Aquesta setmana, de només tres dies, escoltarem una proposta ben animada de l’Eric A. de 6è que li vol dedicar el tema “Supermercat” al Lluís Ulldemolins, el seu tutor del curs passat. Una abraçada! Som-hi!!!
Lildami, (pseudònim de Damià Rodríguez Vila) va néixer a Terrassa, Vallès Occidental, 22 de maig de 1994. És un enginyer i cantant de trap català.És graduat en enginyeria de disseny industrial i la seva primera aparició en l’àmbit musical com a cantant va ser l’any 2014. El 2017 va aparèixer en ràdios com Catalunya Ràdio i va presentar una versió acústica del seu tema «No ho dic per dir» a l’emissora iCat FM. Va ser un dels seleccionats per a la final de l’edició 2017 del concurs Sona9.
S’ha agrupat amb altres artistes, com Sr. Chen, productor, i Emotional Goku, vocalista.
El 27 de desembre de 2020 va publicar l’havanera «Ramiro», acompanyat pel grup Arjau, en què reivindica les seves arrels mediterrànies i que està ambientada a Calella de Palafrugell. El 29 de gener de 2021 va publicar el seu segon disc, Viatge en espiral, amb la discogràfica Halley Records.
L’estil musical en què es basa la seva música és el trap i la música urbana, que combina amb altres estils, com l’havanera o himnes aparents en algunes cançons. El 2022 va participar com a jurat a la primera edició del programa Eufòria, de Televisió de Catalunya. El mateix any també presenta la segona edició del concurs televisió Cover.
Supermercat
Potser aquest no es el lloc indicat
Potser esperàvem la primera cita amb més intimitat
Jo creia que era tard per tornar a estimar
Que això d’enamorar-se estava caducat
Sempre vaig amb pressa, res preparat
Culpo dels meus errors al signe zodiacal
Però això que em passa és molt heavy
Sembla un guió de peli
M’he enamorat de cop
Entre sucs i refrigeris
Mira quin misteri
El que em fas té molt de mèrit
No et coneixia
I ara volo com globus d’heli
Però quan soni aquesta cançó
Entre els avisos de les promocions
Tinc una oferta i no pots dir que no
M’he enamorat al supermercat
Puja la calor a la secció del congelat
M’he enamorat al supermercat
He trobat l’amor al lloc menys esperat
M’he enamorat al supermercat
I ara per fi tinc la sort del costat
M’he enamorat al supermercat
De cop m’has deixat el cor supermarcat
Oh oh-oh
Oh-oh oh-oh
Oh-oh oh-oh
Oh-oh oh-oh
Em passo el dia menjant per buidar el rebost
Per tornar-te a veure un altre cop per fi
Jo que sempre trigava en anar a comprar
Tinc targeta de client habitual VIP
I estic en oferta
T’ho hauries de pensar
Soc quilòmetre zero
Producte de proximitat
I és que m’he enamorat
I encara no sé ni com
En un supermercat
Que no em paga per dir el nom
Però quan soni aquesta cançó
Entre els avisos de les promocions
Tinc dos per u i no pots dir que no
M’he enamorat al supermercat
Puja la calor a la secció del congelat
M’he enamorat al supermercat
He trobat l’amor al lloc menys esperat
M’he enamorat al supermercat
I ara per fi tinc la sort del costat
M’he enamorat al supermercat
De cop m’has deixat el cor supermarcat
Oh, oh-oh
Oh-oh oh-oh
Oh-oh, oh-oh
Oh-oh oh-oh
Potser aquest no es el lloc indicat
Potser esperàvem la primera cita amb més intimitat
Aquesta setmana de Castanyada escoltarem no una… sinó 3 cançons al BON DIA AMB MELODIA. Seran ben diferents per ambientar-nos amb la festa de la tardor i la Castanyada. Esperem que us agradin!
Toni Xuclà
Toni Xuclà
Toni Xuclà, guitarrista i compositor ha enregistrat 10 discos en solitari, algun d’ells distribuïts a diversos països europeus on també ha fet diversos concerts.
Neix al Masnou (El Maresme) l’any 1955 i de petit aprèn música de forma autodidàctica. Amb quinze anys ja compon música per companyies de teatre aficionat. Als divuit actua en clubs de jazz amb Carles Benavent i altres músics.
Forma el seu primer grup com a solista amb Santi Arisa i Xavier Batllés i, en directe, enregistra el primer disc: «Conte del Mediterrani» amb les col·laboracions de Joan Albert Amargós i Ovidi Montllor.
Amb l’Ovidi Montllor va enregistrar tres discos: Bon vent i barca nova, 4-2-42 i Coral Romput. Va treballar amb l’Ovidi quatre anys i el va acompanyar juntament amb gran guitarrista Toti Soler.
Actualment és membre dels grups Menaix a Truà, i del duet Toni Xuclà i Gemma Humet. Ha estat productor, entre altres, de Miquel Gil, Sopa de Cabra, Ovidi Montllor, Pau Alabajos, Gema 4, Maria Salgado i Ginesa Ortega. Toni Xuclà ha col·laborat amb Ja t’ho diré, Georges Moustaky, Tomatito, Armando Manzanero, Toti Soler, Dolo Beltran, Lidia Guevara, Gato Perez, Shuarma i Maria del Mar Bonet. Ha escrit diversos llibres de contingut musical. Ha estat director de vàries escoles de música i de la Fira Mediterrània de Manresa. El Cor de la Ciutat i altres sèries i documentals de TV3 porten música seva.
De poetes, cançonetes és una manera lúdica i divertida de sembrar la llavor de la poesia catalana als nens i nenes. A través de les cançons infantils els petits cantaran versos dels grans poetes catalans: Vicent Andrés Estellés, Enric Casasses, Miquel Martí i Pol, Pere Quart o Joana Raspall, entre altres. La música de totes les cançons estan compostes per Toni Xuclà, i entre els intèrprets hi ha veus com les de Gemma Humet, Pemi Fortuny, Ferran Savall, Juanjo Muñoz de Gossos, Txarango, Èric Vergés d’Els Catarres, Oriol Padrós o Projecte Mut.
Juanjo Muñoz (Gossos)
Cançó de tardor
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
que després trepitgem tots.
Ja ha marxat la calor,
vent i pluja se l’han endut,
nits més llargues, més silenci,
flaires que recordem tots.
La natura ens durà
pomes i raïm del bo,
molts bolets, també castanyes
que ens agraden molt a tots.
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
ara anem a passejar
que això agrada a tothom.
La Tardoreta és un tema a ritme de swing que parla de coses que passen a la tardor. L’autor és del mestre i músic David Delgado “Bitter”. Com a curiositat, explicar-vos que fa més de deu anys va treballar a l’Escola Les Fonts, i en guardem un gran record. Una abraçada ben forta David!
LA TARDORETA (Lletra i música: David Delgado “Bitter”)
Cauen les fulles, es tanquen les flors.
Cauen les fulles, ja vé la tardor.
El dia s’escurça, ja vé Sant Martí.
Marxa la calor i el fred ja és aquí.
Mengem castanyes, també panellets.
Vé la castanyera, surten els bolets.
Cauen les fulles, es tanquen les flors.
I tot es tenyeix de roig i de groc.
I per acabar, escoltarem Panellets i castanyes. És una Cançó-recepta molt divertida del grup d’animació Infantil AMBAUKA (Abans Ambäukatunàbia)!
PANELLETS I CASTANYES
Ja és la Castanyada,
ja és la Castanyada.
Panellets i castanyes,
volem menjar.
Panellets i castanyes,
anem a cuinar!
Ens rentem les mans amb aigua i sabó
i ens lliguem bé el davantal;
al cap, un barret de cuiner.
Tots els ingredients a punt!
– I com fem els panellets?
Agafem un bol ben gros
per barrejar bé la massa;
la patata un cop bullida,
l’aixafem amb la forquilla
i mig quilo d’ametlles! Ben ratllades!
I mig quilo de sucre! A cullerades!
I ara ve la part que tots estàvem esperant:
amassar-ho bé amb les dues mans!
Barreja, barreja
tots els ingredients
No te’n deixis cap.
Barreja, barreja,
i junts menjarem
moniatos i castanyes
i els teus panellets!
Barreja, barreja
tots els grans moments,
com un gran cuiner.
Barreja, barreja
sense miraments.
Aquesta Castanyada
com ens divertirem!
Traiem de la massa petites boletes
i les vestim de pinyons;
com uns artistes del pinzell,
les pintem amb rovell d’ou.
– Només n’hi ha de pinyons?
Si vols podem fer
panellets de mil maneres:
xocolata o codonyat,
d’ametlles o de cireres.
Ja en tenim un munt! Quina gana!
I ara només falta… parar taula!
Ben posats a la safata i al forn deu minuts,
i ja sabem la recepta amb tots els ets i uts!
Barreja, barreja…”
Però mentre estàvem cantant
“Marrameu torracastanyes
a la voreta del foc”,
uns nens han trucat a casa.
Una bruixa i un fantasma,
un vampir i un esquelet
disfressats i fent ganyotes
demanaven caramels.
Avui caramels no en tenim, no ens espantes!
Però tasteu els panellets i les castanyes!
Què hi fan tants monstres cridant pel carrer?
Jo per Carnestoltes ja em disfressaré!
Barreja, barreja…”
Ens diverti…
Ens diverti…
rem!!
Bona setmana a tothom!
Aquesta setmana al Bon dia amb Melodia escoltarem una cançó ben animada i optimista titulada “Petar-ho” del grup OQUES GRASSES. És una proposta de la Marina i la Sandra, alumnes de 6è. Som-hi!
Oques grasses
Grup musical nascut a Roda de Ter (Osona). Està format per set membres, la majoria dels quals han estudiat a l’ESMUC l’Escola Superior de Música de Catalunya, tret del cantant, Josep Montero, i del baixista, Guillem Realp.
El grup es va formar l’any 2010, però no es van donar a conèixer al gran públic fins al llançament del seu primer disc “Un dia no sé com” l’any 2012, el qual van editar i publicar ells mateixos. Van decidir llançar el seu segon disc, “Digue-n’hi com vulguis”. El mateix any, van guanyar el Premi Enderrock al grup revelació de l’any segons la votació popular. Tot seguit, van dur a terme una gira per presentar les seves noves cançons, la qual va finalitzar a Barcelona, i va ser un èxit d’assistència. Així mateix, van actuar el 2014 van fer concerts importants com al SummerFest de Milwaukee i al SummerStage Festival al Central Park de Nova York.
L’any 2016 publiquen el seu tercer disc, Youponi, amb la producció artística de Marc Parrot, que van presentar a la Sala Salamandra el 30 d’abril del mateix any.
El 2018 es va publicar el seu penúltim àlbum, Fans del Sol editat per Halley Records. En aquest disc destaca la qualitat de la interpretació musical, el talent, la personalitat i la imaginació desbordant. Amb més maduresa, el disc fa una combinació eclèctica de diferents ritmes i sonoritats: funky, dance, pop alternatiu, hip-hop, elements d’arrel i folk tradicional, reggae, trap, etc. El treball inclou les cançons com Serem ocells, Sta guai, o In the Night.
El 2021 Oques Grasses van publicar A tope amb la vida (Halley Records), el seu cinquè àlbum. Després de l’èxit de Fans del sol, convertit en el disc català més venut dels darrers anys, la banda osonenca afronta un repte “que no és gens fàcil”, reconeix el cantant i compositor Josep Montero. A A tope amb la vida, Oques Grasses aposta per nous estils fusionats amb unes lletres optimistes i carregades de missatges. “Hem après a no posar-nos límits i fer el que ens ve més de gust”, assegura Montero. El disc compta amb les col·laboracions de Stay Homas, les cantants Santa Salut i Rita Payés, i el raper Doble.
Recordeu que podeu fer les vostres propostes per correu, a l’adreça bondiaambmelodia@lesfontsescola.cat. Escriviu quina cançó i artista proposeu que soni al Bon dia amb Melodia i expliqueu breument perquè us agrada. Animeu-vos!
Petar-ho
Vull petar-ho davant del mirall
Vull petar-ho tots els dies de l’any
Com una butterfly
Com una butterfly que no la palma mai
Vull petar-ho davant del mirall
Vull petar-ho tots els dies de l’any
Com una butterfly
Com una butterfly que no la palma mai
Come and get all you want it’s your life
All your shadows and lalala lights
Doesn’t matter if you want it that’s fine
Whathever what they say it’s alright
Iee it’s alright, alright, alright
Quan tot
És tan gran i tan petit
Tan merda i tan bonic
Tan pobre però tan ric
Que visc somiant que visc
Tan gran i tan petit
Tan merda i tan bonic
Tan pobre però tan ric
Alright
Vull petar-ho davant del mirall
Vull petar-ho tots els dies de l’any
Com una butterfly
Com una butterfly
Que no la palma mai
I have a dream, I have a dream, I have a dream
Oh, I have a dream, I have a dream, I have a dream
Saps que ets flipant
Encara que surtis del fang
Que són flipants les tonteries importants
Que pots tenir el món als teus peus dient-te que t’estima molt
Però no pots creure en tu
Si no t’estimes tu
Saps que ets flipant
Encara que surtis del fang
Que som flipants quan oblidem que ens hem fet mal
Que pots tenir el món als teus peus dient-te que t’estima molt
Però no pots creure en tu
Si no t’estimes tu
Quan tot
És tan gran i tan petit
Tan merda i tan bonic
Tan pobre però tan ric
Que visc somiant que visc
Tan gran i tan petit
Tan merda i tan bonic
Tan pobre però tan ric
Que visc somiant que visc (alright)
Quan menys hi penso és quan més ho peto
Quan menys hi penso és quan més ho peto…
Altres cançons d’Oques Grasses!
La gent que estimo
Porto amb mi les coses que em vas dir
El teu amor
El meu verí
Una part de tu em floreix a dins
El meu amor
El meu destí
Soc feliç prop del perill
Només sóc com un desig
Com un desig
Queda amor en aquest món i t’estimo molt
I t’estimo molt
I també tinc por
Sempre porto un tros d’ahir
I un altre cop m’escapo
Un altre cop m’escapo
Sempre porto un tros d’ahir
Un altre cop m’escapo
Van plorant els núvols grisos
I ens fan enyorar el bon temps
El record del que vam ser
Que tot se’n vagi a la merda
Recordo que t’ho vaig dir
Que seria millor així
No sé res però m’ho vull creure
Que al final sé decidir
Si en el fons som la veritat
De tot el que ens ha passat
Som la sort de seguir aquí
Tan estrany i tan bonic
Entre el miracle i el desastre és on vivim
Cel de llums per fer-te feliç
Brilla la nit i ho fa per tu
Perquè ets aquí
Tan estrany i tan bonic
Entre el miracle i el desastre és on vivim
Cel de llums per fer-te feliç
Brilla la nit i ho fa per tu
Perquè ets aquí
Segur que sí
Sempre porto un tros d’ahir
I un altre cop m’escapo
Un altre cop m’escapo
Sempre porto un tros d’ahir
I un altre cop m’escapo
Un altre cop m’escapo
Curiositats
Amb més de mig any de marge, Oques Grasses va exhaurir les 17.000 localitats que tenia disponibles pel concert del seu 10è aniversari, “La Gent que Estimo”, al Palau Sant Jordi.
Amb el cartell d’entrades exhaurides al Palau Sant Jordi, Oques Grasses aconsegueixen una fita que pocs artistes catalans han aconseguit. Tant, que si només es tenen en compte grups nascuts després de l’any 2001, els Oques Grasses són el primer que cantant en català, ho assoleix. Els altres artistes catalans coetanis als osonencs que també han exhaurit entrades al Palau Sant Jordi, són Rosalía, Estopa i Aitana. I és que la formació que encapçala Josep Montero, continua demostrant que és el grup de música més popular i més en forma de casa nostra.
Els osonencs pengen el cartell de “Sold Out” pel concert del 28 de gener de 2023 amb l’aforament màxim permès al recinte barceloní.
Per la seva part, el concert serà un espectacle únic i irrepetible amb escenografia i repertori creats per a l’ocasió. Un final de gira de luxe, que Oques Grasses empalmaran amb una pausa indefinida que dedicaran a preparar noves cançons.
Aquesta setmana la Bruna de 2n ens proposa la cançó “Verdura i Peix” del grup Xiula. Som-hi!
Xiula és un grup d’animació musical de Barcelona compost de dos músics i dos educadors socials que han revolucionat l’animació infantil dels últims anys gràcies a cançons que beuen de ritmes actuals com hip-hop, el reggae, la rumba catalana, el dubstep o el pop-rock. Són coneguts per crear música per a infants i joves que combina sons adults i lletres reivindicatives per al públic infantil.
Actualment formen la banda en Jan Garrido -músic, educador social i ànima del grup- a la veu principal i guitarra espanyola, en Rikki Arjuna -també músic i educador social- a la segona veu principal i guitarra elèctrica, l’Adrià Heredia -músic de professió implicat en un munt de bandes- que s’encarrrega de tocar el baix i per últim en Marc Soto -músic i membre del grup La Sra. Tomasa- que toca la bateria.
Des de menuts tots quatre han estat en el món de la música i el lleure, tocant a grups, fent espectacles d’animació i clown, teatre, pel·lícules i treballant com a educadors en el lleure. I a dia d’avui encara estan engrescats en d’altres projectes musicals: Àcid Folklòric, Rocamadour i La Sra. Tomasa.
Fins al moment han editat 5 discs:
Donem-li una volta al món (2014)
5.472 M (2016)
Dintríssim (2018)
Cuarto lagarto (2019)
Descontrol mparental (2020)
Verdura i Peix
Aquest tema està inclòs en el primer disc de Xiula “Donem-li una volta al mon” de 2014 i la lletra parla de l’alimentació saludable. En Rikki comenta en una entrevista com la van compondre: <<A l’hora de fer la lletra de “Verdura i peix” tot va sortir com molt fluït. Vaig anar apuntant diferents idees: la relació dels nens amb els monitors de menjador, amb la família; les barretes de peix; els tipus de peix. He treballat a menjadors escolars i em conec com funcionen els nens, amb les seves estratègies per amagar el que no els hi agrada (la verdura i el peix) i deixar de menjar-s’ho. Sempre hem anat buscant el sentit divertit a tot això>>.
Moltes gràcies Bruna per proposar aquesta cançó i participar al Bon dia amb Melodia. Ens encanta! Bona setmana a tots i totes!!!
Verdura i Peix
No vull ni rap ni lluç
T’ho dic en rap pallús
Sempre el mateix
Verdura i peix
Al menjador aquell monitor que sempre
Em fa menjar-m’ho tot
El plat ben net!
Verdura i peix
I a sobre tot bullit
No has pensat a fregir
Alguns ingredients?
Verdura i peix
Uuh
I arriba l’hora de sopar
Li veig la cara a la mamà
Que si el nen creix!
Verdura i peix
Hah
Patates sí que en vull
Però no la que es cull
La que és fregeix
Verdura i peix
La barreta congelada
Ni de lluç ni de daurada
No em serveix
Verdura i peix
En un menú infantil
Per sort ja és prohibeix
Verdura i peix
Jo no em quedo tranquil
Quan al mercat ja hi veig, ja hi veig
Verdura i peix
No m’agrada, no
La verdura i el peix
No m’agrada
La verdura i el peix
No m’agrada, no
La verdura i el peix
No m’agrada
La verdura i el peix
Quan vas a ca la iaia
Que mai no falla
Sempre el mateix
Verdura i peix
I en parlar dels aliments
Els més saludables menja!
M’aburreix!
Verdura i peix
La mateixa cançó
O t’acabes la mongeta
I escures la patateta
Que t’he vist pensant
Com amagar-me un troç
De pastanaga!
Ja et conec
Amb la mirada
Que ets molt llest
Verdura i peix
Tot això no són espines
Ni la pell de les sardines
Quina bola que se’t fa
T’ho trauré per sopar
O que si és tan que és molt petit
I quan toquen macarrons
Qui repeteix?
Verdura i peix
No m’agrada, no
La verdura i el peix
No m’agrada
La verdura i el peix
No m’agrada, no
La verdura i el peix
No m’agrada
La verdura i el peix
Després d’haver estat donant-li voltes
Potser ha estat de poca-soltes
No enfrontar-me amb la verdura
Que no és pas cosa tan dura
I un peixet a la setmana
Doncs tampoc n’em de fer un drama
Avui hi ha un nen nou que neix
Tot menjant verdura i peix (peix, peix, peix)
Dóna-li al lluç i al rap
Una oportunitat
Que s’ho mereix
Verdura i peix
I la verdura xafadeta i amb tonyina
Doncs millora amb escreix
Verdura i peix
No passa res en ser gras
Però cada dia em veia més i més obert
Verdura i peix
La familia està contenta
Aquest nen ha madurat
Que bé que creix
Verdura i peix
Ara que si tinc més ganes
De menjar una mi-mi-mica més de greix
Verdura i peix
No és tan gustosa
No!
Ni tan salada
No!
Però s’agraeix
Verdura i peix
Ha canviat la cançó
M’he deixat de tonteries
Aparco les xuxeries
Ja no em cal anar al dietista
La pediatra no està trista
I ara ja la proteïna no em traeix
Verdura i peix
Una vida saludable
Un menú molt més estable
I de preu molt millor
Si no menjo salmó
I arribar a l’adolescència
Amb equilibri cos i ment
Que sedueix!
Verdura i peix
Ja m’agrada
La verdura i el peix (repetir fins al final)
Curiositats
Xiula va presentar just fa any (2021) un llibre il·lustrat basat en la història de la seva cançó més coneguda: Verdura i peix. Una història per a tota la familia amb el que petits i grans es divertiran i alhora aprendran, de forma distesa, els fonaments de l’alimentació saludable. Un llibre entretingut amb un missatge clar: aparquem les xuxeries, és hora de verdura i peix.
Si teniu temps, us convido a recordar altres grans cançons de Xiula:
T’estimo bastant
Tant d’amor, tantes parelles, tant romanticisme respirat
Tants romeus, tantes julietes, tantes promeses sense final
Vaig tocant de peus a terra, no deixo que el cap vagi embalat
No sóc teu, ni tu ets pas meva, que potser semblo una propietat?
Em vas dir que m’estimaves, per sempre i fins l’infinit
Però he estat comptant les faves i em surt un nombre molt més petit
Que ets gelós? Un gelat! Que ets fogós? Doncs ara m’he fugat!
Possessiu? Potser nou! Abusiu? Avui prou!
Jo t’estimo, t’estimo tant
Com la Índia als elefants
Jo t’estimo, t’estimo tant
Com les balenes als oceans
I avui la meva lluita és estimar-me el que sento a cada instant
Quasi totes les ferides son regals després d’haver-te-les curat
I si ploro cada llàgrima que regui la terra del demà
I que creixin alegries i somriures i tornem a començar
Jo t’estimo, t’estimo tant
Com la Índia als elefants
Jo t’estimo, t’estimo tant
Com les balenes als oceans
Jo t’estimo, fins l’infinit
Com el Pol Nord als seus pingüins
Pantalles
Tantes llums, tants colors, tant bonic, tants botons,
Busco les informacions, baixo les aplicacions
Amb un dit si això és tàctil, et dibuixo un pterodàctil
Pantalles!
El mòbil, la tele, el laptop, la tablet, a casa o a fora, tot va sense cable,
Tot és en HD, són tants megapíxels, et diu la pantalla: els ulls sempre fixa’ls!
Tinc el coll un pèl torçat, de tant remirar el whatsapp…
Pantalles!
Els ulls,
Humits com la col quan la bulls
Els ulls
Tan cansats que si cauen no els culls
A la taula tots dinant, i ningú no està xerrant,
En el parc quan hem quedat, tothom parla però pel xat;
Una vida prou hipnòtica, i avui m’apunto a robòtica
Pantalles!
Distanciat del meu grupet, per culpa de l’Internet,
No ha passat ni mig segon, torno a mirar l’smartphone;
Visca la tecnologia, gràcies per la miopia.
Pantalles!
Els ulls,
Jo no t’interessen els fulls?
Els ulls,
La realitat que tu esculls?
Vola la concentració, amb tanta estimulació,
Que difícil definir un dèficit de l’atenció;
De petit ja m’han plantat, davant la dificultat,
Una pantalleta que entreté i que em fa estar molt callat.
Enlloc de jugar a futbol, amb el Fifa et faig un gol,
No em comptis les hores que ja he après a tenir autocontrol,
En el lloc on quedo sempre, si hi ha wi-fi és el meu temple,
Estaria bé saber que els papes són un bon exemple.
Perquè quan vaig fer deu anys, com alguns dels meus companys,
Vaig demanar un mòbil i així ja no vaig ser dels estranys,
I no et pensis que sóc ruc, llegeixo tot el que puc,
Però ara enlloc de llibres és més pràctic fer-ho en un e-book!
En el cotxe anem amb pressa, i no preguntem l’adreça,
Ja no confiem en ningú, només amb el GPS,
S’engeguen les pantalles, s’apaguen les rialles,
I altra vegada s’omplen de teledeixalles… els ulls…
Rispect
Avui arribo a l’escola, les cames tinc tremolant
I això no mola, entro i dic hola, i n’hi ha uns que ja s’estan burlant.
La penya que no s’entera, el profe no n’és conscient
Tot sol m’espera, la carretera, d’angoixa enmig de la gent.
Mama, em sento sol, com un mussol, si corro lent sóc un cargol,
Si marco gol, colleja al vol, i al final passo del futbol
I em diuen que torni al bressol, em quedo trist sense consol
Crec que aviat ja perdré el control.
Vols riure’t de mi? Podem parlar-ho.
No em ve de gust? Has d’aguantar-ho
Tu vols que jo passi per l’aro?
Jo dic stop! Tu dius ja paro!
Pots posar-te a la meva pell, no és fàcil quan et sents el rei,
Però als d’aquí baix sí que ens importa, i deixarem ben morta, la falta de rispect!
Podries estar fent: surfing, footing, trekking, pudding, piercing, karting, puenting,
panxing, camping però en tot cas deixa d’estar fent…. bullying.
Fins i tot: curling, peeling, feeling, beijing, meeting, shopping, coaching, all my loving,
però no et dediquis al bullying.
I en el tema de les bromes, són molt bones,
Però potser no te n’adones que podries fer riure a totes les persones;
Uns són gordos i unes altres són molt mones,
Voltes i voltes al mateix, sembles un microones.
Anem a mirar-nos al mirall, gallina i gall,
Que no hi ha superhomes, per molt que et passis el raspall,
A tots ens falten plomes, no hi ha cors de metall,
Podem tenir males estones, però podem tenir moments guais.
Ja vas pillant les ones?
Ja pots baixar l’arma, jo vaig desarmat
Millores el karma, i estem relaxats
Tot el que tu llences, és el que rebràs,
Tu dius el que penses, doncs pensa quan m’abraçaràs.
I ja no ens farem els morts, que tots junts serem més forts,
Ara mirem el problema i no girem la vista enlloc.
Deixa en pau el meu amic, de l’insult ja no me’n ric,
Ara només el que assetja serà el raro, serà el freak!
Podries estar fent: surfing, footing, trekking, pudding, piercing, karting, puenting,
panxing, camping però en tot cas deixa d’estar fent…. bullying!
Fins i tot xiuling, casting, running, mapping, zapping, Chaplin, bicing, all my loving,
però no et dediquis al bullying!
Pots posar-te a la meva pell, no és fàcil quan et sents el rei,
Però als d’aquí baix sí que ens importa, i deixarem ben morta, la falta de rispect!
Aquesta setmana al Bon dia amb Melodia sentirem una música preciosa i força diferent. Es tracta de Momi Maiga un compositor del Senegal curiós, autodidacte i amb una sensibilitat musical sorprenent que toca un instrument molt especial: La Kora.
Moltes gràcies Natàlia, tutora de 4t, per aquesta proposta pel Bon dia amb melodia!!!
Momi Maiga
Momi va néixer l’any 1997 a Gàmbia, als quatre anys va anar a viure amb la seva família materna a Ziguinchor, la capital de Casamance, la regió sud del Senegal. Immers en una gran herència musical, va créixer enmig de la coneguda família Cissokho, una família de Djelis. Els Djelis d’Àfrica Occidental són dinasties de músics, trobadors, mediadors i transmissors de cultura que han utilitzat la música i les cançons per transmetre la història, els valors i els missatges de pau a la societat durant segles i fins a l’actualitat. Momi es va educar entre les seves riques tradicions musicals, aprenent l’extens repertori de la tradició oral, mirant i escoltant.
Als sis anys va començar a tocar la kora gràcies a un dels seus oncles, Solo Cissokho (que descansi en pau), que va tenir ordre de fer una petita kora quan va veure l’interès del petit Momi per aprendre a tocar-la. La kora és un dels instruments més venerats de l’Àfrica Occidental, i la família Cissokho ha estat la guardiana d’aquesta arpa de llaüt africana de 21 o 22 cordes durant segles.
Tanmateix, el seu viatge com a músic va començar com a músic secundari als concerts i cerimònies dels seus oncles com a percussionista. Només tocava la kora a casa, a la seva habitació. Tots els seus oncles, avis i cosins toquen la kora, fins i tot un membre de la família la construeix. Molts d’ells tenen una trajectòria professional internacional. Així, seguint el llegat històric de la seva família, el seu patrimoni artístic el vincula amb una profunda connexió amb les tradicions mandinques i els seus repertoris. El seu viatge com a intèrpret de kora va començar l’any 2015, col·laborant amb la banda del reconegut músic Ale Möller Band de Suècia. El 2016 va fer un concert amb el grup local de Hip Hop Ziguinchor Djali Kunda. El 2017 va viatjar a França amb el grup de Dakar Weuzz et le Samara.
L’any 2018 va fer la seva primera estada a Barcelona, convidat pel Museu de la Música de Barcelona, i va gravar la veu per al disc Goor, del pianista Adrià González. El mateix any va fer un concert al Fuerteventura International Blues Festival, i un parell de concerts a Estocolm, Suècia. Uns mesos després, a mitjan 2019, Momi va tornar a ser convidat a Espanya a través del Museu d’Etnologia i Cultures del Món de Barcelona. És en aquest moment quan decideix instal·lar-se a Catalunya per donar forma als seus projectes i gravar el seu primer disc. Poc després comencen trobades i col·laboracions en directe amb músics com Aleix Tobias, Sílvia Pérez Cruz, Michael League, Ferran Savall, Judit Neddermann, Ignacio María Gómez, entre d’altres. Maiga es distingeix ràpidament com un compositor atrevit i amb ganes de fusionar-se amb altres músics i gèneres musicals. Canta principalment en mandingue i wolof, alhora que reflexiona sobre temes destacats del nostre temps i la importància de preservar els valors humans més purs, com la solidaritat, el respecte, l’amor i la dignitat. En el seu primer disc de debut titulat Nio, presenta un treball en el qual combina jazz ètnic, flamenc i els sons de les seves arrels mandinques.
Fusiona la kora amb instruments clàssics com el violí i el violoncel, i s’embarca en un viatge que porta a l’inici d’una prometedora carrera musical. Amb una espectacular estrena a finals del 2021 a la Fira Mediterrània de Manresa, Momi va cridar l’atenció de promotors nacionals i internacionals. El públic mostra clarament la seva admiració entusiasta.
L’àlbum de NIO es llançarà oficialment aquest dimarts 4 d’octubre de 2022.
Denano significa nadó en mandinka, la llengua materna de Momi Maiga. És una cançó de benvinguda per a tots els nounats, desitjant-los una llarga vida, plena de salut i amor. La lletra parla del dret i de la importància d’una educació en valors, per a tots els nens del món.
Denano camina sobre una base de ritmes identitaris tradicionals de diferents ètnies del Senegal, com els mbalax i els seourouba. Les cordes de kora es fusionen amb instruments clàssics com el violí i el violoncel, creant un context musical que replanteja els paràmetres d’aquests instruments clàssics, ampliant els seus horitzons i donant-los lloc a nous paradigmes musicals.
Amb aquesta cançó Momi ens porta a l’arrel de la transformació social. Una bona educació serà la que permetrà als nens d’avui crear noves relacions amb els altres i amb l’entorn.
Mansani és una cançó transcultural que fusiona la cultura original de Momi amb la cultura flamenca, que descobreix durant la seva residència a Espanya.
La creació sorgeix de la recerca i experimentació amb la kora, per tal de trobar una sonoritat propera a un dels pals flamencs. Un cop troba el color en el seu propi instrument, el fusiona amb la melodia de Mansani Cissé, una antiga cançó de tradició oral de l’Àfrica occidental.
Mansani simbolitza dues terres i dues herències musicals de tradició oral que es troben on el pas del temps i la distància desapareixen.
Per conèixer millor Momi Maiga:
Curiositats: LA KORA
La kora és l’arpa de l’Àfrica de l’oest, concretament de l’ètnia mandinga i la casta dels Djelis, zona situada en l’actual Senegal, Casamance, Gàmbia, Mali i Guinea. El seu so es troba entre l’arpa celta en els baixos i la guitarra flamenca en els aguts per fer les improvisacions.
4 koras pels 4 costats
La kora tradicional està feta de mitja carbassa buida, pell de vaca o antílop, tres rebladures de fusta (fins aquí la caixa de ressonància). Un màstil que travessa la carbassa, en la part inferior hi ha un anella de ferro (on comencen les cordes) prop d’on es recolza a terra. En la part superior tenim 21 Kònsuls (anelles de pell trenada) amb els que s’afina la kora. Un pont de fusta en mig de la pell on aniran les cordes i sota d’aquest, una plataforma de fusta coberta amb tela que ajudarà a passar el so per la caixa de ressonància. Per últim les 21 cordes, antigament de tripa i actualment de nylon de pescar. Comencen en l’anella de metall a sota de la carabassa, passen pel pont i conclouen en el kónsul. Actualment les kora modernes tenen afinadors similars a les guitarres i altres millores.
Una KORA Moderna
Una mica de geografia…
Identifica els països on va néixer la KORA: Senegal (Casamance) Gàmbia, Mali i Guinea. Desgraciadament hi ha diversos conflictes en aquesta zona com per exemple entre la regió de Casamance i Senegal.
Zones del món on hi ha conflictes armats actualment (2022).
Aquesta setmana tenim al Bon dia amb Melodia un gran grup nascut a Argentona…
Els Ebri Knight!
Ebri Knight (formació actual 2022)
En un primer moment el grup aparegué amb el nom de Nota Negra (anagrama d’Argentona) i posteriorment, després del canvi d’alguns components, la banda prengué el seu nom actual.
El nom Ebri Knight és un joc de paraules que combina la pronúncia catalanitzada d’every night («cada nit» en anglès) amb la simbologia medieval del cavaller (Knight), més el lloc on neix la música celta tradicional: les tavernes (Ebri). Inicialment, el grup buscava barrejar els sons de la música celta amb estils completament diferents i distanciats d’aquest com el rock i el punk.
Van realitzar el seu primer concert l’any 2005 al Casal de barri Les Esmandies de Mataró. El 2012 presentaren el seu primer disc Tonades de fa temps i el distribuïren al llarg dels Països Catalans, en una gira de més de 50 concerts. Aquest primer disc ja decidiren publicar-lo lliurement a internet, oferint-lo en descàrrega lliure al seu web alhora que a plataformes de distribució musical com Bandcamp. També gravaren el seu primer videoclip del single «Després de sopar».
El 2013 varen presentar el seu segon disc La palla va cara, que comptà amb les col·laboracions de Joan Vilamala dels Esquirols, del cantant d’Àlex Vendrell d’Inadaptats, i de Josep Bordes, més conegut com a Pepet i Marieta, així com de Xabi Arakama (Trikizio, Obrint Pas) i Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, i de Gerard Alís a les flautes i cornamuses. Com en el cas de Tonades de fa temps, aquest disc també el posaren des del primer dia disponible per descàrrega lliure a internet a Bandcamp i d’altres plataformes de distribució musical, i un temps després es publicà també en format físic. Fou en aquest any que actuaren en festivals com El Rebrot entre d’altres.
A principis de l’any 2014 varen ser guardonats amb el Premi Enderrock al millor disc de folk i noves músiques del 2013 per votació popular, i així consolidaren dues temporades amb més de 100 concerts. Van tancar la gira d’aquell any a la sala de concerts Músic Hall de Barcelona amb l’espectacle «L’última nit de sega», amb les entrades exhaurides.
El 23 de febrer de 2015 varen presentar el seu tercer disc d’estudi, titulat Foc! a través de la seva pàgina de Bandcamp. Aquell any, van passar per tota mena de festes majors i alternatives dels pobles del Principat i de festivals com l’Acampada Jove o la Flama (Sabadell), entre d’altres. També van ser nominats a 9 Premis Enderrock de la música catalana, dels quals van ser guardonats amb 2 (Millor disc de folk i millor cançó de folk per «Foc!»).
L’any 2016 va començar amb una gira per tot l’Estat espanyol que van fer amb el grup de ska punk italià Talco per ciutats com Gazteiz, Valladolid, Bilbo, Múrcia, Madrid o Vigo, entre d’altres. Van tancar la gira a la Sala Apolo de Barcelona amb l’espectacle «L’última espurna», amb les entrades exhaurides des d’un mes abans, en el que van participar molts artistes d’arreu dels Països Catalans com El Diluvi, Eina, Titot, Roba Estesa, Xavi Sarrià i Kiko Tur d’Aspencat, entre d’altres. De l’espectacle se’n va editar un llargmetratge musical amb el títol 23D.
Concert final de gira Foc! a la Sala Apolo de BCN.
L’any 2017, van fer una gira europea per Alemanya i Suïssa amb Talco, en la qual van visitar ciutats com Hamburg, Kiel o Olten (on van assistir també, els seus fidels seguidors, els Ebri Hooligans o Ebri Hools).
El 2 de febrer de 2018 anunciarien el seu disc Guerrilla amb una gira que els portaria a actuar a Madrid, Barcelona, Zuric, Munic, Berlín, Stuttgart, Colònia, Hamburg, Gasteiz, Valladolid, A Coruña i Oviedo. L’1 d’abril de 2019, van publicar l’EP de 4 cançons La voz dormida, totes relacionades amb la Guerra Civil i la postguerra. Hi van col·laborar Mafalda, Huntza i Gemma Humet.
El març de 2021 van editar el seu últim disc fins al moment. Porta per títol Carrer, i es va gravar als Atomic Studio a Alacant per Mark Dasousa. Es va poder dur a terme gràcies a una campanya de micromecenatge on van participar 703 aportacions a través de la plataforma Goteo.
AIRE Lletra, música i arranjaments: Ebri Knight
Un altre dia més,
sents com parlen els altres,
posant-se a la boca el teu nom.
Una altra porta més
que es tanca entre deixalles
de la ciutat que et té tancat.
Hi ha vegades que voldries ser aire,
que res et pogués tancar.
Hi ha vegades que voldries ser aire
i només penses en volar.
Els teus ulls de carbó
són llàgrimes de sofre
a mans d’un aire desbocat.
El teu cos no val res,
el món se’t cau a sobre,
fins que no ho puguis suportar.
No han fet aquest món per a tu,
que no pertanys a ningú,
llàgrimes d’un vent perdut.
Flors d’estiu rebrotarem
a sobre del seu ciment
i la vida volarem.
Hi ha vegades que voldries ser aire…
Voldries ser aire i escapar,
no ser res més que un vent llunyà.
Voldries ser aire i caure,
ser les branques dels arbres,
el temps que passa entre l’hivern
i el dia que desglaça.
No han fet aquest món per a tu…
Components
Alba Atcher (flauta travesera, whistles, acordió i veus)
Toni Corrales (violí i veus)
Arnau Aymerich (veu i guitarra acústica / mandolina)
Toti Julià (guitarra elèctrica)
Laia Anglada (bateria)
Albert Avilés (baix elèctric)
Més informació al seu web: https://ebris.cat/
Com ja sabeu, en Marçal Pàmies el nostre professor de 4Cordes ha sigut pare recentment d’una nena i durant uns mesos tindrem com a substitut a l’escola en Toni Corrales, membre d’Ebri Knight.
Moltes felicitats Marçal i benvingut Toni a l’escola!
Equip 4Cordes (Mariona, Xavier i Toni)
Curiositats
L’any 2016 els alumnes de 4t de l’escola Les Fonts van treballar i enregistrar un tema d’Ebri Knight “Nit de Santes” al CdA Pau Casals. El grup ens va cedir desinteressadament la base instrumental i fins i tot ens va gravar un petit vídeo dedicat a nosaltres. Quins records!
Petit resum dels primers 15 anys del grup! (2005-2020)
Sebastián Obando Giraldo, conegut artísticament com a Sebastián Yatra és un cantant, actor i compositor que va néixer a Medellín (colòmbia) el 15 d’octubre de 1994.
Amb 5 anys la família es va traslladar a Miami, on va començar a estudiar música. Amb estil de pop llatí, el 2014 va compondre la seva primera cançó «El psicólogo» que es va situar en el primers llocs de les llistes de Colòmbia i Veneçuela. El 2016, la cançó «Traidora» va ser èxit a l’Amèrica Llatina, els Estats Units, Espanya i a Portugal. Amb els àlbums d’estudi ‘Mantra’ (2018) i ‘Fantasia’ (2019) va ser nominat als Grammy, els Grammy Llatins i els Latin American Music, on el 2018 va guanyar la categoria de nou artista de l’any. Ha posat la seva veu a les pel·lícules d’animació ‘Smallfoot’ (2018) i ‘Kasper’ (2019) i ha participat com a actor en les sèries ‘Guerra de ídolos’ i ‘La reina del Flow’. Va col·laborar com a jurat en el concurs ‘La Voz Kid Colombia’ i com a assessor a la ‘La Voz España 2019’. El 2020 va enregistrar una cançó en català, “Un any”, per La Marató de TV3.
A principis del 2021, Yatra va llançar el seu hit “Pareja del Año” junt al puertorriqueny Myke Towers. Yatra va enregistrar la cançó en español «Dos Oruguitas» i la seva versió en anglès, «Two Oruguitas» per a la banda sonora de la pel·lícula animada de Disney Encanto.28 La cançó, escrita per Lin-Manuel Miranda, va representar la primera inclusió de Yatra a la banda sonora d’una pel·lícula de Disney i l’assoliment d’un objectiu personal: «Siempre ha sido un sueño mío ser parte de una película de Disney y realmente me llega al corazón cuando es una película de Disney sobre mi país y muestra lo mejor que tenemos para ofrecer, que es el amor, la familia y los milagros»
Tacones Rojos
A l’octubre del 21 el colombià llança el seu tema de pop “Tacones rojos” amb la participació en el videoclip de l’actriu i model espanyola Clara Galle amb la direcció de Daniel Duran. El senzill acoseguí estar al Top 50 global de Spotify obtenint múltiples certificacions a Llatinoamèrica. Aquesta setmana és una proposta de dues alumnes de 6èA: la Sandra Spà i la Marina Gonzàlez. Gràcies per participar al bon dia amb melodia! Molt bona setmana a tots i totes!!
Espero les vostres propostes a bondiaambmelodia@lesfontsescola.cat
Tacones Rojos
Hay un rayo de luz
Que entró por mi ventana
Y me ha devuelto las ganas,
Me quita el dolor
Tu amor es uno de esos,
Que te cambian con un beso
Y te pone a volar
Mi pedazo de sol,
La niña de mis ojos
Tiene una colección
De corazones rotos,
Mi pedazo de sol,
La niña de mis ojos,
La que baila reggaetón
Con tacones rojos y me pone a volar,
La que me hace llorar,
La que me hace sufrir,
Pero no paro de amar
Porque me hizo sentir,
Que gané la lotería
Antes de ella no sabía
Que alguien podía amarme así
Desde que te conocí, lo sentí, me deje llevar,
Me morí, reviví en el mismo bar,
Solo entraba para emborracharme,
Ey,
No esperaba enamorarme de ti,
Ni tú de mí,
Pasó así,
Y así empezó nuestra historia,
No falla mi memoria,
Yo te dije baby
¿qué haces tú por aquí?,
Así empezó nuestra historia
Y te lleve pa´ Colombia
Mi pedazo de sol,
La niña de mis ojos
Tiene una colección
De corazones rotos,
Mi pedazo de sol,
La niña de mis ojos,
La que baila reggaetón
Con tacones rojos y me pone a volar,
La que me hace llorar,
La que me hace sufrir,
Pero no paro de amar
Porque me hizo sentir,
Que gané la lotería
Antes de ella no sabía
Que alguien podía amarme así
Mi pedazo de sol,
La niña de mis ojos
Tiene una colección
De corazones rotos,
Mi pedazo de sol,
La niña de mis ojos,
La que baila reggaetón
Con tacones rojos y me pone a volar,
La que me hace llorar,
La que me hace sufrir,
Pero no paro de amar
Porque me hizo sentir,
Que gane la lotería
Antes de ella no sabía
Que alguien podía amarme así
Curiositats
És una curiositat una mica friqui però m’he fixat que Sebastian Yartra fa servir en el videoclip de Tacones Rojos una guitarra elèctrica molt especial. El model signature Gibson Les Paul de Buckethead un superguitarrista de rock molt virtuós anomenat Brian Patrick Carroll que també és productor i multiinstrumentista. Sempre oculta la seva identitat amb una màscara i un cubell de KFC. Ha tocat amb bandes importants com Guns n Roses. Ha publicat en solitari moltíssims àlbums. Només l’any 2015 en va gravar més de 100!!! Quina hiperactivitat musical!
El superguitarrista misteriós Buckethead amb la seva guitarra
Aquesta segona setmana del curs 22-23 al Bon dia amb Melodia tenim una gran cançó d’una banda mítica encara en actiu. Som-hi!
Depeche Mode és un grup de música electrònica anglès format l’any 1980 a Basildon, Essex, Anglaterra. Als seus inicis, van formar part de l’escena musical futurista originada a Gran Bretanya cap a la fi dels anys 1970 i principi dels 80, fortament influïda per grups com Kraftwerk. Són considerats com un dels grups pioners a portar la música electrònica al gran públic; també destaquen els seus vídeoclips (molts d’ells realitzats per Anton Corbijn) i els seus concerts en directe. Actualment, segueixen sent un grup d’un gran èxit comercial i de públic.
Considerats des dels seus inicis com a grup de synthpop, no van trigar gaire a afegir nous elements musicals a aquesta etiqueta i a endurir el seu so, sovint incorporant-hi elements de rock, com ara les guitarres i les bateries, sobretot en directe; mentrestant, les seves lletres se sofisticaren progressivament i van passar a tractar temes més obscurs.
Durant la seva llarga trajectòria, ha influït molts artistes de diferents gèneres musicals −des del rock fins al synthpop o la música dance, grups com Linkin Park, els Pet Shop Boys o els creadors del house i el techno de Detroit han reconegut la seva influència−, en part a causa del seu esperit de renovació amb cada nou disc i al seu ús innovador dels samplers. Tot i que tenen molta influència en la música electrònica actual, generalment se’ls classifica dins del gènere alternatiu.
Depeche Mode van aparèixer el 1980 com a quartet format per Dave Gahan, Martin Gore, Andrew Fletcher i Vince Clarke, tots ells arrelats a Essex i, en el cas dels tres últims membres, fins i tot companys d’escola. Clarke va deixar el grup el 1981, després de l’edició del seu primer àlbum, Speak & Spell. El seu substitut, Alan Wilder, va formar-ne part des del 1982 fins a l’any 1995, després de l’àlbum Songs of Faith and Devotion i la seva corresponent gira promocional. Des de llavors han continuat la seva carrera com a trio.
Enjoy the Silence
«Enjoy the Silence» es va editar el 5 de febrer de 1990 i va esdevenir un dels temes més representatius i coneguts de la banda, no solament d’aquesta època sinó de tota la seva trajectòria musical. Es tracta d’un himne a la música malgrat que paradoxalment, la lletra està dedicada al silenci. La melodia bàsica de sintetitzador creada per Wilder crea un efecte harmònic quasi tètric en la seva composició. Aquesta melodia fantàstica és un dels aspectes més coneguts de la cançó, igualment que la lletra simplista però molt significativa.
El senzill està acompanyat de dues cançons cara-B instrumentals: «Sibeling» (cara-B del 12″) és una melodia suau de piano i el títol fa referència al compositor clàssic finlandès Jean Sibelius, i «Memphisto» (cara-B del 7″) és una cançó fosca i misteriosa.
L’artista Anton Corbijn va dirigir el videoclip original pel senzill amb clares referències filosòfiques al conte infantil El Petit Príncep. També hi apareix material fotogràfic de Gahan disfressat com un rei arquetípic passejant pels paisatges de les Terres altes d’Escòcia, la costa de Portugal i els Alps Suïssos, assentant-se en una cadira de platja per “gaudir del silenci”. Quan Corbijn va presentar la idea a la banda, aquests van la rebutjar inicialment, però després d’exposar la simbologia del videoclip, van acceptar.
Aquesta setmana és una proposta de la Chris (turora de 5èA) que li agrada molt aquest grup. Un gran tema! Moltes gràcies per participar al Bon Dia Amb Melodia. Bona setmana a tothom!!!
Depeche mode – Enjoy the silence
Words like violence
Break the silence
Come crashing in
Into my little world
Painful to me
Pierce right through me
Can’t you understand?
Oh my little girl
All I’ve ever wanted
All I’ve ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm
Vows are spoken
To be broken
Feelings are intense
Words are trivial
Pleasures remain
So does the pain
Words are meaningless
And forgettable
All I’ve ever wanted
All I’ve ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm
All I’ve ever wanted
All I’ve ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm
Guillem Ramisa Va començar en el món de la música amb el grup de hip hop Víctimas de la monotonía, on rapejava i també componia algunes de les bases. A principis del 2009 va formar la banda Guillem Ramisa & El teu pare i el juny d’aquell mateix any va gravar un concert en directe a la Jazz Cava de Vic. El juny de 2011, dos anys més tard, va treure el disc Els tons pàl·lids, un disc eclèctic on es mesclava el hip hop, la poesia, cançons més experimentals i alguna pinzellada de folk.
A mitjans del 2013, juntament amb Godai Garcia, va crear un espectacle sota el nom Els homes que parlen sols. Una combinació dels seus poemes i cançons amb els monòlegs de Godai Garcia.
Durant aquests anys Guillem Ramisa intercala els projectes musicals amb la publicació de llibres de poesia autoeditats; Jo no en tinc la culpa (febrer de 2009), Els llavis muts (maig de 2010) i El món ample (juny de 2013).
L’abril del 2014 va publicar el llibre Deu mil tardes amb l’Associació Tapís. Deu mil tardes és una selecció de poemes anteriors de Guillem Ramisa acompanyats d’il·lustracions de diferents artistes.
A principis del 2014 va crear la BSO de la pel·lícula “Somehow”, una pel·lícula coreana dirigida per Kyu Jun Cho, que projecten al Festival Nits de Cinema Oriental de Vic el juliol de 2015. Aquest mateix any, a finals d’octubre de 2015, publica Aquest sol hi és per tots,[9] el primer disc com a Guillem Ramisa en solitari. Un disc més ric en arranjaments, on la melodia pren més protagonisme. Aquest treball el porta a actua al Festival Internacional de Cantautors de Barcelona BarnaSants.
L’estiu del 2016 va gravar la cançó Ànima de corall juntament amb el cantant d’Oques Grasses, Josep Montero. Aquesta cançó a ritme d’havanera, surt publicada al disc “Havaneres mestisses” de la revista Enderrock.
El maig del 2017 va publicar Bondat senzilla, un EP de 6 cançons que consolida una sonoritat pròpia. Amb aquest disc actua dins el Festival de Pedralbes o el Mercat de Música Viva de Vic.
El desembre de 2019 va publicar el disc Ens enfilarem enlaire amb la discogràfica Halley Supernova.
Al llarg del 2021 va publicar tres senzills, “Volant” (Gener 2021), una versió de La Troba Kung-Fú, “D’on ve la sort?” (Abril 2021) i “Si et veig plorar” (Novembre 2021). Totes tres publicades amb la discogràfica Halley Supernova.
Us desitjo a tots i totes que tingueu un bon curs!!!
Ànima de Corall
Vida
Porta’m aire net
Que faci bo
Porta’m aire net
Toca’m
Cura el cor tacat
Que marxi lluny
L’enveja del covard
Dóna’m
Dóna’m aire nou
Que el rancorós
Sempre importi poc
Vine
Obre el món estès
Que faci bo
Porta’m aire net
Fes-me viure
Anima de corall
Olor de mar
Somriure clar
Desvestida
Mirada d’oceà
Amor sincer
Dóna’m la mà
Aquí buscant la primavera que no acaba mai
Vivint sempre a remolc dels núvols que es desfan
De blanc, de sal, de mar
De sorra als peus
De cel als ulls
Sospira endins i no t’enfonsis que seguim aquí
Miro de fer el millor que puc amb el que em surt de dins
Sóc més feliç sempre que et veig venir
Fes-me viure
Anima de corall
Olor de mar
Somriure clar
Desvestida
Mirada d’oceà
Amor sincer
Dóna’m la mà
Bondat senzilla
Fes-me dia clar
El cor valent
La por ponent
Fes-me lliure
Gavina sobre el mar
Que toqui el sol
On sempre feia mal
Que toqui el sol
On sempre feia mal
Aquesta última setmana sencera d’escola abans de vacances durem a terme els concerts finals del Projecte 4Cordes. Al Bon dia amb Melodia escoltarem alguna de les cançons més boniques dels espectacles. Gaudiu-les!
Lildami, (pseudònim de Damià Rodríguez Vila) va néixer a Terrassa, Vallès Occidental, 22 de maig de 1994. És un enginyer i cantant de trap català.És graduat en enginyeria de disseny industrial i la seva primera aparició en l’àmbit musical com a cantant va ser l’any 2014. El 2017 va aparèixer en ràdios com Catalunya Ràdio i va presentar una versió acústica del seu tema «No ho dic per dir» a l’emissora iCat FM. Va ser un dels seleccionats per a la final de l’edició 2017 del concurs Sona9.
.jpg)
La Tardoreta és un tema a ritme de swing que parla de coses que passen a la tardor. L’autor és del mestre i músic David Delgado “Bitter”. Com a curiositat, explicar-vos que fa més de deu anys va treballar a l’Escola Les Fonts, i en guardem un gran record. Una abraçada ben forta David!
Amb més de mig any de marge, Oques Grasses va exhaurir les 17.000 localitats que tenia disponibles pel concert del seu 10è aniversari, “La Gent que Estimo”, al Palau Sant Jordi.
El 2013 varen presentar el seu segon disc La palla va cara, que comptà amb les col·laboracions de Joan Vilamala dels Esquirols, del cantant d’Àlex Vendrell d’Inadaptats, i de Josep Bordes, més conegut com a Pepet i Marieta, així com de Xabi Arakama (Trikizio, Obrint Pas) i Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, i de Gerard Alís a les flautes i cornamuses. Com en el cas de Tonades de fa temps, aquest disc també el posaren des del primer dia disponible per descàrrega lliure a internet a Bandcamp i d’altres plataformes de distribució musical, i un temps després es publicà també en format físic. Fou en aquest any que actuaren en festivals com El Rebrot entre d’altres.
El 23 de febrer de 2015 varen presentar el seu tercer disc d’estudi, titulat Foc! a través de la seva pàgina de Bandcamp. Aquell any, van passar per tota mena de festes majors i alternatives dels pobles del Principat i de festivals com l’Acampada Jove o la Flama (Sabadell), entre d’altres. També van ser nominats a 9 Premis Enderrock de la música catalana, dels quals van ser guardonats amb 2 (Millor disc de folk i millor cançó de folk per «Foc!»).
Depeche Mode van aparèixer el 1980 com a quartet format per Dave Gahan, Martin Gore, Andrew Fletcher i Vince Clarke, tots ells arrelats a Essex i, en el cas dels tres últims membres, fins i tot companys d’escola. Clarke va deixar el grup el 1981, després de l’edició del seu primer àlbum, Speak & Spell. El seu substitut, Alan Wilder, va formar-ne part des del 1982 fins a l’any 1995, després de l’àlbum Songs of Faith and Devotion i la seva corresponent gira promocional. Des de llavors han continuat la seva carrera com a trio.
El maig del 2017 va publicar Bondat senzilla, un EP de 6 cançons que consolida una sonoritat pròpia. Amb aquest disc actua dins el Festival de Pedralbes o el Mercat de Música Viva de Vic.
