Imatge promocional del grup Xiula (2022): Jan, Rikki, Marc i Adrià.

Xiula és un grup d’animació musical de Barcelona compost de dos músics i dos educadors socials que han revolucionat l’animació infantil dels últims anys gràcies a cançons que beuen de ritmes actuals com hip-hop, el reggae, la rumba catalana, el dubstep o el pop-rock. Són coneguts per crear música per a infants i joves que combina sons adults i lletres reivindicatives per al públic infantil.

Actualment formen la banda en Jan Garrido -músic, educador social i ànima del grup- a la veu principal  i guitarra espanyola, en Rikki Arjuna -també músic i educador social- a la segona veu principal i guitarra elèctrica, l’Adrià Heredia -músic de professió implicat en un munt de bandes- que s’encarrrega de tocar el baix i per últim en Marc Soto -músic i membre del grup La Sra. Tomasa- que toca la bateria.

Des de menuts tots quatre han estat en el món de la música i el lleure, tocant a grups, fent espectacles d’animació i clown, teatre, pel·lícules i treballant com a educadors en el lleure. I a dia d’avui encara estan engrescats en d’altres projectes musicals: Àcid Folklòric, Rocamadour i La Sra. Tomasa.

Fins al moment han editat 5 discs:
Donem-li una volta al món (2014)
5.472 M (2016)
Dintríssim (2018)
Cuarto lagarto (2019)
Descontrol mparental (2020)

Pantalles
Aquesta setmana al Bon dia amb Melodia us proposem la cançó “Pantalles” inclosa en el seu tercer disc (Dintríssim 2018). Llegiu la lletra amb atenció i parleu-ne a classe. Què us sembla? Segur que hi ha moltes coses a comentar sobre el tema.

Bona setmana a tots i totes. Comença la primavera… I recordeu, com diuen els Xiula: més rialles i menys pantalles!

Pantalles

Tantes llums, tants colors, tant bonic, tants botons,
Busco les informacions, baixo les aplicacions
Amb un dit si això és tàctil, et dibuixo un pterodàctil
Pantalles!

El mòbil, la tele, el laptop, la tablet, a casa o a fora, tot va sense cable,
Tot és en HD, són tants megapíxels, et diu la pantalla: els ulls sempre fixa’ls!
Tinc el coll un pèl torçat, de tant remirar el whatsapp…
Pantalles!

Els ulls,
Humits com la col quan la bulls
Els ulls
Tan cansats que si cauen no els culls

Pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles,

A la taula tots dinant, i ningú no està xerrant,
En el parc quan hem quedat, tothom parla però pel xat;
Una vida prou hipnòtica, i avui m’apunto a robòtica
Pantalles!

Distanciat del meu grupet, per culpa de l’Internet,
No ha passat ni mig segon, torno a mirar l’smartphone;
Visca la tecnologia, gràcies per la miopia.
Pantalles!

Els ulls,
Jo no t’interessen els fulls?
Els ulls,
La realitat que tu esculls?

Pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles,

Vola la concentració, amb tanta estimulació,
Que difícil definir un dèficit de l’atenció;
De petit ja m’han plantat, davant la dificultat,
Una pantalleta que entreté i que em fa estar molt callat.

Enlloc de jugar a futbol, amb el Fifa et faig un gol,
No em comptis les hores que ja he après a tenir autocontrol,
En el lloc on quedo sempre, si hi ha wi-fi és el meu temple,
Estaria bé saber que els papes són un bon exemple.

Perquè quan vaig fer deu anys, com alguns dels meus companys,
Vaig demanar un mòbil i així ja no vaig ser dels estranys,
I no et pensis que sóc ruc, llegeixo tot el que puc,
Però ara enlloc de llibres és més pràctic fer-ho en un e-book!

En el cotxe anem amb pressa, i no preguntem l’adreça,
Ja no confiem en ningú, només amb el GPS,
S’engeguen les pantalles, s’apaguen les rialles,
I altra vegada s’omplen de teledeixalles… els ulls…

Pau Riba

S’ha mort Pau Riba, el músic, el poeta, el pensador… l’artista total.
Ha estat un dels grans noms de la contracultura als Països Catalans · Va protagonitzar l’època més hippy de Formentera. El seu disc ‘Dioptria’ és considerat el millor disc català del segle XX.

Va fer pública la malaltia el 7 de desembre passat a les xarxes socials. Aquest diumenge 6 de març de 2022 un càncer s’ha endut Pau Riba, a setanta-tres anys. Nascut a Palma el 1948, ha estat un dels grans noms de la contracultura a casa nostra. Va començar la carrera a final dels anys seixanta, quan només tenia vint-i-un any. El seu disc Dioptria és considerat el millor disc català del segle XX per la revista Enderrock. Però Pau Riba també escrivia poesia i texts més assagístics, de pensament. Havia fet d’actor en diversos films i havia muntat espectacles. Era un artista total.

Pau Riba i Romeva era nét del poeta Carles Riba i de la poetessa Clementina Arderiu, per una banda, i del diputat i fundador d’Unió Democràtica de Catalunya, Pau Romeva, per l’altra. Va néixer, doncs, en el si d’una família catòlica, culta i catalanista. Va heretar la cultura culta, però va trencar amb els valors conservadors i catòlics, familiars i socials, i durant tota la seva vida va ser un transgressor, provocador, heterodox, rocker i hippy.

El seu esperit rebel i alternatiu també va marcar la seva carrera artística des dels seus inicis, quan va conèixer el seu admirat Salvador Dalí. A finals dels 60, en el marc de la Nova Cançó, els Setze Jutges el van rebutjar i Riba va acabar fundant Grup de Folk, juntament amb companys i amics de l’ànima com Jaume Sisa, Jordi Batiste i Oriol Tramvia.

“Dioptria”, referent del rock català

I en aquest context, publica dos discos -“Dioptria I” (1969) i “Dioptria II” (1970)- que van revolucionar el panorama musical català. Tant pel que fa a la sonoritat, marcada per les guitarres elèctriques i la psiquedèlia, com pel que fa a les lletres, tot un al·legat contra la família com a pilar bàsic de la societat. Discos que inclouen clàssics del cançoner del cantautor còsmic com “L’home estàtic” o “Noia de porcellana” i que va presentar en un concert llegendari al Price de Barcelona. Al primer LP canta acompanyat del grup OM, format per Toti Soler i Jordi Sabatés.

El 2019, Riba també va celebrar els 50 anys de la publicació del primer disc, considerat per la revista “Enderrock” com el millor àlbum de rock català del segle XX. Ho va fer al BarnaSants, envoltat d’artistes com Kiko Veneno, Albert Pla i Enric Casasses, entre altres.

“Dioptria” està considerat el millor disc de la història del rock i la cançó en català, segons la llista que va publicar el número 100 de la revista “Enderrock”.

Època hippie

Després de publicar “Dioptria”, el 1971 es va traslladar a Formentera, on va abraçar la cultura hippie. Va viure en una cova, va experimentar amb drogues com l’LSD i va enregistrar, a l’aire lliure, el disc “Jo, la donya i el gripau”. En aquesta època va tenir els seus primers dos fills: Caïm i Pau, tots dos vinculats a la música, que van acabar fundant el grup Pastora amb Dolo Beltrán.

El 1975, ja a Barcelona, va participar en el primer Canet Rock, on va fer una de les actuacions més sonades, que va enregistrar Francesc Bellmunt en el film del mateix nom, conduït pel crític musical Àngel Casas. Als anys vuitanta va participar en uns quants films i va col·laborar en diversos mitjans de comunicació.

Mentre seguia facturant discos com “Disc dur”, o “De Riba a Riba”, la seva inquietud personal i artística el va portar a reinventar-se a les dècades dels 80 i 90. Va ser dissenyador, actor, presentador d’un programa a TV3 i també columnista de diaris.

Durant cinc dècades, no va deixar d’escriure cançons i va anar presentant treballs discogràfics: Amarga crisi, Transnarcís, De Riba a Riba, Mosques de colors… I el darrer, el 2019, Ataràxia, amb l’Orquestra Fireluche.

Els treballs discogràfics els va anar combinant amb llibres. El darrer, ja ho hem dit, Històries de l’univers (Males Herbes, 2021), que era la continuació d’un llibre anterior, La revolució que ara toca (Pòrtic, 2016), un llibre de converses amb Francesc Miralles en què reflexionava sobre tecnologia, ciència i política. L’any 1993, l’editorial la Magrana va publicar una biografia seva. Per Sant Jordi de l’any 1997, l’editorial Proa li edità Lletrarada, un llibre que aplega les lletres de totes les seves cançons, algunes d’inèdites; i l’any 1998 va publicar Al·lolàlia, un recull de curiositats lingüístiques.

Aquesta setmana dediquem el Bon dia amb Melodia al Pau Riba amb dues de les seves cançons més conegudes: “Noia de Porcellana” i “l’home estàtic”. Descansi en pau.

L’home estàtic
Sol de llauna, cel de glaç
dins el calaix d’un armari,
draps de dona i un infant
amb un regust enigmàtic,
ve de néixer, està sorprès,
té uns grans ulls Modigliani,
absents, tristos, verds i oberts
i una vida fins que els tanqui.

És l’home estàtic, la tristesa el té corprès,
les orenetes faran nius als seus cabells.

Quan ja té tres anys no surt
a empaitar les papallones,
quan un gos lladra no fuig
i els vestits paguen la broma,
quan la neu remou el cel,
ell la mira en lloc de córrer
i li’n queda el rostre ple
com les estàtues de Roma.

És l’home estàtic, la tristesa el té corprès,
les orenetes faran nius als seus cabells.

Més grandet troba un ocell
a sobre d’ell, a dalt d’un arbre,
ell no es mou i un excrement
li fa blanc a mitja cara,
troba la nina d’un ull
i la voldria per companya
però no la mira ni acull
i la nina se’n va a França.

És l’home estàtic, la tristesa el té corprès,
les orenetes faran nius als seus cabells.

Una noia li ofereix un clavell per la solapa,
ell se’l mira però no el pren
i el clavell se l’endú un altre,
un estiu quan ell ja és gran,
l’amor ve amb tres candidates,
ell les mira afalagat
però l’amor té pressa i marxa.

És l’home estàtic, la tristesa el té corprès,
les orenetes faran nius als seus cabells.

Un bonic dia d’abril
tot són flors i ell les olora
però surt l’amo d’un jardí
i li fa una cara nova,
descobreix que no està bé
i vol dir-ho a una senyora,
la senyora no l’entén
perquè és mestra d’una escola.

És l’home estàtic, la tristesa el té corprès,
les orenetes faran nius als seus cabells.

Han passat anys, s’ha fet gran
i assegut davant la porta
i esperant l’enterrament
d’aquell de la cara nova,
cel de vidre, lluna d’or
dins d’un caixó sense potes
jeu el cos d’un home mort
ningú riu i ningú plora.

És l’home estàtic, la tristesa l’ha matat,
les orenetes d’ell, mort, fred, han emigrat.

Noia de porcellana
Noia de porcellana
Buscava una ànima dintre teu
I això era com buscar
Papallones blanques damunt la neu.
Noia de porcellana
La teva entranya és plena de vent
Una brisa de maig
Amb pètals de rosa és aire innocent.
Noia de porcellana
Tot el teu cos és un recipient
A punt de ser omplert d’aigua
I posar-hi un lliri quan ve el bon temps.
Noia de porcellana
Buscava força en el teu parlar
I això era com buscar
Papallones blaves damunt la mar.
Noia de porcellana
D’una mirada et van trencar un braç
Semblaves indignada
Com una santa sense beats.
Noia de porcellana
Tota ets fràgil que t’has tancat
Sota d’una campana
Que sona dolça i és de cristall.
Noia de porcellana
Buscava llum en la teva pell
I això era com buscar
Papallones d’aire allà on bufa el vent.
Noia de porcellana
Tens la mirada ben transparent
La pell de cel·lofana i
La carn translúcida i repel·lent.
Noia de porcellana
Què vols que et donin no donant res
Ets freda i inhumana
Et preocupes de cinc a set.

Curiositats
Recentment TV3 va enregistrar i emetre un documental molt interessant sobre la vida i obra de Pau Riba. És llarg però si teniu una estona, val molt la pena.

El Petit Príncep (en francès Le Petit Prince) és l’obra més coneguda d’Antoine de Saint-Exupéry. Es tracta d’un conte poètic i filosòfic sota l’aparença d’un conte per a nens. La primera edició es va fer simultàniament en francès i en anglès a Nova York i va sortir el 6 d’abril de 1943.

La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l’adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans»; cadascuna d’aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.

El llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens, és en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d’una concepció simbòlica de la vida. Les aquarel·les, que formen part del text, participen d’aquesta puresa del llenguatge: nuesa i profunditat són les qualitats mestres de l’obra.

S’hi pot llegir una invitació de l’autor a trobar el nen en si mateix, ja que «totes les persones grans han estat al principi nens. (Però poques se’n recorden)». Èxit editorial, l’obra ha esdevingut un dels llibres més traduïts al món, i també s’han fet múltiples adaptacions teatrals, pel·lícules i musicals sobre l’obra.

Manu Guix

Manu Guix  és un compositor, director musical i intèrpret nascut a Barcelona el 8 de desembre de 1979 (té 42 anys).
La seva formació musical va començar l’any 1987 al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i va cursar els estudis a l’Escola LIPA (Liverpool of Performing Arts).

Discografia
Ha gravat cinc treballs discogràfics en solitari: “De Cabeza” (2003); “Manu Guix” (2005); “Onze Llachs” (2008), “Pas a Pas” (2012) i “Després de tot” (2017).

Musicals
Una altra de les seves grans facetes és la seva activa participació en els musicals, tant en qualitat de compositor, com de productor i director musical.

Entre altres projectes, és el creador de “Què, el nou musical” (2008); dirigeix ​​“Geronimo Stilton. El Musical del regne de la Fantasia” (2010-2011); “Grease, el Musical” (2011-2012); “Priscilla, reina del desert” (2013-2014) i és el compositor, director i productor de “El Petit Príncep, el musical” (2014), un dels musicals de més èxit i amb més convocatòria de públic durant la temporada nadalenca.

A més, durant dues temporades consecutives amb aforaments complets, Manu Guix presenta amb Àngel Llàcer a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya l’espectacle de Shakespeare, “Molt soroll per no res” amb cançons de Cole Porter. Els seus últims musicals han estat “La Jaula de las locas”, “La Tienda de los Horrores”, amb gran èxit de públic i crítica.Actualment, està treballant en l’espectacle “Cantando bajo la lluvia”.

Aparicions a TV i ràdio
Paral·lelament, també ha participat en diversos programes de televisió i ràdio com el programa de TVE i Telecinco “Operación Triunfo”, en el qual ha estat professor de l’acadèmia en totes les edicions des de la creació del programa l’any 2001. Així mateix, ha presentat el programa de Catalunya Ràdio, “Els optimistes”, “Còmics” a TV3 i el talent show per a 8TV, “Encantats”.

Producció Musical                                    Manu Guix també té, des de 2010, el seu propi estudi de gravació, Medusa Estudi, on produeix diversos treballs discogràfics per a altres artistes i grups, a més de la creació de cançons, bandes sonores i sintonies per al món de la publicitat i el cinema. En aquest sentit, també ha fet diverses produccions musicals per La Marató de TV3. També ha treballat als Premis Goya de l’any 2019 en la producció musical i en l’any 2020 fent la composició musical de l’obertura de la cerimònia.

Els nostres alumnes de 5è han començat a treballar a 4Cordes/Música diverses cançons del musical i les estan aprenent a cantar i tocar amb la veu i  els seus instruments (violí i violoncel) diverses cançons. A final de curs ens oferiran un espectacle al Teatre La Sala com a resultat final del projecte. Ja us anirem informant!

El meu asteroide

Com enyoro el meu asteroide
Ja sé que podria ser més gran
O potser molt més important
Però per lluny que marxi
És el meu planeta

Al meu planeta tinc tres volcans i un d’apagat
Les llavors màgiques dels Baobabs
I també tinc un tresor, la meva rosa
Que per mi és i serà la més preciosa

Com enyoro el meu asteroide
Ja sé que podria ser més gran
O potser molt més important
Però per lluny que marxi
És el meu planeta

I no saps quantes tardes m’he assegut aquí
Al meu món sencer, que és tan petit
I, tot sol, com a única distracció
He contemplat la dolçor de les postes de sol

Com enyoro el meu asteroide
Ja sé que podria ser més gran
O potser molt més important
Però per lluny que marxi
És el meu planeta, és casa meva

Lletra: Marc Artigau i Manu Guix
Música: Manu Guix

El projecte La festa de la pau neix amb el propòsit de difondre un missatge poderós entorn de la pau i la no-violència.

El segell Tot Sona Records, dirigit per Dàmaris Gelabert i Àlex Martínez, engega aquest projecte, amb l’objectiu de fer arribar a l’entorn familiar i educatiu uns valors que han marcat des del principi totes les produccions del segell i les cançons de la reconeguda artista.

La festa de la pau és una cançó composada l’any 2004 per Dàmaris Gelabert i Eulàlia Canal. L’obra ofereix una visió optimista que transforma esdeveniments tràgics en elements màgics, que substitueix allò que no ens agrada pel que desitjaríem que fos, a través de nombroses metàfores que encanten als infants. Del projecte neix un nou enregistrament d’aquesta cançó, interpretat l’any 2019 per reconeguts artistes de l’escena musical catalana. Els artistes que participen en l’enregistrament són Els Amics de les Arts, Àlex Martínez, Arnau Figueres, Arnau Tordera, Dani Espasa, Dàmaris Gelabert, Elena Gadel, Ferran Conangla, Gemma Humet, In Crescendo, Manu Guix, Marta Roma, Natxo Tarrés, Olvido Lanza, Pau Figueres, Santi&Mariona Duet i la Coral de l’Escola Voramar.

El projecte consta també d’un conte inspirat en la cançó. Eulàlia Canal escriu Si tingués la màgia d’un mag, amb il·lustracions de Robert Garcia.

La intenció és donar continuïtat al projecte, no només amb les aportacions inicials dels creadors del projecte, sinó amb les idees i recursos que des de l’entorn educatiu i familiar  els puguin fer arribar.

Metges Sense Fronteres és la beneficiària de tots els ingressos digitals del vídeo i de la cançó, així com d’una part del conte imprès. L’objectiu del projecte és, doncs, doble: aportar beneficis a l’organització perquè pugui desenvolupar la seva tasca, i potenciar el missatge de la pau i la no-violència amb una mirada esperançadora.

Més informació a https://lafestadelapau.org/

LA FESTA DE LA PAU
Música: Dàmaris Gelabert | Lletra: Eulàlia Canal

Si tingués la màgia d’un mag
de les bales, en faria flors
dels fusells, trombons i fagots
i dels trons, poemes d’amor.

Si tingués la màgia d’un mag
de la gana, en faria blat
dels canons, prismàtics gegants
i dels tancs, camions de gelats.

Si tingués la màgia d’un mag
dels soldats, en faria clowns
dels tinents, ocells de paper
ballarines o castellers.

Si tingués la màgia d’un mag
de les mines, en faria daus
de les bombes, jocs malabars
i dels corbs, coloms de la pau.

Denip 2022 Escola Les Fonts
No us oblideu practicar les cançons “El Swing de la Pau i “El mon seria”. Divendres 28, si tot va bé,  les cantarem conjuntament al pati. Bona setmana a tothom!!!

Extres
Festa dela Pau en llengua de signes

Aquest curs comencem La Clika, un projecte musical nou amb els alumnes de 2n.

La cantata de la Clika és un projecte impulsat per Les Cases de la Música que pretén generar afició per la música, apropar les arts escèniques a les escoles i treballar valors universals com la solidaritat, la comunitat o la diversitat.

Consisteix en l’aprenentatge escolar d’una cantata que s’interpreta pels alumnes a final de curs en múltiples teatres del territori. Mestres i infants treballen conjuntament les cançons de la cantata per tal d’interioritzar l’univers musical i de valors creat per La Clika, un grup d’alumnes de 2n de l’Escola El Rusc.

Onze cançons creades per components de grups com Doctor Prats, Gertrudis, Xiula, Roba Estesa o XerrameQ.

Les lletres parlen de l’amistat i valors universals com l’autoestima, les emocions, l’ecologisme, l’amistat, la cooperació, l’igualtat de gènere, l’assetjament, cultura popular…

Cantata La Clika

Aquest curs 2021-2022 gairebé 10.000 alumnes de 250 escoles cantaran i ballaran La Clika arreu del territori. Hi ha escoles a les quatre províncies catalanes, Andorra, Balears i Catalunya Nord.

Aquesta és la quarta edició de la cantata La Clika. El curs passat van participar 111 escoles i 6.000 alumnes, aquest any el projecte  ha   crescut en nombre d’escoles i alumnes, consolidant la presència a tot el territori de parla catalana. Les 4 escoles d’Argentona hi participaran per primera vegada.

CANÇONS 
1. COLORS
2. JOVE I ALEGRE
3. CAPITÀ
4. UN MÓN MÉS REAL
5. JO VULL JUGAR
6. ELS AMICS
7. NO EL DEIXIS SOL
8. SOMNI
9. HAS DE SER TU MATEIX
10. BONA NIT
11. LA CLIKA

Aquesta setmana escoltarem EL CAPITÀ una cançó que parla de la importància de  l’ecologia i  de que entre tots i totes, cal que cuidem el nostre planeta.

El Capità
Vull sentir que no veig l’últim arbre
Vull poder banyar-me al riu
Vull sentir com l’aire bufa encara
Vull veure els ocells volar

Sé que quan tallin l’últim arbre
L’últim peix sigui pescat
L’últim riu enverinat
Els diners no són per menjar

Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que soc el capità

Els petits canvis que faig
El món poden canviar

Hem vingut a respectar els arbres
Hem vingut a respirar
Que els animals són com tu i jo
El mar i el riu ens donen la mà

Sé que quan tallin l’últim arbre
L’últim peix sigui pescat
L’últim riu enverinat
Els diners no són per menjar

Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que soc el capità
Els petits canvis que faig
El món poden canviar

Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que soc el capità
Els petits canvis que faig
El món poden canviar
El món poden canviar
El món poden canviar

Lletra i Música: Marc Serrats

LA CLIKA

Més informació:
Pàgina web: https://laclika.cat/
Instagram: https://www.instagram.com/laclika.cat/
Spotify: https://open.spotify.com/artist/3jhovd6iJtSokr5gzWsPlb

Comencem el 2022 amb la música de la nova Cantània que prepararan els alumnes de 5è.

Gran concert del projecte Cantania (Imatge Cant`ania Virtual 2021)

CLARA L’ART PER DINS

Sinosi: Després de passar quinze dies a casa la seva àvia Blanca —dues setmanes fantàstiques en què s’ho han passat la mar de bé fent tota mena de coses—, la Clara espera avorrida que la seva mare la vingui a buscar. Però abans, totes dues tindran temps de viure una altra peripècia. A les golfes l’àvia Blanca hi té guardat un marc enorme sense cap quadre, i proposa a la seva neta que travessin el marc… D’aquesta manera, la Clara i la Blanca començaran una última aventura, aquesta vegada dins de les obres d’art, un món màgic i meravellós on s’alteren les distàncies i el temps corre a una altra velocitat.

Josep Maria Guix

MÚSICA: Josep Maria Guix (Reus, 1967) va estudiar Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Teoria de la Música i Composició al Conservatori de Badalona, música electrònica a la Fundació Phonos (Barcelona) i informàtica musical a l’IRCAM (París). Ha rebut classes i consell de Benet Casablancas, David Padrós, Joan Guinjoan, José Manuel López López i Jonathan Harvey.

Ha estat guardonat en diverses ocasions: X Premi Internacional de Composició “Ciutat d’Alcoi” (Espanya, 1995), Premio SGAE Jóvenes Compositores (Espanya, 2000), Concurs Innovamusica (Andorra, 2008), Salvatore Martirano Memorial Composition Award (EUA, 2010), I Concurs Internacional “Festa de la Música Coral” (Barcelona, 2015), Kaleidoscope Chamber Orchestra call for scores (Los Angeles, 2018).

La seva tasca docent a Barcelona s’ha centrat en l’IES Pedralbes, el Conservatori Superior del Liceu, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Des 2007 fins a 2011, va ser director artístic del Festival “Nous Sons” a L’Auditori (Barcelona). La temporada 2018-19 ha estat compositor convidat en el Palau de la Música Catalana. La seva música ha estat enregistrada per Neu Records.

Jordi Llavina

POEMES: Jordi Llavina Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, Jordi Llavina és escriptor, poeta, crític literari, a més de presentador de ràdio i televisió.

Després de realitzar diverses col·laboracions filològiques amb el Dr. Joan Solà i el Dr. Narcís Garolera, la seva trajectòria laboral comença a l’Editorial Columna com a cap de producció de diverses col·leccions, i poc després s’estrena com a crític literari en diaris com l’Avui, El Mundo, l’Ara, Núvol o La Vanguardia, on hi publica un article d’opinió quinzenal des del 2001.

L’any 1992 treballa com a professor de llengua catalana i literatura en diversos instituts d’ensenyament secundari, etapa que finalitza l’any 1999 quan passa a presentar i dirigir Fum d’Estampa, un programa de ràdio sobre llibres emès a Catalunya Cultura. Més tard es dedica al comissariat de l’Any Vinyoli, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i col·labora amb el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, que depèn de la Fundació Carulla.

Ha publicat nombrosos llibres de narrativa i assajos, però la seva obra destaca per les seves publicacions com a poeta, entre les quals hi ha La corda del gronxador (Moll/Proa, 2006), Premi Joan Alcover de poesia, Diari d’un setembrista (Bromera, 2007), Premi Alfons el Magnànim i Premi Crítica Serra d’Or, País de vent (Lleonard Muntaner, 2010), Premi Vila de Martorell de poesia, Vetlla (Tres i Quatre, 2011), Premi Vicent Andrés Estellés, Premi de la Crítica i finalista del Premio Nacional de Poesía, Contrada (Tres i Quatre, 2013), Matí de la Mort (Tres i Quatre, 2015), tres peces del qual van ser musicades en forma de lied per J.M. Pagán i una quarta pel músic pop D. Carabén.

Actualment és professor de secundària a l’Institut Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès.

Marc Donat

DRAMATURGIA:  Marc Donat

Nascut a Barcelona el 1968, és autor dels llibres infantils La rateta i el gat burleta (Cruïlla, 2015), El regal perdut del pare Noel (Beascoa, 2013), 1714: L’última bandera (Beascoa, 2014), 25 contes clàssics per llegir en 5 minuts (Beascoa, 2017) i Sant Jordi, la princesa i el drac (Estrella Polar, 2020).

Ha traduït diverses novel·les infantils, entre les quals destaquen els títols de la col·lecció El jardí secret de Viena Edicions: La teranyina de la Carlota i La trompeta del cigne, tots dos d’E. B. White, El tresor de la neu de Marie McSwigan, 248 funerals i un gos extraordinari de Deborah Wiles, L’ou gegant d’Oliver Butterworth, El peix núm. 14 de Jennifer L. Holm i La casa de l’Iggie de Judy Blume.

També ha traduït novel·les d’adults com Viatges amb el Charley de John Steinbeck (Viena, 2019) o Tomàquets verds fregits al cafè de Whistle Stop de Fanie Flagg (Viena, 2021).

S’ha estrenat en el món del teatre musical adaptant la novel·la De qui és el bosc de Mercè Canela (La Galera).

Un matí lluent de sol
Un matí lluent de sol
una nena que es diu Clara
i que passa el juliol
(i mig mes d’agost, encara)

amb la Blanca, la seva àvia,
en un poble de marina,
s’ha assegut sota una gàbia
on refila una cardina.

—M’avorreixo —diu la nena.
Llavors l’àvia, que la sent,
li respon, amb veu serena:
—S’avorreix qui res no entén.

I l’agafa per la mà,
i la fa seure al jardí.
—¿Veus quin arbre i quin vent fa?
Ai, que bé que s’està aquí!

Quan ja fa una hora que hi són,
la xiqueta es desficia.
I és com un gelat que es fon
sota el sol brusent del dia.

—Àvia, vull veure el Miró
i aquell gat tan eixerit.
Vol dir estels en la foscor,
vol dir un quadre d’en Magritte.

La senyora, que és molt viva
i coneix molt bé la Clara,
s’encamina, expeditiva,
sense fer gens de gatzara,

cap a aquella última estança,
i no para fins que es troba
en el lloc on mai no es cansa
—cau secret, íntima cova.

És la seva llibreria,
el racó més estimat,
on, d’una prestatgeria,
en despenja estels i gat.

Per saber-ne més:

AUDIOS / PARTITURES / GUIÓ

Els nostres alumnes de 5è actuaran al Teatre Monumental de Mataró el Dissabte 14 de maig de 2022 a les 6 de la tarda juntament amb:

COR1: Escola Joan Coromines (Mataró)
COR2: Escola Torre Llauder (Mataró)
COR3: Escola Camí del Mig (Mataró)
COR4: Escola Les Fonts (Argentona)