canvis i defuncions,  dels membres fundadors del grup només queda  Angus Young.

Imatge promocional AC/DC 2020-2021

El 13 de novembre de 2020  AC/DC van editar el seu últim  i 17è disc d’estudi titulat  Power Up i sembla ser que estan preparant una nova gira de concerts per quan la pandèmia ho permeti.

Aquesta setmana  Back in black és una proposta de l’Andrea Miró, de la classe de 6èA. Moltes gràcies per la proposta. Feia temps que no sonava música amb tanta energia al Bon dia amb Melodia. Bona setmana a tots i totes!

AC/DC en directe

Back in black

Back in black
I hit the sack
I’ve been too long I’m glad to be back
Yes, I’m let loose
From the noose
That’s kept me hanging about
I’ve been looking at the sky
‘Cause it’s gettin’ me high
Forget the hearse ‘cause I never die
I got nine lives
Cat’s eyes
Abusin’ every one of them and running wild
‘Cause I’m back
Yes, I’m back
Well, I’m back
Yes, I’m back
Well, I’m back, back
Well, I’m back in black
Yes, I’m back in black
Back in the back
Of a Cadillac
Number one with a bullet, I’m a power pack
Yes, I’m in a bang
With a gang
They’ve got to catch me if they want me to hang
‘Cause I’m back on the track
And I’m beatin’ the flack
Nobody’s gonna get me on another rap
So look at me now
I’m just makin’ my play
Don’t try to push your luck, just get out of my way
‘Cause I’m back
Yes,…

Si teniu temps i ganes, gaudiu d’aquests grans himnes del rock!                                              Veureu  l’ impressionant energia que desprenen els seus concerts en directe!

CURIOSITATS
Angus Young va imitar el famós moviment del Duck Walk del seu admirat guitarrista, i pioner del Rock and Roll, Chuck Berry (1926-2017). Comproveu-ho!

ESPECIAL BOB MARLEY *40 ANIVERSARI DE LA SEVA MORT


Aquesta setmana, concretament l’11 de maig  celebrem el 40è aniversari de la mort de Robert Nesta Marley,  més conegut com a BOB MARLEY.   Un dels músics i personatges més importants del segle XX. Descobrim-lo!

Bob Marley

Jamaica és una illa del Carib

Per entendre la figura de Bob Marley cal conèixer bé la  història del seu país.  Jamaica, és una illa del Carib, va ser durant molts anys ( del 1707 fins 1962) una colònia del Regne Unit. Més d’un 90% de la població és negra perque els anglesos hi van portar esclaus africans per plantar canya de  sucre i altres productes agrícoles.

 

Els pares de Bob Marley

Bob Marley de nom real Robert Nesta Marley va néixer en aquest context colonial l’any 1945. Fill de Cedella Malcolm, una criada jamaicana de 18 anys, i de Norval Marley, un capità blanc de l’exèrcit britànic. El pare,  que tenia diverses amants, es va  desentendre del seu fill. Va morir  d’un atac de cor quan Bob Marley només tenia 10 anys.

Trench Town, un dels barris pobres de Kingston

Aleshores la seva mare Cedella  que tenia 28 anys va caure en una situació d’extrema pobresa i va decidir traslladar-se  amb el seu fill a Kingston, la capital.  Per desgràcia però, com la majoria de les famílies rurals, la seva destinació va ser els barris pobres i miserables. Bob Marley es va criar en una comunitat negra del barri de Trench Town.

Bob Marley, una de les poques fotografies que tenim de la seva infància.

Durant tota la seva infantesa va ser rebutjat per la seva condició de mestís, ja que el seu color de pell (massa clar pels negres i massa fosc pels blancs) no era socialment acceptat. Des de ben petit es va interessar per la música, una de les seves grans passions juntament amb el futbol i el criquet, i va trobar en ella una via per combatre les extremes condicions en què vivia.

La independència de Jamaica del Regne Unit el 1962 va ser un dels fets que més va marcar l’evolució de la música de l’illa. Des d’aquell moment, grups com el de Bob Marley van començar la recerca d’un estil musical propi. Aquest procés va donar lloc primer a l’ska, una música ideal per ballar i sortir de festa, i després al reggae, que tenia un aire més espiritual.

Bandera Rastafari

L’aparició de la música reggae va anar lligada a la religió rastafari, una fe que Bob Marley va abraçar quan tenia només 18 anys. Més enllà dels tòpics (com fer-se rastes i consumir marihuana per a un ús espiritual), la religió rastafari es basa en una lliure interpretació de la Bíblia segons la qual Àfrica és la terra promesa i l’últim emperador d’Etiòpia (considerat la reencarnació de Jesucrist) és venerat com a Déu.

La filosofia rastafari va marcar la música de Bob Marley fins al punt que és el tema de moltes de les seves cançons, on també parla del canvi social, de la lluita contra el racisme o del camí per a la pau. És amb aquest tipus de cançons que Marley es va donar a conèixer, primer a Jamaica i més tard al Regne Unit, des d’on va fer el salt a la fama mundial.

Marley es va convertir en un símbol per a la gent de Jamaica, però la seva defensa del pacifisme i de l’apoliticisme en un moment en què l’illa vivia un període de violència i de forta tensió política, van convertir-lo en víctima d’un tiroteig dos dies abans de celebrar un concert gratuït per als seus compatriotes el 1976. Va sortir il·lès de l’atac i, malgrat l’amenaça de mort, va decidir mantenir el concert. El 1978  va organitzar One Love Peace Concert i va  aconseguir que els líders polítics oposats es donessin la mà (el primer ministre, Michael Manley, i el cap de l’oposició, Edward Seagaen) en una mostra de reconciliació per al país.

Gran amant del futbol, Bob Marley aprofitava qualsevol ocasió per muntar partidets improvisats. Un dia, en un partit amistós, va fer-se una ferida al peu que se li va infectar. Al fer-s’ho mirar per un metge li van detectar un melanoma i li van dir que calia amputar el dit. Mal aconsellat, va decidir no fer-ho: hi ha qui diu que no ho va fer per motius religiosos, d’altres perquè li agradava massa jugar a futbol i no hi volia renunciar. Sigui com sigui, no es va tractar el melanoma i, tres anys més tard, el 1980 el càncer se li havia estès per tot el cos. Ja no hi havia manera d’intervenir.

Bob Marley jugant a futbol

Va seguir treballant i donant concerts fins que l’11 de maig de 1981, amb només 36 anys, va apagar-se la vida del músic que havia situat Jamaica en el panorama musical mundial i les consignes del Tercer Món en boca de tothom gràcies a unes lletres immortals. A dia d’avui, Bob Marley continua escoltant-se arreu del món i LEGEND, el seu recopilatori pòstum, segueix sent un dels àlbums més venuts de la història.

L’Àlbum LEGEND. Absolutament imprescindible!

Selecció de cançons

Frases conegudes de Bob Marley

ARCADE (LOVING YOU IS A LOSING GAME) DUNCAN LAURENCE

Duncan Laurence

Duncan Laurence és el nom artístic del cantautor Duncan de Moor nascut a Spijkenisse (Països Baixos) l’11 d’abril de 1994, recentment ha complert 27 anys.

Segons ha dit ell mateix a diverses entrevistes la seva juventut no va ser sempre fàcil: «Vaig patir bullyng i no podia defensar-me. La música era un refugi: un lloc on em sentia segur i on podia deixar lliures les meves emocions».

Des dels 13 anys, Duncan va començar a escriure les seves pròpies cançons. El 2012 va rebre cobertura mediàtica per primera vegada, quan va guanyar el concurs de talents local Brielle’s Got Talent. Com a premi va poder enregistrar música en un estudi durant un dia amb el productor i baixista Emanuel Platino.

L’any 2013 va crear el seu grup The Slick and Suited (2013-2017) a l’Acadèmia de Rock de Tilburg i va actuar en el festival Eurosonic Noorderslag, també van fer concerts a  Londres i Estocolm.

Duncan De Moor va participar el 2014 a la cinquena edició del concurs The Voice of Holland; va participar en els càstings amb la cançó “Sing” d’Ed Sheeran. En el programa, va elegir com a “coach” la cantant Ilse DeLange i  després de diverses setmanes, va arribar a les semifinals on va ser eliminat.

 

Duncan, guanyador del Festival d’Eurovisió 2019.

Festival de la Cançó d’Eurovisió
El 21 de gener del 2019 l’AVROTROS va presentar Duncan Laurence com a representant dels Països Baixos pel  64è Festival de la Cançó d’Eurovisió 2019 a Tel Aviv (Israel). El 7 de març de 2019 es va publicar la seva cançó pel festival, Arcade. Duncan va guanyar el concurs celebrat el dia 18 de maig de 2019 amb 493 punts.

Aquesta cançó és una proposta de la Leia Poyatos de 5èA. Moltes gràcies per participar al Bon dia amb Melodia. Una lletra de desamor amb una música molt sentimental.  Gaudiu-la! Bona setmana a tothom!!!

 

Ooh-ooh-ooh, ooh-ooh, ooh-ooh
Ooh-ooh-ooh, ooh-ooh, ooh-ooh

A broken heart is all that’s left
I’m still fixing all the cracks
Lost a couple of pieces when
I carried it, carried it, carried it home
I’m afraid of all I am
My mind feels like a foreign land
Silence ringing inside my head
Please, carry me, carry me, carry me home
I’ve spent all of the love I saved
We were always a losing game
Small-town boy in a big arcade
I got addicted to a losing game

Oh-oh-oh-oh, oh-oh-oh-oh
All I know, all I know
Loving you is a losing game
How many pennies in the slot?
Giving us up didn’t take a lot
I saw the end ‘fore it begun
Still I carried, I carried, I carried on

Oh-oh-oh-oh, oh-oh-oh-oh
All I know, all I know
Loving you is a losing game
Oh-oh-oh-oh, oh-oh-oh-oh
All I know, all I know
Loving you is a losing game
I don’t need your games, game over
Get me off this rollercoaster

Oh-oh-oh-oh, oh-oh-oh-oh
All I know, all I know
Loving you is a losing game
Oh-oh-oh-oh, oh-oh-oh-oh
All I know, all I know
Loving you is a losing game
Ooh-ooh-ooh, ooh-ooh, ooh-ooh
Ooh-ooh-ooh, ooh-ooh, ooh-ooh

ESPECIAL Bon dia amb Melodia

*Per cert, us avanço que la setmana vinent al Bon dia amb Melodia escoltarem al gran BOB MARLEY, ja que l’11 de maig celebrarem el 40è aniversari de la seva mort. Estigueu atents i atentes!

Bob Marley va morir l’11 de maig de 1981 a l’edat de 36 anys.

DISFRUTO – CARLA MORRISON

Carla Morrison

Carla Patricia Morrison Flores, coneguda com Carla Morrison, és una cantant, actriu, activista, productora i compositora mexicana. Va néixer a Tecate, Mèxic, el 19 de juliol de 1986.

Des de la seva infància a Mèxic, va sentir una inclinació especial per cantar. Animada per la seva convicció de dedicar-se a la música, va decidir mudar-se a Phoenix, Arizona (EUA), als 17 anys. Però l’ensenyament formal del conservatori no la convencia, i al cap de poc temps, va decidir ser autodidacta i va començar pel seu compte a tocar i crear les seves primeres composicions musicals.

El grup Babaluca

El seu primer projecte anomenat Babaluca  es va consolidar com a banda amb la incorporació de Nick Kizer i Nichole Petta i ben aviat es va posicionar com un dels projectes més importants del panorama musical local.

Durant aquesta etapa, la cantant també va col·laborar en  amb Mark Erickson, músic multi-instrumentista i membre de Colorstone. El grup Babaluca tenia força èxit en l’escena indie però Morrison no se sentia prou motivada i va decidir abandonar el projecte i tornar a Mèxic per continuar la seva carrera en solitari.

El 2009, va llançar el seu primer EP, titulat «Aprendiendo a aprender», produït de formaautònoma en l’estudi de Jordan Beriault a Tempe, Arizona. Al poc temps, aquest disc va a agradar al públic i als mitjans, posicionant entre els projectes musicals més prometedors de la nova escena mexicana, portant-la a actuar en gran part del país. El disc conté temes compostos i produïts per ella. Fins i tot els temes «Esta soledad» i «Lágrimas» van ser utilitzats en el programa de televisió “Soy tu Fan”. Posteriorment, la cantant mexicana Natalia Lafourcade es va interessar en ella i li va oferir produir un nou EP.

Portada del disc “Déjenme llorar”.

 Va debutar com a actriu en la pel·lícula Ana Maria in Novel·la Land i tres cançons seves («Me encanta», «Hasta la piel» i «Yo sigo aquí») van ser utilitzades per a la banda sonora.
Va cantar en viu «Un beso» en la cerimònia dels Premis Grammy de 2017. De fet, ha estat guanyadora de tres premis Grammy Llatí; dos per millor cançó alternativa amb «Déjenme llorar» (2012) i «Vez primera» (2016) i un per el seu àlbum debut «Déjenme llorar» (2012).

Morrison ha aconseguit reconeixement a diversos països d’Europa, Amèrica del Sud i els Estats Units on  ha tocat arreu en festivals de música multitudinaris. Al llarg de la seva trajectòria musical ha col·laborat amb artistes com Julieta Venegas, Enrique Bunbury, Leonel García, Eugenia León, Esteman, Kinky, Vega, Macklemore & Ryan Lewis, Dani Martín, Lila Downs, J Balvin, Nicky Jam, Mon Laferte i Ricky Martin entre altres.

Aquesta setmana és una proposta de l’Àngels Galera, cap d’estudis i directora en funcions de la nostra escola. Moltíssimes gràcies per participar al Bon dia amb Melodia amb aquesta cançó; una veu que canta des de les emocions. Espero també les vostres propostes!

Bona setmana a tothom!


Disfruto
Me complace amarte
Disfruto acariciarte y ponerte a dormir
Es escalofriante
Tenerte de frente, hacerte sonreír
Daría cualquier cosa
Por tan primorosa, por estar siempre aquí
Y entre todas esas cosas
Déjame quererte, entrégate a mí
No te fallaré
Contigo yo quiero envejecer
Quiero darte un beso
Perder contigo mi tiempo
Guardar tus secretos
Cuidar tus momentos
Abrazarte
Esperarte, adorarte
Tenerte paciencia
Tu locura es mi ciencia

Ah-ah-ah-ah Oh-oh-oh-oh
Oh-oh-oh-oh, oh-oh
Uh-uh-uh-uh Oh-oh-oh-oh
Oh-oh-oh-oh, oh-oh

Disfruto mirarte
Cada movimiento
Un vicio que tengo
Un gusto, valorarte
Nunca olvidarte
Entregarte mis tiempos
No te fallaré
Contigo yo quiero envejecer
Quiero darte un beso
Perder contigo mi tiempo
Guardar tus secretos
Cuidar tus momentos
Abrazarte
Esperarte, adorarte
Tenerte paciencia
Tu locura es mi ciencia
Quiero darte un beso
Perder contigo mi tiempo
Guardar tus secretos
Cuidar tus momentos
Abrazarte
Esperarte, adorarte
Tenerte paciencia
Tu locura es mi ciencia
Ah-ah-ah-ah Oh-oh-oh-oh
Oh-oh-oh-oh, oh-oh
Uh-uh-uh-uh Uh-uh-uh-uh
Oh-oh-oh-oh, oh-oh

Per saber-ne més

Carla Morrison va presentar l’any 2017 una conferència per TEDx anomenada De quién dependo? on va compartir la seva experiència com a dona i artista independent.                        Son només 14 minuts,  interessants per  conéixer i entendre aquesta gran artista, que treballa incansablement al marge de les grans discogràfiques i del negoci de la música pop “estandard”.  Molt recomanable!

SANT JORDI 2021 *ESPECIAL MARIA MERCÈ MARÇAL

Com ja sabeu aquest Sant Jordi 2021 el dediquem a la poesia de la Maria Mercè Marçal.

 

CANÇÓ DE FER CAMÍ (MARIA MERCÈ MARÇAL) * POESIA ESPECIAL SANT JORDI 2021

S’acosta Sant Jordi 2021 i aquest any a l’escola Les Fonts dedicarem la Diada a la poetessa Maria Mercè Marçal (1952-1998). Al Bon Dia amb Melodia d’aquesta setmana prèvia escoltarem el seu poema Cançó de fer camí i descobrirem qui va ser aquesta escriptora tan important.

Maria Mercè Marçal i Serra

Maria Mercè Marçal

Va ser una poeta, catedràtica d’institut de català, narradora, editora i traductora catalana.
Nascuda el 13 de novembre de 1952, va passar tota la seva infància a Ivars d’Urgell a la comarca del Pla d’Urgell (Lleida). Va morir a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a l’edat de 45 anys.
El fet de viure i créixer en un entorn rural serà determinant per a Marçal. La tradició popular, palpable en el lèxic, les metàfores, les imatges i els girs idiomàtics, serà una constant en la seva obra. Els seus pares tenien inquietuds culturals i artístiques. La poeta sempre mantindrà el lligam amb la terra i la cultura popular.

El 1963 se’n va a estudiar el batxillerat a l’institut de Lleida. Durant aquesta etapa escriu els primers textos en català. El 1969 es trasllada a Barcelona per ingressar a la Universitat de Barcelona. Hi estudia Filologia Clàssica fins al 1975, any en què es llicencia. En l’etapa universitària s’inicia la politització de Marçal. Abans d’acabar els estudis comença a impartir classes de català, en el marc de la resistència antifranquista, a Sant Boi de Llobregat.

També va ser activista política, cultural i feminista. Marçal defineix l’escriptura com a «activitat vertebradora». Els seus textos combinen la tradició, la innovació i la investigació sobre les formes poètiques. Des dels seus primers escrits demostra un gran rigor i cura lingüístics, que palesen la seva gran coneixença de la llengua.

Poema “Divisa” de Maria Mercè Marçal

El seu primer llibre de poemes, Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976), amb el pròleg de Joan Brossa, inclou el poema Divisa, que té el caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme:
“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”

 

 

 

 

El duet valencià Mireia Vives (veu) i Borja Penalba (veu / guitarra)

Cançó de fer camí

Marina Rossell,  va musicar “Cançó de fer camí” de Maria-Mercè Marçal, uns versos que la poeta va dedicar a la cantautora i que alhora aquesta va incloure al disc Bruixes i maduixes (1980). És una cançó que també han musicat altres músics, com la cantautora  Rusó Sala al disc Fil de coure (2015), i posteriorment en van fer un senzill Mireia Vives i Borja Penalba, amb un videoclip de la cançó interpretada conjuntament amb Gemma Humet.

Llegiu el poema amb atenció i descobriu el seu contingut social i feminista.
Cançó de fer camí

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit

Curiositats

Versió en directe intimista gravada als estudis de Ràdio Arenys. Molt recomanable!

Versió en directe gravada al Palau Sant al concert a favor dels refugiats (Volem acollir).

MARIA MERCÈ MARÇAL (+POEMES + CANÇONS)

M’AGRADA L’ESPORT / SOM UN EQUIP / SOBRE RODES

La família del Club Súper3 prepara el seu comiat

En Pau, l’Àlex, en Roc, la Lila, en Fluski, la Nenúfar, la Matoll, en 6Q, la Pati Pla, el Biri Biri, en Rick, el senyor Pla… els personatges icònics de La família del Super 3 s’acomiadaran a final de la present temporada de l’audiència infantil de Catalunya. El grup de personatges creat el 2006 en la revolució total del canal arribarà a la seva fi el juny de 2021, quan acabi el curs.

Sembla ser que la televisió pública catalana està treballant encara en un projecte alternatiu, que encara no s’ha concretat, per a estrenar-se durant el 2021-2022. En cap cas, assenyalen des de TV3, serà “una rebaixa o un menysteniment al canal” sinó tot el contrari. La televisió pública catalana prepara una renovació de diversos aspectes del canal infantil que “s’haurien d’haver fet abans però que s’han anat allargant per diversos problemes”, com els econòmics. El Súper 3, com a canal de televisió, en cap cas perilla. Marc Parrot

Engeguem el tercer trimestre amb molt energia: jornades esportives i la setmana sobre rodes. Per això començarem el Bon dia amb Melodia amb una selecció de cançons del Club Súper3 relacionades amb l’esport.

Ja hem parlat moltes vegades que aquestes cançons del Club Súper3 son del composicions escrites pel músic, cantant i productor català Marc Parrot que s’encarrega de la creació i producció de totes les cançons dels discs del Súper3 a partir del 2008:  Anem a veure món (2008), Uh oh no tinc por (2011), Conectem (2013), Arkandú (2015),  i  Tenim el poder (2017).

Si no  coneixeu aquests discs, són àlbums molt recomanables!

Aquesta setmana doncs,  res d’estar-se quiets, cal que balleu tots a classe la coreografia de “M’agrada l’esport“! Vinga mireu el tutorial i poseu-vos tots i totes a ballar, mestres també!!!

M’agrada l’esport
Club Súper3 (Lletra i Música: Marc Parrot)

Quan faig esport m’ho passo bé
I em poso a to
Amb tot l’equip ens entrenem
Mentre juguem
M’agrada pedalar
Saltar i encistellar
Xutar, nedar, esquiar
Córrer i patinar
M’agrada el voleibol
El tenis i el futbol
L’esquí, el rem, el bàsquet
El golf i l’handbol

Em moc, em moc
M’agrada l’esport
Em moc, em moc
Segueix-me si pots

Quan faig esport m’ho passo bé
I em poso a to
Amb tot l’equip ens entrenem
Mentre juguem
Per estar preparat
Has de menjar de tot
Pa, fruita i cereals
No poden faltar mai
A poc a poc he anat
Guanyant velocitat
Tinc més agilitat
I ja no em canso tant

Em moc, em moc
M’agrada l’esport
Em moc, em moc
Segueix-me si pots

Si encara no has trobat
Quin és el teu esport
Primer el que hauràs de fer
És posar en forma el teu cos
Si encara no has trobat
Quin és el teu esport
En pots començar un per un
Fins a provar-los tots

Em moc, em moc
M’agrada l’esport
Em moc, em moc
I ja ens movem tots
Em moc, em moc
M’agrada l’esport
Em moc, em moc
I ja ens movem tots
Em moc, em moc
M’agrada l’esport
Em moc, em moc
I ja ens movem tots

 

Més cançons del Club Súper3 per ballar i moure’s!

THE NEVERENDING STORY


La història interminable‘ és una de les pel·lícules més estimades dels 80. Dirigida per Wolfgang Petersen. Està basada en una  adaptació de la famosa novel·la de Michael Ende i va desencadenar la imaginació de milers de nens a tot el món, que van somiar amb viure màgiques aventures al costat de Bastian i Atreyu, encara que també va provocar algun que altre malson, com solia passar amb el cinema infantil de l’època, molt més fosc que ara.

La pel·lícula  va ser la més cara de la història del cinema alemany. Es van invertir 27 milions de dòlars en la seva producció  però la seva recaptació als cinemes en  va generar més de 100 milions.

A Michael Ende, l’autor de la novel·la no li va agradar gens la pel·lícula,  però amb tots els seus defectes, ‘La història interminable’ segueix sent un clàssic de culte que va donar forma a la generació de la nostàlgia i a dia d’avui continua evocant la màgia i la il·lusió de la infantesa.

«The Neverending Story» és la cançó principal de la pel·lícula alemanya de 1984 La història interminable. La música la va compondre  Giorgio Moroder, amb lletra de Keith Forsey i va ser  interpretada pel cantant Limahl.

El grup britànic Kajagoogoo amb Limahl al centre.

El 1983, Limahl va ser acomiadat bruscament com a cantant del grup de pop britànic Kajagoogoo, només uns mesos després que la banda britànica de new wave aconseguís un èxit massiu amb “Too Shy”. Però l’any següent, mentre promocionava el seu senzill debut en solitari “Only for Love”, Limahl es va reunir amb el superproductor Giorgio Moroder al Festival de Música de Tòquio i va ser convidat a provar la seva veu en el tema de Moroder per a la pel·lícula de fantasia èpica The NeverEnding Story. Això va canviar la seva vida.

Limahl va publicar dues versions de la cançó, una en anglès i una altra en francès. La versió anglesa va ser acompanyada de la veu femenina de Beth Anderson i la versió francesa de la veu  d’Ann Calvert.

La cançó va ser un èxit en molts països, aconseguint número 1 de les llistes a Noruega i Suècia i Espanya, el número 2 a Àustria, Alemanya i Itàlia, el 4t al Regne Unit i el 6è a Austràlia i Estats Units respectivament.

El vídeo musical que incloïa moltes escenes de la pel·lícula va inundar els televisors de l’any 1984 i es va convertir en un clàssic de la dècada.

Beth Anderson va gravar les seves veus a Amèrica per separat de Limahl. Anderson no és la noia que apareix al vídeo musical; és Mandy Newton la qual fa playback.

Crèdits dels músics
Limahl – veu principal i cors
Beth Anderson – cors
Dee Harris – guitarra elèctrica
Giorgio Moroder – sintetitzadors, sampler i caixa de ritmes

Aquesta última setmana del 2n trimestre és una proposta meva (Xavier). Espero que us agradi i que si no la coneixieu us deixeu emportar per la seva màgia. Bona setmana i gaudiu de les vacances!!!

Vídeoclip remasteritzat en HD amb imatges remasteritzades de la pel·lícula (recomanat).

Vídeoclip original de l’any 1984.

 

The Neverending Story

Turn around
Look at what you see
In her face
The mirror of your dreams
Make believe I’m everywhere
Given in the light
Written on the pages
Is the answer to a never ending story
Ah
Reach the stars
Fly a fantasy
Dream a dream
And what you see will be
Rhymes that keep their secrets
Will unfold behind the clouds
And there upon a rainbow
Is the answer to a never ending story
Ah
Story
Ah
Show no fear
For she may fade away
In your hand
The birth of a new day
Rhymes that keep their secrets
Will unfold behind the clouds
And there upon a rainbow
Is the answer to a never ending story
Ah
Never ending story
Ah
Never ending story
Ah
Never ending story
Ah

Curiositats
L’any 2019 la cançó es va tornar a posar molt de moda perquè va aparèixer en un capítol de la 3a temporada de la sèrie Stranger Things; una adorable escena entre Dustin i la seva xicota llunyana Suzie. Milers de persones de totes les edats han recuperat la cançó a Spotify, You Tube i l’han extés per les xarxes socials: també podreu trobar moltes noves versions, challengers,  aparicions a TV, etc…

CORAZÓN DESCALZO – PABLO ALBORÁN

Pablo Alborán

Pablo Moreno de Alborán Ferrándiz més conegut com a Pablo Alborán va néixer a Màlaga el 31 de maig de 1989.
Fill de pare malagueny i mare francesa ja de petit s’interessà per la música i es va formar en piano, guitarra clàssica, flamenca i acústica. També va estudiar cant amb músics professionals de Màlaga.

De molt jovenet va fer les seves primeres actuacions en un restaurant amb altres músics i als 14 anys va començar a penjar vídeos seus en solitari a Internet en una Xarxa Social de música anomenada MySpace (You Tube encara no existia! *es va crear el 2005 als Estats Units).

Gràcies al suport del cantant Sergi Dalma, Pablo Alborán va fitxar per la gran  discogràfica Warner i va debutar el 2010, amb el seu primer llançament oficial, «Solamente tú», primer senzill del seu àlbum debut. Aquest debut va aconseguir el primer lloc en la seva primera setmana en vendes a Espanya.
El videoclip (ara si, penjat a You Tube) va tenir molt d’èxit i va aconseguir 2 milions de reproduccions en pocs dies! Actualment té més de 530 milions de reproduccions!

Nou mesos després de llançar el seu primer àlbum (Pablo Alborán), va publicar En acústico, primer concert gravat en viu pel cantant, que va debutar  de nou en el primer lloc a Espanya. Diverses setmanes després es va llançar a Portugal, aconseguint  també ser nº1 durant diverses setmanes.

Pablo Alborán ha estat guanyador d’un Premi Goya el 2016 per la seva cançó “Palmeras en la nieve”, banda sonora de la pel·lícula amb el mateix títol, al costat del compositor Lucas Vidal.

Durant aquests més d’11 anys de carrera, Pablo Alborán ha editat un total de 5 discs d’estudi i dos en directe. Ha col·laborat amb diversos artistes nacionals i internacionals i segueix en actiu.
Actualment està promocionant el seu últim àlbum anomenat Vértigo (2020).

 

 

 

Corazón Descalzo
Aquesta setmana és una proposta de la Ylenia de 4tC. M’ha fet arribar una carta preciosa amb dibuixos  per triar la  cançó Corazón Descalzo (2020).
Gràcies Ylenia per participar al Bon Dia amb Melodia.

Realment Pablo Alborán no s’ha deixat portar per les modes i continua fent un estil de música molt personal amb cançons sobretot que tracten d’amor i desamor que transmeten emocions. Segur que  no us deixarà indiferent.
Bona setmana a tothom!!!

Corazón descalzo
Pablo Alborán

He rebuscado entre tus cosas
Y no encontré más que una nota que guardé
Donde decías que ibas a volver
Más tarde de las diez

De los segundos hice orillas
En las cuales casi nunca hacía pie
Los días abarcaban tanto
Que todavía sigo aquí esperando
Oír tus llaves a través de la pared

¿Dime cómo hago ahora?
¿Cómo vivo mi vida si me sobran horas?
Si me encuentro perdido en todas las historias
Que recorren mis lunares
¿Dime cómo hago ahora?
Si el te quiero me suena a bala de pistola
Si el abrazo no es tuyo, me sabe a broma
¿Quién se atreverá a quererme
Cuando no quede aplauso
Ni griten mi nombre
Con el corazón descalzo por un camino de errores?

En cada huella de mis manos
En cada tecla de mi piano te busqué
Algunas fingen que te han visto
Sin disimulo pongo el mundo del revés

Hice jardines de silencios
En los cuales casi nunca vi llover
Haciendo de aprendiz en bare
Acabé besando todos los cristales
Cuando el reflejo me engañaba alguna vez

¿Dime cómo hago ahora?
¿Cómo vivo mi vida si me sobran horas?
Si me encuentro perdido en todas las historias
Que recorren mis lunares
¿Dime cómo hago ahora?
Si el te quiero me suena a bala de pistola
Si el abrazo no es tuyo, me sabe a broma
¿Quién se atreverá a quererme
Cuando no quede aplauso
Ni griten mi nombre
Con el corazón descalzo por un camino de errores?

¿Dime cómo hago ahora?
¿Cómo vivo mi vida si me sobran horas?
Si me encuentro perdido en todas las historias
Que recorren mis lunares
¿Dime cómo hago ahora?
Si el te quiero me suena a bala de pistola
Si el abrazo no es tuyo, me sabe a broma
¿Quién se atreverá a quererme
Cuando no quede aplauso
Ni griten mi nombre
Con el corazón descalzo por un camino de errores?
Con el corazón descalzo por un camino de errores?
Con el corazón descalzo por un camino de errores?

Curiositats
Pablo Alborán ha participat dues vegades al Disc de la Marató de TV3 cantant en català: l’any 2013 i el 2018. Què us sembla?

Col·laborant amb la cantant internacional Dua Lipa en una gala el 2018. Piano i veus.

Col·laborant amb l’Alejandro Sanz en directe a Las Ventas (Madrid).

ESPECIAL 8 DE MARÇ – CANT DE LLUITA / LA NIT ÉS NOSTRA (ROBA ESTESA)

Aquesta setmana dediquem el Bon Dia amb Melodia al grup ROBA ESTESA, pioner en el seu gènere, i format únicament per noies, com veureu tenen un discurs feminista molt potent. Som-hi!

Roba Estesa és un grup de música festiva i combativa nascut l’any 2011. Amb seu al Camp de Tarragona, el grup està format per Helena Bantulà (guitarra elèctrica), Clara Colom (acordió i veu), Clàudia Garcia-Albea (violí), Alba Magriñà (bateria), Laia Casanellas (guitarra espanyola/acústica), Gemma Polo (veu) i Anna Sardà (baix). Des de 2017 compten també amb Sandra Bracke, intèrpret en llengua de signes que participa activament en els directes.

Roba Estesa fusiona les músiques urbanes i festives amb la instrumentació i melodies folk. En l’àmbit textual, investiguen com parlar de les contradiccions quotidianes partint d’un marc teòric que enllaça les seves experiències des de l’esperit crític: el feminisme.

Guanyadores del Premi Sons de la Mediterrània 2015 (Grup Enderrock), el maig de 2016 treuen el seu primer disc Descalces (Coopula Records) enregistrat a Bucbonera Studios (Caldes de Montbui). Dona, lluita i tradició són els tres conceptes que travessen el contingut del primer disc de Roba Estesa. És un disc que parla de la reivindicació de la realitat de gènere en el panorama musical i que fins llavors no s’havia representat mai.

El març de 2017, el jove grup Roba Estesa guanya tres premis de votació popular (millor grup revelació, millor disc de folk per Descalces (Coopula Records) i millor cançó de folk per “Viu”) i el premi a millor disc revelació atorgat per la crítica pel seu disc de debut, Descalces.

Gala dels Premis Enderrock 2017

Després de Descalces arriba, el març de 2018, Desglaç (nom que prové de l’últim recull de poesies de Maria Mercè Marçal) perquè un disc de 12 temes que busca potenciar la lluita i la presència de la dona a gran escala i explicitar el poder d’una col·lectivitat. Conviden a l’inici d’una revolució col·lectiva des de les individualitats particulars, una oda a la col·lectivitat,  coincidir en l’acte d’empoderament i en l’experiència del fet d’alliberar-se.

En tan sols 1 any i durant la promoció de Descalces, Roba Estesa va relitzar més de 100 concerts per diferents localitats de Catalunya i el País Valencià. Amb una concepció molt clara d’espectacle global, Roba Estesa uneix espectacle, qualitat musical i posada en escena per convertir la cultura en un espai de transformació social.

I, sobretot, Roba estesa són festa. Festa amb compromís. Ja ho diu la cantant Gemma Polo: “Si no puc ballar, no és la meva revolució”. Paraules abans dites per l’anarquista feminista Emma Goldman, pionera en moltes lluites de la primera meitat del s.XX. Les lletres de Desglaç parlen per elles mateixes: “Prou penitència! Prou reverència! Prou al sistema que marca sentència… Escolteu la resistència! La nit és nostra!”.

“Jo que he escanyat la filla
obedient de Tu
i l’he enterrat, convulsa
encara, sota el glaç
no sé ofegar la fosca
ranera que es marida
dòcilment a la teva
enllà del mur. I ençà.
Ella parla de mi.
Sura damunt de l’aigua
immòbil el silenci
d’aquella que no sé
si sóc.
Que el foc emporpri
l’hora muda i desclavi
llengua i camins. Que el dia
neixi un, del desglaç”

Maria-Mercè Marçal, Desglaç (1984-1988)

Portada del nou EP titulat “DOLORS”.

Recentment han editat un EP titulat Dolors, quatre cançons que obren un nou horitzó en la seva música. Amb aquesta proposta les integrants de la banda tarragonina asseguren que volen arribar a nou públic, però també sonar a la ràdio. Cures, desmemòria històrica i transformació social són els temes que aborden al nou treball: fan pensar però també fan ballar. L’EP neix dos anys més tard del seu darrer treball, on l’estil ja deixava entreveure una possible evolució cap a la sonoritat electrònica de Dolors, un disc gravat i produït a MGTZM Estudis amb Joan Borràs (Oques Grasses) i Ferran Casas (Est Oest).

CANT DE LLUITA

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Disfressades d’utopia
emprendrem lluny del dolor
la recerca de la vida
a cavall de la raó.

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Coincideixen les mirades,
fixades en l’horitzó.
Potser avui farem victòria,
potser enterrarem el plor.

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Doncs ens mantindrem alçades,
ja no ens veuran de genolls.
El Sol mantindrà la flama,
la Lluna encendrà passió.

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.