Monthly Archives: març 2024

30 ANIVERSARI SENSE KURT COBAIN (NIRVANA)

30 Anys de la mort de Kurt Cobain

El 5 d’abril de 1994 va morir Kurt Cobain el líder i veu dels Nirvana, la banda on també hi havia Dave Grohl i Krist Novoselic. El proper divendres 5 d’abril farà just 30 anys.

Kurt Cobain va néixer a Aberdeen, el  20 de febrer del 1967  va ser un cantant, compositor  i guitarrista americà, líder de la prominent banda de grunge Nirvana. Cobain no solament va ser el principal compositor de la banda, sinó que va ser també el seu líder.  Amb l’èxit de la banda Cobain es va convertir en una celebritat internacional, una posició incòmoda per a algú que havia declarat que «l’últim que volia ser és famós».

Cobain i Nirvana van contribuir a transformar la música popular en els anys 1990. El 1991, l’arribada de la cançó «Smells Like Teen Spirit» va marcar el començament d’un canvi de l’escena musical, que es va allunyar dels gèneres dominants dels anys 1980, com el glam metal i el dance-pop, i va conduir a l’aparició del grunge i del rock alternatiu. Els mitjans de comunicació musicals van alçar «Teen Spirit» al rang «d’himne d’una generació» i, amb aquest reconeixement, Cobain va esdevenir la veu de l’anomenada Generació X.

MTV Unplugged in New York és un disc en directe de Nirvana, llançat el novembre del 1994. El disc mostra el concert acústic que el grup va fer als estudis Sony Music de Nova York el 18 de novembre del 1993. L’àlbum va guanyar un premi Grammy com a Millor àlbum de música alternativa del 1996.

La lletra de «Come as You Are» tracta sobre l’acceptació personal i la lluita interna que tots experimentem.

Això pot ser interpretat com una crida a acceptar-nos a nosaltres mateixos tal com som, i també com una crida als altres perquè facin el mateix. La cançó suggereix que tots tenim aspectes positius i negatius, però que ens hem d’acceptar a nosaltres mateixos i als altres en totes les nostres facetes.

A més, la cançó també es pot interpretar com a crítica a la societat i les seves expectatives poc realistes. Això pot ser vist com una crida a no deixar-se emportar per les pressions externes ia prendre’s el temps necessari per prendre decisions. La cançó també suggereix que hem d’aprendre a gaudir de la vida i prendre’ns un respir de tant en tant, en comptes de deixar-nos arrossegar per la carrera frenètica de la vida moderna.

En resum, una cançó icònica que ha inspirat milions de persones a tot el món a acceptar-se a si mateixes i als altres tal com són, ia gaudir de la vida sense deixar-se portar per les pressions externes. La lletra enigmàtica i la música inconfusible de Nirvana l’han convertit en una de les cançons més memorables de tots els temps, i el missatge segueix sent tan rellevant avui com ho va ser fa més de tres dècades quan es va llançar per primera vegada.

The man who sold the world Una gran versió de David Bowie

The man who sold the world (L’home que va vendre el món)

We passed upon the stair, we spoke of was and when
Although I wasn’t there, he said I was his friend
Which came as some surprise I spoke into his eyes
I thought you died alone, a long long time ago

Oh no, not me
I never lost control
You’re face to face
With The Man Who Sold The World

I laughed and shook his hand, and made my way back home
I searched for form and land, for years and years I roamed
I gazed a gazley stare at all the millions here
We must have died along, a long long time ago

Who knows? not me
We never lost control
You’re face to face
With the Man who Sold the World

FLOR DE PRIMAVERA – JOAN GARRIGA

 

Joan Garriga (La Garriga, Vallès Oriental, 1972) va créixer en un temps en què, a Catalunya, les orquestres de ball ajudaven la gent a recuperar el carrer i les places de pobles i ciutats, dignificaven la festa i alliberaven l’alegria segrestada durant anys de silenci i foscor. Com ell mateix explica en moltes entrevistes, l’ambient d’aquells balls populars, on es barrejaven músiques i generacions, va marcar la seva trajectòria musical i vital.

El 1995, Garriga, que ja havia començat a tocar l’acordió diatònic, va fundar Dusminguet amb dos músics més. Des del primer moment, Dusminguet va ser un grup diferent en el panorama musical català. Barcelona era considerada la capital del sud? i molts músics, vinguts d’arreu del món, tocaven al carrer. L’empremta de la globalització va influenciar la banda, que va incloure en el seu repertori ritmes balcànics, tex-mex, vallenato, cúmbia, reggae, hip-hop, cajun, havaneres. Dusminguet van ser uns dels pioners en la barreja de ritmes i gèneres, una banda innovadora i inclassificable, tot i que més tard se la va arrenglerar sota l’etiqueta de música mestissa. Van tocar a molts països i es van dissoldre el 2004, en ple èxit, però amb la sensació d’haver arribat al final del trajecte.

En aquest final d’etapa, Garriga ja s’havia guanyat una reputació com a acordionista, un dels que es va prendre el diatònic seriosament. Va tocar amb Amparo Sánchez (Amparanoia) i amb altres formacions que demanaven la seva participació. Va ser aleshores que va començar la col·laboració amb Marià Roch (ex-Sencillos, ex-Jarabe de Palo), company de territori i energies musicals. Fruit d’aquest trobada es va posar en marxa el projecte La Troba Kung-Fú.

El primer disc va ser Clavell Morenet (2006), que va deixar el públic bocabadat per, entre altres joies, “La cançó del lladre”, una versió fresca i “arrumbada” d’un romanç tradicional català. El disc va marcar un abans i un després en la història de la rumba catalana perquè va mostrar la permeabilitat d’un gènere molt local, tocat amb una visió molt global, en què es posen en relleu les complicitats que existeixen amb ritmes d’Amèrica i d’Àfrica.

El segon disc, A la panxa del bou (2010), és més roquer, més urbà, i significa un pas endavant en el caminar de la banda. És un treball que La Troba va anar gestant en els seus viatges. Està concebut com un quadern de viatge. Incorpora músiques, històries i paisatges dels llocs per on han tocat: Bushwick, Brooklin, NY, als Estats Units; Guanajuato o León, a Mèxic; Madrid; Barcelona, i fins i tot el seu entorn més casolà: la Garriga.

El 2013 surt al mercat Santalegria, el tercer, i de moment, darrer disc de La Troba. En aquest disc, el paisatge és molt local: polígons industrials, autopistes, peatges, cases a mig construir, zones urbanitzades abandonades. I al mateix temps, és molt universal perquè mostra els esquelets d’edificis que l’especulació —aquí, allà, arreu— va construir. A Santalegria, la rúmbia hi és present com a declaració de principis. 

Joan Garriga amb la Troba Kung-Fú ha mostrat la seva música arreu d’Europa, els Estats Units, el Magrib o Mèxic. Ha trepitjat escenaris com el Global Fest i Lincoln Center (NYC); Popkomm Fest (Alemanya); Polé Polé, Festival Afrolatino i Fiesta Mundial (Bèlgica); Lowlands, Zomerparkfeest i Valkhof Affaire (Holanda); Babel Med, Les Méditerranénnes i Le Bout du Monde (França); Ariano Folk (Itàlia); Festichan (Arquiña), Viñarock (València), Womad Canarias (Canàries); Cervantino Festival (Mèxic); Sziget Festival (Hongria), La Linea Festival (Londres), International Arts Festival Salisbury (Anglaterra); Festival Alegria (Marroc); MIR Sibiri Shushenskoye (Sibèria), entre molts d’altres. També cal destacar la gira francesa que van fer l’estiu de l’any passat acompanyant Manu Chao i, anteriorment, la gira a Anglaterra amb Ojos de Brujo.

Des del 2016 comença a tocar i cantar amb el Mariatxi Galàctic, un grup de Rúmbia Vallesana que toca cançons inèdites actualment d’en Joan i versions re visionades de cançons pròpies dels grups anteriors i altres populars del cançoner de taverna i ball de plaça. En formació de bateria (Rambo), baix elèctric (Marià Roch), depenent del concert de guitarra (Madjid Fahem) i acordió diatònic (Joan Garriga), tots ells havien coincidit a La Troba Kung fú i d’altres projectes. Fan conviure el pes rocker dels baixos amb les melodies patxangueres de l’acordió, el batec ballador de la percussió amb la paraula voladora del cant i el plor de corda mediterrania.

Després d’una gira per petits locals la primavera del 2017 i algun festival a l’estranger començen el 2018 gravant cançons noves i a tocar-les en directe durant el 2018 on varen combinar l’activitat del grup amb l’espectacle teatral “Bodas de Sangre” de Federico García Lorca produït per La Perla 29 on també actuaren. El 2019 van actuar també a la producció d’Oriol Broggi i La Perla 29 pel TNC: “La bona persona de Sezuán” i a principis d’estiu editen un EP de cuatre cançons: Cançons de vetlla i revetlla”. El 2020 guanyen el premi Enderrock de la crítica a Millor Disc de Folk 2020 (El ball i el plany).

Flor de Primavera
Es tracta d’una cançó inclosa en el disc A La Panxa del bou, àlbum editat l’any 2010. Aquesta setmana he triat aquesta cançó per raons obvies. Ja tenim aquí la Primavera!!!, una època de l’any fantàstica que mica en mica ens fa despertar del fred de l’hivern. La primavera és una estació que ha inspirat a molts músics i artistes per a les seves composicions. Deixem-nos portar per l’al•legria d’aquesta melodia i d’aquesta lletra tant primaverenca.

Flor de primavera
Flor de primavera
La més bella de tot l’any
Quan l’estiu arriba
Dolor i plany.

Flor de primavera
La més bella de tot l’any
Quan l’estiu arriba
Dolor i plany

Ha esclatat la ginesta a Puiggraciós
Canta la flor i ensenya el seu tresor
Qui el pren sempre és presa del record
Guany i condemna del curiós

Ha esclatat el gessamí a cada cantonada
i ha fet forats en les fosses tan enterrades
La memòria del perfum és tan eterna
Que qui la dóna sempre és fugaç per tornar a terra

Flor de primavera
La més bella de tot l’any
Quan l’estiu arriba
Dolor i plany

Breu és l’olor de la pluja que esquitxa el terra
Curtes són les cançons de la infantesa
Breus els mil contes que jo recordo
Curtes i per sempre les dites que porto

Agafaré al vol el fil que pel jardí navega
I l’estiraré amb la canya des de coberta
Sóc pescador de muguet, iris i deliris
Una cançó, un tot, una flor quan t’ho miris.

 

 

EL PONY MENUT – EL PONY PISADOR

Aquest dijous 14 de març de 2024 els nens i nenes del Cicle Superior gaudiran al Teatre La Sala de l’espectacle EL PONY MENUT, del grup EL PONY PISADOR. Som-hi!

 

El Pony Pisador son:
Guitarra, acordió, baix i veu – Ramon Anglada
Banjo i Veu – Guillem Codern
Flauta de bec i veu – Martí Selga
Violí, viola, viola de roda, percussions i veu – Miquel Pérez
Bouzouki, percussions i veu – Adrià Vila

El Pony Pisador és un grup musical de Barcelona que barreja diversos estils de música folk i tradicional d’arreu del món, entre els quals la música celta, cançons marineres (sea shanties i havaneres), bluegrass, tarantel·la i iòdel. El nom de la banda fa referència a l’hostal El Cavallet Presumit («The Prancing Pony») que apareix a l’obra El Senyor dels Anells de J. R. R. Tolkien, anomenat «El Pony Pisador» en la traducció castellana.

Els orígens de la banda es remunten al 2013, quan Adrià Vila i Ramon Anglada van decidir formar un grup de música irlandesa inspirat en grups com Flogging MollyDropkick MurphysThe Dubliners o els Clancy Brothers. Amb la incorporació progressiva dels altres membres es va consolidar la formació i el seu estil eclèctic i festiu, interpretat principalment amb instruments tradicionals i farcit de referències humorístiques de la cultura tavernària i del món dels pirates, la literatura fantàstica i el còmic. Les influències musicals van ampliar-se amb artistes com Mägo de OzFlookThe Bothy BandChris ThileLiz CarrollPort-Bo o Iron Horse.

El seu repertori inclou versions i temes propis. A més dels Països Catalans han actuat a diversos països d’Europa, els Estats Units, el Canadà i Austràlia.

L’Espantaocells és un dels seus darrers temes, tot just es va estrenar el 12 de desembre de 2023 i formarà part del seu esperat nou disc. El vídeoclip és ben original, no us el perdeu!

 

Sam’s Gone Away és un sea shanty tradicional alegre i viu. Els canvis de to d’estrofa en estrofa ens transporten uns estius endarrere, quan dos membres del grup vam visitar per primer cop el festival de Falmouth, pràcticament anafabets en la matèria. Allà vam poder veure un reputat cantant de sea shanties canviant de to a l’inici de cada estrofa de forma aleatòria. D’entrada, això va agradar a uns més que d’altres, però amb el pas del temps la idea de posar-ho en pràctica en aquesta cançó ens va entusiasmar a tots.

En el seu origen, cada estrofa fa referència a un ofici o càrrec de bord. Però a nosaltres se’ns feia fred i estrany ja que no som navegants experts i estem lluny de ser-ho. Així doncs, vam considerar que per fer-la més propera era millor parlar dels instruments que toquem, amb la certesa que ho fem millor que navegar.

I wish I was the banjo-man,
onboard a man o’war!
Sam’s gone away, onboard a man o’war!
Pretty work, brave boys,
Pretty work, I say!
Sam’s gone away, onboard a man o’war!

I wish I played the mandolin,
I wish I was the fiddler
I wish I played the double-bass
I wish I was the whistler

Aquesta cançó està inspirada en el món d’Astèrix i Obèlix i vol ser en certa manera un homenatge a uns còmics que ens agraden molt a tots.

Havent començat a gravar el disc, i sent conscients que Tot és Part de Ser un Pirata és el nostre hit, ens vam adonar que no hi havia cap cançó que tingués el seu esperit simpàtic i infantil. Així que pensant en que la utilitat dels menhirs no està clara ens va fer molta gràcia fer una cançó explicant-ne les virtuts com si fos un anunci.

Per aquesta cançó vam incloure per primer cop el recurs del lilting, una forma de cant tradicional d’Irlanda que consisteix en interpretar les tonades fent servir síl·labes sense significat.

LA CONFRARIA DEL MENHIR

És una pedra llarga que haureu d’enterrar una mica
Perquè quedi mirant ben amunt com una llança o una pica
No en fareu un bon ús com a flotador o com a canica
la seva funció tot just l’explica la cançó

El menhir és bo per diddly daddly dom
El menhir serveix per diddly daddly dom
Però el millor que té el menhir és que diddly daddly skiddly daddly diddly daddly hey!

Menhirs, menhirs, menhirs de tota mena
Som la confraria del menhir
Cantem, ballem, a ritme de boixarda
Enlloc no trobareu pas un menhir millor

Tan li fa quin sigui el teu monument funerari preferit
Un cromlec, una tomba, un cenotafi o un dolmen de granit
N’hi ha de totes les mides: grans, mitjans i algun més esquifit
Sigui com sigui en menhirs no hi ha res escrit

El menhir és bo per…

Menhirs, menhirs, menhirs de tota mena…

El menhir pot ser petit, per la tauleta de nit
El menhir pot ser molt gran, per la porxada del davant
El menhir pot ser menut, pots portar-lo a l’institut
El menhir pot ser gegant, i amb llumetes al voltant

Diim-di dadl-di didl-di dum
Didli diim-li dadl-di didi-li daa
Didl-di dadl-di didli-ai dum
Skidldi-dadli dom-pa dum didl-di

Diim-di adl-di dadl-di dum
Didli diim-di dadl-di didl-di daa
Lidli-ai-dom-ladl didl-di dey
Skidldi dadldi dom

El menhir pot ser petit
Enriqueix el sofregit
El menhir pot ser molt gran
Perquè hi segui l’elefant
El menhir pot ser menut
Va molt bé per l’escorbut

Menhirs, menhirs de tota mena…

Fa unes setmanes ja vam escoltar un tema ben diferent titulat l’ESPANTAOCELLS. Us enrecordeu?

Si n’era un espantaocells
Plantat i clavat a terra
Si n’era un espantaocells
Que volia veure món

En trobar-se un pica-soques
Vingut de la fageda
Va dir-li “jo no tinc ales
I no he vist mai el bosc”

És verd a la primavera
I carabassa quan cau la tardor
Anem-hi ninot de palla
I ell va respondre no puc pas no
Ai lirona lireta no puc pas no

Si n’era un espantaocells
Plantat i clavat a terra
Si n’era un espantaocells
Que volia veure món

En trobar-se una gavina
Vinguda de mar oberta
Va dir-li “jo no tinc ales
I no he vist l’oceà”

Les ones d’aigua salada
Et gronxen fins a l’horitzó
Anem-hi ninot de palla
I ell va respondre no puc pas no
Ai lirona lireta no puc pas no

Si n’era un espantaocells
Plantat i clavat a terra
Si n’era un espantaocells
Que volia veure món

En trobar-se un voltor
Que venia de la serra
Va dir-li “jo no tinc ales
I no he vist mai un cim”

Els núvols pentinen els cingles
I el gebre espurneja amb el sol
Anem-hi ninot de palla
I ell va respondre no puc pas no
Ai lirona lireta no puc pas no

El cel plorant contemplava
Somiant poder aixecar el vol
Les aus unides tornaren
En veure’l tan trist i tan sol
L’alçaren d’una volada
I van dur-lo a veure món
Ai lirona lireta i a veure món
Ai lirona lireta i a veure món

 

Curiositats

Us deixo uns quants vídeos ben divertits i un parell d’enllaços per anar fent boca abans del concert de dijous.
Notícia L’INFO K
NOVA WEB EL PONY MENUT

ESPECIAL 4t CdA PAU CASALS: HAS VIST LA PLUJA?

La setmana passada, l’alumnat de 4t (Classe de la Pau) va realitzar una sortida al CdA Pau Casals (El Vendrell). Una de les activitats va ser l’estudi d’enregistrament. Enguany han gravat una versió en català del tema “Have you ever seen the rain”/ “Has vist la pluja?”. Van fer un treball de portades i de les emocions que ens generava diferents tipus de música. No us perdeu el resultat!

HAS VIST LA PLUJA?
Ja fa temps algú em va dir,
si hi ha calma vol dir que
ja no, no pot trigar a ploure avui.

Quan s’acabi tot això
el sol tornarà a brillar
i no, no ens deixarà a les fosques.

Digue’m si no
has vist ploure mai de nit?
Digue’m si no
has vist ploure a mig matí?
en dies assolellats.

Ja fa dies que aquest sol,
està fred i encara plou,
ja no! no pot trigar a fer calor.

Sempre em sembla que es igual
el món gira, amunt i avall,
i no, ningú no ho atura.

Digue’m si no

has vist ploure mai de nit?
Digue’m si no
si no has vist ploure a mig matí?
en dies assolellats. X2

Creedence Clearwater Revival

Creedence Clearwater Revival, generalment denominada amb l’acrònim a CCR o simplement Creedence, és el nom d’una agrupació de rock clàssic fusionat amb country de finals dels 60, liderada per John Fogerty.

Components
John Fogerty: guitarra i veu
Tom Fogerty: guitarra rítmica (fins a 1971) Va morir el 1990.
Stu Cook: baix
Doug Clifford: bateria

Història
La banda va començar com The Blue Velvets, formada per Tom Fogerty a El Cerrito, Califòrnia en els anys 1950.

Després de fer el servei militar obligatori, la banda es reunifica i a mitjans dels 1960 i signa contracte amb Fantasy Records i treu el seu primer àlbum: “Creedence Clearwater Revival” i el seu famós single “Suzie Q” (parts 1 i 2).

En l’àlbum Willy and the Poor Boys es va notar gran crítica social, oposició a l’armamentisme nuclear i a les pressions político-militars. Van treure 7 àlbums en només 5 anys.

A finals de la dècada dels seixanta l’èxit de La Creedence va arribar a superar en vendes als Beatles en un temps on semblava que el món girava al seu voltant. L’àlbum Bayou Country suposaria una explosió en tots els sentits, ocasionada en gran mesura per la cançó Proud Mary. És difícil determinar la raó de l’impacte d’aquesta obra. La seva senzillesa combinada amb unes tornades enganxoses creen una atmosfera molt agradable d’escoltar.

 

Tot i que no mostraven els seus ideals polítics, la guerra del Vietnam va ser una excepció. És en aquesta època quan neix un single immortal, Fortunate son, una de les cançons antibèl·liques més emblemàtiques durant el període del Conflicte. Amb la música com a vehicle de reivindicació, s’expressa amb ràbia i harmonia la complicada situació que vivia tota una generació dels Estats Units enviada a la guerra.

Van romandre junts durant uns anys, però després dels senzills “Have you ever seen the rain” i “Hey tonight”, van córrer rumors de la separació del grup.

El febrer de 1971 Tom Fogerty es va separar del grup i va seguir com a solista, la qualitat de la banda va començar a decaure i l’octubre de 1972 es va dissoldre oficialment.

Un cop la banda  es va dissoldre, Stu Cook (baix) i  Doug Clifford (bateria) van crear un altre grup sense el lider John Fogerty per seguir tocant les cançons. Tot plegat  molt surrealista, el grup es va anomenar Creedence Clearwater Revisited i han seguit durant 25 anys una carrera paral·lela que s’ha acabat fa ben poc.

Creedence Clearwater Revisited amb Stu Cook al baix
i Doug Clifford a la bateria

Des de 1993 Creedence Clearwater Revival forma part del Rock and Roll Hall of Fame.

Museu de la Fama del Rock a Nashville (EUA)

Have You Ever Seen the Rain? és una cançó escrita per John Fogerty inclosa a l’àlbum Pendulum de l’any 1970, del mític grup de rock americà Creedence Clearwater Revival.

La cançó va assolir el #8 en la llista de la Billboard Hot 100 el 1971. Alguns han especulat que la lletra de la cançó es refereix a la guerra del Vietnam, amb la “pluja” com una metàfora de les bombes que cauen del cel.

Fogerty ha dit en algunes entrevistes que la temàtica de la lletra parla sobre augment de la tensió dins de CCR i la imminent partida del seu germà Tom de la banda. Actualment  John Fogerty reconeix que al cantar la cançó ho fa amb alegria i entusiasme pensant en els seus fills, com la vida canvia i segueix endavant.

Someone told me long ago
There’s a calm before the storm
I know
It’s been comin’ for some time
When it’s over, so they say
It’ll rain a sunny day
I know
Shinin’ down like water
I want to know, have you ever seen the rain?
I want to know, have you ever seen the rain
Comin’ down on a sunny day?
Yesterday, and days before
Sun is cold and rain is hard
I know
Been that way for all my time
‘Til forever, on it goes
Through the circle, fast and slow
I know
It can’t stop, I wonder
I want to know, have you ever seen the rain?
I want to know, have you ever seen the rain
Comin’ down on a sunny day?
Yeah
I want to know, have you ever seen the rain?
I want to know, have you ever seen the rain
Comin’ down on a sunny day?

+Curiositats
Us imagineu centenars de guitarristes tocant i cantant junts a la vegada la cançó “Have you ever seen the rain?”. Va passar el setembre de 2023. Va ser al·lucinant!